L'Auditori presenta "(Contra) Natura", la nova temporada 2024-2025 que planteja la programació com una reflexió sobre la relació entre la creació artística i la natura. D'una banda, la natura com a font d’inspiració en la creació musical, des de l’impressionisme i la música programàtica fins al paisatge sonor contemporani. D’altra, el conflicte entre l’ésser humà i la natura, que ens portarà més als terrenys de la música electrònica i ambient. 

En total, més de 500 nous concerts, 6 festivals, 15 estrenes absolutes i 18 nacionals a partir de setembre i que ja pots consultar i reservar en el següent enllaç: https://www.auditori.cat/ca/lauditori-temporada-24-25

TMB hi col·labora fent difusió d'aquesta nova temporada.

 

Amb motiu del concert de Saiko que tindrà lloc al Palau Sant Jordi demà dissabte, 4 de maig (21 hores), Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) habilitarà un servei d’autobús llançadora per a la pujada, que farà el recorregut entre la plaça d’Espanya i el Palau Sant Jordi i circularà de les 18.30 h a les 21 hores. També posarà en funcionament un servei llançadora de bus de baixada quan finalitzi el concert (a partir de les 22.30 hores aproximadament) entre el recinte i la plaça d’Espanya.

En aquests serveis de bus llançadora seran vàlids tots els títols de transport del sistema tarifari integrat i els vehicles, tots ells articulats, portaran l'indicador de línia “Pl. Espanya – Palau St. Jordi”.

Cal recordar que dissabte el metro funciona ininterrompudament durant tota la nit. 

Per a més informació es pot consultar la secció avisos de servei del web de TMB.

Amb motiu de la celebració de la 44a edició de la Cursa El Corte Inglés, que tindrà lloc el pròxim diumenge, 5 de maig, algunes línies d’autobús poden tenir afectacions pel que fa a recorregut i horari. Per aquesta raó, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) recomana el metro per als desplaçaments per la zona on transcorrerà la prova esportiva.

Com en d’altres edicions d’aquest esdeveniment, dins de la voluntat de participar amb la ciutadania en el seu progrés social, cultural, educatiu, cívic i esportiu, i de contribuir a un desenvolupament sostenible i a la millora de la mobilitat, TMB porta als corredors a la cursa amb un títol individual de viatge per desplaçar-se en metro o bus el dia de la prova. Així, 30.000 bitllets senzills gratuïts es posen a disposició dels corredors i els hi són lliurats en el moment de recollir el dorsal fins esgotar-ne les existències.

El recorregut de la cursa, certificat per la Federació Catalana d’Atletisme, és de 10 quilòmetres. La sortida es donarà a les 9 hores a El Corte Inglés de l’avinguda Diagonal i afectarà entre les 5 i les 14 hores aproximadament tot el trànsit de superfície pel circuit delimitat. La prova, la més multitudinària de Barcelona, recorrerà els principals carrers de la ciutat; iniciarà el circuit a l’avinguda Diagonal amb Gran Via de Carles III, transcorrerà al llarg de quasi tres quilòmetres per aquesta avinguda per baixar per passeig de Gràcia i continuar pels carrers d’Aragó, Viladomat, Gran Via de les Corts Catalanes, Marina, Ausiàs Marc, ronda de Sant Pere i plaça Catalunya, on finalitzarà la cursa.

Els desviaments afectaran 38 línies de bus de TMB: D40, D50, H6, H8, H10, H12, H16, V3, V5, V7, V9, V11, V13, V15, V17, V19, V21, 6, 7, 19, 22, 24, 27, 33, 34, 39, 47, 54, 55, 59, 63, 67, 68, 78, 113, 141 i les rutes Vermella i Blava del Barcelona Bus Turístic.

Per a més informació es pot consultar l’avís corresponent a la secció avisos del servei del web de TMB i el web oficial de la cursa.

El Ministeri de Transports i Obres públiques de l’Uruguai va anunciar la setmana passada la revisió d’un futur projecte que preveu la implementació d’un sistema de metro per a la ciutat de Montevideo. Aquest fet, noticiable de per si perquè suposaria l’inici de les obres per construir una xarxa de transport fins ara inexistent a la ciutat, contrasta amb l’imaginari col·lectiu dels seus habitants que defensen que Montevideo ja té metro des de 2011. I tot gràcies a la genialitat del creatiu Marco Caltieri (Montevideo 1972). 

Una referència propera: Buenos Aires

Caltieri va viure durant uns anys a la ciutat de Buenos Aires, abans de tornar al seu Uruguai natal. Allà es va acostumar a utilitzar el que es coneix com a Subte, el metro de la megalòpoli argentina. I aquell món el va fascinar. Tant,  que no va poder deixar de pensar en com funcionaria la seva Montevideo natal si pogués gaudir d’aquest sistema de transport. Caltieri explica que Montevideo “és una ciutat congelada en el temps” i que cada cop que un montevideà viatja “constata avenços notoris en la trama urbana d’altres metròpolis”. En aquest aspecte, Buenos Aires és un mirall idealitzat que compta amb un sistema de metro “que per bé o per malament, és la referència més propera d’un transport públic que a la nostra ciutat no existeix”. A partir d’aquesta idea va començar a imaginar en tota una sèrie d’accions per, d’alguna manera, exportar “el metro a Montevideo”, un fet que semblava físicament impossible, però que va acabar engegant a partir d’un element essencial: el plànol de la xarxa. 

Imatge

Creat pel mateix Marco, el plànol del Metro de Montevideo es va començar imprimint en postals que anava repartint pels bars. Més endavant, i donat l’èxit de la iniciativa, va decidir dissenyar pòsters més grans amb el mateix plànol, mapes aquests que es venien en una tenda d’articles de disseny de la zona turística de La Ciudad Vieja, al mateix Montevideo. I a partir d’aquí, la revolució: els plànols van resultar ser un èxit de vendes que va impactar directament “a l’inconscient col·lectiu dels ciutadans de la ciutat”. El ciutadà local, com dèiem, sent que li manca alguna cosa. Que falta allò que faci de Montevideo una “capital de veritat”. I una d’aquestes coses és sens dubte “tenir un metro amb el seu plànol propi”. 

Una trama de fama nacional

Els pòsters i postals van tenir tal acollida entre la ciutadania i els turistes que, aquests darrers, fins i tot van arribar a pensar que la instal·lació existia. I va començar a rodar un “engany” que dura fins avui dia i que és ben conegut a l’Uruguai. Caltieri, lluny d’allunyar-se del projecte, va decidir reforçar la trama. Va obrir un compte de Twitter del Metro de Montevideo i va començar a contestar de manera formal a diferents requisits que li feien. Va arribar a aconseguir que el compte fos un dels més populars de la regió i fins i tot, des d’una direcció de mail enllaçada, va començar a respondre “cartes de caràcter oficial a qüestions plantejades per altres operadors”. Va rebre ofertes de diferents companyies de Xile que li volien subministrar peces per les escales mecàniques, serveis de neteja i fins i tot, “ofertes formals de serveis nacionals de seguretat”. La bogeria també es va desfermar entre els Uruguaians que viuen en altres països, com explica Caltieri “estan sobre informats respecte al que passa al seu país”. Quan van començar a sentir veus d’un Metro a Montevideo “creien que realment s’havia construït i no entenien com no se n’havien adonat. No paraven de demanar informació”.  

Imatge

La història, a més, va començar a lligar perfectament amb una qüestió politicocultural. I és que des de fa més de 30 anys els governs de la ciutat han aplicat polítiques de descentralització administrativa que fa que “molts habitants de la capital no vagin al centre de la ciutat per res”. I donat que el traçat del Metro ideat per Caltieri “és cèntric”, va acabar provocant que realment molts habitants que no freqüenten la zona preguntessin “on eren les estacions”.

La faceta humorística del creador va permetre seguir donant corda a un projecte que cada dia rebia més i més peticions reals, i les contestacions van acabar agafant tons surrealistes. A les preguntes sobre la localització de les estacions anava contestant “que les busquessin sobre l’Avinguda 18 de juliol —la principal de la ciutat—“ i en espais com “galeries comercials on podrien trobar unes entrades sense cartellera perquè encara estaven en obres”. I fins i tot sobre la construcció de la infraestructura “els explicava que els túnels els feien els ciutadans i que cada un cobrava una part per la secció de la infraestructura que passava per sota de casa seva”.   

Dos llibres i una sèrie de televisió

Tota la bogeria inicial va acabar sofisticant-se fins a arribar a una idea que va servir per fer el salt definitiu: un llibre sobra la història del Metro de Montevideo. La base del llibre, explica Marco, ve d’una entrevista que va escoltar a la ràdio entre un emprenedor espanyol i un ciutadà Uruguaià que parlaven amb convenciment d’un projecte de metro real per Montevideo, una qüestió que Caltieri explica “s’ha abordat centenars de cops”. Aquesta entrevista va donar a l’autor el to i la manera d’expressar-se d’un uruguaià que hagués viscut fora de la ciutat i de seguida va saber el que buscava: “havia de ser un personatge molt liberal, llunàtic, poc empàtic i entusiasta”. I així va néixer l’enginyer Estero Bellaco. Bellaco es converteix en el protagonista del llibre, el conseller delegat de la companyia al qual se li van sumant tota una sèrie de personatges que acabaran d’explicar mitjançant una mena de fals relat, la història del Metro de Montevideo. Cap de tallers, cap de seguretat, el director de relacions institucionals... tots divagant per un llibre que ficciona una infraestructura només present en l’imaginari dels ciutadans de Montevideo. 

Imatge

El llibre, però, també inclou traces de realitat com per exemple “una estació al centre de la ciutat que avui és un centre d’exposicions i que es va construir amb la idea del metro, però que es va desestimar per la duresa del subsol”, o la confirmació que el seu plànol podria ajustar-se perfectament a la realitat. Explica Caltieri que en certa ocasió un grup d’estudiants de la Facultat d’Arquitectura li van demanar autorització per fer servir el plànol del Metro de Montevideo “ja que estaven presentant un projecte final de carrera basat en la creació d’un metro per la ciutat”. A partir d’aquesta petició, els estudiants van acabar el treball i li van comentar a l’autor que “el plànol era molt plausible. Es podria aplicar”. 

Després del llibre, Caltieri es va adonar que d’aquesta trama en podia sortir un fals documental i va començar a treballar en el projecte. Aquest fet va acumular encara més anècdotes: “apareix de cop la possibilitat de presentar-nos a una mena de concurs per guanyar una subvenció audiovisual del mateix govern de Montevideo, vam aplicar... i vam guanyar. Al mateix govern de la ciutat. Surrealista”. La sèrie es va començar a emetre pel canal TV Ciudad de Montevideo i va permetre donar vida als personatges creats pel llibre. Marco explica que la mateixa evolució del producte va permetre introduir coses noves a la realitat paral·lela que envolta el Metro de Montevideo i que “és molt gratificant la sensació de veure que altres persones entren al teu món, s’hi posen còmodes i afegeixen mobles a la història”.

Imatge

El futur de la infraestructura

Durant la trama de la sèrie de televisió, el personatge que encarna a Estero Bellaco escriu un llibre d’autoajuda empresarial anomenat “Como manejar el Metro de Montevideo”, la publicació del qual acaba desencadenant el final de la mateixa sèrie. Tot quedaria aquí si no fos perquè una editorial va proposar Caltieri escriure aquest llibre del qual es parla en la ficció. L’autor va acceptar la proposta, i “Como manejar el Metro de Montevideo” és ja una realitat present a les llibreries de Montevideo. Per Caltieri, aquesta publicació pot significar la fi de tota la comèdia al voltant del Metro de Montevideo. “He tingut altres idees com publicar un llibre que fos el resultat d’un concurs de contes organitzat pel metro de Montevideo —a l’estil del concurs de relats curts organitzat per TMB—“, o fins i tot, construir ell mateix el metro, tot i que creu “que seria massa feina i no m’agradaria que la realitat arruïnés mai aquesta petita obra de ficció”.

Caltieri finalitza reflexionant sobre el camí recorregut per la seva obra i es pregunta si és possible construir coneixement sobre la ciutat a partir de la conversació generada pels habitants de Montevideo: “si diverses generacions de montevideans parlen obsessivament d’alguna cosa, com el Metro de Montevideo, poden acabar construint coneixement sobre aquesta cosa”. La voluntat, sens dubte, existeix. 

 

Marco Caltieri, Montevideo, 1972. Es Llicenciat en Ciències de la Comunicació per la Universitat de la República (Montevideo). Realitzador audiovisual. Soci amb Aníbal Prato de la productora CholoFilms. Va treballar més de 20 anys com a creatiu en agències publicitàries a l'Uruguai i Argentina. Historietista i il·lustrador, editor de la revista d'historietes “Guacho” (9 números del 1999 al 2010). Va publicar el llibre infantil “El cuento de nunca acabar” (Alfaguara, 2018), els llibres “Metro de Montevideo”(Amulet, 2012) i “Como manejar el Metro de Montevideo” (Tajante, 2022). Va dirigir la sèrie de TV infantil “El Cuco de las Matemáticas (2019), la sèrie animada “TV Educativa” (codirigida amb Pablo Marcovecchio) i la sèrie basada en el seu propi llibre “Metro de Montevideo” (2022).

(Autors: Gustau Lamadrid i Marta Espinosa)

La xarxa de metro de Barcelona està a punt de fer 100 anys i ens posem nostàlgics. Per anar preparant l’efemèride, repassem línia a línia les estacions que han modificat la seva denominació des que es van crear. Segurament, els usuaris més veterans recordaran perfectament alguns dels noms, que no fa pas tant, s’alçaven sobre els accessos acompanyades d’una gran ‘M’ o un gran cartell que deia ‘Metro’ amb lletres majúscules. Noms que fan referència a barris, a polígons d’habitatges als quals donen servei, edificis singulars, equipaments, places o passejos i també personatges rellevants de la història o la cultura. La història que explica l'origen del nom de les estacions ja l’hem repassada en una altra sèrie d’articles, però ara ens detindrem en les mutacions que han patit els apel·latius de les parades i intercanviadors. De ben segur, molts d’ells us sorprendran. 

Per posar-nos en context, les primeres inauguracions, realitzades en temps de Primo de Rivera, i les grans prolongacions de la línia (i de la xarxa) es van estrenar en època franquista, quan la llengua vehicular era el castellà, i així es va deixar constància, no només en els noms de les estacions sinó també a tota la senyalització de l’interior de les mateixes. Això va canviar amb la gran reorganització de línies efectuada l’any 1982, moment clau en què es va passar de la numeració romana a la numeració aràbiga i  també es van modificar bona part dels noms d’estacions, apostant per la seva versió en català. Posteriorment, també s’han fet canvis en les denominacions als anys 2003, 2009 i més recentment, al 2022, per facilitar la identificació dels llocs on s’ubiquen i evitar confusions als usuaris. Comencem el nostre viatge per la L1, en sentit Llobregat a Besòs, i com han anat variant els noms de més de la meitat d'estacions que formen part actualment de la línia vermella.

Imatge Panell indicador ubicat a l'estació Fabra i Puig de la línia 1 l'any 1964 amb els noms originals de les estacions / Foto: Arxiu TMB

L1 (Hospital de Bellvitge - Fondo)

· Hospital de Bellvitge: El terminal de la zona sud o Llobregat de la línia 1 es va dir Feixa Llarga des de la seva inauguració el 18 d’octubre de 1989 fins a l’any 2003, en què es va modificar per l’actual nom d’Hospital de Bellvitge. La confusió que provocava l’existència d’una estació anomenada Bellvitge i permetre una millor identificació de la ubicació de l'estació amb el seu entorn, van ser les raons que van motivar el canvi de nom, l’any 2003.

· Bellvitge: Tot i que aquesta estació manté la seva denominació des de que es va inaugurar el 1989, el 9 de maig de 2022 l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), seguint les recomanacions de la Comissió de Nomenclatura, va aprovar noves denominacions d’estacions ferroviàries, entre les quals sis del metro de Barcelona, com ara Bellvitge que passaria a denominar-se Bellvitge Rambla Marina per diferenciar-se de Bellvitge - Gornal de Rodalies i per constatar també que no són estacions enllaçades. No obstant això, es va acordar que la substitució dels noms en la senyalització i el material informatiu seria progressiva i encara no s’ha fet efectiva.

· Santa Eulàlia: Hi ha hagut dues estacions de Santa Eulàlia, una a l’aire lliure inaugurada l’1 de juliol de l'any 1932 com Bordeta Cocheras, i anomenada posteriorment amb el nom actual, que es va tancar el 1980 per realitzar el perllongament de la línia i que es reobriria el 1983 semisoterrada i amb una altra localització.

· Bordeta: Actualment fora de servei. Una de les estacions més antigues de la xarxa de metro de Barcelona, va ser inaugurada el 10 de juny de 1926 com a part del primer tram del Transversal i clausurada definitivament al servei el 23 de desembre de 1983 amb l’ampliació de la L1 fins a l’estació de Torrassa. 

· Mercat Nou: L’estació Mercado Nuevo fou inaugurada el 1926 i era a l’aire lliure i formava part del primer tram del Metro Transversal (embrió de l’actual L1). Posteriorment al 1982 amb la reorganització dels números de línies, que van passar de la numeració romana a l’aràbiga, i canvis de nom d’estacions va adoptar el nom actual en català.

Imatge Andana de Mercat Nou, l'any 1985, amb la senyalització antiga de l'estació en castellà / Foto: Arxiu TMB

 

· Plaça de Sants: Inaugurada l’any 1926, l’estació va dur el nom de Sans, ja que en aquell moment l’actual plaça de Sants ni tan sols existia. El topònim actual el va adoptar l’any 1982 i està vinculat a la parròquia de Santa Maria de Sants (que data de l’any 780), al voltant de la qual va créixer el municipi, ara barri, de Sants. 

· Hostafrancs: L’estació es va inaugurar el 1926 amb el nom d’Hostafranchs com a part del primer tram posat en servei del Ferrocarril Metropolità Transversal, actual L1. Posteriorment, al 1982 amb la reorganització dels números de línies i canvis de nom d’estacions va adoptar el nom actual, perdent la “h” final.

Imatge Imatge de l'accés de l'estació d'Hostafrancs, amb la forma castellana 'Hostafranchs' / Foto: Arxiu TMB

 

· Espanya: L’estació de la L1 es va inaugurar el 1926 amb l’obertura del primer tram del Metro Transversal i s’anomenava España, en castellà. L’any 1982, amb la reorganització de la xarxa va adoptar el nom en català, Espanya. 

· Rocafort: Inaugurada el 26 de juny 1926 amb el nom de Rocafor, formava part del tram inaugural del Metro Transversal, entre Plaça Catalunya i la Bordeta en un recorregut de 4 km i 9 parades. Anys més tard, el 1982 amb la reorganització dels números de línies i canvis de nom d'estacions va adoptar el nom actual amb la “t” final.

· Urgell: L’estació es va inaugurar el 1926 sota el nom de Urgel com a part del primer tram inaugurat del Metro Transversal (actual L1). Posteriorment el 1982 amb la reorganització de números de línies i noms de la xarxa de metro va passar a ser una estació de la línia 1 i el seu nom va adoptar la forma catalana Urgell. 

· Universitat: L’estació formava part del primer tram del Metro Transversal de l’any 1926 amb la denominació castellana, Universidad. Anys més tard, amb la reorganització de la xarxa de l’any 1982 va adoptar el nom en català, Universitat.

· Catalunya: El metro va arribar a la plaça per primer cop l’any 1924 quan es va inaugurar el Gran Metro (actual L3) entre Lesseps i Catalunya. Dos anys més tard s’estrenava el Metro Transversal (actual L1), entre Bordeta i Catalunya. Aquesta estació també va adoptar als inicis la versió Cataluña. El 1982 va catalanitzar el nom i va passar a dir-se Catalunya. 

Imatge La cartellera de cinema es podia consultar a l'estació de Catalunya de la L1, l'any 1952. El nom de l'estació està escrit en castellà / Foto: Arxiu TMB

 

· Arc de Triomf: L'estació es va inaugurar el 1932 amb el nom de Triunfo-Norte com a part de la prolongació del Ferrocarril Metropolità Transversal. Posteriorment, el 1982, amb la reorganització dels números de línies i canvis de nom d'estacions, l’estació de metro va adoptar el nom actual.

Imatge L'estació de metro Arc de Triomf abans s'anomenava Triumfo-Norte / Foto: Arxiu TMB

 

· El Clot: Anteriorment anomenada Clot, el 9 de maig de 2022 l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) va decidir canviar el nom de l’estació Clot de metro i Clot-Aragó de Rodalies, passant a dir-se totes dues El Clot, per unificar els noms d’estacions intermodals. El canvi dels noms en la senyalització i el material informatiu es va acordar que fos progressiva i encara no s’ha fet efectiva.

· Navas: Estació del Metro Transversal inaugurada el 1953 sota el nom de Navas de Tolosa. Com moltes altres estacions, l’any 1982 va simplificar el nom a Navas. 

· La Sagrera: El 27 de gener de 1954 es va inaugurar l’estació sota el nom de Sagrera, convertint-se en l’estació terminal de l’extrem nord de la línia I. L’estació de la línia 2 del Tranversal Alt, l’actual línia 5, va ser construïda l’any 1959. Al setembre de 2009 l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) va canviar la denominació de l’estació i aquesta va incorporar l’article i va passar a dir-se La Sagrera, en referència al barri que acull l’estació. 

· Fabra i Puig: Lògicament, en ple franquisme, quan es va inaugurar l’any 1954 el nom era en castellà, Fabra y Puig. El 1982, l’any de la gran reordenació pel que fa a línies i denominacions de les estacions, es va catalanitzar i es va canviar la ‘y’ per la i llatina. 

Imatge L'accés de Fabra i Puig (escrit amb 'y'), l'any 1973 / Foto: Arxiu TMB

 

· Sant Andreu: Una altra estació que va obrir el 1968 amb el nom en castellà, San Andrés. El 1982 es va catalanitzar i va adoptar el nom actual.

· Torras i Bages: Com Sant Andreu, va obrir el 1968 amb el nom en castellà, Torres y Bages. El 1982 es va catalanitzar i va canviar la ‘y’ per la i llatina.

Amb motiu dels dos concerts d’Andrea Bocelli que tindran lloc al Palau Sant Jordi demà dimarts, 30 d’abril, i demà passat dimecres, 1r de maig (tots dos programats a les 21 hores), Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) habilitarà tots dos dies un servei d’autobusos llançadora per a la pujada, que farà el recorregut entre la plaça d’Espanya i el Palau Sant Jordi i circularà de les 19 h a les 21.30 hores. També posarà en funcionament tots dos dies un servei llançadora de busos de baixada quan finalitzin els concerts (a partir de les 23 hores aproximadament) entre el recinte i la plaça d’Espanya.

Dimarts, vigília de festiu, el metro funciona fins a les 2 de la matinada; dimecres, dia festiu, el servei de metro finalitza a les 12 de la nit. 

Per a més informació, es pot consultar la secció avisos de servei del web de TMB.

Amb motiu del partit de Lliga, que se celebra avui dilluns, 29 d’abril, entre el FC Barcelona i el València CF a l’Estadi Olímpic Lluís Companys a les 21 hores, metro i autobusos de TMB seran les opcions més recomanables per desplaçar-se a la muntanya de Montjuïc, no només per aquest esdeveniment sinó també per a tots els partits següents a celebrar a aquest recinte de Montjuïc mentre durin les obres al Camp Nou.

L’operativa especial prevista és la següent:

• La xarxa de metro reforçarà el servei amb més personal d’atenció, seguretat i neteja a les estacions d’Espanya (L1 i L3), Poble Sec (L3) i Paral·lel (L2 i L3). Hi haurà més trens en circulació, en funció de l’horari del partit, a les línies 1 i 3, les més indicades per apropar-se a l’Estadi Olímpic, amb l’estació d’Espanya com a centre neuràlgic. Recordem que dilluns el metro funciona fins a les 12 de la nit.

• S’habiliten dos serveis gratuïts d’autobusos llançadora per a les persones que tinguin entrada per assistir al partit, amb origen i final a la plaça d’Espanya, d’una banda, i a l’aparcament de Fira 2, de l’altra, que connectaran amb la zona de l’estadi. Aquests dos serveis especials de bus començaran dues hores abans de l’inici de l’esdeveniment esportiu i acabaran una hora i mitja després de la finalització. Els usuaris disposaran d’un total de 17 vehicles que sortiran en intervals d’entre 3 i 4 minuts.

• Una altra opció per apropar-se a la zona serà utilitzar el funicular de Montjuïc, que també es reforçarà i veurà incrementades les seves freqüències de pas durant les dues hores d’abans de l’inici del partit i durant les dues hores de després de l’acabament.

Cal recordar que també hi ha diverses línies regulars d’autobusos de TMB que apropen a la zona. Aproximen a l’Estadi Olímpic Lluís Companys les línies 13, 55, 125, 150; a la plaça d’Espanya arriben les línies D20, D40, H12, H16, V7, 13, 23, 46, 52, 65, 79, 91, 109, 150 i 165; al passeig de la Zona Franca: H16, V3, V5, 109 i 125.

Per a més informació, es pot consultar la secció avisos de servei del web de TMB.

"La cultura és teva. És el teu dret" és una campanya d'Apropa Cultura, una xarxa que neix l'any 2006 de la mà de l'Auditori amb l'objectiu de fer arribar la música a totes les persones en risc d'exclusió social o amb discapacitat i millorar la seva vida a través de la cultura.  

La iniciativa va anar creixent i actualment són una xarxa que col·labora amb més de 200 equipaments i entitats socials perquè els col·lectius en situació de vulnerabilitat puguin gaudir de la cultura i l'art. 

Els drets culturals són un dret humà reconegut i, per això, des d'Apropa Cultura es vol convidar a tots els ciutadans i ciutadanes a reivindicar i gaudir els seus drets culturals, amb un ferm compromís per poder garantir l'accés a la cultura i la cohesió social a través d'aquesta i fomentant una participació activa i inclusiva en la vida cultural. 

TMB hi col·labora fent difusió de la campanya.

Amb motiu de la celebració de la 51a edició de la Feria de Abril de Catalunya, que tindrà lloc del 26 d’abril al 5 de maig al Parc del Fòrum, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) adaptarà la seva oferta de transport públic a les necessitats d’aquest esdeveniment. 

TMB recomana la xarxa de metro per als desplaçaments fins a la fira, especialment la línia 4, que es reforçarà amb més trens a partir de les 21 hores i fins a darrera hora de servei durant els dos divendres, dissabtes i diumenges, així com la vigília de l’1 de maig, dies amb la Feria amb màxims de visitants. L’estació El Maresme | Fòrum, la més propera al recinte, incrementarà la presència de personal d’atenció al client, vigilants de seguretat i neteja.

El funcionament del metro, amb servei ininterromput els dissabtes (27 d’abril i 4 de maig) ifins a les 2 de la matinada els divendres (26 d’abril i 3 de maig) i la vigília del dia festiu del 1r de maig (dimarts 30 d’abril), suposarà un important element per afavorir la mobilitat de les persones que vulguin accedir a la fira aquestes nits. Cal recordar que el servei de metro comença cada dia a les 5 del matí.

També s’arriba al Parc del Fòrum amb les línies regulars d’autobús de TMB: H16, V29, V31, V33, 7 i 136.

Per a més informació, es pot consultar la secció avisos de servei del web de TMB.

Ahir dimarts, 23 d’abril, la xarxa de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) va assolir un nou rècord històric de passatgers transportats en dia laborable, amb 2.544.000 validacions. La xarxa de metro també va marcar el seu històric de validacions en un dia laborable amb 1.804.000 validacions en totes les seves línies, entre les 5 del matí i les 12 de la nit. Aquesta xifra es va aconseguir a conseqüència de la captació de bona part de la mobilitat generada pel dia de Sant Jordi a Barcelona. De fet, TMB ja havia previst un augment considerable de passatge al metro i havia reforçat el servei amb més trens, fins a un 25% més de l’oferta respecte a un altre dia laborable, i amb un desplegament especial de personal i efectius de seguretat i neteja a les estacions del sector central de Barcelona. Pel que fa a bus, va registrar 740.000 validacions, adaptant diferents línies del seu recorregut per les múltiples activitats realitzades durant la diada al carrer.

La presidenta de TMB, Laia Bonet, ha posat en valor “la importància de tenir un sistema de transport públic eficient per absorbir l’increment de demanda en una jornada com la de Sant Jordi que es viu especialment al carrer” i ha recordat que “és un exemple més que la Barcelona del metro funciona” i, en aquest sentit, ha agraït “als i les professionals de TMB l’esforç per donar un servei de qualitat en uns dies clau per a la mobilitat de la ciutat”.

L’any passat, la diada de Sant Jordi també va assolir xifres rècord de viatgers però en dia festiu, amb 1.510.000 validacions entre metro i bus.

2023: Any de rècords a metro

La tendència a l’alça de l’ús de la xarxa de TMB ja es va mostrar amb les xifres del 2023, quan es va registrar el rècord històric de validacions en un any, arribant a més de 643 milions de viatges registrats. Aquesta xifra va suposar un augment del 3% respecte al 2019, que marcava el màxim fins llavors, i un 18% respecte al 2022.

Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) ha fet pública la memòria de sostenibilitat de l’any 2023 en què recull les actuacions dutes a terme per l’empresa durant aquest període i presenta, de manera auditada, els números que han dibuixat les mateixes. Una de les dades més destacades és sense dubte el rècord en el nombre de validacions a les xarxes de TMB, que han augmentat un 18% respecte al 2022.

Dades de rècord

Les dades de la memòria, que recullen entre altres dades el nombre de places per quilòmetre ofertes o el trajecte recorregut en cotxes per quilòmetre útil, reflecteixen aquest 2023 la històrica xifra de validacions que ha permès trencar tots els registres previs. I és que durant el 2023, s’han transportat 647,13 milions de viatgers, dels quals 440,07 corresponen a la xarxa de metro i 207,06 milions, a la xarxa de bus i BUS turístic. Per la seva banda, el telefèric de Montjuïc també ha superat el seu rècord històric d’usuaris transportant 2,09 milions de viatgers, i superant el seu millor registre, xifrat el 2019,  en gairebé 500.000 usuaris.

La memòria també destaca l’estudi de percepció del client que recull la valoració per part dels usuaris dels serveis de TMB. En aquest sentit, la xarxa d’autobusos obté una puntuació de 8,09 que suposen 0,5 punts més que el 2022, mentre que a metro la puntuació és de 7,94, 0,9 punts més que a l’anterior estudi. 

Millores a les xarxes de bus i metro

El document recull també les diferents novetats i millores en el servei que s’han desenvolupat al llarg de l’exercici en les àrees de bus i metro. Així, pel que fa a bus destaca l’electrificació completa de la línia, les millores en la regularitat, els projectes per millorar l’experiència de client amb els nous sistemes d’informació a l’usuari o la videovigilància embarcada. A metro també es recullen les principals accions com la posada en marxa dels nous trens, la renovació de la infraestructura a l'L4 o L9 Nord o altres actuacions amb millores a estacions i tallers. 

A la memòria també trobareu altres dades interessants sobre la sostenibilitat i protecció del medi ambient, que han servit a TMB per liderar l’aposta per una mobilitat eficient i de qualitat. En aquest aspecte destaca l’ambientalització de la flota de bus, amb la incorporació de 72 nous vehicles de zero emissions o el pla d’optimització de l’energia a metro. La valorització del 83% dels residus generats per bus i del 80% a metro, són altres de les dades destacades que en aquest apartat es poden trobar a la memòria 2023. 

Pel que fa a la resta de la xarxa de mobilitat, la memòria destaca també les xifres del primer any d'implantació del servei de bicicleta compartida, AMBici, amb 374 estacions i 3.878 bicicletes distribuïdes en 15 municipis metropolitans. 

La gent TMB

Pel que fa als empleats destaquen les xifres, amb 8924 persones treballadores que han completat entre d’altres, més de 200.000 hores de formació. La signatura del 27è conveni col·lectiu a metro o els més de 5.000 exàmens de salut planificats també formen part del recull del 2023. 

Pel que fa a la gestió responsable, durant el 2023 destaca l’elaboració de la matriu de riscos derivada del Pla de mesures antifrau, l'organització del congrés internacional de transport públic o les 418 sol·licituds rebudes per l’exercici de drets de la protecció de dades. 

En l’àrea de compromís social cal destacar el desplegament del programa de pràctiques “Dones STEM” per desenvolupar projectes estratègics als negocis de bus i metro, la selecció de 67 conductores de Bus per incrementar plantilla femenina dintre del col·lectiu fins a situar-la en el 9,98% o la realització de 191 visites educatives amb la participació de 4.457 alumnes durant el curs acadèmics 22-23. 

El document íntegre de la Memòria de Sostenibilitat 2023 del grup TMB es pot consultar a la secció de documentació del web corporatiu. 

Al web del festival Subtravelling s'hi exhibiran els 20 curts de gran qualitat que participen enguany a la secció de la Mostra Internacional, seleccionats per al festival SMIFF i Subtravelling que també es projectaran a les pantalles ubicades a les andanes de la xarxa de metro i l’interior dels trens i que el públic podrà votar a la pàgina web del festival.

El període de votació está obert fins al 16 de maig. Els usuaris poden escollir el seu curt preferit, puntuant-lo de l'1 al 5, i participar automàticament en el sorteig d'un any de cinema gratuït per a una persona al Filmax Gran Via. A més, cada dia se sortejaran entre els votants invitacions dobles de cinema, cortesia de Cinemes Filmax.

Properament es donaran a conèixer els guanyadors dels diferents premis i els finalistes de la categoria Roda a TMB. Un jurat format per professionals del món del cinema i l’audiovisual seleccionarà els 20 curts que s'emetran a la plataforma de continguts La Xarxa+ de la Diputació de Barcelona. Els 10 curts finalistes es podran veure, com cada any a les pantalles de la xarxa de metro, a la projecció especial del D'A Festival i a l'SMIFF 2023 de Seül, així com a la programació de la Xarxa Audiovisual Local. El millor curtmetratge guanyarà un viatge per a dues persones a Corea i la projecció en exclusiva del curt al festival SMIFF de Seül, entre d'altres premis.

Amb motiu del concert ’The World of Hans Zimmer – A New Dimension’ que tindrà lloc al Palau Sant Jordi demà dimecres, 24 d’abril (20 hores), Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) habilitarà un servei d’autobusos llançadora per a la pujada, que farà el recorregut entre la plaça d’Espanya i el Palau Sant Jordi i circularà de les 17.30 h a les 21.30 hores. També posarà en funcionament un servei llançadora de busos de baixada quan finalitzi el concert (a partir de les 22.35 hores aproximadament) entre el recinte i la plaça d’Espanya.

Dimecres el metro funciona fins a les 12 de la nit. 

Per a més informació es pot consultar la secció avisos de servei del web de TMB.

Amb motiu de la celebració de la diada de Sant Jordi, demà dimarts 23 d’abril Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) recomana el metro per als desplaçaments fins als diferents actes que s’organitzen en aquesta tradicional jornada, especialment al centre de la ciutat. El servei de metro es reforçarà amb més trens a les línies convencionals a diverses franges horàries de la tarda, especialment a les línies 1, 2, 3 i 5, on es preveu que hi hagi més afluència d’usuaris. En torn a les 21 hores circularà fins a un 25% més d’oferta respecte al servei habitual de dia laborable. També s’ha preparat un desplegament especial de personal i efectius de seguretat i neteja a les estacions del sector central de Barcelona.

Respecte al transport de superfície, les múltiples activitats previstes per a la diada provocaran una ocupació de la via pública i espais tancats al trànsit que afectaran la circulació de les línies de bus de TMB en diverses zones al llarg de tot el dia, en forma de desviaments o limitacions de recorregut. Per exemple, al districte de Sants estaran afectades per la fira del llibre les línies de bus V5 i 115.

No obstant, les més importants alteracions es deriven de la ’superilla literària’, l’ampli espai al cor de l’Eixample tancat a la circulació de vehicles que es forma amb tot el Passeig de Gràcia, entre l’avinguda Diagonal i la Gran Via i entre els carrers de Balmes i de Pau Claris; un espai que aquest any també s’estén per tota la Rambla (de plaça Catalunya a Rambla Santa Mònica) i Gran de Gràcia. Les línies d’autobús afectades en aquest espai delimitat seran les següents: D50, H8, H10, V15, V17, 6, 7, 19, 22, 24, 33, 34, 52, 54 i les rutes vermella i blava del Barcelona Bus Turístic.

Des de TMB es recomana a la ciutadania que planifiqui el seu viatge amb suficient antelació. Per a més informació sobre les alteracions i recomanacions de transport públic es pot consultar la secció avisos de servei del web de TMB.

Des d’aquesta setmana, l’Espai Mercè Sala, la sala d’exposicions del metro de l’estació de Diagonal, acull l’exposició d’àlbums il·lustrats ‘La parada de l’autobús’, una mostra d’il·lustracions de joves creadors, alumnes de l’Escola d’Art La Industrial de Barcelona, en col·laboració amb la Fundació TMB.

Aquest migdia, el conseller delegat de TMB, Xavier Flores, ha visitat l’exposició juntament amb Xavier Aguado, director de l’Escola d’Art La Industrial i Violant Cebrià, mestra de l’assignatura d’il·lustració i tutora dels projectes de fi de grau ‘La parada de l’autobús’. Flores ha volgut agrair que s'escolli com a tema per a aquests treballs el transport públic i ha explicat que "el fet que la joventut i el món de la creativitat ens triïn com a inspiració, i com a tema central d'aquests projectes ens fa estar encantats d'exposar aquestes obres al metro". 

A l’Espai Mercè Sala es poden veure tant les il·lustracions, realitzades amb diferents tècniques i estils, com els àlbums creats pels estudiants. La mostra d’il·lustracions forma part dels projectes finals de Cicle Formatiu de Grau Superior d’Il·lustració de l’Escola d’Art La Industrial, en el mòdul de Projecte integrat del curs 2022-2023. Les obres ja es van poder veure a principis d’aquest any a la sala d’exposicions Teresa Pàmies del Centre Cívic Urgell al districte de l’Eixample de Barcelona.

El professorat va proposar als joves alumnes crear un llibre il·lustrat, amb un relat i unes il·lustracions, sota el concepte inspirador de la parada de l’autobús com a espai d’espera i de confluència de persones, sovint desconegudes, i de les històries i vivències que entre elles poden sorgir. 

A l’Espai Mercè Sala es faran visites guiades obertes al públic amb els autors de les il·lustracions i l’alumnat de l’escola La Industrial, durant la diada de Sant Jordi i la Nit dels Museus (prevista pel dissabte 18 de maig). L’exposició es pot veure fins al 12 de juny a l’Espai Mercè Sala, situat al passadís de connexió entre els dos vestíbuls de la línia 5 de l’estació de Diagonal, de dilluns a divendres de 10 a 20 hores. L’entrada és gratuïta.

Amb motiu del concert de Nil Moliner que tindrà lloc al Palau Sant Jordi demà dissabte, 20 d’abril (21 hores), Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) habilitarà un servei d’autobús llançadora per a la pujada, que farà el recorregut entre la plaça d’Espanya i el Palau Sant Jordi i circularà de les 19 h a les 21 hores. També posarà en funcionament un servei llançadora de bus de baixada quan finalitzi el concert (a partir de les 22.30 hores aproximadament) entre el recinte i la plaça d’Espanya.

Dissabte el metro funciona ininterrompudament durant tota la nit. 

Per a més informació es pot consultar la secció avisos de servei del web de TMB.

Amb motiu del pròxim partit de semifinals de la Women Champions League , que se celebra demà dissabte, 20 d’abril, entre el FC Barcelona Femení i el Chelsea FC Women a l’Estadi Olímpic Lluís Companys a les 13.30 hores, metro i autobusos de TMB seran les opcions més recomanables per desplaçar-se a la muntanya de Montjuïc, no només per aquest esdeveniment sinó també per a tots els partits següents a celebrar a aquest recinte de Montjuïc mentre durin les obres al Camp Nou.

L’operativa especial prevista és la següent:

• La xarxa de metro reforçarà el servei amb més personal d’atenció, seguretat i neteja a les estacions d’Espanya (L1 i L3), Poble Sec (L3) i Paral·lel (L2 i L3). Hi haurà més trens en circulació, en funció de l’horari del partit, a les línies 1 i 3, les més indicades per apropar-se a l’Estadi Olímpic, amb l’estació d’Espanya com a centre neuràlgic. Recordem que dissabte el metro funciona ininterrompudament durant tota la nit.

• S’habiliten dos serveis gratuïts d’autobusos llançadora per a les persones que tinguin entrada per assistir al partit, amb origen i final a la plaça d’Espanya, d’una banda, i a l’aparcament de Fira 2, de l’altra, que connectaran amb la zona de l’estadi. Aquests dos serveis especials de bus començaran dues hores abans de l’inici de l’esdeveniment esportiu i acabaran una hora i mitja després de la finalització. Els usuaris disposaran d’un total de 17 vehicles que sortiran en intervals d’entre 3 i 4 minuts.

• Una altra opció per apropar-se a la zona serà utilitzar el funicular de Montjuïc, que també es reforçarà i veurà incrementades les seves freqüències de pas durant les dues hores d’abans de l’inici del partit i durant les dues hores de després de l’acabament.

Cal recordar que també hi ha diverses línies regulars d’autobusos de TMB que apropen a la zona. Aproximen a l’Estadi Olímpic Lluís Companys les línies 13, 55, 125, 150; a la plaça d’Espanya arriben les línies D20, D40, H12, H16, V7, 13, 46, 65, 79, 91, 109, 150 i 165; al passeig de la Zona Franca: H16, V3, V5, 109 i 125.

Per a més informació, es pot consultar la secció avisos de servei del web de TMB.

Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) ha participat com a part implicada en el 36è congrés de l’Associació Llatinoamericana de metros i subterranis (ALAMYS), que s’ha dut a terme a la ciutat de Quito entre el 14 i el 18 d’abril. L’assemblea general d’aquesta associació, nascuda l’any 1986 a Caracas (Veneçuela), ha pivotat en aquesta edició al voltant dels sistemes ferroviaris com a dinamitzadors del desenvolupament de les ciutats, i ha estat un cop més una bona ocasió per compartir experiències entre els diferents operadors implicats.

Per TMB a més, aquest congrés anual ha estat especial, ja que ha comptat amb l’estrena de Lola Bravo com a secretaria general d’ALAMYS, un càrrec que va rebre el passat mes de juny durant la celebració del congrés de la Unió Internacional del Transport Públic a Barcelona. Bravo és actualment la directora d’administració i finances de TMB. 

Jornada Inaugural

La mateixa Lola Bravo va ser l’encarregada d’obrir la sessió inaugural pels participants en el congrés durant la jornada del 16 d’abril. Abans, i en els dos dies previs ja hi va haver una primera presa de contacte entre els membres del comitè direcció i els coordinadors de l’associació ALAMYS, tot i que l’obertura oficial va arribar amb aquesta benvinguda per part de la secretaria general de l’organització. El conseller delegat de TMB, Xavier Flores, també va participar d’aquesta cerimònia, en ser el vocal 1r de la mateixa ALAMYS. Després d’introduir el congrés va ser el torn de l’amfitrió, Metro de Quito, que va posar la veu de la mà del seu gerent, Victor Hugo Villacrés. 

Primera participació

El mateix Flores va ser l’encarregat de participar en la primera de les xerrades de la jornada, que va girar al voltant de l’impacte dels sistemes ferroviaris en el desenvolupament econòmic, social i mediambiental de les ciutats. Al costat de metro de Panamá, Quito i Medellin, el conseller delegat va explicar el model operatiu i l’impacte econòmic, social i mediambiental de TMB.  

Imatge

Ja la sessió de la tarda, Lola Bravo va fer un repàs a la situació d’ALAMYS i va presentar els membres que formen part de la secretaria general de l’associació.

La satisfacció dels usuaris

El dimecres 17 d’abril van continuar els actes del congrés, i per part de TMB la participació va anar a càrrec del director de màrqueting i serveis corporatius, Joaquim Balsera, i del director de la xarxa de metro, Òscar Playà. 

Imatge

Balsera va moderar una taula en la qual a banda de TMB, també van participar els responsables dels metros de Sao Paulo, Quito i dels Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana. Playà, dintre de la visió existent per cobrir les necessitats de les persones usuàries del metro de Barcelona, ha explicat la digitalització dels sistemes d’informació al metro de Barcelona. També ha aprofitat per explicar la situació actual del metro i els reptes de futur davant l’augment de passatge. 

Clausura del congrés 

El dijous 18 d’abril es va celebrar la darrera jornada de la trobada que va incloure una visita tècnica a les instal·lacions del metro de Quito. Durant aquesta, els assistents van visitar el Centre de Control de Metro i les seves estacions per conèixer l’operativa de la xarxa. Ja a la tarda, els congressistes van tancar la seva participació amb diverses reunions de comiat, com la del grup de màrqueting, coordinada pel nostre director en aquesta àrea, Joaquim Balsera. 

Imatge

Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) ha aprovat la licitació de cinc cotxes que van formar part de les històriques sèries de tren 100, 300, 400, 1100 i 3000 de metro. Els treballs permetran preparar els cotxes perquè estiguin en condicions de ser exposats com a part dels actes que s’estan preparant en el marc del centenari de metro a Barcelona i que s’anunciaran pròximament. La presidenta de TMB, Laia Bonet, ha explicat que “aquesta actuació és una mostra del compromís de la companyia amb el patrimoni històric del transport públic” i que l’exposició, així com els propers actes en el marc del centenari, permetran “apropar la història del metro de Barcelona a tota la ciutadania, un transport públic que és i ha estat clau per al creixement i desenvolupament de la nostra ciutat”.

El total dels treballs es licitarà per una quantitat total de 2,1 milions d’euros, que es distribuiran entre els diferents cotxes segons el seu estat actual i les reparacions necessàries en cada cas. Aquestes també inclouran la retirada de l’amiant present en alguns dels cotxes a restaurar, eliminant d’aquesta manera qualsevol presència d’asbest en els trens. 

Les característiques tècniques de la restauració ha estat aprovada per la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat, donat que alguns dels vehicles són Bens Culturals d’Interès Nacional (BCIN).

Treballs interiors i exteriors

Tots els cotxes rebran una neteja interior i exterior acurada, es faran reparacions de paviment, marcs, finestres, portes, panells laterals i altres elements per tal que puguin ser visitats. També es restituirà la il·luminació a les zones de passatge i cabina per a disposar d’il·luminació quan estiguin ubicats a l’espai de l’exposició. A la part exterior es repararan desperfectes en xapes i es vinilarà amb els colors que van tindre al deixar de prestar servei comercial. D’igual manera per a cadascun dels cotxes, serà necessari la construcció d’ una escala i una rampa d’accés per a poder accedir des del nivell del terra fins a l’alçada de la sala de passatge,  les quals hauran de complir les normatives vigents d’accessibilitat per a permetre la visita dels trens.

A la sèrie 100 els treballs recuperaran el cotxe 126 que va entrar en servei el 1926 i es va retirar el 1979. Pel que respecta a la sèrie 300, aquest es restaurarà per deixar-lo en l’estat que va quedar després de la seva retirada el 1987. Les sèries 400 (1958), 1100 (1974) i 3000 (1986) també es restauraran de manera que quedin com quan estaven en circulació. 

El jugador de la secció de bàsquet del Futbol Club Barcelona, Jabari Parker, fomenta cada dia la mobilitat sostenible a la ciutat de Barcelona. I és que el jugador opta cada dia pel metro com la millor manera de desplaçar-se fins al seu lloc d'entrenament: el Palau Blaugrana. Escollint aquesta opció, Parker demostra el seu compromís diari amb un transport públic, eficient i de qualitat. Mitjançant l'enllaç, podreu veure el vídeo de la renovació del jugador pel seu club, i el trajecte que fa Parker per arribar a les instal·lacions del Futbol Club Barcelona.