Els 25 nens i nenes ucraïnesos, d'entre 9 i 17 anys, de diverses escoles d'Otxàkiv, una localitat situada a 10 quilòmetres del front bèl·lic del sud de Crimea, participen durant 3 setmanes en diferents activitats lúdiques a Pineda de Mar, Salou, Calella de Mar i Barcelona. 

A Barcelona s'han organitzat excursions a diferents espais emblemàtics de la ciutat com la Sagrada Família i el Park Güell, el Museu de la Ciència - CosmoCaixa, el Zoo de Barcelona o el Castell de Montjuïc. A més de les visites al Tibidabo, Port Aventura i l'assistència a un partit del F. C. Barcelona. Conductors voluntaris de bus de TMB han participat en alguns dels desplaçaments.

Aquesta iniciativa solidària impulsada per la delegació del Govern a Catalunya segueix el model del programa "Vacances de pau" per als nens sahrauís que es va crear a mitjans dels anys 80. Però a diferència d'aquell projecte, els nens ucraïnesos no conviuen amb famílies d'aquí sinó que els acompanyen tres monitores ucraïneses, una traductora, voluntaris de l'equip creat per a la crisi migratòria a conseqüència de la guerra, monitors i animadors dels hotels. Tots ells encarregats de dinamitzar l'estada dels nens i nenes i fer que durant 3 setmanes puguin oblidar-se de la guerra.

El dispositiu de reforç de la xarxa de metro durant les primeres hores del matí d’avui per facilitar la mobilitat davant la situació a la xarxa de Rodalies s’està desenvolupant amb normalitat, permetent que els usuaris de Rodalies puguin enllaçar amb les línies de metro. En hora punta del matí Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) ha posat en circulació 167 trens, el màxim d’oferta possible a la xarxa de metro i màxim històric de trens en servei. A més, s’ha avançat l’hora punta del matí a les 6 h. Durant la resta del dia hi haurà un reforç de fins a 15 trens, depenent de la franja horària, arribant a 140 trens durant les hores vall de matí i tarda, i 152 trens en l’hora punta de la tarda.

Fins a les 10 hores d’aquest matí, s’ha registrat un augment d’un 1% de les validacions al conjunt global de la xarxa de metro (quasi bé 400.000 validacions). A l’L2 és on s’ha produït l’augment més significatiu fins ara, amb un 7% més de validacions. A l’L1 l’augment és d’un 4%. 

A més, TMB també ha reforçat el nombre d’agents d’atenció al client i de vigilants de seguretat a les estacions de Cornellà Centre, Sants-Estació, Passeig de Gràcia, Badalona Pompeu Fabra, Clot, Rambla Just Oliveras, Fabra i Puig, i La Sagrera. Amb tot, TMB busca facilitar la mobilitat a la ciutat de Barcelona després de les previsibles incidències que patirà el servei de Rodalies.

Com de discernibles són els pictogrames que trobem a metro, tren, tramvia o funicular? Ho són per a tots els nivells funcionals de la diversitat que compon la ciutadania? Estem parlant d’accessibilitat cognitiva, que és la condició que han de complir els textos, els cartells, la tecnologia i els pictogrames perquè totes les persones puguin comprendre'ls fàcilment. L’accessibilitat cognitiva vol fer el món més fàcil d’entendre i, juntament amb l'accessibilitat física i l'accessibilitat sensorial, forma part indissoluble de l'accessibilitat universal.

Aquest ha estat el focus de la sessió de treball que ha omplert avui la sala de l’Espai Gaudí, a l’estació de Sagrada Família (L2 i L5), amb una jornada presencial orientada a l’avaluació, per part de la quarantena d’assistents a la cita, del nivell de comprensibilitat d’una sèrie de pictogrames del transport ferroviari. I és que els pictogrames han de ser sotmesos a avaluació per part de diversos grups de població, incloent-hi persones grans, persones amb discapacitat intel·lectual i persones amb dany cerebral adquirit, amb la finalitat de garantir que els pictogrames dissenyats siguin compresos i percebuts de manera efectiva per la població.

L'Associació de Transports Públics Urbans i Metropolitans de l'estat espanyol (ATUC) va emprendre l’any 2022 aquesta iniciativa per a estandarditzar els pictogrames utilitzats al transport públic d'àmbit ferroviari. En aquest context, s'ha constituït un grup de treball dins de la comissió d'accessibilitat universal de modes ferroviaris, coordinat pel servei d'Accessibilitat Universal i Senyalització Corporativa de Transport Metropolitans de Barcelona (TMB), amb la voluntat d’aplicar-lo també a l’àmbit de Bus.

Aquest grup de treball ha estat liderat per TMB i conformat per representants dels següents operadors ferroviaris:

• Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV)
• Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC)
• Metro Bilbao
• Metro de Madrid
• Metro de Sevilla
• Metro Ligero Oeste
• Metro Málaga
• Metro Tenerife
• Renfe

A més, ha rebut el suport del Centre de Referència Estatal d'Autonomia Personal i Ajudes Tècniques (CEAPAT) i el col·lectiu universitari UNEIX. Tots ells han estat els encarregats de dur a terme el procés inicial d'identificació i selecció de pictogrames que requereixen avaluació en termes de comprensibilitat i qualitat perceptiva, conforme als criteris tècnics establerts a la norma UNE-ISO 9186-1 i 2.

Una vegada seleccionats, amb l'objectiu d'unificar i homologar el seu disseny, la Unitat de Disseny Gràfic de TMB ha desenvolupat propostes gràfiques per als quinze pictogrames identificats, els quals han estat sotmesos a rigorosos processos de revisió i validació per part del grup de treball d'ATUC. A la jornada d’avui han participat membres de diverses institucions i entitats inclusives, com el Consell Assessor de la Gent Gran, Femarec, Dincat, Ecom i Cocemfe.

Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) donarà un major servei demà dilluns 13 de maig a la seva xarxa de metro per facilitar la mobilitat davant la situació a la xarxa de Rodalies. En hora punta del matí circularan fins a 167 trens (2 més dels habituals), el màxim d’oferta possible a la xarxa de metro. S’avança a més l'hora punta del matí a les 6 h. Durant la resta del dia hi haurà un reforç de fins a 15 trens, depenent de la franja horària, arribant a 140 trens durant les hores vall de matí i tarda, i 152 trens en l’hora punta de la tarda. 

A més, TMB també reforçarà el nombre d’agents d’atenció al client i de vigilants de seguretat a les estacions de Cornellà Centre, Sants-Estació, Passeig de Gràcia, Badalona Pompeu Fabra, Clot, Rambla Just Oliveras, Fabra i Puig, i La Sagrera. Amb tot, TMB busca facilitar la mobilitat a la ciutat de Barcelona després de les previsibles incidències que patirà el servei de Rodalies.

Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) executarà demà un tall entre les estacions de La Sagrera i Maragall de l’L5 de metro per portar a terme una intervenció de manteniment al tram de l’estació de Congrés que requereix més temps del que permet l’horari en el qual el metro no està operatiu. Així, durant tot el dissabte 11 de maig -des de l’inici del servei i fins a les 5 de la matinada del diumenge- la línia funcionarà amb normalitat pràcticament en tot el seu recorregut des de Cornellà a La Sagrera i entre Maragall i Vall Hebron. Aquesta intervenció és totalment necessària pel manteniment del bon funcionament de l’L5 i no alterarà les freqüències de pas, que seran les mateixes que qualsevol altre dissabte a l’L5. 

Es recomana la pròpia xarxa de metro com a principal alternativa per als desplaçaments en el tram afectat. L’L4, que estarà reforçada, cobreix el recorregut entre Maragall i Verdaguer i l’L3 serà útil per a desplaçaments entre Vall d’Hebron i Diagonal. Complementàriament, TMB habilitarà una llançadora d’autobusos que cobrirà el tram tallat durant tot l’horari de dissabte i fins a la normalització de la línia.

Per restablir el servei completament i tornar l’energia a tota la línia, entre les 3 i les 5 de la matinada de diumenge, caldrà ampliar el tall entre les estacions de Sagrada Família i Vilapicina. 

Imatge

 

Aquest matí, un total de 24 representants del Comitè de Construcció i Transport del Consell Provincial de Gyeonggi de Corea del Sud, encapçalats pel seu president Kim Jong-Bae, han visitat el taller de la ZAL de les línies 9 i 10 de metro ubicat a la Zona Franca. Gyeonggi és una ciutat petita-mitjana de la costa sud-est de 

La Lourdes Pérez, tècnica de consultoria externa corporativa, i el Roger Blanc, responsable de material mòbil de les línies 9 i 10 de metro, han dirigit la visita per la zona de taller i les instal·lacions, tot fent-los una explicació sobre el funcionament d’una línia automàtica i el manteniment del material mòbil específic.

Al llarg de l’any, TMB atén nombroses visites de delegacions internacionals, empreses de transport públic de tot el món que s’interessen per les nostres instal·lacions i serveis com a operador referent en innovació, sostenibilitat i automatització. Per exemple, durant el 2023 vam rebre un total de 24 visites internacionals de procedència diversa com Corea, Canadà, Turquia, el Japó, els Estats Units, el Brasil i la Xina, entre d’altres. Entre les instal·lacions corporatives que es visiten hi ha les cotxeres de TMB com Triangle, la hidrogenera de Zona Franca, els Centres de Control de Metro i Bus i els tallers de ZAL de les línies automàtiques 9 i 10. 
 

Imatge La delegació sud-coreana en un moment de la visita als tallers de la ZAL / Foto: Pep Herrero (TMB)

Amb motiu del partit de Lliga, que se celebra el pròxim dilluns, 13 de maig, entre el FC Barcelona i la Reial Societat a l’Estadi Olímpic Lluís Companys a les 21 hores, metro i autobusos de TMB seran les opcions més recomanables per desplaçar-se a la muntanya de Montjuïc, no només per aquest esdeveniment sinó també per a tots els partits següents a celebrar a aquest recinte de Montjuïc mentre durin les obres al Camp Nou.

L’operativa especial prevista és la següent:

• La xarxa de metro reforçarà el servei amb més personal d’atenció, seguretat i neteja a les estacions d’Espanya (L1 i L3), Poble Sec (L3) i Paral·lel (L2 i L3). Hi haurà més trens en circulació, en funció de l’horari del partit, a les línies 1 i 3, les més indicades per apropar-se a l’Estadi Olímpic, amb l’estació d’Espanya com a centre neuràlgic. Recordem que dilluns el metro funciona fins a les 12 de la nit.

• S’habiliten dos serveis gratuïts d’autobusos llançadora per a les persones que tinguin entrada per assistir al partit, amb origen i final a la plaça d’Espanya, d’una banda, i a l’aparcament de Fira 2, de l’altra, que connectaran amb la zona de l’estadi. Aquests dos serveis especials de bus començaran dues hores abans de l’inici de l’esdeveniment esportiu i acabaran una hora i mitja després de la finalització. Els usuaris disposaran d’un total de 17 vehicles que sortiran en intervals d’entre 3 i 4 minuts.

• Una altra opció per apropar-se a la zona serà utilitzar el funicular de Montjuïc, que també es reforçarà i veurà incrementades les seves freqüències de pas durant les dues hores d’abans de l’inici del partit i durant les dues hores de després de l’acabament.

Cal recordar que també hi ha diverses línies regulars d’autobusos de TMB que apropen a la zona. Aproximen a l’Estadi Olímpic Lluís Companys les línies 13, 55, 125, 150; a la plaça d’Espanya arriben les línies D20, D40, H12, H16, V7, 13, 23, 46, 52, 65, 79, 91, 109, 150 i 165; al passeig de la Zona Franca: H16, V3, V5, 109 i 125.

Per a més informació, es pot consultar la secció avisos de servei del web de TMB.

Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) ha iniciat un procés de renovació tecnològica de les pantalles d’informació al passatge a la xarxa de metro, els cartells lluminosos presents a les estacions de les línies convencionals que indiquen la previsió del temps d'arribada del pròxim tren. L’actualització d’aquests dispositius s’ha iniciat en fase de proves a dues estacions de la línia 5 de metro, Can Boixeres (a l’andana i al vestíbul) i Cornellà Centre (a l’andana). Des d’ara i fins a finals de l’any 2025 s’aniran instal·lant les 770 noves pantalles digitals a un total de 128 estacions (les línies automàtiques ja disposen de panells informatius digitals). El projecte té un cost de 5,2 milions d’euros i ha comptat amb finançament europeu.

Les noves pantalles incrementen el tipus de missatges que es poden difondre, milloren la llegibilitat i s’adapten a les necessitats del servei. En definitiva, podran emetre diferent tipologia de contingut, prioritzant sempre la informació de servei però incorporant contingut corporatiu i comercial. A més de l’hora, el sentit de pas de cada andana i el temps de pas dels dos propers trens, s’hi podrà conèixer si hi ha incidències o alteracions i, en un futur, l’ocupació dels diferents trens i la disponibilitat dels ascensors, entre altres informacions.

Nova tecnologia

Les 770 noves pantalles suposaran la renovació global dels actuals INP de LED presents a totes les línies convencionals (L1, L2, L3, L4, L5) i l’L11 situats a les andanes, vestíbuls i passadissos d’enllaç. En format panoràmic i TFT de tecnologia digital (1920 píxels x 540 píxels), la gran majoria de les noves pantalles tindran dimensions similars a les actuals de gairebé 50”, tot i que hi haurà algunes de 55” que es posaran en alguns vestíbuls. La distribució serà la següent: 531 pantalles de doble cara a les andanes, 199 pantalles d’una cara i 40 TFTs que seran els més grans (55”). 

Les pantalles amb tecnologia digital fan un gran salt pel que fa a la presentació, ja que les anteriors tenen moltes limitacions quant al format. Els nous dispositius aporten nous formats d’informació, més visibles i en color que milloren la resolució, la visibilitat i llegibilitat, donen més informació i són dobles, en el cas de les andanes -ja que estan penjades del sostre i així es poden veure per ambdós costats- i simples en el cas de vestíbuls i passadissos, ja que s’instal·len a la paret. 

Les informacions seran més comprensibles ja que s’incorporaran pictogrames que ajuden a descodificar ràpidament els missatge (símbol de l’ascensor, la icona de perill per anunciar obres o avaria, els símbols en color de les línies de metro...). A més, en aquestes pantalles se suma un element molt important, el color, per ajudar al contrast en la lectura (negre sobre fons blanc, negre sobre fons groc...), el codi de color facilita la comprensió dels missatges (per exemple, el fons groc s’associa a les alteracions i incidències i així destaquen de la resta d’informacions, el blau serà per a les obligacions i el verd per a les recomanacions). El disseny de les pantalles empra la tipografia corporativa Helvetica que uneix tots els serveis de la identitat de TMB i s’ha creat una integració gràfica que compleix els requisits de senyalització i accessibilitat universal.   

Finançament europeu

El projecte, que compta amb finançament del Ministeri de Transport (MITMA) i de Fons Europeus, neix de la necessitat d’evolucionar el sistema d’informació a l’usuari a tota la xarxa de metro amb l’objectiu clar de millorar la qualitat de la informació a l’usuari adaptant-se a les seves necessitats i expectatives. En aquest sentit, aquest no és l’únic sistema d’informació al client que està actualitzant TMB a les seves xarxes, també s’hi sumen altres projectes similars com les pantalles dinàmiques a l’interior dels nous trens o les de l’interior dels autobusos.

El projecte completat forma part del contracte de licitació amb la UTE ADMIRA-DOVER per a la instal·lació de pantalles amb l’objectiu de renovar l’actual sistema d’informació a l’usuari present a la xarxa del metro de Barcelona. Tot el projecte té un pressupost de 5,2 M € i compta amb fons provinents del Pla NextGenerationEU inclòs en el Mecanisme de Recuperació i Resiliència de la UE.

El proper dissabte 11 de maig de 2024 l'Hospital Clínic celebra la primera edició del Clínic Obert, un dia on des d'aquest campus dedicat a la salut es mostra la seva activitat, promovent hàbits saludables i fent prevenció de la salut, en una jornada que volem que festiva i participativa. Serà tot un matí de tallers, xerrades, punts informatius, activitats esportives, gastronòmiques, musicals, lúdiques i familiars, als carrers del voltant de la seu Villarroel i també a les seus Plató i Maternitat.

TMB hi col·labora fent difusió als seus canals corporatius i cedint espais a l'estació de metro Hospital Clínic.

El departament de Territori i Sostenibilitat va iniciar les obres de millora d'accessibilitat de l'intercanviador de metro de Maragall (L4 i L5) el març del 2023. Amb una inversió de 14,4 M€ s'ha modificat l'accés a l'estació de l'L5 (tancament de l'accés de Ramon Albó) i la correspondència amb l'L4.

La millora de l’accessibilitat ha comportat la instal·lació a L5 d'un ascensor de carrer i la reconfiguració de l'espai interior per a situar-hi un ascensor que connecti amb l'andana. Al passadís entre L5 i L4 s'han substituït les escales per rampes i s'han instal·lat dos ascensors de connexió amb els diversos nivells amb les andanes de L4. 

Amb motiu de la 30a edició de la fira de productes ecològics i consum responsable BioCultura que tindrà lloc al Palau Sant Jordi des de demà dijous, 9 de maig, fins al diumenge, 12 de maig, tots dos inclosos, entre les 10 h. i les 20 hores (diumenge, però, fins a les 17 h.), Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) habilitarà serveis d’autobusos llançadora de pujada i baixada, que circularan de 9 h a 21 hores, excepte diumenge, que ho faran de 9 h. a 18.30 hores, per facilitar la connexió entre la plaça d’Espanya i el Palau Sant Jordi.

En aquests serveis de bus llançadora seran vàlids tots els títols de transport del sistema tarifari integrat i els vehicles, tots ells articulats, portaran l'indicador de línia “Pl. Espanya – Palau St. Jordi”.

Així, la millor opció d’accés amb transport públic a la fira BioCultura és: 

- Metro Espanya (línies 1 i 3) + Servei especial de bus llançadora.

Cal recordar que el metro funciona de diumenge a dijous fins a les 12 de la nit, divendres fins a les 2 de la matinada i dissabte de forma ininterrompuda durant tota la nit. 

Per a més informació, es pot consultar la secció avisos de servei del web de TMB.

A partir de demà, 8 de maig, un vehicle específic de l’Ajuntament de Barcelona i Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) sancionarà les infraccions estàtiques (parada o estacionament) que es cometin al carril bus. El vehicle, que es va presentar públicament el passat 4 de març, ha detectat 60 infraccions al dia de mitjana durant els dos mesos que ha estat circulant en fase de proves.

El vehicle és un sistema complementari a l’acció de la Guàrdia Urbana de Barcelona, per dissuadir i sancionar les males pràctiques que cometen els conductors de vehicles privats i de mercaderies als carrils reservats i que obstaculitzen el pas dels autobusos. Amb aquesta mesura, es millorarà l’eficiència del servei del transport públic en superfície, la velocitat del bus i la seguretat viària, evitant maniobres complexes quan s’han d’esquivar vehicles al carril bus i facilitant la correcta aproximació del bus a la parada.

D’aquesta manera, si el cotxe detecta vehicles privats i/o de distribució de mercaderies estacionats o parats al carril reservat per al bus, fotografia la infracció comesa i s’envia a l’Institut Municipal d’Hisenda (IMH), que és qui gestionarà la sanció corresponent amb el ciutadà. Les multes oscil·laran entre els 60 i els 200 euros segons el cas. 

TMB, a través de les àrees d’Operacions i Projectes de Bus, ha treballat conjuntament amb l’Àrea de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona per implantar la mesura, necessària per garantir un millor servei al ciutadà i que era una llarga reivindicació del personal de conducció d’autobús, que es troben diàriament amb situacions irregulars que dificulten la seva feina i, en conseqüència, la normal circulació dels vehicles. El principal obstacle són els cotxes que s’aturen al carril bus (sovint fent tasques de càrrega i descàrrega) i obliguen als autobusos, vehicles llargs de 12 o 18 metres, a sortejar els turismes. A més d’alentir la velocitat del bus, s’augmenta el risc d’accident per les maniobres que han de fer els conductors de l’autobús per canviar de carril o bé impedeixen que el bus s’aturi al lloc destinat per fer pujar i baixar el passatge. Actualment els autobusos de TMB circulen per una xarxa de 221,8 quilòmetres de carril bus.

El vehicle és un cotxe 100% elèctric, zero emissions, model Nissan Leaf, va vinilat de vermell i blanc i porta l’identificatiu “Control fotogràfic carril bus”, així com el logotip de TMB i va equipat amb diferents elements embarcats que fan possible la captació d’imatges i d’informació. El cotxe circula de forma planificada pels carrers de la ciutat de Barcelona per les zones amb més impacte d’aquest tipus d’infraccions en la circulació, durant l’horari de servei d’autobusos. Sempre hi van dos empleats de TMB a bord, sense necessitat que l’acompanyi un agent de la Guàrdia Urbana ja que la delegació de les competències sancionadores són de l’Àrea de Mobilitat que ha fet l’encàrrec a TMB mitjançant la signatura d’un conveni i d’un decret d’alcaldia. 

En paral·lel, durant els primers dies també es posarà en marxa un equip d’informadors que al llarg de les primeres setmanes informaran als vehicles que estiguin aturats o estacionats al carril bus de la prohibició de fer-ho. Els informadors estaran situats en aquells carrers on s’ha detectat un major nombre d’infraccions durant el període de prova i repartiran fulletons amb la informació i les zones de càrrega i descàrrega més properes.

La posada en marxa d’aquest vehicle, s’emmarca dins del conjunt d’iniciatives previstes en el Pla Endreça, un pla de manteniment integral i transversal que aposta per assolir l’excel·lència de l’espai públic de la ciutat. Els objectius prioritaris passen per dur a terme un reforç i una ampliació del manteniment de l’espai públic i per prioritzar les accions d’autoritat per garantir el civisme a la ciutat, apel·lant a la corresponsabilitat de ciutadania i visitants i incrementant les sancions davant de les conductes incíviques.

L'Auditori presenta "(Contra) Natura", la nova temporada 2024-2025 que planteja la programació com una reflexió sobre la relació entre la creació artística i la natura. D'una banda, la natura com a font d’inspiració en la creació musical, des de l’impressionisme i la música programàtica fins al paisatge sonor contemporani. D’altra, el conflicte entre l’ésser humà i la natura, que ens portarà més als terrenys de la música electrònica i ambient. 

En total, més de 500 nous concerts, 6 festivals, 15 estrenes absolutes i 18 nacionals a partir de setembre i que ja pots consultar i reservar en el següent enllaç: https://www.auditori.cat/ca/lauditori-temporada-24-25

TMB hi col·labora fent difusió d'aquesta nova temporada.

 

Amb motiu del concert de Saiko que tindrà lloc al Palau Sant Jordi demà dissabte, 4 de maig (21 hores), Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) habilitarà un servei d’autobús llançadora per a la pujada, que farà el recorregut entre la plaça d’Espanya i el Palau Sant Jordi i circularà de les 18.30 h a les 21 hores. També posarà en funcionament un servei llançadora de bus de baixada quan finalitzi el concert (a partir de les 22.30 hores aproximadament) entre el recinte i la plaça d’Espanya.

En aquests serveis de bus llançadora seran vàlids tots els títols de transport del sistema tarifari integrat i els vehicles, tots ells articulats, portaran l'indicador de línia “Pl. Espanya – Palau St. Jordi”.

Cal recordar que dissabte el metro funciona ininterrompudament durant tota la nit. 

Per a més informació es pot consultar la secció avisos de servei del web de TMB.

Amb motiu de la celebració de la 44a edició de la Cursa El Corte Inglés, que tindrà lloc el pròxim diumenge, 5 de maig, algunes línies d’autobús poden tenir afectacions pel que fa a recorregut i horari. Per aquesta raó, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) recomana el metro per als desplaçaments per la zona on transcorrerà la prova esportiva.

Com en d’altres edicions d’aquest esdeveniment, dins de la voluntat de participar amb la ciutadania en el seu progrés social, cultural, educatiu, cívic i esportiu, i de contribuir a un desenvolupament sostenible i a la millora de la mobilitat, TMB porta als corredors a la cursa amb un títol individual de viatge per desplaçar-se en metro o bus el dia de la prova. Així, 30.000 bitllets senzills gratuïts es posen a disposició dels corredors i els hi són lliurats en el moment de recollir el dorsal fins esgotar-ne les existències.

El recorregut de la cursa, certificat per la Federació Catalana d’Atletisme, és de 10 quilòmetres. La sortida es donarà a les 9 hores a El Corte Inglés de l’avinguda Diagonal i afectarà entre les 5 i les 14 hores aproximadament tot el trànsit de superfície pel circuit delimitat. La prova, la més multitudinària de Barcelona, recorrerà els principals carrers de la ciutat; iniciarà el circuit a l’avinguda Diagonal amb Gran Via de Carles III, transcorrerà al llarg de quasi tres quilòmetres per aquesta avinguda per baixar per passeig de Gràcia i continuar pels carrers d’Aragó, Viladomat, Gran Via de les Corts Catalanes, Marina, Ausiàs Marc, ronda de Sant Pere i plaça Catalunya, on finalitzarà la cursa.

Els desviaments afectaran 38 línies de bus de TMB: D40, D50, H6, H8, H10, H12, H16, V3, V5, V7, V9, V11, V13, V15, V17, V19, V21, 6, 7, 19, 22, 24, 27, 33, 34, 39, 47, 54, 55, 59, 63, 67, 68, 78, 113, 141 i les rutes Vermella i Blava del Barcelona Bus Turístic.

Per a més informació es pot consultar l’avís corresponent a la secció avisos del servei del web de TMB i el web oficial de la cursa.

El Ministeri de Transports i Obres públiques de l’Uruguai va anunciar la setmana passada la revisió d’un futur projecte que preveu la implementació d’un sistema de metro per a la ciutat de Montevideo. Aquest fet, noticiable de per si perquè suposaria l’inici de les obres per construir una xarxa de transport fins ara inexistent a la ciutat, contrasta amb l’imaginari col·lectiu dels seus habitants que defensen que Montevideo ja té metro des de 2011. I tot gràcies a la genialitat del creatiu Marco Caltieri (Montevideo 1972). 

Una referència propera: Buenos Aires

Caltieri va viure durant uns anys a la ciutat de Buenos Aires, abans de tornar al seu Uruguai natal. Allà es va acostumar a utilitzar el que es coneix com a Subte, el metro de la megalòpoli argentina. I aquell món el va fascinar. Tant,  que no va poder deixar de pensar en com funcionaria la seva Montevideo natal si pogués gaudir d’aquest sistema de transport. Caltieri explica que Montevideo “és una ciutat congelada en el temps” i que cada cop que un montevideà viatja “constata avenços notoris en la trama urbana d’altres metròpolis”. En aquest aspecte, Buenos Aires és un mirall idealitzat que compta amb un sistema de metro “que per bé o per malament, és la referència més propera d’un transport públic que a la nostra ciutat no existeix”. A partir d’aquesta idea va començar a imaginar en tota una sèrie d’accions per, d’alguna manera, exportar “el metro a Montevideo”, un fet que semblava físicament impossible, però que va acabar engegant a partir d’un element essencial: el plànol de la xarxa. 

Imatge

Creat pel mateix Marco, el plànol del Metro de Montevideo es va començar imprimint en postals que anava repartint pels bars. Més endavant, i donat l’èxit de la iniciativa, va decidir dissenyar pòsters més grans amb el mateix plànol, mapes aquests que es venien en una tenda d’articles de disseny de la zona turística de La Ciudad Vieja, al mateix Montevideo. I a partir d’aquí, la revolució: els plànols van resultar ser un èxit de vendes que va impactar directament “a l’inconscient col·lectiu dels ciutadans de la ciutat”. El ciutadà local, com dèiem, sent que li manca alguna cosa. Que falta allò que faci de Montevideo una “capital de veritat”. I una d’aquestes coses és sens dubte “tenir un metro amb el seu plànol propi”. 

Una trama de fama nacional

Els pòsters i postals van tenir tal acollida entre la ciutadania i els turistes que, aquests darrers, fins i tot van arribar a pensar que la instal·lació existia. I va començar a rodar un “engany” que dura fins avui dia i que és ben conegut a l’Uruguai. Caltieri, lluny d’allunyar-se del projecte, va decidir reforçar la trama. Va obrir un compte de Twitter del Metro de Montevideo i va començar a contestar de manera formal a diferents requisits que li feien. Va arribar a aconseguir que el compte fos un dels més populars de la regió i fins i tot, des d’una direcció de mail enllaçada, va començar a respondre “cartes de caràcter oficial a qüestions plantejades per altres operadors”. Va rebre ofertes de diferents companyies de Xile que li volien subministrar peces per les escales mecàniques, serveis de neteja i fins i tot, “ofertes formals de serveis nacionals de seguretat”. La bogeria també es va desfermar entre els Uruguaians que viuen en altres països, com explica Caltieri “estan sobre informats respecte al que passa al seu país”. Quan van començar a sentir veus d’un Metro a Montevideo “creien que realment s’havia construït i no entenien com no se n’havien adonat. No paraven de demanar informació”.  

Imatge

La història, a més, va començar a lligar perfectament amb una qüestió politicocultural. I és que des de fa més de 30 anys els governs de la ciutat han aplicat polítiques de descentralització administrativa que fa que “molts habitants de la capital no vagin al centre de la ciutat per res”. I donat que el traçat del Metro ideat per Caltieri “és cèntric”, va acabar provocant que realment molts habitants que no freqüenten la zona preguntessin “on eren les estacions”.

La faceta humorística del creador va permetre seguir donant corda a un projecte que cada dia rebia més i més peticions reals, i les contestacions van acabar agafant tons surrealistes. A les preguntes sobre la localització de les estacions anava contestant “que les busquessin sobre l’Avinguda 18 de juliol —la principal de la ciutat—“ i en espais com “galeries comercials on podrien trobar unes entrades sense cartellera perquè encara estaven en obres”. I fins i tot sobre la construcció de la infraestructura “els explicava que els túnels els feien els ciutadans i que cada un cobrava una part per la secció de la infraestructura que passava per sota de casa seva”.   

Dos llibres i una sèrie de televisió

Tota la bogeria inicial va acabar sofisticant-se fins a arribar a una idea que va servir per fer el salt definitiu: un llibre sobra la història del Metro de Montevideo. La base del llibre, explica Marco, ve d’una entrevista que va escoltar a la ràdio entre un emprenedor espanyol i un ciutadà Uruguaià que parlaven amb convenciment d’un projecte de metro real per Montevideo, una qüestió que Caltieri explica “s’ha abordat centenars de cops”. Aquesta entrevista va donar a l’autor el to i la manera d’expressar-se d’un uruguaià que hagués viscut fora de la ciutat i de seguida va saber el que buscava: “havia de ser un personatge molt liberal, llunàtic, poc empàtic i entusiasta”. I així va néixer l’enginyer Estero Bellaco. Bellaco es converteix en el protagonista del llibre, el conseller delegat de la companyia al qual se li van sumant tota una sèrie de personatges que acabaran d’explicar mitjançant una mena de fals relat, la història del Metro de Montevideo. Cap de tallers, cap de seguretat, el director de relacions institucionals... tots divagant per un llibre que ficciona una infraestructura només present en l’imaginari dels ciutadans de Montevideo. 

Imatge

El llibre, però, també inclou traces de realitat com per exemple “una estació al centre de la ciutat que avui és un centre d’exposicions i que es va construir amb la idea del metro, però que es va desestimar per la duresa del subsol”, o la confirmació que el seu plànol podria ajustar-se perfectament a la realitat. Explica Caltieri que en certa ocasió un grup d’estudiants de la Facultat d’Arquitectura li van demanar autorització per fer servir el plànol del Metro de Montevideo “ja que estaven presentant un projecte final de carrera basat en la creació d’un metro per la ciutat”. A partir d’aquesta petició, els estudiants van acabar el treball i li van comentar a l’autor que “el plànol era molt plausible. Es podria aplicar”. 

Després del llibre, Caltieri es va adonar que d’aquesta trama en podia sortir un fals documental i va començar a treballar en el projecte. Aquest fet va acumular encara més anècdotes: “apareix de cop la possibilitat de presentar-nos a una mena de concurs per guanyar una subvenció audiovisual del mateix govern de Montevideo, vam aplicar... i vam guanyar. Al mateix govern de la ciutat. Surrealista”. La sèrie es va començar a emetre pel canal TV Ciudad de Montevideo i va permetre donar vida als personatges creats pel llibre. Marco explica que la mateixa evolució del producte va permetre introduir coses noves a la realitat paral·lela que envolta el Metro de Montevideo i que “és molt gratificant la sensació de veure que altres persones entren al teu món, s’hi posen còmodes i afegeixen mobles a la història”.

Imatge

El futur de la infraestructura

Durant la trama de la sèrie de televisió, el personatge que encarna a Estero Bellaco escriu un llibre d’autoajuda empresarial anomenat “Como manejar el Metro de Montevideo”, la publicació del qual acaba desencadenant el final de la mateixa sèrie. Tot quedaria aquí si no fos perquè una editorial va proposar Caltieri escriure aquest llibre del qual es parla en la ficció. L’autor va acceptar la proposta, i “Como manejar el Metro de Montevideo” és ja una realitat present a les llibreries de Montevideo. Per Caltieri, aquesta publicació pot significar la fi de tota la comèdia al voltant del Metro de Montevideo. “He tingut altres idees com publicar un llibre que fos el resultat d’un concurs de contes organitzat pel metro de Montevideo —a l’estil del concurs de relats curts organitzat per TMB—“, o fins i tot, construir ell mateix el metro, tot i que creu “que seria massa feina i no m’agradaria que la realitat arruïnés mai aquesta petita obra de ficció”.

Caltieri finalitza reflexionant sobre el camí recorregut per la seva obra i es pregunta si és possible construir coneixement sobre la ciutat a partir de la conversació generada pels habitants de Montevideo: “si diverses generacions de montevideans parlen obsessivament d’alguna cosa, com el Metro de Montevideo, poden acabar construint coneixement sobre aquesta cosa”. La voluntat, sens dubte, existeix. 

 

Marco Caltieri, Montevideo, 1972. Es Llicenciat en Ciències de la Comunicació per la Universitat de la República (Montevideo). Realitzador audiovisual. Soci amb Aníbal Prato de la productora CholoFilms. Va treballar més de 20 anys com a creatiu en agències publicitàries a l'Uruguai i Argentina. Historietista i il·lustrador, editor de la revista d'historietes “Guacho” (9 números del 1999 al 2010). Va publicar el llibre infantil “El cuento de nunca acabar” (Alfaguara, 2018), els llibres “Metro de Montevideo”(Amulet, 2012) i “Como manejar el Metro de Montevideo” (Tajante, 2022). Va dirigir la sèrie de TV infantil “El Cuco de las Matemáticas (2019), la sèrie animada “TV Educativa” (codirigida amb Pablo Marcovecchio) i la sèrie basada en el seu propi llibre “Metro de Montevideo” (2022).

(Autors: Gustau Lamadrid i Marta Espinosa)

La xarxa de metro de Barcelona està a punt de fer 100 anys i ens posem nostàlgics. Per anar preparant l’efemèride, repassem línia a línia les estacions que han modificat la seva denominació des que es van crear. Segurament, els usuaris més veterans recordaran perfectament alguns dels noms, que no fa pas tant, s’alçaven sobre els accessos acompanyades d’una gran ‘M’ o un gran cartell que deia ‘Metro’ amb lletres majúscules. Noms que fan referència a barris, a polígons d’habitatges als quals donen servei, edificis singulars, equipaments, places o passejos i també personatges rellevants de la història o la cultura. La història que explica l'origen del nom de les estacions ja l’hem repassada en una altra sèrie d’articles, però ara ens detindrem en les mutacions que han patit els apel·latius de les parades i intercanviadors. De ben segur, molts d’ells us sorprendran. 

Per posar-nos en context, les primeres inauguracions, realitzades en temps de Primo de Rivera, i les grans prolongacions de la línia (i de la xarxa) es van estrenar en època franquista, quan la llengua vehicular era el castellà, i així es va deixar constància, no només en els noms de les estacions sinó també a tota la senyalització de l’interior de les mateixes. Això va canviar amb la gran reorganització de línies efectuada l’any 1982, moment clau en què es va passar de la numeració romana a la numeració aràbiga i  també es van modificar bona part dels noms d’estacions, apostant per la seva versió en català. Posteriorment, també s’han fet canvis en les denominacions als anys 2003, 2009 i més recentment, al 2022, per facilitar la identificació dels llocs on s’ubiquen i evitar confusions als usuaris. Comencem el nostre viatge per la L1, en sentit Llobregat a Besòs, i com han anat variant els noms de més de la meitat d'estacions que formen part actualment de la línia vermella.

Imatge Panell indicador ubicat a l'estació Fabra i Puig de la línia 1 l'any 1964 amb els noms originals de les estacions / Foto: Arxiu TMB

L1 (Hospital de Bellvitge - Fondo)

· Hospital de Bellvitge: El terminal de la zona sud o Llobregat de la línia 1 es va dir Feixa Llarga des de la seva inauguració el 18 d’octubre de 1989 fins a l’any 2003, en què es va modificar per l’actual nom d’Hospital de Bellvitge. La confusió que provocava l’existència d’una estació anomenada Bellvitge i permetre una millor identificació de la ubicació de l'estació amb el seu entorn, van ser les raons que van motivar el canvi de nom, l’any 2003.

· Bellvitge: Tot i que aquesta estació manté la seva denominació des de que es va inaugurar el 1989, el 9 de maig de 2022 l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), seguint les recomanacions de la Comissió de Nomenclatura, va aprovar noves denominacions d’estacions ferroviàries, entre les quals sis del metro de Barcelona, com ara Bellvitge que passaria a denominar-se Bellvitge Rambla Marina per diferenciar-se de Bellvitge - Gornal de Rodalies i per constatar també que no són estacions enllaçades. No obstant això, es va acordar que la substitució dels noms en la senyalització i el material informatiu seria progressiva i encara no s’ha fet efectiva.

· Santa Eulàlia: Hi ha hagut dues estacions de Santa Eulàlia, una a l’aire lliure inaugurada l’1 de juliol de l'any 1932 com Bordeta Cocheras, i anomenada posteriorment amb el nom actual, que es va tancar el 1980 per realitzar el perllongament de la línia i que es reobriria el 1983 semisoterrada i amb una altra localització.

· Bordeta: Actualment fora de servei. Una de les estacions més antigues de la xarxa de metro de Barcelona, va ser inaugurada el 10 de juny de 1926 com a part del primer tram del Transversal i clausurada definitivament al servei el 23 de desembre de 1983 amb l’ampliació de la L1 fins a l’estació de Torrassa. 

· Mercat Nou: L’estació Mercado Nuevo fou inaugurada el 1926 i era a l’aire lliure i formava part del primer tram del Metro Transversal (embrió de l’actual L1). Posteriorment al 1982 amb la reorganització dels números de línies, que van passar de la numeració romana a l’aràbiga, i canvis de nom d’estacions va adoptar el nom actual en català.

Imatge Andana de Mercat Nou, l'any 1985, amb la senyalització antiga de l'estació en castellà / Foto: Arxiu TMB

 

· Plaça de Sants: Inaugurada l’any 1926, l’estació va dur el nom de Sans, ja que en aquell moment l’actual plaça de Sants ni tan sols existia. El topònim actual el va adoptar l’any 1982 i està vinculat a la parròquia de Santa Maria de Sants (que data de l’any 780), al voltant de la qual va créixer el municipi, ara barri, de Sants. 

· Hostafrancs: L’estació es va inaugurar el 1926 amb el nom d’Hostafranchs com a part del primer tram posat en servei del Ferrocarril Metropolità Transversal, actual L1. Posteriorment, al 1982 amb la reorganització dels números de línies i canvis de nom d’estacions va adoptar el nom actual, perdent la “h” final.

Imatge Imatge de l'accés de l'estació d'Hostafrancs, amb la forma castellana 'Hostafranchs' / Foto: Arxiu TMB

 

· Espanya: L’estació de la L1 es va inaugurar el 1926 amb l’obertura del primer tram del Metro Transversal i s’anomenava España, en castellà. L’any 1982, amb la reorganització de la xarxa va adoptar el nom en català, Espanya. 

· Rocafort: Inaugurada el 26 de juny 1926 amb el nom de Rocafor, formava part del tram inaugural del Metro Transversal, entre Plaça Catalunya i la Bordeta en un recorregut de 4 km i 9 parades. Anys més tard, el 1982 amb la reorganització dels números de línies i canvis de nom d'estacions va adoptar el nom actual amb la “t” final.

· Urgell: L’estació es va inaugurar el 1926 sota el nom de Urgel com a part del primer tram inaugurat del Metro Transversal (actual L1). Posteriorment el 1982 amb la reorganització de números de línies i noms de la xarxa de metro va passar a ser una estació de la línia 1 i el seu nom va adoptar la forma catalana Urgell. 

· Universitat: L’estació formava part del primer tram del Metro Transversal de l’any 1926 amb la denominació castellana, Universidad. Anys més tard, amb la reorganització de la xarxa de l’any 1982 va adoptar el nom en català, Universitat.

· Catalunya: El metro va arribar a la plaça per primer cop l’any 1924 quan es va inaugurar el Gran Metro (actual L3) entre Lesseps i Catalunya. Dos anys més tard s’estrenava el Metro Transversal (actual L1), entre Bordeta i Catalunya. Aquesta estació també va adoptar als inicis la versió Cataluña. El 1982 va catalanitzar el nom i va passar a dir-se Catalunya. 

Imatge La cartellera de cinema es podia consultar a l'estació de Catalunya de la L1, l'any 1952. El nom de l'estació està escrit en castellà / Foto: Arxiu TMB

 

· Arc de Triomf: L'estació es va inaugurar el 1932 amb el nom de Triunfo-Norte com a part de la prolongació del Ferrocarril Metropolità Transversal. Posteriorment, el 1982, amb la reorganització dels números de línies i canvis de nom d'estacions, l’estació de metro va adoptar el nom actual.

Imatge L'estació de metro Arc de Triomf abans s'anomenava Triumfo-Norte / Foto: Arxiu TMB

 

· El Clot: Anteriorment anomenada Clot, el 9 de maig de 2022 l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) va decidir canviar el nom de l’estació Clot de metro i Clot-Aragó de Rodalies, passant a dir-se totes dues El Clot, per unificar els noms d’estacions intermodals. El canvi dels noms en la senyalització i el material informatiu es va acordar que fos progressiva i encara no s’ha fet efectiva.

· Navas: Estació del Metro Transversal inaugurada el 1953 sota el nom de Navas de Tolosa. Com moltes altres estacions, l’any 1982 va simplificar el nom a Navas. 

· La Sagrera: El 27 de gener de 1954 es va inaugurar l’estació sota el nom de Sagrera, convertint-se en l’estació terminal de l’extrem nord de la línia I. L’estació de la línia 2 del Tranversal Alt, l’actual línia 5, va ser construïda l’any 1959. Al setembre de 2009 l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) va canviar la denominació de l’estació i aquesta va incorporar l’article i va passar a dir-se La Sagrera, en referència al barri que acull l’estació. 

· Fabra i Puig: Lògicament, en ple franquisme, quan es va inaugurar l’any 1954 el nom era en castellà, Fabra y Puig. El 1982, l’any de la gran reordenació pel que fa a línies i denominacions de les estacions, es va catalanitzar i es va canviar la ‘y’ per la i llatina. 

Imatge L'accés de Fabra i Puig (escrit amb 'y'), l'any 1973 / Foto: Arxiu TMB

 

· Sant Andreu: Una altra estació que va obrir el 1968 amb el nom en castellà, San Andrés. El 1982 es va catalanitzar i va adoptar el nom actual.

· Torras i Bages: Com Sant Andreu, va obrir el 1968 amb el nom en castellà, Torres y Bages. El 1982 es va catalanitzar i va canviar la ‘y’ per la i llatina.

Amb motiu dels dos concerts d’Andrea Bocelli que tindran lloc al Palau Sant Jordi demà dimarts, 30 d’abril, i demà passat dimecres, 1r de maig (tots dos programats a les 21 hores), Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) habilitarà tots dos dies un servei d’autobusos llançadora per a la pujada, que farà el recorregut entre la plaça d’Espanya i el Palau Sant Jordi i circularà de les 19 h a les 21.30 hores. També posarà en funcionament tots dos dies un servei llançadora de busos de baixada quan finalitzin els concerts (a partir de les 23 hores aproximadament) entre el recinte i la plaça d’Espanya.

Dimarts, vigília de festiu, el metro funciona fins a les 2 de la matinada; dimecres, dia festiu, el servei de metro finalitza a les 12 de la nit. 

Per a més informació, es pot consultar la secció avisos de servei del web de TMB.

Amb motiu del partit de Lliga, que se celebra avui dilluns, 29 d’abril, entre el FC Barcelona i el València CF a l’Estadi Olímpic Lluís Companys a les 21 hores, metro i autobusos de TMB seran les opcions més recomanables per desplaçar-se a la muntanya de Montjuïc, no només per aquest esdeveniment sinó també per a tots els partits següents a celebrar a aquest recinte de Montjuïc mentre durin les obres al Camp Nou.

L’operativa especial prevista és la següent:

• La xarxa de metro reforçarà el servei amb més personal d’atenció, seguretat i neteja a les estacions d’Espanya (L1 i L3), Poble Sec (L3) i Paral·lel (L2 i L3). Hi haurà més trens en circulació, en funció de l’horari del partit, a les línies 1 i 3, les més indicades per apropar-se a l’Estadi Olímpic, amb l’estació d’Espanya com a centre neuràlgic. Recordem que dilluns el metro funciona fins a les 12 de la nit.

• S’habiliten dos serveis gratuïts d’autobusos llançadora per a les persones que tinguin entrada per assistir al partit, amb origen i final a la plaça d’Espanya, d’una banda, i a l’aparcament de Fira 2, de l’altra, que connectaran amb la zona de l’estadi. Aquests dos serveis especials de bus començaran dues hores abans de l’inici de l’esdeveniment esportiu i acabaran una hora i mitja després de la finalització. Els usuaris disposaran d’un total de 17 vehicles que sortiran en intervals d’entre 3 i 4 minuts.

• Una altra opció per apropar-se a la zona serà utilitzar el funicular de Montjuïc, que també es reforçarà i veurà incrementades les seves freqüències de pas durant les dues hores d’abans de l’inici del partit i durant les dues hores de després de l’acabament.

Cal recordar que també hi ha diverses línies regulars d’autobusos de TMB que apropen a la zona. Aproximen a l’Estadi Olímpic Lluís Companys les línies 13, 55, 125, 150; a la plaça d’Espanya arriben les línies D20, D40, H12, H16, V7, 13, 23, 46, 52, 65, 79, 91, 109, 150 i 165; al passeig de la Zona Franca: H16, V3, V5, 109 i 125.

Per a més informació, es pot consultar la secció avisos de servei del web de TMB.

"La cultura és teva. És el teu dret" és una campanya d'Apropa Cultura, una xarxa que neix l'any 2006 de la mà de l'Auditori amb l'objectiu de fer arribar la música a totes les persones en risc d'exclusió social o amb discapacitat i millorar la seva vida a través de la cultura.  

La iniciativa va anar creixent i actualment són una xarxa que col·labora amb més de 200 equipaments i entitats socials perquè els col·lectius en situació de vulnerabilitat puguin gaudir de la cultura i l'art. 

Els drets culturals són un dret humà reconegut i, per això, des d'Apropa Cultura es vol convidar a tots els ciutadans i ciutadanes a reivindicar i gaudir els seus drets culturals, amb un ferm compromís per poder garantir l'accés a la cultura i la cohesió social a través d'aquesta i fomentant una participació activa i inclusiva en la vida cultural. 

TMB hi col·labora fent difusió de la campanya.