UK: The Rail & Urban Transport Review led by former Siemens UK CEO Jürgen Maier has published a report into at how rail infrastructure could be delivered ‘better, faster and more cost effectively’.

El diputado regional del PP en la Junta General del Principado de Asturias Pedro de Rueda ha anunciado este martes que pedirá la comparecencia parlamentaria de Fomento, Cooperación Local y Prevención de Incendios, el socialista Alejandro Calvo.

87Train – Conjunto de dos bancadas de asientos en color azul, Escala H0, Ref: 221068. Precio: 14,90 Euros. CONJUNTO DE […]

La entrada 87Train – Conjunto de dos bancadas de asientos en color azul, Escala H0, Ref: 221068 aparece primero en Blog Zaratren.

Electrotren – Set de 2 Coches Literas BBL-8100 de 2ª Clase, Decoración Verde Oliva, RENFE, Época IV, Escala H0, Ref: […]

La entrada Electrotren – Set de 2 Coches Literas BBL-8100 de 2ª Clase, Dec. Verde Oliva, RENFE, Epoca IV, Escala H0, Ref: HE4036 aparece primero en Blog Zaratren.

Perfil L-Conector de Estireno. A: 1.5 mm y L: 330 mm. Marca Maquett. Ref: 449-52/3. Precio: 1 Euro. – PERFIL […]

La entrada Maquett – Perfil L-Conector de Estireno. A: 1.5 mm y L: 330 mm. Ref: 449-52/3 aparece primero en Blog Zaratren.

N-Train – Tres palets de cajas de cerveza blancas, Escala N, Ref: 211090. Precio: 13,90 Euros. TRES PALETS DE CAJAS […]

La entrada N-Train – Tres palets de cajas de cerveza blancas, Escala N, Ref: 211090 aparece primero en Blog Zaratren.

SLIM fotografiado haciendo el pino por el rover LEV-2, cuyas ruedas se ven en primer plano a ambos lados de la parte inferior de la imagen – JAXA

Después de que hayan fallado todos los intentos por ponerse en contacto con él tras una última comunicación el pasado 28 de abril la Agencia Japonesa de Exploración Aeroespacial (JAXA) ha decidido dar por finalizada la misión del aterrizador lunar SLIM.

SLIM, de Smart Lander for Investigating Moon, Aterrizador inteligente para investigación lunar, tenía tres objetivos: aterrizar de una pieza, hacerlo con una precisión de menos de 100 metros, y funcionar durante un tiempo una vez posado sobre la superficie de la Luna.

Y consiguió los tres, aunque aterrizara cabeza abajo en lugar tumbado sobre uno de sus lados como estaba previsto, lo que tiene bastante mérito ya que uno de sus motores perdió una tobera en pleno descenso. En cuanto a la precisión del aterrizaje, fueron 55 metros. Para comparar la elipse de aterrizaje del Apolo 11 medía 20 kilómetros de largo por 5 de ancho. Y en cuanto a funcionar un tiempo, no sólo lo hizo durante unas horas tras el aterrizaje sino que sobrevivió a tres noches lunares aún a pesar de no disponer de ningún sistema para mantener sus componentes a una temperatura compatible con la vida electrónica.

La superficie de la Luna vista por SLIM al abrir los ojos a su cuarto día lunar – JAXA

Además durante las horas que estuvo activo tras aterrizar y cada vez que se despertó siguió analizando la composición del suelo y de algunas rocas cercanas a su punto de aterrizaje con su cámara multiespectral.

Con el aterrizaje con éxito de SLIM Japón se une al reducido grupo de países que ha conseguido colocar misiones de una pieza sobre la superficie de la Luna: la URSS (Rusia aún no lo ha conseguido), los Estados Unidos, China y la India.

La misión está (o más bien estaba) en Twitter como @SLIM_JAXA.

# Enlace Permanente

Hace unas horas se ha llevado a cabo el segundo vuelo de prueba del demostrador supersónico XB-1 de Boom Supersonic. El XB-1 voló durante aproximadamente 15 minutos durante los que alcanzó una altitud de unos 3.200 metros y una velocidad de unos 430 km/h. Así que aún le falta un rato para ir supersónico. Su primer vuelo fue el pasado 24 de marzo.

Pero en los vuelos de prueba se va avanzando poco a poco. Así que en este caso el XB-1 retrajo y extendió su tren de aterrizaje en vuelo por primera vez. Y además de seguir probando su maniobrabilidad el piloto aprovechó para probar un nuevo sistema digital de aumento de la estabilidad que sirve para amortiguar el balanceo. Este amortiguador de balanceo se implementó para mejorar las cualidades de vuelo del XB-1 a partir de lo aprendido en el primer vuelo.

Como todo parece haber ido bien en los próximos vuelos se le irá pidiendo cada vez más al XB-1 aunque aún le quedan al menos diez vuelos de prueba más antes de que rompa la barrera del sonido. Aunque el objetivo final es que llegue a alcanzar Mach 2,2 de forma sostenida.

impresión artística del Overture en vuelo – Boom Supersonic

Los datos que se obtengan serán utilizados en el desarrollo de Overture, el avión supersónico comercial de Boom Aero. Overture transportará entre 64 y 80 pasajeros a Mach 1,7, casi dos veces la velocidad del sonido y aproximadamente el doble de la de la de los aviones comerciales actuales. Aunque habrá que ver cómo de complicado resulta esto porque los problemas mecánicos y aerodinámicos no siempre escalan de forma lineal.

Y luego queda el asunto de la viabilidad comercial del Overture, aunque Boom Supersonic asegura que existen unas 500 rutas diarias sobre los océanos que podrían ser cubiertas por él.

La empresa está en Twitter como @BoomAero.

En todo este asunto de la posible vuelta de los vuelos supersónicos hay otro avión cuyos resultados también serán relevantes, el avión supersónico «silencioso» X-59 QueSST de la NASA. Su objetivo es demostrar formas de reducir el impacto sonoro de los vuelos supersónicos sobre tierra. Pero aún no ha volado. Y aunque se supone que su primer vuelo iba a ser en 2024 se le está agotando el tiempo para cumplir ese plazo.

# Enlace Permanente

INTERNATIONAL: The €31bn/year worldwide wagon market will grow by 2·6% annually through to 2028, a slight slowdown compared to the last five years, German consultancy SCI Verkehr predicts in the 10th edition of its Freight Wagons — Global Market Trends study.

Los pasajeros del tren de Media Distancia que tenían viaje desde Málaga a Sevilla este pasado lunes con salida a las 9,05 horas hicieron finalmente el trayecto en autobús por una "incidencia logística".

(Autors: Marta Espinosa i Gustau Lamadrid)

A través dels canvis de nom, podem rastrejar la rica història de Barcelona, des de les seves arrels industrials fins a la Barcelona moderna actual. Cada nova nomenclatura explica una història i també és un clar reflex dels importants canvis que experimenta la ciutat, amb una identitat pròpia en constant evolució. Creixement urbà, canvis polítics, figures històriques... totes les transformacions revelen la identitat canviant de la ciutat i l’evolució dels noms de les estacions de metro, també, són una mostra més que exemplifica aquesta essència urbana en constant moviment.

Sabíeu que, per exemple i sorprenentment, més de la meitat d’estacions d’aquesta ruta han modificat la seva denominació al llarg de la història? Repassem doncs de nord a sud les parades de la línia groga, la línia 4, i els noms que han tingut antigament les estacions actuals.   

L4 (Trinitat Nova - La Pau)

· Llucmajor: El 2022, l’ATM va decidir canvis en sis estacions de la xarxa de metro, entre elles Llucmajor, que per adequació a la realitat del lloc passa a ser Llucmajor / República.

· Via Júlia: Fins al 1999 aquesta estació de l'L4 s’anomenava Roquetes, que actualment és una parada de la línia 3, inaugurada el 2008. Roquetes es va estrenar el 19 d’abril de 1982, com a terminal de la prolongació de la línia 4 des de Guinardó. El 27 d’octubre de 1999 va entrar en servei un nou tram de l'L4, fins a l’estació de Trinitat Nova i al mateix temps Roquetes va canviar el seu nom per l’actual Via Júlia. 

Imatge Roquetes L4 es va estrenar el 19 d’abril de 1982. L'any 1999 va convertir-se en l'actual Via Júlia / Foto: Arxiu TMB

 

· Guinardó / Hospital de Sant Pau: Inaugurada el maig de 1974 com a Guinardó (San Quintín), el 1982 l’estació va passar a denominar-se únicament Guinardó, al mateix temps que la línia IV va adoptar la numeració aràbiga i va passar a dir-se línia 4. Amb l’entrada en servei del nou Hospital de Sant Pau, el 2003, l’estació de metro es va convertir en la més propera al recinte sanitari. Per aquest motiu, el 17 de juliol de 2009 l’ATM va decidir canviar el nom de l’estació per Guinardó / Hospital de Sant Pau. Al mateix temps, l’estació d’Hospital de Sant Pau de l'L5, al costat de l’antic hospital modernista, va passar a dir-se Sant Pau / Dos de Maig. 

Imatge Guinardó (San Quintín) era el nom inicial de l'estació Guinardó / Hospital de Sant Pau, aquí el dia de la inauguració el 1974 / Foto: Arxiu TMB

 

· Alfons X: Ubicada sota la ronda del Guinardó, l'estació va entrar en servei el 1974 com a part de la línia IV amb el nom de Alfonso X fins que el 1982 va catalanitzar el nom.

· Joanic: L'estació va entrar en servei el 5 de febrer de 1973 com a capçalera del primer tram de la línia IV entre Joanic i Jaume I, amb el nom de Joanich fins que el 1982 amb la reorganització dels números de línies i canvis de nom d'estacions va adoptar el nom actual.

Imatge Accés de la plaça Urquinaona, on apareix la nomenclatura de Joanich en la direcció de la línia / Foto: Arxiu TMB

 

· Verdaguer: Aquesta estació inicialment portava el nom de General Mola, com s’anomenava el carrer en època franquista. El 1973 va estrenar-se l’estació de l'L4, formant part del primer tram de la línia IV entre Joanic i Jaume I. El 1982 es va canviar el nom pel d’una plaça propera, dedicada al sacerdot i poeta català mossèn Jacint Verdaguer. 

Imatge Verdaguer va ser durant molts anys General Mola, el mateix nom que tenia en època franquista el carrer on s'ubicava. La imatge és del 1973 / Foto: Arxiu TMB

 

· Girona: L'estació va entrar en servei el 1973 com a part del primer tram de la línia IV entre Joanic i Jaume I, amb el nom de Gerona fins que el 1982, amb la reorganització dels números de línies, es va catalanitzar va adoptar el nom actual.

Imatge Accés de l'estació Girona l'any 1968, quan duia el nom en castellà, Gerona / Foto: Arxiu TMB

 

· Passeig de Gràcia: El 1972 es va tancar el ramal, en aquells moments, de la línia III i es va reobrir un any més tard com una nova línia, la línia IV, separada amb noves andanes i canviant el nom de l’estació pel de Aragón - Gran Vía. L’any 1982 amb la reorganització dels números de línies i canvis de nom d'estacions va adoptar el nom actual de Passeig de Gràcia. L’any 1995 va obrir l’estació de l'L2.

Imatge L'accés de l'estació Passeig de Gràcia L4 a la Gran Via l'any 1973, quan s'anomenava estació Gran Vía / Foto: Arxiu TMB

 

· Jaume I: L’estació va entrar en servei el 1926 com a part del ramal del Gran Metro de Barcelona amb el nom de Jaime I. Força anys més tard, el 1972 va ser tancada per a integrar-la a la nova línia IV. Un any després, el 1973 va ser reoberta com a part del primer tram de la línia IV. Més tard el 1982 amb la reorganització dels números de línies i canvis de nom d'estacions va adoptar el nom actual i va passar a formar part de l'L4.

Imatge Rotulació exterior de Jaume I, l'any 1973, amb el nom en castellà / Foto: Arxiu TMB

 

· Ciutadella / Vila Olímpica: Com a dada curiosa cal apuntar que és una de les estacions de la xarxa de metro que més ha modificat la seva denominació. Es va inaugurar l’any 1977 com a part de la línia IV amb el nom de Ribera. Uns anys més tard, amb la reorganització dels números de línies i canvis de nom d’estacions, va passar a dir-se Ciutadella i, finalment, el 1992 es va modificar per l’actual nom afegint-hi Vila Olímpica. Rebatejada amb aquest nom per la proximitat a l’allotjament dels esportistes que participarien en els Jocs Olímpics de Barcelona 92 i, per tant, cridada a ser peça clau de la mobilitat dels atletes.

Imatge Va portar el nom de Ribera fins el 1982, després va ser Ciutadella fins a l'actual Ciutadella / Vila Olímpica/ Foto: Arxiu TMB

 

· Bogatell: L’estació es va estrenar el 1977 com a part de la línia IV i sota el nom de Pedro IV, per la seva proximitat al carrer homònim. El 1982 amb la reorganització dels números de línies i canvis de nom d’estacions va passar a ser estació de la línia groga (L4) i va modificar el seu nom per l’actual de Bogatell.  

Imatge Bogatell es va estrenar el 1977 sota el nom de Pedro IV, per la seva proximitat al carrer homònim / Foto: Arxiu TMB

 

· Llacuna: L’estació es va inaugurar el 1977 com a part de la línia IV i amb el nom de Luchana. El 1982, va canviar el nom per l’actual de Llacuna i ja formava part de l'L4. 

Imatge Llacuna es va inaugurar el 1977 com a part de la línia IV i amb el nom de Luchana / Foto: Arxiu TMB

 

· Poblenou: L’estació de la línia IV es va inaugurar també l’any 1977 amb el nom de Pueblo Nuevo. El 1982 amb la reorganització dels números de les línies i canvis de noms d’estacions va catalanitzar el nom i es va incorporar a l'L4. 

· Besòs Mar: L'estació va entrar en servei el  15 d’octubre de 1982 amb la prolongació de la línia IV de Selva de Mar a La Pau i batejada amb el nom de Mina. Però el 22 d’abril de 1985 amb la prolongació de l'L4 fins a Pep Ventura va adoptar el nom actual. Durant l’acte inaugural, l’alcalde de Barcelona d’aquell moment, Narcís Serra, es va comprometre precisament a canviar el nom de l’estació, davant les fortes demandes i queixes veïnals, que argumentaven que la Mina era un dels barris amb pitjor fama de Barcelona i exigien que la parada de metro no portés el mateix topònim.​ Com el nom del barri on es troba, el Besòs, ja l’utilitzava una altra estació, finalment va ser rebatejada com a Besòs Mar. 

A punto de comenzar el nuevo curso político tendríamos que repetir aquello de "decíamos ayer...". Y es que no parece que el impasse del verano haya servido a los dirigentes políticos, además de para descansar, cambiar el repertorio tan manido que vienen utilizando para atacarse los unos y los otros y, en el caso del PSOE, de paso a todos los ciudadanos de a pie que se atreven a opinar en dirección contraria a la que marca el Presidente y sus acólitos.

EUROPE: Freight train operators are using sensors from technology company A1 Digital and its hardware partner Cargomon to accurately determine wagon weights in real time, reducing the risk of uneven loading and lowering maintenance costs without needing to send wagons to weighing stations.

El hombre que obligó a interrumpir durante tres horas la circulación ferroviaria entre las estaciones de València Nord y Alfafar tras subir a una catenaria ha ingresado en una unidad psiquiátrica de un centro hospitalario, según ha avanzado Levante-EMV y han confirmado a Europa Press fuentes de la investigación.