Con la llegada de la tuneladora Mayrit La Comunidad de Madrid culminò ayer la uniòn de los dos frentes de excavaciòn entre Comillas y la futura estaciòn de Madrid Río con la llegada de la tuneladora Mayrit, un importante avance en las obras de prolongaciòn de la Línea 11 que coincide con el ecuador de esta actuaciòn.

La Oficina del Corredor Atlántico y Aecoc presentan un plan intermodal para subir al tren las mercancías La Oficina del Comisionado del Corredor Atlántico y la asociaciòn de fabricantes y distribuidores Aecoc presentaron ayer el Plan de transporte intermodal para el sector del Gran Consumo 2026 , que establece una hoja de ruta para convertir al tren en una alternativa más competitiva, fiable y escalable frente a la carretera.

El ministro de Transportes y Movilidad Sostenible, Óscar Puente, ha comparado el espectáculo que acogió ayer la Sagrada Familia ante la visita del Papa León XIV con los organizados en Madrid llegando a acusar al alcalde, José Luis Martínez-Almeida, y a la presidenta regional, Isabel Díaz Ayuso, de ser dignos herederos del "relaxing cup of café con leche" de Ana Botella, lo que ha sido contestado por la vicealcaldesa, Inma Sanz, que le ha recomendado que se dedique a "que los trenes funcionen".

<p><span lang="CA"><strong>Transports Metropolitans de Barcelona (TMB)</strong> <strong>continuarà</strong> <strong>al capdavant de la Secretaria General de la Asociación Latinoamericana de Metros y Subterráneos (ALAMYS)&nbsp;</strong>un cop els socis de l’entitat han ratificat per unanimitat que l’empresa catalana mantingui la Secretaria General de l’ens internacional. Actualment, TMB ja ocupa la Secretaria General&nbsp;d’ALAMYS, de la mà de Lola Bravo, directora d’Administració i Finances de TMB. Donada la seva imminent jubilació i la voluntat de TMB de donar continuïtat al càrrec, l’empresa va proposar&nbsp;<strong>Joaquim Balsera</strong>, director de negocis corporatius, internacional i màrqueting de TMB, com a nou titular per ocupar la Secretaria General d’ALAMYS.&nbsp;</span></p><p><span lang="CA">Els operadors i autoritats del transport públic que formen part de l’ens internacional i que van ser presents a l’assemblea general d’ALAMYS, van votar per unanimitat la seva designació com a nou Secretari General d’ALAMYS i ara, en el marc de la 31a Reunió de Comitès Tècnics d’ALAMYS a Santo Domingo, s’ha fet efectiu el relleu i Balsera ha substituït a Lola Bravo, que ocupava el càrrec des de l’1 de juny de 2023. <strong>Balsera</strong> ha agraït el nomenament i ha afirmat que assumeix la responsabilitat del càrrec “amb il·lusió i el <strong>ferm compromís de treballar per l’enfortiment i el futur dels metros llatinoamericans</strong>, impulsant la col·laboració, la innovació i l’intercanvi de coneixement entre els socis i les organitzacions que formen part d’ALAMYS”. TMB també està representada a l’associació llatinoamericana pel seu conseller delegat, <strong>Xavier Flores</strong>, que forma part del comitè de direcció com a Vicepresident Segon. TMB compta amb el suport de dos membres principals d’ALAMYS a Barcelona: l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC).&nbsp;</span></p><p><span lang="CA">Com a nou secretari general d’ALAMYS, Balsera exercirà les funcions generals, financeres comptables, administratives i operacionals que recullen els estatuts d’ALAMYS, organització en la qual participa des de l’any 2017 com a coordinador del grup de treball de màrqueting. Pel que fa a TMB, hi ha desenvolupat la seva carrera professional des de l’any 2015, i és advocat, diplomat en funció Gerencial en les administracions públiques i màster en administració pública (EMPA) per ESADE.</span></p><p><span lang="CA"><strong>L’associació de metros de l’Amèrica Llatina</strong></span></p><p><span lang="CA">ALAMYS va néixer l’any 1986 a Caracas amb l’objectiu de compartir experiències, establir estàndards de bones pràctiques i esdevenir un grup referent d’operadors metro-ferroviaris a Llatinoamèrica. A l’actualitat, hi són representats <strong>més de 70 socis de 17 països d’Europa i Amèrica.</strong></span></p><p><span lang="CA">La tasca que desenvolupa l’entitat i els serveis que ofereix als seus membres es gestiona des de la Secretaria General. Entre d’altres, ofereix suport als diferents organismes que conformen ALAMYS, organitza trobades, congressos, capacitacions, tallers i assembles. Així mateix, difon assumptes d’interès per a l’entitat i el sector, tant de forma interna, com externa.&nbsp;</span></p><p><span lang="CA"><strong>31a Reunió dels Comitès Tècnics d’ALAMYS</strong></span></p><p><span lang="CA">Aquests dies, del 7 a l’11 de juny, se celebra a Santo Domingo (República Dominicana) la <strong>31a Reunió dels Comitès Tècnics d’ALAMYS</strong>, un espai que reuneix a experts ferroviaris de diferents àrees per compartir coneixements, experiències i innovacions que impulsin la mobilitat urbana a Llatinoamèrica.&nbsp;</span></p><p><span lang="CA">Per part de TMB, a l’esdeveniment internacional que s'ha celebrat aquesta setmana han intervingut el seu conseller delegat, <strong>Xavier Flores</strong>, com a coordinador de sessió plenària dels comitès tècnics i també altres professionals de la companyia, com el director de l’àrea tècnica de Metro, <strong>Jordi Micàs</strong>, que ha explicat l’experiència del suburbà barceloní durant la gran apagada elèctrica, la directora de finançament, programació i auditoria, <strong>Miriam Manrique</strong>, que juntament amb el conseller delegat, han explicat el valor de TMB i el retorn econòmic, social i mediambiental que genera la companyia a la societat. Finalment, dins el grup de màrqueting, <strong>Verónica Estévez</strong>, responsable de publicitat, marca i màrqueting directe de TMB, ha parlat de les accions de marca al transport públic.</span></p>

La Agencia de la Unión Europea para la Ciberseguridad (Enisa) ha realizado un simulacro a escala europea para testar la respuesta comunitaria ante ciberataques contra infraestructuras ferroviarias y marítimas, cuyos resultados servirán para integrar la gestión de cibercrisis ante emergencias del bloque comunitario.

<p><span lang="CA">Recentment, del 7 a l’11 de juny, la ciutat de Santo Domingo (República Dominicana) ha acollit la <strong>31a Reunió dels Comitès Tècnics d’ALAMYS</strong>, un espai que ha reunit</span><span> representants clau de l'àmbit ferroviari i de la mobilitat iberoamericana</span><span lang="CA"> per compartir coneixements, experiències i innovacions que impulsin la mobilitat urbana. Els socis principals d'ALAMYS, que agrupa les autoritats de transport i principals operadors de metros i tramvies de Llatinoamèrica </span><span>i de la península Ibèrica</span><span lang="CA">, entre ells <strong>Transports Metropolitans de Barcelona (TMB)</strong>, participen en els diferents grups de treball que es divideixen segons les àrees d'interès: planificació, gestió, tranvies, manteniment, operacions i màrqueting.&nbsp;</span></p><p><span lang="CA">T</span><span>MB ha format part de diversos grups de treball i comitès </span><span lang="CA">especialitzats en ferrocarrils i tranvies. El conseller delegat de TMB i vicepresident segon d'ALAMYS, <strong>Xavier Flores</strong>, ha estat el coordinador de la sessió plenària dels comitès tècnics i juntament amb a directora de l'àrea de finançament, programació i auditoria de TMB, <strong>Miriam Manrique</strong>, han presentat l'estudi sobre el valor de TMB i el retorn econòmic, social i mediambiental que genera la companyia a la societat.&nbsp;</span></p><p><span lang="CA">L'estudi, realitzat pel Centre d'Innovació en Transport (CENIT), i que es va presentar públicament al març, calcula </span><strong>l’impacte econòmic, social i mediambiental que l’activitat de TMB té per a la societat.&nbsp;</strong><span>El resultat d’aquest treball, elaborat amb dades de 2024, conclou que </span><strong>TMB va generar un valor social de 4.445,5 milions d’euros. És a dir, que per cada euro que gestiona TMB es genera un retorn de 3,4 euros a la societat&nbsp;</strong><span>en forma d’activitat econòmica, llocs de treball, millores socials i reducció d’emissions. </span><span lang="CA">L'activitat de TMB té un impacte econòmic de 2.500 milions d'euros i genera 32.000 llocs de treball directes i indirectes. L'estalvi general per la companyia com el temps de desplaçament i els accidents, la qualitat de l'aire o les emissions CO2 té un valor de 1.900 milions d'euros. Al </span><a href="https://noticies.tmb.cat/sala-de-premsa/tmb-genera-retorn-economic-social-mediambiental-de-mes-de-4400-milions-deuros-anuals"><span lang="CA">següent enllaç</span></a><span lang="CA"> podeu llegir més sobre aquest estudi del valor social de TMB.&nbsp;</span></p><p><span lang="CA">A més, també han participat amb diferents ponències dels grups de treball, el director de l’àrea tècnica de Metro, <strong>Jordi Micàs</strong>, per explicar l’experiència del suburbà barceloní durant la gran apagada elèctrica i dins el grup de màrqueting, <strong>Verónica Estévez</strong>, responsable de publicitat, marca i màrqueting directe de TMB, ha parlat sobre les accions de marca al transport públic</span></p><p><span lang="CA">ALAMYS va néixer l’any 1986 a Caracas amb l’objectiu de compartir experiències, establir estàndards de bones pràctiques i esdevenir un grup referent d’operadors metro-ferroviaris a Llatinoamèrica. Actualment, hi són representats <strong>més de 70 socis de 17 països d’Europa i Amèrica. </strong></span><span>TMB és membre actiu d'Alamys i dels diferents comitès i òrgans, actualment ocupa els càrrecs de la vicepresidència segona i la secretaria general de l'entitat.&nbsp;</span></p>

La circulación de trenes entre las localidades onubenses de Gibraleón y Calañas de la línea de ancho convencional Huelva-Zafra ha quedado restablecida a primera hora de este jueves 11 de junio tras quedar interrumpida durante toda las jornada del miércoles por el incendio declarado en un paraje de Villanueva de los Castillejos, que anoche quedó estabilizado.

Vía Libre participa como medio colaborador Del 28 al 30 de julio se celebra en la capital de indonesia la Railwaytech Indonesia correspondiente a 2026 en su octva ediciòn y centrada en los proyectos ferroviarios en el sudeste asiático

Según el Informe sobre la competitividad del transporte ferroviario de viajeros de la CNMC La Comisiòn Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC) ha publicado un informe sobre sobre la competitividad del transporte ferroviario de viajeros. Una de las conclusiones clave es que el ferrocarril ganaría hasta 4,5 millones de viajeros si el coche asumiera los costes que genera.

La obra civil de esta ampliación está finalizada a falta de remates finales de urbanización que concluirán este mes La Junta de Andalucía ha completado la urbanizaciòn y la colocaciòn del mobiliario urbano de la plaza mirador que se levanta sobre el nuevo puente sobre el río Dílar, dentro de las obras de la prolongaciòn Sur del Metro de Granada.

Prestarán servicio en las líneas R y T Han comenzado la recepciòn de los nuevos tranvías para Lille. Las primeras pruebas ya han comenzado para garantizar una integraciòn òptima en la red. La actividad comercial comenzará en otoño, con una implementaciòn gradual hasta el verano de 2027 .

El nuevo corredor unirá la futura estación del Parque Tecnológico con Santpedor mediante el ramal de mercancías, parcialmente en desuso La Generalitat de Catalunya ha impulsado los estudios para la prolongaciòn de la línea R5 (Barcelona Plaza España - Manresa) de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) desde el Parque Tecnològico de Manresa hasta Santpedor, utilizando el corredor de mercancías existente, parte del cual se encuentra en desuso.

Con la entrega de los Certificados de Huella de Carbono Renfe Mercancías premiò en el SIL 2026 (Salòn Internacional de la Logística), que se celebrò la semana pasada en Barcelona, a las empresas que apuestan por la movilidad sostenible, a través de la entrega de los Certificados de Huella de Carbono.

Por 2,5 millones y un plazo de ejecución de dieciséis meses, las obras comenzarán en otoño Euskal Trenbide Sarea, ETS, ha adjudicado a Construcciones Moyúa por 2,5 millones de euros y un plazo de dieciséis meses, las obras de rehabilitaciòn del puente internacional de Irún del Topo, que comenzarán a ejecutarse en otoño.

Día Internacional de Concienciación sobre la Seguridad en los Pasos a Nivel Con motivo de esta celebraciòn, los museos del Ferrocarril de Madrid y Cataluña están acogiendo visitas de público general, además de talleres y juegos de aprendizaje con escolares Desde 2022, además de ILCAD, la UIC celebra este 9 de junio el Día Internacional de Concienciaciòn de Intrusiones en Vía (TRESPAD).

   El Plan de Lucha contra Incendios Forestales de Extremadura (Infoex) ha dado por estabilizado, y ha desactivado el nivel 1 de peligrosidad, en un incendio forestal próximo a la localidad cacereña de Hinojal cuyo inicio atribuye a una avería de un camión en la autovía A-66.

<p><span>El <strong>Metro Transversal</strong>, segon en posar-se en servei després del <strong>Gran Metro</strong> que ho va fer dos anys abans, el 1924, va ser concebut amb l’objectiu d’unir el sud-oest i el nord-est de la ciutat de <strong>Barcelona</strong> amb un enllaç ferroviari subterrani, d’aquí la raó del seu nom. El ramal tenia una <strong>longitud de 4,063 km</strong> i comptava amb <strong>nou estacions</strong>: <strong>Bordeta</strong> (avui desapareguda), <strong>Mercat Nou</strong>, <strong>Sants</strong> (avui Plaça de Sants), <strong>Hostafrancs</strong>, <strong>Espanya</strong>, <strong>Rocafort</strong>, <strong>Urgell</strong>, <strong>Universitat </strong>i <strong>Catalunya</strong>.&nbsp;</span></p><p><span>Les estacions del Transversal formen part avui de la <strong>Línia 1</strong> i juntament amb l’esmentat tram del Gran Metro, que va de <strong>Lesseps</strong> a <strong>Catalunya</strong> i que ara està integrat a la Línia 3, són els primers antecedents de l’actual xarxa de Metro, l’origen de la qual parteix d’aquestes dues iniciatives empresarials paral·leles desenvolupades als anys 20 del segle passat.&nbsp;</span></p><article class="media media--type-image media--view-mode-wysiwyg" data-quickedit-entity-id="media/244352" data-tmb-media-id="media-244352"> <div class="field field-name-field-media-image field-type-image field-label-visually_hidden"> <div class="field-label visually-hidden">Imatge</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"> <img loading="lazy" src="https://pro.static.noticies.tmb.cat/s3fs-public/2026-06/fot3417_20210107160302_105092.jpg" width="2740" height="2004" alt="Inauguració del Ferrocarril Metropolità Transversal a l'estació de Catalunya / Foto Arxiu TMB" title="Inauguració del Ferrocarril Metropolità Transversal a l'estació de Catalunya / Foto Arxiu TMB" typeof="Image"> </div> </div> </div> </article> <p><strong>Inauguració del Ferrocarril Metropolità de Barcelona (FMB) a l'estació de Catalunya / Foto Arxiu TMB</strong></p><h4><span><strong>Quatre anys d'obres complexes</strong></span></h4><p><span>Tot i que no va es va inaugurar fins al 1926, les obres del <strong>Ferrocarril Metropolità de Barcelona </strong>es van iniciar oficialment el&nbsp;<strong>8 de juny de 1922</strong> a la plaça Espanya sota la presidència del rei <strong>Alfons XIII</strong>.&nbsp;</span></p><p><span>El procés constructiu va ser molt laboriós, desenvolupat en zones centriques, amb molt de trànsit de vehicles i de persones i un subsol ple de clavegueres i conduccions elèctriques.&nbsp;</span></p><p><span>Els quatre anys que va durar la construcció del Transversal van estar farcits de problemes, com ara vagues, divergències entre la societat del Transversal, les autoritats municipals i l'empresa constructora, canvis en l'execució de les obres, esfonsaments, accidents, alguns dels quals dramàtics, i un important augment de la despessa, molt per sobre dels costos estimats, pero també va deixar un treball d'excel·lent qualitat i amb algunes parts notables des del punt de vista tècnic, com l'impressionant pont sobre les vies del <strong>Gran Metro</strong> a la <strong>plaça Catalunya, </strong>projectat per l'enginyer<strong> Esteve Terrades,</strong> o la mateixa estació de <strong>plaça Espanya</strong>, llavors la més gran del món en aquest tipus de construccions.</span></p><article class="media media--type-image media--view-mode-wysiwyg" data-quickedit-entity-id="media/244351" data-tmb-media-id="media-244351"> <div class="field field-name-field-media-image field-type-image field-label-visually_hidden"> <div class="field-label visually-hidden">Imatge</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"> <img loading="lazy" src="https://pro.static.noticies.tmb.cat/s3fs-public/2026-06/cerimonia-primera-pedra-obres-transversal.jpg" width="5415" height="4076" alt="Alfons XIII va inaugurar les obres del Tranversal / Foto Arxiu TMB" title="Alfons XIII va inaugurar les obres del Tranversal / Foto Arxiu TMB" typeof="Image"> </div> </div> </div> </article> <p><strong>Alfons XIII va inaugurar les obres del Tranversal / Foto Arxiu TMB</strong></p><article class="media media--type-image media--view-mode-wysiwyg" data-quickedit-entity-id="media/244354" data-tmb-media-id="media-244354"> <div class="field field-name-field-media-image field-type-image field-label-visually_hidden"> <div class="field-label visually-hidden">Imatge</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"> <img loading="lazy" src="https://pro.static.noticies.tmb.cat/s3fs-public/2026-06/fot3392_20210107155016_105068.jpg" width="2708" height="2032" alt="Visita d'obres al pont de ferro de Catalunya / Foto Arxiu TMB" title="Visita d'obres al pont de ferro de Catalunya / Foto Arxiu TMB" typeof="Image"> </div> </div> </div> </article> <p><strong>Visita d'obres al pont de ferro de Catalunya / Foto Arxiu TMB</strong></p><h4><span><strong>Ample de via ibèric&nbsp;</strong></span></h4><p><span>Una dada que convé destacar del Transversal és que va ser construït amb&nbsp;<strong>l'ample de via espanyol o ibèric antic&nbsp;</strong>(sis peus castellans o 1.672&nbsp;mil·límetres, que els enginyers van convertir en cinc peus anglesos i sis polzades, per tant&nbsp;<strong>1.674 mil·límetres</strong>),<strong>&nbsp;</strong>perquè&nbsp;en el projecte inicial havia de servir de pas als trens d'aquesta via d'ample convencional, mentre que el Gran Metro es va projectar i executar amb<strong>&nbsp;l'ample de via estàndard (1.435 mm)</strong>, que és l'habitual a les xarxes de metro tradicionals, també a la de Barcelona.</span></p><p><span>La elecció d’aquest ample ibèric va ser imposada amb el projecte original de la pròpia línia, que contemplava el Transversal com l’enllaç directe i subterrani de les antigues c<strong>ompanyies ferroviàries del Norte</strong> (<strong>Compañia de Caminos de Hierro del Norte</strong>) y <strong>MZA</strong> (<strong>Ferrocarriles de Madrid, Zaragoza y Alicante</strong>) a través del cor de la ciutat comtal, on disposaria a més d’una estació terminal a plaça Catalunya per centralitzar tots els serveis.</span></p><article class="media media--type-image media--view-mode-wysiwyg" data-quickedit-entity-id="media/244357" data-tmb-media-id="media-244357"> <div class="field field-name-field-media-image field-type-image field-label-visually_hidden"> <div class="field-label visually-hidden">Imatge</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"> <img loading="lazy" src="https://pro.static.noticies.tmb.cat/s3fs-public/2026-06/307-estacio-pl-espanya-1930.JPG" width="3780" height="2767" alt="Estació d'Espanya l'any 1930 / Foto Arxiu TMB" title="Estació d'Espanya l'any 1930 / Foto Arxiu TMB" typeof="Image"> </div> </div> </div> </article> <p><strong>Estació d'Espanya l'any 1930 / Foto Arxiu TMB</strong></p><h4><span><strong>Integració a la xarxa nacional de ferrocarrils espanyols</strong></span></h4><p><span>Aquesta característica de l’actual línia 1 de metro, l’ample de via, va ser justament la raó de la seva incautació pel govern de <strong>Franco</strong> arran de la <strong>Llei d’Ordenació Ferroviària de 24 de gener de 1941</strong>, la mateixa per la qual es va crear la <strong>Red Nacional de Ferrocarrils Españoles (Renfe)</strong>.</span></p><p><span>La llastimosa situació en què havien quedat la major part dels ferrocarrils de via ampla després de la guerra civil, i les poques possibilitats que tenien les companyies explotadores a causa de la conflictiva situació mundial, va provocar la nacionalització forçosa de tots els ferrocarrils de l’anomenat ample de via ibèric o espanyol. La disposició va deixar de banda a les línies de trens via estreta, algunes de les quals molt importants, però sí va incloure al Transversal que va passar a integrar-se dins de la xarxa nacional de ferrocarrils.</span></p><h4><span><strong>Més de dos anys i mig de contenciós</strong></span></h4><p><span>La mesura va agafar per sorpresa a la direcció del <strong>FMB</strong> i també a l’<strong>Ajuntament de Barcelona</strong> que van iniciar conjuntament una ofensiva jurídica per rescatar el que consideraven era part de la xarxa de metro de la ciutat.&nbsp;</span></p><p><span>Com explica <strong>Carles Salmerón</strong> en el llibre<strong> “El Metro de Barcelona”</strong>, l’argumentació emprada pels legítims propietaris es basava tant en la condició de ferrocarril de servei urbà del Transversal (com el <strong>Gran Metro de Barcelona</strong> o el <strong>Metro de Madrid</strong>, que no havien estat afectats per l’esmentada llei), com en la seva condició d’empresa semi municipalitzada i en el <strong>Reial Decret de 29 de desembre de 1928</strong> que preveia la reversió dels terrenys del tram Pl. Catalunya – Estació del Nord a l’Ajuntament en lloc de l’Estat.</span></p><p><span>La qüestió va generar una gran polèmica i el <strong>30 d’abril de 1941</strong> el <strong>Ministeri d’Obres Públiques </strong>va denegar la devolució de la línia. La decisió fou recorreguda davant del <strong>Consell d’Estat </strong>i es van realitzar nombroses gestions amb les autoritats per resoldre el plet, fins que el <strong>24 de setembre de 1943</strong> un decret del mateix ministeri fixava que la Llei d’Ordenació Ferroviària només afectava a les dues vies del tren de la <strong>Companyia del Nord </strong>que s’internaven al centre de la ciutat, restant excloses de la integració a Renfe les altres concessions del Metro Transversal. L’ordre ministerial també obligava a la companyia estatal a retornar al FMB tots els beneficis generats durant el període en què va fer l’explotació.&nbsp;</span></p><p><span>D’aquesta manera, el Transversal tornava als seus legítims propietaris i recuperava definitivament la seva condició de metro.</span></p><article class="media media--type-image media--view-mode-wysiwyg" data-quickedit-entity-id="media/244353" data-tmb-media-id="media-244353"> <div class="field field-name-field-media-image field-type-image field-label-visually_hidden"> <div class="field-label visually-hidden">Imatge</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"> <img loading="lazy" src="https://pro.static.noticies.tmb.cat/s3fs-public/2026-06/fot3835_20220909131055_121087.jpg" width="1786" height="1298" alt="Una imatge de l'estació de Bordeta, avui desapareguda / Foto Arxiu TMB" title="Una imatge de l'estació de Bordeta, avui desapareguda / Foto Arxiu TMB" typeof="Image"> </div> </div> </div> </article> <p><strong>Una imatge de l'estació de Bordeta, avui desapareguda / Foto Arxiu TMB</strong></p><h4><span><strong>Els cotxes més grans del món</strong></span></h4><p><span>Una altra curiositat del Ferrocarril Metropolità Transversal és que per a la inauguració del primer tram es van encarregar <strong>10</strong> (posteriorment ampliats a <strong>12</strong>) <strong>automotors elèctrics de grans dimensions</strong> a la societat barcelonina <strong>Material para Ferrocarriles y Construcciones, S.A. &nbsp;(MFC)</strong>. Els nous vehicles, de <strong>22 metres de longitud</strong>, van ser fins a l’any 1962 els cotxes de metro més grans del món.</span></p><p><span>Durant les dues primeres dècades el servei de la línia es va donar exclusivament amb aquest material mòbil de la <strong>sèrie 100</strong>, circulant trens d’un sol cotxe degut a la seva gran capacitat. Igualment, aquesta sèrie va circular per la línia 1 fins als anys 70, al llarg dels quals es va anar retirant del servei.</span></p><article class="media media--type-image media--view-mode-wysiwyg" data-quickedit-entity-id="media/244356" data-tmb-media-id="media-244356"> <div class="field field-name-field-media-image field-type-image field-label-visually_hidden"> <div class="field-label visually-hidden">Imatge</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"> <img loading="lazy" src="https://pro.static.noticies.tmb.cat/s3fs-public/2026-06/express-collage.png" width="1000" height="1000" alt="Imatges del tren de la sèrie 100 / Fotos Arxiu TMB" title="Imatges del tren de la sèrie 100 / Fotos Arxiu TMB" typeof="Image"> </div> </div> </div> </article> <p><strong>Imatges del tren de la sèrie 100 / Fotos Arxiu TMB</strong></p><article class="media media--type-image media--view-mode-wysiwyg" data-quickedit-entity-id="media/244358" data-tmb-media-id="media-244358"> <div class="field field-name-field-media-image field-type-image field-label-visually_hidden"> <div class="field-label visually-hidden">Imatge</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"> <img loading="lazy" src="https://pro.static.noticies.tmb.cat/s3fs-public/2026-06/interior-original-s-100.jpg" width="1038" height="1438" alt="Interior d'un tren de la sèrie 100 /Foto Arxiu TMB" title="Interior d'un tren de la sèrie 100 /Foto Arxiu TMB" typeof="Image"> </div> </div> </div> </article> <p><strong>Interior d'un tren de la sèrie 100 / Foto Arxiu TMB</strong></p><p><em><span>Algunes de les imatges històriques del Transversal han tornat a la vida gràcies a la IA. Les pots descobrir en moviment a les xarxes socials de TMB seguint el hashtag <strong>#100AnysTransversal".</strong></span></em></p>

También da vía libre a un mayor endeudamiento a Puertos del Estado, ICEX y Salvamento Marítimo para no comprometer sus inversiones en 2026

La circulación de trenes entre las localidades onubenses de Gibraleón y Calañas de la línea de ancho convencional Huelva-Zafra permanece interrumpida desde primera hora de este miércoles 10 de junio por el incendio declarado en un paraje de Villanueva de los Castillejos, que ha obligado a activar la situación operativa 2 del Plan de Emergencias por Incendios Forestales y a incorporar a efectivos de la Unidad Militar de Emergencias (UME).