OVIEDO, 20 Feb. (EUROPA PRESS) - El coordinador de Vox en Pola de Lena, Manuel González Fueyo, ha advertido este martes de que no se pueden comprar billetes para el AVE en la estación de Pola de Lena y ha expresado su "más enérgica protesta por el comportamiento de la empresa ADIF con los ciudadanos lenenses".

Renfe cerró el ejercicio del año pasado con 8.799.500 viajeros en el Núcleo de Cercanías de Sevilla. Esta cifra supone un incremento del 35% más que los registrados en 2022, lo que equivale a 2.285.000 millones de usuarios.

   Fujifilm ha anunciado la cámara digital X100VI, el primer modelo de la serie X100 equipado con sistema de estabilización óptico (OIS, por sus siglas en inglés) y visor híbrido avanzado, que permite cambiar entre el visor óptico y el electrónico.

Sener, en asociación con Shaker Consultancy Group, fue seleccionada por un consorcio formado por las constructoras Orascom y Arab Contractors para llevar a cabo el diseño de la nueva red de monorraíl de El Cairo, que consta de 96 kilómetros de vía elevada, 35 estaciones y dos cocheras, siendo la red de monorraíl sin conductor más larga del mundo y la segunda más larga en general.

L’antiga estació de Correus estava ubicada al final de la Via Laietana, entre el carrer d’Àngel Baixeras i l’antiga plaça d’Antoni López, avui anomenada plaça d’Idrissa Diallo, justament davant de l’edifici de Correus que li donava nom, i la seva història té l’origen en la proposta de fer arribar el metro, que ja baixava per la Rambla, fins a l’estació de França. 

Amb aquesta intenció es van fer projectes d'obres que passaven per la façana marítima, però l'ajuntament de la ciutat va pressionar per tal d'aprofitar la infraestructura existent a la Via Laietana des de la seva construcció. Així és com finalment es van obrir les estacions que ocupen aquest espai en un traçat que durant molt de temps va ser un tram de la línia 3 conegut com el ramal Aragó-Correus del Gran Metro de Barcelona, i que ara pertany a la línia 4.

Una estació d’una sola via 

Com hem comentat, per construir aquesta estació i la de Jaume I, es van aprofitar els túnels subterranis que s’havien fet l’any 1913 amb motiu de l’obertura de la Via Laietana, els coneguts com a túnels de la Reforma, quan encara no s’havia projectat el traçat del metro en aquesta zona.  

L’estació de Correus només tenia un nivell degut a la seva proximitat al mar, fet que ja va provocar molts problemes de filtracions durant la seva construcció. El seu interior comptava amb una disposició molt peculiar, ja que disposava d'una sola via i de dues naus paral·leles de 60 metres de longitud. A la nau de l'esquerra hi havia la via i una andana molt estreta (1’84 metres), mentre que la nau de la dreta estava destinada exclusivament a andana, si bé l'accés als trens es feia a través de deu arcs de 3 metres de llum oberts al mur que separava ambdues naus.

Originàriament la decoració de l’estació era molt senzilla, amb les parets arrebossades, però al juliol de 1946 va ser dotada de llums fluorescents, sent la primera instal·lació pública en tenir-les de tot l’estat espanyol. Posteriorment, va ser remodelada en dues ocasions més, el 1949 per allargar les andanes i el 1956 per renovar la decoració de les parets amb rajoles de color gris “Metro”, terra de panot i sostre pintat de blanc. L'estació tenia un sol vestíbul al costat sud i disposava d'un accés justament enfront de l’edifici de Correus.

Barceloneta, la substituta

Les obres de construcció de la nova línia 4 l'any 1972 van determinar la clausura de Correus després de 38 anys de servei, ja que al principi de la dècada dels anys setanta es va decidir que caldria construir una nova estació, la de Barceloneta, més a prop de l’estació de França que en aquells moments era un dels punts de connexió més importants de la ciutat.

L’antiga estació no va desaparèixer del tot. L’accés es va convertir en un pou de ventilació i les dues naus formen part del túnel per on passen els trens entre Jaume I i Barceloneta. El panot de les andanes (retallades per deixar el gàlib lliure als trens), les rajoles de ceràmica, els anuncis vintage, els rètols... han quedat immobilitzats en la foscor per alimentar la llegenda de lloc enigmàtic.

Imatge

Acte inaugural de l'estació, el 20 de febrer del 1934 / Foto Arxiu TMB

Imatge

Imatges de l'andana de Correus / Fotos Arxiu TMB

Imatge

Pati de guixetes i cabina cap d'estació de Correus (any 1955) / Fotos Brangulí (Arxiu TMB)

Imatge

Obres d'ampliació del metro cap a la Barceloneta l'any 1972 / Fotos Arxiu TMB

Imatge

L'estació de Correus va ser final de línia del Gran Metro / Foto: Arxiu TMB

El metro com a espai públic és un gran aparador social i cultural, representa la gent local que hi viu a la superfície, a la metròpoli, els seus moviments i les seves inquietuds. Sostenibilitat, eficiència, rapidesa, seguretat... tots aquests i més son els atributs del transport subterrani urbà per excel·lència. Però en molts llocs els seus túnels, estacions, vestíbuls i intercanviadors no només permeten al trànsit diari de passatgers, en alguns casos, ofereixen alguna cosa més. Aquí pararem atenció en l’aspecte cultural o artístic que surt del museu per mostrar-se en un espai públic en constant moviment. Un dels màxims exponents d’aquest art subterrani el trobem al països nòrdics, concretament a Estocolm, l’única ciutat de Suècia amb una xarxa de metro. Un vertader laberint d’art sota terra.

Estocolm és una ciutat que desprèn art i cultura a cada racó. Existeix una llarga tradició de l’art públic a Suècia. A la capital trobem el casc antic, la catedral, el palau reial, l’ajuntament, el museu Nobel, el museu d’ABBA, el museu VASA o el Moderna Museet... son només alguns dels molts punts turístics per veure a la ciutat. Però com dèiem l’art no només regna a la superfície, també es deixa veure al suburbà. El metro de la capital sueca apareix a totes les guies com un dels punts d’obligada visita, no només perquè és una molt bona manera de desplaçar-se per la capital, sinó també perquè allotja meravelles artístiques. Des de fa anys, múltiples artistes locals s’han dedicat a pintar i guarnir els túnels del metro i a esculpir fantàstiques formes en les parets de les estacions per convertir aquest recinte en un espai únic, una joia reconeguda i admirada a nivell mundial. 

El suburbà de la capital sueca és un dels metros més espectaculars d’Europa i del món. Inaugurat el 1950 i actualment amb una xarxa de 110 quilòmetres de túnels i estacions, aquest metro està considerat l’exhibició d’art subterrània més llarga del planeta, amb escultures, instal·lacions, jocs de llum i exposicions d’un gran valor artístic. Format per 7 línies i 100 estacions, en 94 de les quals hi ha art, creat per 250 artistes diferents. Cada setmana es fan visites guiades en suec i anglès a l’art que amaga el metro. El seu milió de passatgers diaris son afortunats testimonis de meravelloses creacions de gran riquesa cromàtica que els acompanyen dia rere dia en els seus viatges en metro. I com a visitants, paga la pena comprar un bitllet i fer un tomb per les estacions més maques, com si d’un museu es tractés. Viatgem doncs a l’Escandinàvia i fem un ràpid recorregut per algunes de les estacions més emblemàtiques de la xarxa del metro estocolmès. 

Comencem el recorregut a la cèntrica estació de T-Centralen, una de les més espectaculars. Va inaugurar-se el 1957 i va ser la pionera en allotjar obres d’art al seu interior, a més és el principal intercanviar de transport públic d’Estocolm. L’artista Per Olof Ultvedt va escollir els colors blanc i blau i el disseny de flors estilitzades i fulles pel seu efecte relaxant, ja que volia crear un ambient tranquil per als passatgers convidant-los a alentir el pas. Les tonalitats fredes també impregnen l’ambient d’un clima hivernal i la doten d'una empremta netament escandinava. 

Imatge Vista de l'interior de l'estació T-Centralen del metro d'Estocolm / Foto: Visit Stockholm

 

Imatge Les fulles blaves sobre fons blanc dota T-Centralen d'un ambient escandinau / Foto: Visit Stockholm

 

I seguim cap a Kungsträdgarden, que no es queda enrere. L’estació és un vertader jardí soterrani. La combinació de colors (vermell, blanc i verd) és una referència a l’antic jardí francès del segle XVII i les estàtues al voltant de l’estació son rèpliques de l’art exterior del Palau de Makalös que hi havia a la superfície i que va quedar destruït a causa d'un incendi.

Imatge L'estació del metro d'Estocolm, Kungsträdgården, un vertader jardí soterrani / Foto: ElMundo.es

 

La següent parada és Rådhuset, sense cap mena de dubte, una de les estacions més sorprenents del metro d’Estocolm. Com en altres parades de la xarxa, es va emprar l’arquitectura orgànica en la seva construcció, la qual cosa deixa veure la roca mare sense treballar creant l’aparença de formar part d’un sistema de coves naturals. Dissenyada per Sigvard Olsson, les parets rocoses i el sostre abrupte simulen una autèntica cova vikinga i es contraposen a les modernes escales mecàniques, que li atorguen una estètica futurista. Com a curiositat, es desplega a 20 metres sota el nivell del mar, és la quarta estació més profunda de la xarxa.

Imatge El rocós interior de Rådhuset sorpén al viatger per la seva arquitectura / Foto: ElMundo.es

 

Seguim cap a Stadion, l’estació més propera per arribar al festival Stockholm Pride. Åke Pallarp i Enno Hallek van decorar l’estació amb un espectacular arc de sant Martí sobre un fons blau clar que dona la benvinguda als assistents i ens recorda que el cel és una mica més amunt. Fou una de les primeres estacions del tipus ‘cova’ d’Estocolm, construcció molt controvertida quan es va construir el 1973, ja que es temia que s’associés amb l’inframón i els llocs desagradables. Està ubicada molt propera a l'estadi d'Estocolm, que va acollir els Jocs Olímpics de 1912. També acull escultures de fusta i senyalització dels Jocs.

Imatge A Stadion un espectacular arc de sant Martí dona la benvinguda als passatgers / Foto: Visit Stockholm 

 

A Citybanan-Odenplan s’ha fet una de les últimes incorporacions artístiques (finalitzada el 2017) i compta amb obres de 14 artistes. La instal·lació que més crida l’atenció és l’obra ‘Life Line’ de David Svensson, una peça de llum fluorescent que discorre pel sostre de l’estació i canvia de tonalitat segons s’endinsa en els túnels: 400 metres d’il·luminació LED, que s’inspiren en els batecs del cor del fill del creador fent un símil amb les línies que mostra un monitor fetal. 

Imatge L’obra ‘Life Line’ és la instal·lació més cridanera a l'estació Citybanan-Odenplan / Foto: ElMundo.es

 

L’aire dolç, infantil i colorista que transmeten els tons suaus és el que ens trobem a Mörby Centrum, estació de metro final de la línia vermella que dona accés directe al centre comercial amb el mateix nom. Inaugurada el 29 de gener de 1978 acull una proposta de Gösta Wessel i Karin Ek: una decoració onírica que crea una il·lusió òptica, de fet el color canvia segons des de quina zona de l’andana miri l’usuari. En algunes apareix el blanc i el rosa, en d'altres el blanc i el verd-gris, tot plegat per transmetre la sensació de canvi que provoca el viatge en sí mateix. 

Imatge L'estació Mörby Centrum proposa una decoració que crea una il·lusió òptica al passatger/ Foto: Visit Stockholm

 

I per acabar el trajecte, baixem a Thorildsplan, l’estació preferida dels amants dels videojocs: les rajoles de les parets simulen figures del famós Pac-Man i altres jocs dels anys vuitanta. Fou construïda el 1952 però l’obra d’art pixelada de Lars Arrhenius és de 2008, l’artista es va inspirar en els voltants de l’estació (cruïlles, rotondes, voreres, ascensors i escales) que li recordaven els nivells dels jocs d’arcade.

Imatge Thorildsplan, l’estació preferida dels amants dels videojocs / Foto: Visit Stockholm

 

I l’art seguirà creixent al metro estocolmès, ja que la xarxa està oberta a rebre més propostes artístiques. Segons SL (Storstockholms Lokaltrafik), la companyia de transports que gestiona i organitza els principals mitjans de transports d’Estocolm com la xarxa de metro, alguns trens, tramvies i línies d’autobús, considera que “l’art fa que les estacions del suburbà es percebin com a més maques, més segures i ajuda a que el viatge sigui alguna cosa més que un simple transport entre dos llocs. L’art a més dona a cada estació la seva pròpia identitat i facilita molt la navegació a la xarxa de transport”. A més, asseguren que ajuda a reduir el vandalisme. Tot i així, qualsevol obra no pot ser ‘exposada’ al metro. Hi ha premisses que imposen exigències a l’art: ha de poder-se netejar, ha de durar, ha de ser resistent a la intempèrie i, de vegades, també ha de tenir una funció funcional.

I aquí acaba el nostre recorregut pel metro d’Estocolm, una vertadera galeria d’art en moviment que val la pena visitar, tant si sou amants del món ferroviari com si sou entusiastes de l'art.

Incorpora así cerca de un centenar de consultores especializados El Grupo Ikos, consultoría especializada en ingeniería ferroviaria y presente en trece paises, ha adquirido la ingeniería española en consultoría de seguridad y certificaciòn de sistemas ferroviarios Airtren.

Se han instalado en todas las estaciones Metro Bilbao, en colaboraciòn con el Consorcio de Transportes de Vizcaya, ha estrenado un nuevo plano de conexiones entre los diferentes medios de transporte público. Con esta actualizaciòn se ha conseguido que sean accesibles para todos los usuarios.

Se fabricarán trenes intercity de tres conches, arrastrados por una locomotora De aquí a 2025, Portugal fabricará, en el marco de la iniciativa Produciòn de Material Rodante Ferroviario, tres trenes intercity, formados por locomotora, un coche de primera clase con cabina de conducciòn y dos de clase estándar, uno de ellos con restaurante. Tendrán una velocidad máxima de 200 a 220 km/h y se utilizarán en los servicios interurbanos de los Ferrocarriles portugueses, CP.

Existen siete puestos de operación en una red de 976 kilómetros de la red convencional y de ancho métrico en Asturias Adif estrena en la localidad asturiana de El Berròn un nuevo Centro de Regulaciòn de Circulaciòn Multi-Red, ampliado e innovador, dotado de tecnología de vanguardia, que integra la gestiòn de la circulaciòn de las redes convencional y de ancho métrico en Asturias.

Los trabajos se prolongarán durante 38 meses Metro de Madrid ha comenzado las obras de modernizaciòn integral y de accesibilidad de la estaciòn de Metro de Santiago Bernabéu. El proyecto, que finalizará en el primer trimestre de 2027, cuenta con una inversiòn de 66 millones de euros y un plazo de ejecuciòn de 38 meses.

Se suman al sistema de reservas de Renfe Viajes Renfe Viajes, la agencia comercializadora de paquetes turísticos de la compañía, ha añado las nueve ciudades francesas donde llegan los servicios AVE a su sistema de reservas.

Con una inversión de más de 1,9 millones de euros Renfe mejorará de los equipamientos de control de acceso inteligente en las estaciones de Cercanías Madrid. Este proyecto, dotado con más de 1,9 millones de euros, incluye la a instalaciòn y renovaciòn de los equipos de control para el acceso de viajeros por los tornos de cada estaciòn.

Pasará a formar parte del catálogo de vehículos históricos de TMB Transportes Metropolitanos de Barcelona, TMB, ha retirado el último tren de la serie 3000 que quedaba en circulaciòn en la línea 3 del metro de Barcelona, formado por los motores 3045,3046,3047,3048 y por el remolque R3312,.

La circulación de trenes de la R15 de Rodalies se ha interrumpido este lunes sobre las 21.55 horas por un tren de mercancías averiado que impide el tráfico, han informado fuentes conocedoras a Europa Press.

La circulación de trenes de la R3 entre Parets del Vallès y Les Franqueses (Barcelona) se ha restablecido este lunes a las 18.56 horas, han informado fuentes de Adif a Europa Press.

El PP de la provincia de Valencia solicita al Ministerio de Transportes que habilite un horario especial fallero de trenes de Cercanías del 15 al 20 de marzo, con servicio de trenes desde las 23.30 hasta las 4 horas "como mínimo".

   La interrupción de la circulación de los trenes de la R3 entre Parets del Vallès y Les Franqueses (Barcelona) durará "prácticamente todo el día", han informado fuentes conocedoras a Europa Press.

Las obras de la línea 3 del Metro de Sevilla cumplen este martes 20 de febrero un año desde que el presidente de la Junta, Juanma Moreno; el delegado del Gobierno en Andalucía, Pedro Fernández; y el entonces alcalde de Sevilla, Antonio Muñoz, pusieron la primera piedra del ramal técnico tras acordar las administraciones regional y central un convenio de financiación para el tramo norte (Pino Montano-Prado de San Sebastián) de 1.300 millones de euros.

El ministro de Transportes y Movilidad Sostenible, Óscar Puente, ha lamentado el resultado del PSdG en las elecciones autonómicas de este domingo: "Está lejos de las expectativas y de lo que sería deseable".