Tren real
Empiezan las pruebas carga para que la alta velocidad pase por La Sagrera a finales de 2024
Llega a Mallorca el tercero de los cinco nuevos trenes de SFM
El ministro Puente acude al Congreso para informar de los problemas de los trenes este verano
Un total de 56 autobuses circularán entre Oropesa y Monfragüe ante las obras de mejora de ADIF el 14 y 15 de septiembre
TMB finalitza les proves del bus articulat elèctric del fabricant BYD
Tal com es va anunciar el passat 29 de juliol TMB ha provat durant aquests dies l’autobús BYD B19, un model articulat elèctric de càrrega nocturna que incorpora unes bateries amb una capacitat de fins a 563 kW/h. Aquest fet representa una novetat, ja que actualment els articulats més moderns de la flota de TMB que comparteixen les mateixes característiques que l’ara testat, disposen d’una capacitat màxima de fins a 546 kW/h.
Un cop finalitzada la seva posada a prova a TMB i després d’una setmana intensa de reptes tècnics i orogràfics per Barcelona i la seva Àrea Metropolitana, els tècnics de l’àrea de bus n’han extret diverses conclusions que han de permetre avaluar-ne una futura incorporació. Cal tenir en compte que les proves s’han realitzat sense passatge i que, per tant, les dades obtingudes variaran en funció de l’operativa real del bus. El vehicle ha rodat durant uns 830 quilòmetres i ha sumat prop de 62 hores de circulació en traçats reals. Les línies H12, H16, V21, 46, 67 i 150 han estat les escollides per aquestes proves.
Capacitat de regeneració i autonomia
Una de les característiques que més ha destacat del vehicle durant les proves, ha estat l’autonomia de l’autobús, en bona part atribuïda a la seva capacitat regenerativa. A la línia 150, línia que volteja tot el Parc de Montjuïc fins a la plaça d’Espanya, va mostrar en sentit descendent la capacitat de regenerar fins a 230 kW. A la majoria trajectes entre el Castell de Montjuïc i la plaça d’Espanya, el B19 va donar més autonomia al final del recorregut que la que donava al moment inicial, tot i les elevacions positives de nivell que te la línia en aquest sentit, la climatització interior, la il·luminació i el funcionament dels serveis auxiliars de l’autobús. La gestió energètica que fa el B19 permet obtenir dades de treball que permetrien tenir el vehicle a les línies H16 i V21 fins a dos dies circulant amb una sola recàrrega nocturna.
D’altra banda, el consum també ha estat una característica remarcable. Gràcies a la gestió de la inèrcia de l’autobús, i simulant la línia 46 a l’autovia, a 87 km/h, l’autobús va mostrar com permetia mantenir durant períodes prolongats de temps un manteniment d’aquesta velocitat, que permet un consum “0”.
ImatgeRècord de temperatura a la ciutat
Un altre factor que ha posat a prova l’autonomia del B19 ha sigut l'onada de calor que va patir Barcelona la setmana del 29 de juliol, amb una temperatura rècord de 39.8° tal com es va registrar a l’Observatori Fabra.
ByD i TMB
TMB va iniciar la primera prova amb un autobús BYD el desembre de l’any 2012 a les cotxeres d’Horta, bressol dels autobusos BYD a TMB. L’any següent, el 2013, es va incorporar a la flota l’autobús 1106, el primer autobús xinès de l’empresa que va circular principalment a les antigues línies 45 i 92 de la xarxa de bus.
*Article elaborat per Josep Ramon Tauste (Tècnic Especialista d’Enginyeria de l'Àrea Tecnologica de Bus)
Un total de 510.000 viajeros han utilizado los trenes de Renfe Cercanías durante la Feria de Málaga
Las acciones de Talgo suben casi un 2% en la apertura y tocan de nuevo los 4 euros
El PP reclama en el Congreso una fecha para retomar la circulación de trenes entre Ourense y Monforte (Lugo)
Interrumpida la circulación de trenes entre Els Guiamets y Marçà-Falset (Tarragona) por una avería
Talgo cae cerca de un 9% en Bolsa tras el veto del Gobierno a la OPA húngara, pero mantiene los 3,9 euros
Puente comparecerá el jueves en el Congreso para hablar de los trenes
Talgo cae cerca de un 9% tras levantar la CNMV su suspensión por el veto del Gobierno
Óscar Puente deberá comparecer en el Congreso para hablar de los trenes, con ERC pidiendo su dimisión
El comité de empresa de Renfe en Navarra critica la "degradación" del servicio que se ofrece a los viajeros
COMUNICADO: Omio prioriza la flexibilidad y la libertad del viajero con Omio Flex en asociación con Companjon, socio líder en Insurt
La estación de Comillas de L11 avanza con el 95% de pantallas instaladas y el próximo arranque de extracción de tierras
El PP pide la comparecencia de Calvo tras el "desprecio" de Puente a los afectados por el "caos ferroviario" en Asturias
Los viajeros del Media Distancia Málaga-Sevilla hicieron el viaje en autobús este lunes por una "incidencia logística"
Les estacions de la xarxa de metro que han canviat de nom: la línia groga (L4)
(Autors: Marta Espinosa i Gustau Lamadrid)
A través dels canvis de nom, podem rastrejar la rica història de Barcelona, des de les seves arrels industrials fins a la Barcelona moderna actual. Cada nova nomenclatura explica una història i també és un clar reflex dels importants canvis que experimenta la ciutat, amb una identitat pròpia en constant evolució. Creixement urbà, canvis polítics, figures històriques... totes les transformacions revelen la identitat canviant de la ciutat i l’evolució dels noms de les estacions de metro, també, són una mostra més que exemplifica aquesta essència urbana en constant moviment.
Sabíeu que, per exemple i sorprenentment, més de la meitat d’estacions d’aquesta ruta han modificat la seva denominació al llarg de la història? Repassem doncs de nord a sud les parades de la línia groga, la línia 4, i els noms que han tingut antigament les estacions actuals.
L4 (Trinitat Nova - La Pau)
· Llucmajor: El 2022, l’ATM va decidir canvis en sis estacions de la xarxa de metro, entre elles Llucmajor, que per adequació a la realitat del lloc passa a ser Llucmajor / República.
· Via Júlia: Fins al 1999 aquesta estació de l'L4 s’anomenava Roquetes, que actualment és una parada de la línia 3, inaugurada el 2008. Roquetes es va estrenar el 19 d’abril de 1982, com a terminal de la prolongació de la línia 4 des de Guinardó. El 27 d’octubre de 1999 va entrar en servei un nou tram de l'L4, fins a l’estació de Trinitat Nova i al mateix temps Roquetes va canviar el seu nom per l’actual Via Júlia.
Imatge Roquetes L4 es va estrenar el 19 d’abril de 1982. L'any 1999 va convertir-se en l'actual Via Júlia / Foto: Arxiu TMB
· Guinardó / Hospital de Sant Pau: Inaugurada el maig de 1974 com a Guinardó (San Quintín), el 1982 l’estació va passar a denominar-se únicament Guinardó, al mateix temps que la línia IV va adoptar la numeració aràbiga i va passar a dir-se línia 4. Amb l’entrada en servei del nou Hospital de Sant Pau, el 2003, l’estació de metro es va convertir en la més propera al recinte sanitari. Per aquest motiu, el 17 de juliol de 2009 l’ATM va decidir canviar el nom de l’estació per Guinardó / Hospital de Sant Pau. Al mateix temps, l’estació d’Hospital de Sant Pau de l'L5, al costat de l’antic hospital modernista, va passar a dir-se Sant Pau / Dos de Maig.
Imatge Guinardó (San Quintín) era el nom inicial de l'estació Guinardó / Hospital de Sant Pau, aquí el dia de la inauguració el 1974 / Foto: Arxiu TMB
· Alfons X: Ubicada sota la ronda del Guinardó, l'estació va entrar en servei el 1974 com a part de la línia IV amb el nom de Alfonso X fins que el 1982 va catalanitzar el nom.
· Joanic: L'estació va entrar en servei el 5 de febrer de 1973 com a capçalera del primer tram de la línia IV entre Joanic i Jaume I, amb el nom de Joanich fins que el 1982 amb la reorganització dels números de línies i canvis de nom d'estacions va adoptar el nom actual.
Imatge Accés de la plaça Urquinaona, on apareix la nomenclatura de Joanich en la direcció de la línia / Foto: Arxiu TMB
· Verdaguer: Aquesta estació inicialment portava el nom de General Mola, com s’anomenava el carrer en època franquista. El 1973 va estrenar-se l’estació de l'L4, formant part del primer tram de la línia IV entre Joanic i Jaume I. El 1982 es va canviar el nom pel d’una plaça propera, dedicada al sacerdot i poeta català mossèn Jacint Verdaguer.
Imatge Verdaguer va ser durant molts anys General Mola, el mateix nom que tenia en època franquista el carrer on s'ubicava. La imatge és del 1973 / Foto: Arxiu TMB
· Girona: L'estació va entrar en servei el 1973 com a part del primer tram de la línia IV entre Joanic i Jaume I, amb el nom de Gerona fins que el 1982, amb la reorganització dels números de línies, es va catalanitzar va adoptar el nom actual.
Imatge Accés de l'estació Girona l'any 1968, quan duia el nom en castellà, Gerona / Foto: Arxiu TMB
· Passeig de Gràcia: El 1972 es va tancar el ramal, en aquells moments, de la línia III i es va reobrir un any més tard com una nova línia, la línia IV, separada amb noves andanes i canviant el nom de l’estació pel de Aragón - Gran Vía. L’any 1982 amb la reorganització dels números de línies i canvis de nom d'estacions va adoptar el nom actual de Passeig de Gràcia. L’any 1995 va obrir l’estació de l'L2.
Imatge L'accés de l'estació Passeig de Gràcia L4 a la Gran Via l'any 1973, quan s'anomenava estació Gran Vía / Foto: Arxiu TMB
· Jaume I: L’estació va entrar en servei el 1926 com a part del ramal del Gran Metro de Barcelona amb el nom de Jaime I. Força anys més tard, el 1972 va ser tancada per a integrar-la a la nova línia IV. Un any després, el 1973 va ser reoberta com a part del primer tram de la línia IV. Més tard el 1982 amb la reorganització dels números de línies i canvis de nom d'estacions va adoptar el nom actual i va passar a formar part de l'L4.
Imatge Rotulació exterior de Jaume I, l'any 1973, amb el nom en castellà / Foto: Arxiu TMB
· Ciutadella / Vila Olímpica: Com a dada curiosa cal apuntar que és una de les estacions de la xarxa de metro que més ha modificat la seva denominació. Es va inaugurar l’any 1977 com a part de la línia IV amb el nom de Ribera. Uns anys més tard, amb la reorganització dels números de línies i canvis de nom d’estacions, va passar a dir-se Ciutadella i, finalment, el 1992 es va modificar per l’actual nom afegint-hi Vila Olímpica. Rebatejada amb aquest nom per la proximitat a l’allotjament dels esportistes que participarien en els Jocs Olímpics de Barcelona 92 i, per tant, cridada a ser peça clau de la mobilitat dels atletes.
Imatge Va portar el nom de Ribera fins el 1982, després va ser Ciutadella fins a l'actual Ciutadella / Vila Olímpica/ Foto: Arxiu TMB
· Bogatell: L’estació es va estrenar el 1977 com a part de la línia IV i sota el nom de Pedro IV, per la seva proximitat al carrer homònim. El 1982 amb la reorganització dels números de línies i canvis de nom d’estacions va passar a ser estació de la línia groga (L4) i va modificar el seu nom per l’actual de Bogatell.
Imatge Bogatell es va estrenar el 1977 sota el nom de Pedro IV, per la seva proximitat al carrer homònim / Foto: Arxiu TMB
· Llacuna: L’estació es va inaugurar el 1977 com a part de la línia IV i amb el nom de Luchana. El 1982, va canviar el nom per l’actual de Llacuna i ja formava part de l'L4.
Imatge Llacuna es va inaugurar el 1977 com a part de la línia IV i amb el nom de Luchana / Foto: Arxiu TMB
· Poblenou: L’estació de la línia IV es va inaugurar també l’any 1977 amb el nom de Pueblo Nuevo. El 1982 amb la reorganització dels números de les línies i canvis de noms d’estacions va catalanitzar el nom i es va incorporar a l'L4.
· Besòs Mar: L'estació va entrar en servei el 15 d’octubre de 1982 amb la prolongació de la línia IV de Selva de Mar a La Pau i batejada amb el nom de Mina. Però el 22 d’abril de 1985 amb la prolongació de l'L4 fins a Pep Ventura va adoptar el nom actual. Durant l’acte inaugural, l’alcalde de Barcelona d’aquell moment, Narcís Serra, es va comprometre precisament a canviar el nom de l’estació, davant les fortes demandes i queixes veïnals, que argumentaven que la Mina era un dels barris amb pitjor fama de Barcelona i exigien que la parada de metro no portés el mateix topònim. Com el nom del barri on es troba, el Besòs, ja l’utilitzava una altra estació, finalment va ser rebatejada com a Besòs Mar.