<p><span>Parlar dels cents anys de metro és parlar de l’evolució de Barcelona i dels seus municipis veïns, de com la sorpresa inicial per utilitzar un mitjà de transport desconegut es va convertir en un element clau que va ajudar i ajuda a dibuixar moments clau d’una transformació urbana, social i tecnològica que ens mostra la ciutat tal i com la vivim en l’actualitat i que determina la nostra mobilitat.</span></p><p><span>A principis del segle XX, Barcelona experimentava una expansió vertiginosa que l’havia de consolidar com a gran metròpoli europea. L’enderrocament de les muralles a mitjans del segle XIX i l’annexió dels pobles de l’entorn van transformar el seu paisatge i van plantejar nous reptes imprescindibles de mobilitat urbana.</span></p><p><span>Aquesta unió de municipis va evidenciar un problema: les vies de tren s’havien convertit en una barrera de ferro que dificultava la fluïdesa dels desplaçaments per la ciutat.</span></p><p>&nbsp;</p><article class="align-center media media--type-image media--view-mode-wysiwyg" data-quickedit-entity-id="media/244175" data-tmb-media-id="media-244175"> <div class="field field-name-field-media-image field-type-image field-label-visually_hidden"> <div class="field-label visually-hidden">Imatge</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"> <img loading="lazy" src="https://pro.static.noticies.tmb.cat/s3fs-public/2026-03/image12.jpg" width="600" height="400" alt="Tren circulant per la rasa del carrer Aragó, anys 20 / Foto: Brangulí (ANC)" title="Tren circulant per la rasa del carrer Aragó, anys 20 / Foto: Brangulí (ANC)" typeof="Image"> </div> </div> </div> </article> <p>&nbsp;</p><p><span>Els desplegament dels tramvies i els primers autobusos intentaven donar resposta al creixent volum de passatgers però no eren suficients per a una Barcelona que, en poques dècades, havia duplicat la seva població. Per aquesta motiu, des de començaments del segle XX es van començar a plantejar projectes per a dotar la ciutat d’un transport subterrani, com el que ja tenien grans ciutats com Londres.</span></p><p><span>Però no va ser fins als anys vint del segle XX, després d’anys de projectes, que Barcelona va poder fer realitat el somni d’entrar en el selecte grup de ciutats amb metro. La modernitat arribaria amb la inauguració del “Gran Metro” i el “Transversal”.</span></p><p>&nbsp;</p><article class="align-center media media--type-image media--view-mode-wysiwyg" data-quickedit-entity-id="media/244176" data-tmb-media-id="media-244176"> <div class="field field-name-field-media-image field-type-image field-label-visually_hidden"> <div class="field-label visually-hidden">Imatge</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"> <img loading="lazy" src="https://pro.static.noticies.tmb.cat/s3fs-public/2026-03/image26.jpg" width="599" height="400" alt="Plaça Catalunya anys 20 / Foto: Arxiu Fundació TMB" title="Plaça Catalunya anys 20 / Foto: Arxiu Fundació TMB" typeof="Image"> </div> </div> </div> </article> <p>&nbsp;</p><p><span><strong>1920 – 1935 Els primers trams del “Gran Metro” i el “Transversal”</strong></span></p><p><span>La xarxa de metro de Barcelona comença a prendre forma a partir de 1920 amb la constitució de dues companyies creades per executar els primers projectes de transport subterrani a la ciutat. El Gran Metropolitano de Barcelona SA (Gran Metro) i el Ferrocarril Metropolità de Barcelona SA (Transversal) van néixer amb l’objectiu d’impulsar el desplegament de la xarxa de metro a la Ciutat Comtal.</span></p><p><span>Cada societat va aporta la seva pròpia visió sobre com adaptar-se a les necessitats d’una ciutat com Barcelona i als reptes tècnics que plantejava un projecte d’aquesta magnitud.</span></p><p><span>El Gran Metro construeix el primer tram de la primera línia del metro de Barcelona Catalunya i Lesseps (actual L3) i poc després el Transversal inaugura el seu primer tram entre Bordeta i Catalunya (actual L1), establint això els fonaments de la xarxa actual.&nbsp;</span></p><p><span>Les obres del Gran Metro es van iniciar a finals del 1921, amb l’objectiu de construir una línia que connectés el centre de la ciutat amb el barri de Gràcia i agilitzés els desplaçaments per la ciutat comtal en sentit “mar-muntanya”.&nbsp;</span></p><p>&nbsp;</p><article class="align-center media media--type-image media--view-mode-wysiwyg" data-quickedit-entity-id="media/244177" data-tmb-media-id="media-244177"> <div class="field field-name-field-media-image field-type-image field-label-visually_hidden"> <div class="field-label visually-hidden">Imatge</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"> <img loading="lazy" src="https://pro.static.noticies.tmb.cat/s3fs-public/2026-03/image16.jpg" width="599" height="400" alt="Obres del Gran Metro a plaça Catalunya, 1922 / Foto: Autor desconegut. Arxiu Fundació TMB" title="Obres del Gran Metro a plaça Catalunya, 1922 / Foto: Autor desconegut. Arxiu Fundació TMB" typeof="Image"> </div> </div> </div> </article> <p>&nbsp;</p><p><span>Pocs mesos més tard, el 1922, van començar les del Transversal, un ferrocarril metropolità pensat per unir els barris de Sants i Sant Martí i enllaçar les línies ferroviàries nord-sud per millorar les connexions en sentit “Besòs-Llobregat”.</span></p><p><span>La diferenciació entre aquests dos projectes va influir en l’ample de via que encara avui és vigent en la xarxa de metro de Barcelona i que li atorga una gran singularitat. L’L1, herència del Transversal, conserva una via més ampla que la resta, l’anomena ample ibèric antic (1674 mm) dels ferrocarrils amb què originalment volia connectar. Per la seva banda, el Gran Metro, adopta l’ample internacional (1445 mm), establert com l’estàndard per a les línies de metro.</span></p><p>&nbsp;</p><article class="align-center media media--type-image media--view-mode-wysiwyg" data-quickedit-entity-id="media/244178" data-tmb-media-id="media-244178"> <div class="field field-name-field-media-image field-type-image field-label-visually_hidden"> <div class="field-label visually-hidden">Imatge</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"> <img loading="lazy" src="https://pro.static.noticies.tmb.cat/s3fs-public/2026-03/image20.jpg" width="599" height="400" alt="Les vies del Tranversal a l'estació de Catalunya (actual L1) 1932 / Foto: Autor desconegut. Arxiu Fundació TMB" title="Les vies del Tranversal a l'estació de Catalunya (actual L1) 1932 / Foto: Autor desconegut. Arxiu Fundació TMB" typeof="Image"> </div> </div> </div> </article> <p>&nbsp;</p><p><span>Totes dues operacions sumaven un capital inicial de 15 milions de pessetes.</span></p><p><span>La majestuositat dels dos projectes transforma el paisatge de Barcelona, amb unes obres que captiven i desperten admiració entre la població per la seva magnitud però que també ocasionen grans incomoditats per la pols, el soroll, la presència de rates a l’espai públic juntament amb les dificultats per accedir als comerços.</span></p><p>&nbsp;</p><article class="align-center media media--type-image media--view-mode-wysiwyg" data-quickedit-entity-id="media/244179" data-tmb-media-id="media-244179"> <div class="field field-name-field-media-image field-type-image field-label-visually_hidden"> <div class="field-label visually-hidden">Imatge</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"> <img loading="lazy" src="https://pro.static.noticies.tmb.cat/s3fs-public/2026-03/image25.jpg" width="600" height="400" alt="Construcció del túnel per Rambles, 1924 / Foto: Brangulí. Arxiu Fundació TMB" title="Construcció del túnel per Rambles, 1924 / Foto: Brangulí. Arxiu Fundació TMB" typeof="Image"> </div> </div> </div> </article> <p>&nbsp;</p><p><span>Però les molèsties ocasionades per tres anys d’obres finalment donen els seus fruïts i el 30 de desembre de 1924 s’inaugura el tram del Gran Metro entre les estacions de Lesseps i Catalunya amb les quatre primeres estacions operatives de la xarxa. Dos quilòmetres i mig de traçat que van ser inaugurats, en absència del rei, per l’infant Ferran de Baviera. El cardenal Vidal i Barraquer va beneir les obres i, tot seguit, les autoritzats van fer-hi el primer viatge.</span></p><p><span>No seria fins dos anys més tard, el 10 de juny de 1926, quan es va inaugura el primer tram del Transversal, entre Bordeta i Catalunya. Un trams de quasi quatre quilòmetres i nou estacions.</span></p><p>&nbsp;</p><article class="align-center media media--type-image media--view-mode-wysiwyg" data-quickedit-entity-id="media/244180" data-tmb-media-id="media-244180"> <div class="field field-name-field-media-image field-type-image field-label-visually_hidden"> <div class="field-label visually-hidden">Imatge</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"> <img loading="lazy" src="https://pro.static.noticies.tmb.cat/s3fs-public/2026-03/image23.jpg" width="940" height="554" alt="Inauguració del Gran Metro a plaça Catalunya, 1924 / Foto: Brangulí. Arxiu Fundació TMB" title="Inauguració del Gran Metro a plaça Catalunya, 1924 / Foto: Brangulí. Arxiu Fundació TMB" typeof="Image"> </div> </div> </div> </article> <p>&nbsp;</p><p><span>El 1934, les dues companyies havien ampliat les seves línies respectivament, i el Gran Metro ja tenia un segon ramal que, per sota Via Laietana, anava fins a Correus.&nbsp;</span></p>

<p><strong>Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) i l'lnstitut Guttman </strong>han<strong> </strong>col·laborat en la celebració de la <em><strong>Barcelonada'26</strong></em><strong>, </strong><span>una gimcana de geolocalització amb tecnologia mòbil adreçada a l'alumnat dels centres de secundària</span>. U<span lang="CA">n grup de 10 pacients de Guttmann Hospital de Neurorehabilitació han participat en una nova edició de la gimcana, que té com a objectiu promoure l’autonomia personal i l’orientació dels pacients a l’entorn urbà.</span></p><p><span lang="CA">Així, ahir TMB va oferir un<strong> servei solidari d'autobús </strong>per transportar cap a Barcelona el grup de pacients i professionals de la Guttmann que participaven en la prova lúdica. Els <strong>conductors voluntaris</strong> són personal de TMB i ho fan fora del seu horari laboral.&nbsp;</span></p><p><span lang="CA">L’activitat inclou fins a cinc emplaçaments, als quals han d’arribar fent ús del transport públic i eines digitals com el telèfon mòbil, Google Maps o el GPS. A cada punt del recorregut, els participants han resolt proves mitjançant codis QR, posant en pràctica habilitats clau com l’orientació, la planificació, la presa de decisions i la marxa en entorns reals. Aquesta experiència forma part del procés de rehabilitació dels pacients del centre hospitalari de Badalona i té com a finalitat facilitar la seva integració en el seu dia a dia, reforçant la seva autonomia i confiança en la mobilitat per la ciutat.</span></p><p><span><strong>TMB i l'Institut Guttman, més de 25 anys de col·laboració</strong></span></p><p><span>L’Institut Guttmann i TMB col·laboren des de l’any 2000 per <strong>fomentar l’autonomia de les persones amb discapacitat d’origen neurològic i/o amb </strong></span><strong>problemes de mobilitat </strong><span><strong>en la utilització del transport públic </strong>promovent la seva inclusió i participació en la comunitat. </span>El conveni de col·laboració entre les dues entitats es va iniciar amb els serveis solidaris d’autobús per part de conductors voluntaris de TMB fora de la jornada laboral.</p><p>L'any 2011 el conveni es va ampliar amb la possibilitat de participar en els <strong>tallers de foment de l’autonomia </strong>en la xarxa de metro i bus. &nbsp;Els pacients de la Guttmann participen en sessions regulars de coneixement de la configuració i ús de les xarxes de metro i bus, en què voluntaris de TMB els mostren de manera detallada i pràctica tots els dispositius i elements d’accessibilitat i seguretat que s’hi poden trobar.&nbsp;</p><figure role="group" class="caption caption-drupal-media"> <article class="media media--type-image media--view-mode-wysiwyg" data-quickedit-entity-id="media/244214" data-tmb-media-id="media-244214"> <div class="field field-name-field-media-image field-type-image field-label-visually_hidden"> <div class="field-label visually-hidden">Imatge</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"> <img loading="lazy" src="https://pro.static.noticies.tmb.cat/s3fs-public/2026-03/guttmann_3.jpg" width="600" height="400" alt="TMB i l'Institut Guttmann celebren 26 anys de col·laboració / Foto: TMB" title="TMB i l'Institut Guttmann celebren 26 anys de col·laboració / Foto: TMB" typeof="Image"> </div> </div> </div> </article> <figcaption>TMB i l'Institut Guttmann celebren 26 anys de col·laboració / Foto: TMB</figcaption> </figure> <p>&nbsp;</p>

<p><span lang="CA">Al llarg de tot el dia d'ahir, 26 de març, va tenir lloc una <strong>nova edició de les proves d’idoneïtat del projecte Música al Metro</strong> que organitzen conjuntament la <strong>Fundació TMB i l’Associació de Músics del Carrer de Barcelona (AMUC BCN)</strong>. Els músics candidats estaven convocats entre les 9 del matí i les 8 del vespre al vestíbul principal de l’estació d’Universitat de l’L2 per presentar el seu repertori i superar la prova de nivell. Un jurat especialitzat ha estat l'encarregat d'avaluar la cinquantena de músics aspirants a tocar en algun dels 50 punts que tenen reservats dins de la xarxa de metro.</span></p><p><span lang="CA">Els candidats han interpretat un tast de dos o tres temes escollits a l’atzar pels membres del jurat, d’entre el repertori de cada músic, format per unes 20 cançons. A cada actuació, el jurat ha valorat la qualitat interpretativa, la varietat de repertori, l’originalitat i la riquesa creativa i la diversitat cultural, estilística i instrumental. Si l’avaluació finalment és favorable, el músic obtindrà el carnet d’AMUC BCN i podrà participar en els projectes de l’associació, incloent-hi actuar al metro.</span></p><p><span lang="CA">El projecte de regulació dels músics del metro de Barcelona té com a objectiu<strong> garantir una bona qualitat musical </strong>i donar resposta a l'increment de les sol·licituds per tocar al metro. El projecte es va renovar a finals del 2025, coincidint amb el </span><a href="https://noticies.tmb.cat/sala-de-premsa/projecte-de-regulacio-musics-metro-de-barcelona-es-renova-seu-25e-aniversari"><span lang="CA">25è aniversari</span></a><span lang="CA"> i va estrenar una nova imatge gràfica, un </span><a href="https://noticies.tmb.cat/cultura-oci/projecte-musica-metro-estrena-mapa-amb-distribucio-punts-musicals-xarxa"><span lang="CA">mapa de punts de música</span></a><span lang="CA"> i una denominació més inclusiva,&nbsp;</span><em><span lang="CA"><strong>Música al metro</strong></span></em><span lang="CA">.&nbsp;El projecte s’ha posicionat com a referent entre els programes culturals a nivell internacional, i a TMB com a empresa compromesa amb la difusió de l'art i la cultura.&nbsp;</span></p><figure role="group" class="caption caption-drupal-media"> <article class="media media--type-image media--view-mode-wysiwyg" data-quickedit-entity-id="media/244212" data-tmb-media-id="media-244212"> <div class="field field-name-field-media-image field-type-image field-label-visually_hidden"> <div class="field-label visually-hidden">Imatge</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"> <img loading="lazy" src="https://pro.static.noticies.tmb.cat/s3fs-public/2026-03/tmb260326_ph_029-1.jpg" width="600" height="400" alt="Les proves d'idoneïtat del projecte Música al Metro de TMB i AMUC BCN se celebren anualment / Pep Herrero (TMB)" title="Les proves d'idoneïtat del projecte Música al Metro de TMB i AMUC BCN se celebren anualment / Pep Herrero (TMB)" typeof="Image"> </div> </div> </div> </article> <figcaption>Les proves d'idoneïtat del projecte Música al Metro de TMB i AMUC BCN se celebren anualment / Pep Herrero (TMB)</figcaption> </figure> <p>&nbsp;</p>

<p><strong>A partir de demà dissabte, 28 de març, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) reforçarà dos trams de la línia V19</strong> (Barceloneta – Pl. Alfonso Comín) els caps de setmana i festius per millorar-ne el servei. L’augment de l’oferta es mantindrà <strong>fins al 27 de setembre</strong>, un cop hagin acabat les Festes de la Mercè del 2026. Aquests reforços es componen de <strong>fins a 8 vehicles més</strong> i s’afegeixen a l’oferta regular existent que es modula en funció de la demanda. La mesura, que ja es va aplicar l’any passat obtenint bons resultats, permetrà millorar la freqüència de pas en els trams reforçats i evitarà l’acumulació de passatge en tota la línia.</p><p><strong>Reforç V19 Nord&nbsp;</strong></p><p>El reforç del primer tram serà entre les parades de Praga – Rda. Guinardó (Metro Alfons X) i av. República Argentina (Metro Vallcarca) amb fins a 4 autobusos de tipus estàndard amb una capacitat de 80 passatgers per vehicle. Aquest reforç funcionarà entre les 10 i les 18 hores.&nbsp;</p><p><strong>Reforç V19 Sud&nbsp;</strong></p><p>El segon tram que es reforça és entre les parades de Pg. de Sant Joan – Còrsega (Metro Verdaguer) i Pl. Rosa dels Vents (zona Barceloneta) i es farà amb fins a 4 vehicles articulats, amb una capacitat de 120 passatgers per unitat, entre les 10 i les 21 hores.</p><p><strong>La presidenta de TMB, Laia Bonet,</strong> ha valorat aquesta mesura de manera molt positiva ja que “és tracta d’una mesura operativa per <strong>augmentar el nombre de vehicles a les parts del recorregut amb major demanda</strong>, tant pel que fa als voltants del Park Güell com a la zona marítima”.&nbsp;</p><p>En un tipus de reforç com aquest <strong>es recomana als usuaris fixar-se en el frontal del bus per assegurar-se que va al terminal que desitja</strong>. La línia V19 va transportar el 2025 gairebé 7 milions de persones, un 11% més que durant l’any 2024. Aquesta línia registra una mitjana de prop de 21.000 validacions en dies laborables, 15.000 validacions en dissabtes i 13.000 en festius.</p>

<p><span lang="CA">El passat 15 de desembre </span><a href="https://noticies.tmb.cat/sala-de-premsa/tmb-estrena-nova-botiga-fisica-lestacio-de-metro-de-sagrada-familia"><span lang="CA">s'inaugurava La Botiga de TMB</span></a><span lang="CA">, l'establiment on poder trobar productes de marxandatge de metro i bus. Tres mesos després d'aquesta apertura, el programa "bàsics" de Betevé s'apropa al nostre local, que s'ubica a l'estació de metro de Sagrada Família, concretament a l'intercanviador entre L2 i L5, per fer un reportatge i valorar com de bé està funcionant aquesta botiga. I ho fa de la mà de Carole Rodríguez, responsable Comercial de TMB, que destaca que “la gent valora la història, el que TMB ha significat per a la ciutat, i tot el que es </span><em><span lang="CA">vintage</span></em><span lang="CA">” quan explica detalls dels objectes en venda a la botiga que més interessen als compradors, entre d’altres curiositats com quin ha estat el producte o productes més venuts, qui composa la variada clientela, quins són els plans de futur...&nbsp;</span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">Podeu trobar respostes a totes aquestes preguntes i les opinions dels clients <strong>al punt 1:07:00</strong> en aquest enllaç:</span><a href="https://urldefense.com/v3/__https:/beteve.cat/basics/basics-1349/__;!!NF9NYVRq!6v2fipatPoAWkyByF6RjSqNEgfU9wlJXD1_5kM3xYSuN3bcz_JLHTWQVk3uZy3f55mVEmpef7RqanLR-VP2KNg$"><span>https://beteve.cat/basics/basics-1349/</span></a><span lang="CA">&nbsp;</span></p>

<p><span lang="CA">Amb motiu de la disputa de la setena i última etapa de la 105a edició de la </span><a href="https://www.voltacatalunya.cat/ca/"><span lang="CA"><strong>Volta Ciclista a Catalunya</strong></span></a><span lang="CA">, amb sortida de Barcelona i final a la muntanya de Montjuïc, diverses línies de busos veuran modificat o limitat el recorregut entre les 6.30 h i les 17 hores aproximadament el pròxim <strong>diumenge, 29 de març</strong>, pel districte de Sants-Montjuïc.</span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">La Volta sortirà de forma neutralitzada des de l’av. Reina Maria Cristina a les 11.50 hores en direcció a pl. d’Espanya i carrers Creu Coberta i Moianès, per arribar a la Gran Via i continuar amb direcció als municipis de L’Hospitalet, El Prat, Sant Boi, Viladecans Gavà i Castelldefels, tornant cap a la ciutat de Barcelona per l’autovia de Castelldefels, pl. de Cerdà i, novament per la Gran Via, arribar a pl. d’Espanya, av. Reina Maria Cristina i av. Rius i Taulet, on s’inicia el circuit de set voltes, una més que en edicions anteriors, pel parc de Montjuïc i final d’etapa a av. Rius i Taulet.</span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">Per aquesta raó, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) recomana <strong>fer servir el metro</strong>, recorreguts alternatius o bé destinar més temps del previst per fer els desplaçaments durant aquestes hores a l’entorn dels llocs per on transcorrerà l’etapa. En total, <strong>16 línies de bus de TMB estaran afectades pel pas de La Volta.&nbsp;</strong>Són les següents: D20, H12, H16, V5, X2, &nbsp;X3, 13, 46, 55, 65, 109, 115, 125, 150, el servei llançadora alternatiu per aturada del Funicular i la ruta vermella del Barcelona Bus Turístic.</span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">Per a més informació es pot consultar l'avís corresponent a la secció </span><a href="https://www.tmb.cat/ca/transport-barcelona/avisos-servei"><span lang="CA">avisos de servei</span></a><span lang="CA"> del web de TMB i el </span><a href="https://www.voltacatalunya.cat/ca/"><span lang="CA">web de l’organització</span></a><span lang="CA"> de la Volta Ciclista a Catalunya, on es descriu el recorregut de manera detallada i l’horari estimat de pas dels participants a la cursa per cada punt.</span></p>

<p><span lang="CA">Amb motiu del concert <strong>’Hans Zimmer Live’&nbsp;</strong>que tindrà lloc al Palau Sant Jordi demà divendres, 27 de març (20 hores), Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) habilitarà un <strong>servei d’autobusos llançadora per a la pujada</strong>, que farà el recorregut entre la plaça d’Espanya i el Palau Sant Jordi i circularà entre les 18 h i les 21 hores. També posarà en funcionament un <strong>servei llançadora de busos de baixada</strong> quan finalitzi el concert (a partir de les 22.30 hores aproximadament) entre el recinte i la plaça d’Espanya.</span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">En aquests serveis de busos llançadora seran vàlids tots els títols de transport del sistema tarifari integrat i els vehicles portaran l'indicador de línia “<strong>Pl. Espanya – Palau St. Jordi</strong>”.</span><strong><span lang="CA"></span></strong></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA"><strong>Divendres el metro circula fins a les 2 h de la matinada</strong>.&nbsp;</span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">Per a més informació es pot consultar la secció&nbsp;</span><a href="https://www.tmb.cat/ca/transport-barcelona/avisos-servei"><span lang="CA">avisos de servei</span></a><span lang="CA"> del web de TMB.</span></p>

<p><span lang="CA">La Xarxa de Bus de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) compta amb cinquanta-set parades on el carril bici creua el camí dels passatgers, el que es coneix amb la denominació anglesa </span><em><span lang="CA">bus stop bypasses</span></em><span lang="CA">. Aquestes parades són punts d'interacció amb les bicicletes que generen una major dificultat de pas, per això ara TMB col·labora en una prova pilot per a minimitzar encara més els riscos d’aquestes parades i garantir l’accessibilitat. El projecte en concret, anomenat&nbsp;</span><a href="https://www.eiturbanmobility.eu/projects/sharmony/"><span lang="CA"><strong>sHarmony</strong></span></a><span lang="CA">, és una prova pilot a una d’aquestes parades d’autobús de Barcelona, concretament la parada número 1008, ubicada al Passeig Maragall-Trinxant, on conflueixen les línies de bus de TMB D50, V25, 19 y 47.</span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">Aquest sistema en proves es va posar en marxa el passat 31 d’octubre i compta amb fons procedents de l’</span><a href="https://www.eiturbanmobility.eu/"><span lang="CA">EIT Urban Mobility</span></a><span lang="CA">. Es tracta d’una senyalització activa, és a dir, que reacciona en temps real i és capaç d’adaptar-se al moment i reforçar el missatge just quan és més necessari. A la pràctica això vol dir que el sistema combina la detecció de la situació (presència o moviment associat a la parada i al pas pel carril bici) amb l’activació d’un estímul visual de gran impacte (llum) que capta l’atenció en dècimes de segon. L’objectiu és aconseguir un canvi de comportament: afavorir una decisió prudent (mirar, anticipar, moderar la velocitat i extremar precaucions). El sistema de senyalització utilitza sensors Doppler i càmeres tèrmiques per a detectar en temps real l'arribada de l'autobús i la presència de vianants. Les balises dels busos també informen al sistema quan el bus està aturat a la parada perquè les llums de senyalització del carril bici emetin una intermitència més ràpida. A diferència d'altres solucions, </span><a href="https://www.eiturbanmobility.eu/projects/sharmony/"><span lang="CA"><strong>sHarmony</strong></span></a><span lang="CA"> activa senyals verticals que ajusten la seva freqüència de parpelleig segons el perill, alertant a les persones usuàries del carril bici de manera instantània perquè redueixin la seva velocitat.</span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">La prova té com a objectiu que les parades de bus es converteixin en espais més intel·ligents, millorant l'accessibilitat i la confiança del passatge dels busos, reduint conflictes en la intersecció i obtenint dades valuoses per a optimitzar la infraestructura. La senyal es veu i es comprèn de manera intuïtiva: la majoria de persones la llegeixen com un avís d’atenció i reducció de velocitat, que és exactament el comportament que es vol estimular.&nbsp;</span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">El projecte&nbsp;</span><a href="https://www.eiturbanmobility.eu/projects/sharmony/"><span lang="CA"><strong>sHarmony</strong></span></a><span lang="CA"> incorpora tecnologia aplicada a una necessitat molt concreta de servei i, per tant, és innovació útil, visible i entenedora. A més, el sistema és escalable i replicable. Han participat en aquesta prova pilot dos ciutats, amb els seus operadors de referència: TMB per part de Barcelona i Transports for London (TfL) per part de Londres.</span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">L’</span><a href="https://www.eiturbanmobility.eu/"><span lang="CA">EIT Urban Mobility</span></a><span lang="CA">, una iniciativa de l’</span><a href="https://www.horizonteeuropa.es/noticias-programa?id_programa=6"><span lang="CA">Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia (EIT)</span></a><span lang="CA">, un organisme de la Unió Europea, té com a objectiu accelerar solucions i fer possible la transició cap a un sistema de transport integrat, centrat en les persones usuàries i realment multimodal.&nbsp;En tant que la principal comunitat europea d'innovació en mobilitat urbana, l’</span><a href="https://www.eiturbanmobility.eu/"><span lang="CA">EIT Urban Mobility</span></a><span lang="CA"> pretén evitar la fragmentació fomentant la col·laboració entre ciutats, empreses, educació, investigació i innovació per fer front als reptes més urgents de les ciutats. Les universitats, les empreses i els centres d'investigació d'aquesta comunitat treballen conjuntament amb les ciutats, que serveixen com a espais de proves per demostrar que les noves tecnologies poden resoldre problemes reals en ciutats reals a l'hora de transportar persones de manera intel·ligent.</span></p><article class="media media--type-image media--view-mode-wysiwyg" data-quickedit-entity-id="media/244209" data-tmb-media-id="media-244209"> <div class="field field-name-field-media-image field-type-image field-label-visually_hidden"> <div class="field-label visually-hidden">Imatge</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"> <img loading="lazy" src="https://pro.static.noticies.tmb.cat/s3fs-public/2026-03/urban.png" width="567" height="79" alt="Logo EIT Urban Mobility" title="Logo EIT Urban Mobility" typeof="Image"> </div> </div> </div> </article> <p>&nbsp;</p>

<p><span lang="CA">L’estació <strong>Fondo de la línia 9 Nord</strong> del metro de Barcelona afrontarà <strong>entre el 7 i el 19 d’abril una actuació destinada a reparar aparells de via</strong>. Els treballs permetran millorar les condicions de qualitat de la via en aquesta zona i <strong>es realitzaran de tal manera que no calgui tallar el servei</strong>.&nbsp;D’aquesta manera, l’impacte sobre les persones usuàries serà mínim, i només <strong>hauran de canviar de tren o andana a la mateixa estació de Fondo</strong> per continuar el seu trajecte.&nbsp;</span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">L’afectació a la Via 1 (direcció Can Zam) es produirà entre el 7 i el 13 d’abril, mentre que l’afectació a la Via 2 (direcció La Sagrera), es produirà entre el 14 i el 19 d’abril.&nbsp;Les feines seran&nbsp;<strong>executades per la Generalitat de Catalunya</strong>&nbsp;i compten amb una inversió de<strong>&nbsp;780.000 €.</strong>&nbsp;</span></p><article class="media media--type-image media--view-mode-wysiwyg" data-quickedit-entity-id="media/244206" data-tmb-media-id="media-244206"> <div class="field field-name-field-media-image field-type-image field-label-visually_hidden"> <div class="field-label visually-hidden">Imatge</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"> <img loading="lazy" src="https://pro.static.noticies.tmb.cat/s3fs-public/2026-03/l-9-nord-correcte.png" width="3543" height="1250" alt="Millora dels aparells de via a Fondo. /Foto: TMB" title="Millora dels aparells de via a Fondo. /Foto: TMB" typeof="Image"> </div> </div> </div> </article> <p><span lang="CA"><strong>Nombre d’usuaris afectats</strong></span></p><p><span lang="CA">Segons les mitjanes de validacions diàries al tram Fondo/Església Major, que es podria considerar el més afectat per l’acció d’haver de canviar de tren o andana per resseguir el trajecte, aquestes són de 2.099 per als dies feiners i de 1.515 per als dies festius.&nbsp;</span></p>

<p><span lang="CA">L’any 1998 va entrar en funcionament el Centre de Control de Metro, situat a la Sagrera. A partir d’aquell moment, la regulació i el control sobre la circulació de tots els trens de la xarxa de metro i la supervisió de tota l’operació, l’energia, la seguretat, els canals d’emergència, la megafonia d’informació i la resolució d’incidències es van agrupar en un mateix lloc. Però, a l’inici de la xarxa de metro, res funcionava de la mateixa manera.</span></p><p><span lang="CA">En els primers anys del servei del metro, l’any 1924, la circulació dels trens es regulava a les pròpies andanes amb semàfors. Tot i això, en aquella època no sempre funcionaven i llavors la figura dels caps d’estació esdevenia essencial pel correcte funcionament del servei. A través de xiulets, el cap d’estació era el responsable de donar la sortida al tren i utilitzava la tècnica del blocatge telefònic per assegurar que el trajecte cap a la pròxima estació fos lliure. Aquest procediment, funcionava a través d’un telèfon de dues posicions situat a la cabina d’andana, que permetia als caps d’estació comunicar-se amb l’estació anterior i posterior. Si confirmaven que el túnel estava lliure, feien sonar un xiulet per autoritzar la sortida del tren per via 1 i dos xiulets per via 2.&nbsp;</span></p><p><span lang="CA">A les estacions finals de línia i a aquelles on hi havia un dipòsit o taller de trens, existia a l’andana la figura del cap d’estació de primera, que donava la sortida als trens perquè s’incorporessin a la circulació de manera regulada i mantenint la freqüència de pas.&nbsp;</span></p><p><span lang="CA">Anys més tard, el 1926, es va inaugurar la bifurcació del Gran Metro a l’estació Aragó (actual Passeig de Gràcia de l’L3). A través d’una agulla es redirigien els trens cap a un ramal o altre. Per facilitar-hi el moviment, es va instal·lar un innovador pupitre que controlava la posició de l’agulla a distància i així s’encaminava el tren cap a l’estació final de Liceu o Jaume I.</span></p><p><span lang="CA">Els anys posteriors, la xarxa va continuar creixent i les agulles es van multiplicar. En aquell moment, van sorgir els quadres d’enclavament, uns espais situats a les andanes de les estacions que permetien monitorar la posició de diverses agulles en remot. Tot, fins a l’any 1972, que va entrar en servei el primer espai centralitzat de control de trànsit. El nou espai oferia una visió global de la ubicació dels trens i, per tant, facilitava la coordinació dels caps d’estació en cas d’incidència.&nbsp;</span></p><p>&nbsp;</p><p><span lang="CA">Més endavant, es van incorporar novetats importants per facilitar el funcionament de la xarxa com els telecomandaments de trànsit per l’execució en remot dels enclavaments, els d’energia per l’alimentació dels trens i la radiotelefonia, que per primer cop va permetre establir comunicació per ràdio amb els motoristes dels trens.&nbsp;</span></p><p><span lang="CA">Entre les millores més importants dels darrers temps, també es troba la instal·lació del sistema ATP (Automatic Train Protection), el sistema de seguretat que garanteix que els trens circulen dins dels límits de seguretat establerts, especialment pel que fa a la velocitat i el compliment de senyals. Aquest sistema intervé si detecta que el tren supera la velocitat permesa o si s’ignora un senyal en vermell, per exemple, activant el fre d’emergència.</span></p><p><span lang="CA">A més, també va entrar en servei la regulació automàtica per a la millora de la qualitat i ‘radiometro’, nom amb el qual es coneix l’actual ICOM, el Centre d’Informació i Comunicació de la xarxa de Metro que informa als usuaris i usuàries per megafonia.&nbsp;</span></p><p><span lang="CA">La transformació no s’atura i el metro amb el pas dels anys ha continuat i continuarà adaptant-se als nous avenços tecnològics. Així ho demostra, l’entrada en funcionament de l’L9/10 l’any 2009, les primeres línies automàtiques que circulen sense conductor i que es gestionen, tant la circulació com les estacions, en remot des del Centre de Control de Metro de la Sagrera.&nbsp;</span></p>

<p><span lang="CA">El <strong>tram de la Línia 10 sud&nbsp;</strong>del metro de Barcelona comprés entre les <strong>estacions de ZAL/Riu Vell i Can Tries/Gornal estarà fora de servei entre el 3 i el 6 d’abril</strong> per obres d’actualització de la senyalització de la línia.&nbsp;Aquests treballs, que s’executaran coincidint amb el període de <strong>Setmana Santa</strong>, s’emmarquen dins del <strong>conjunt de mesures que s’estan desplegant per optimitzar les condicions d’explotació del traçat i reforçar la fiabilitat</strong> del servei. Les feines seran <strong>executades per la Generalitat a través de l’empresa púbica Infraestructures de la Generalitat (ICAT)</strong> i compten amb una inversió global de<strong> 3.498.000€.</strong>&nbsp;</span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA"></span></p><article class="align-center media media--type-image media--view-mode-wysiwyg" data-quickedit-entity-id="media/244200" data-tmb-media-id="media-244200"> <div class="field field-name-field-media-image field-type-image field-label-visually_hidden"> <div class="field-label visually-hidden">Imatge</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"> <img loading="lazy" src="https://pro.static.noticies.tmb.cat/s3fs-public/2026-03/l9-sudddddd.jpg" width="582" height="156" alt="Tall de servei a la L10Sud. /Foto: TMB" title="Tall de servei a la L10Sud. /Foto: TMB" typeof="Image"> </div> </div> </div> </article> <p><span lang="CA"><strong>Servei complementari de bus llançadora</strong></span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">Durant els treballs, <strong>TMB habilitarà diferents serveis d’autobusos llançadora que cobriran el tram afectat, segons els horaris establerts d’aquesta línia. És important recalcar que&nbsp;les estacions de ZAL | Riu Vell, Ecoparc i Port Comercial | La Factoria finalitzen servei a les 24h tant divendres com dissabte.</strong>&nbsp;</span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">D’aquesta manera s’ha establert un <strong>primer servei de Bus llançadora que funcionarà tots els dies del tall des de l’inici del servei i fins les 24:00 hores entre Can Tries/Gornal i ZAL/Riu Vell,&nbsp;</strong>resseguint en superfície el traçat de la L10 Sud. A les hores punta funcionaran 9 vehicles per cobrir aquest servei.</span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">El segon servei de <strong>Bus llançadora s’ha establert en horari nocturn per cobrir la nit de divendres 3 d’abril i del dissabte 4 d’abril.</strong> Així, entre les estacions de <strong>Zona Franca i Can Tries/Gornal funcionarà un bus entre les 24:00 i les 2:00 (darrera sortida de Zona Franca a les 1:39) la nit del divendres 3/04, mentre que la nit del dissabte 4/04, l’horari serà ininterromput. El servei estarà format per 5 autobusos.</strong></span></p><p><span lang="CA">La <strong>nit del diumenge 5 d’abril, i per qüestions tècniques relacionades amb el tall, el servei de la L9Sud finalitzarà a les 00:00 hores enlloc de les 02:00.&nbsp;</strong>Aquesta afectació serà coberta també amb&nbsp;8 autobusos llançadora des de Can Tries Gornal fins a Collblanc, &nbsp;perquè el passatge pugui enllaçar amb L1 a Torrassa i L5 a Collbanc.</span></p><article class="media media--type-image media--view-mode-wysiwyg" data-quickedit-entity-id="media/244201" data-tmb-media-id="media-244201"> <div class="field field-name-field-media-image field-type-image field-label-visually_hidden"> <div class="field-label visually-hidden">Imatge</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"> <img loading="lazy" src="https://pro.static.noticies.tmb.cat/s3fs-public/2026-03/bus-llancadora-l10-sud.JPG" width="1088" height="583" alt="Alternatives al tall de la L10 Sud./Foto: TMB" title="Alternatives al tall de la L10 Sud./Foto: TMB" typeof="Image"> </div> </div> </div> </article> <p><span lang="CA">Així mateix, com a alternatives existents es troben <strong>les línies regulars de busos 109 i V3</strong>. També cal recordar que el traçat de la línia 9 Sud coincideix amb la L10 Sud des de Collblanc fins a la parada de Can Tries/Gornal.&nbsp;</span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">L’estació Ildefons Cerdà, dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), també es troba a uns 400 metres de l’estació Ciutat de la Justícia.</span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">Es calcula que, basant-se en la mitjana de validacions del tram fora de servei, <strong>el nombre d’usuaris afectats es d’uns 12.500 en dies feiners, 7.400 en dissabte i 6.000 en festius.</strong>&nbsp;</span></p><p><strong><span lang="CA"></span></strong></p><p><strong><span lang="CA"></span></strong></p><p><strong><span lang="CA"></span></strong></p><p><strong><span lang="CA"></span></strong></p><p><span lang="CA"><strong>Actuacions de millora a la L10 Sud</strong></span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">Els treballs que es realitzaran entre el 3 i el 6 d’abril se centraran en <strong>l’entorn del viaducte de la L10 Sud</strong> i tenen com a objectiu <strong>millorar les condicions dinàmiques del sistema ferroviari en aquest tram</strong>, reforçant la disponibilitat i la seguretat de la línia. Aquestes actuacions permetran <strong>incrementar la robustesa del sistema</strong> i contribuir a un <strong>funcionament més precís i regular del servei.</strong></span></p><p><strong><span lang="CA"></span></strong></p><p><span lang="CA"><strong>Senyalització i presència d’informadors</strong></span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">TMB desplegarà una campanya amb l’objectiu d’informar les persones usuàries d’aquesta afectació al servei. Avui 20/03 s’iniciarà el desplegament de la <strong>senyalització estàtica a les estacions i als accessos</strong>, mentre que a partir del 23/03 s’activarà la campanya informativa als diferents canals d’atenció: <strong>pantalles de l’estació, megafonia i canals digitals.&nbsp;</strong></span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">A partir del 26/03 també es desplegarà una <strong>campanya amb 20 informadors entre les estacions afectades</strong> fins al 06/04. Els informadors estaran ubicats a <strong>totes les estacions de la L10 Sud</strong> a les hores punta del matí i la tarda. També es repartiran fulletons en català, castellà i anglès amb la informació del tall de servei.&nbsp;</span></p><p><strong><span lang="CA"></span></strong></p><p><strong><span lang="CA"></span></strong></p><p><strong><span lang="CA"></span></strong></p><p><strong><span lang="CA"></span></strong></p><p><span lang="CA"></span></p>

<p><span>Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) reforçarà la línia 5 del metro amb un tren més en l’hora punta del matí després de Setmana Santa, arribant a tenir 38 trens circulant. La incorporació d’aquest comboi farà que, entre les 7:00h i les 9:30h del matí, la freqüència en aquesta línia sigui de 2 minuts amb 24 segons.</span></p><p><span>El reforç amb un tren més es fa per augmentar la capacitat de l’L5 davant l’increment de passatge que s’està registrant en aquesta línia. Durant les obres de renovació de via que es van fer a l’estiu de 2024 entre les estacions de Cornellà i Collblanc es van incorporar també agulles tipus </span><em><span>bretelle</span></em><span> que permeten incrementar el nombre de trens que circulen en aquesta línia. A finals de 2024 es va incorporar un tren més, el 37è, i ara, a l’abril, se n’incorporarà un més, el 38è tren a la línia 5.&nbsp;</span></p><p><span>La presidenta de TMB, Laia Bonet, ha explicat que “<strong>aquest reforç ens porta a una molt bona freqüència de pas amb la que volem mantenir la qualitat del servei que donem a la ciutadania”</strong>. Bonet ha afegit que “<strong>des de TMB treballem amb diferents mesures per donar resposta a l’increment de demanda que s’està produint des de fa temps i que s’ha accentuat ara, en alguns trams, amb la crisi de Rodalies</strong>”. Amb tot, ha dit Bonet, <strong>“la xarxa de metro està absorbint bé aquest augment de viatges, però som conscients que en alguns trams de la xarxa està tenint un impacte important".&nbsp;</strong></span></p><p><span>Entre les mesures que s’hi estan aplicant a la xarxa de metro hi ha la incorporació d’aquest tren a la línia 5 o la presència de més professionals a les estacions amb més passatge per gestionar el fluxe de gent i agilitzar així les entrades i sortides de les andanes.&nbsp;</span></p><p><span><strong>Més reforços durant aquest any</strong></span></p><p><span>El reforç que es farà a la línia 5 del metro en hora punta no és l’únic que hi haurà durant aquest 2026. TMB treballa per incorporar també un tren més a la línia 1 del metro durant l’hora punta del matí.&nbsp;</span></p><p><span>Les línies 1 i 5 del metro porten més de la meitat del passatge de tota la xarxa de metro. L’augment de validacions que s’han registrat en el darrer any no s’ha concentrat només a les hores punta, sinó que s’ha produït especialment a les hores vall de la tarda i els caps de setmana.</span></p>

<p><span lang="CA">Amb motiu dels tres concerts de <strong>Bad Gyal&nbsp;</strong>que tindran lloc al Palau Sant Jordi demà divendres, 20 de març, demà passat dissabte, 21 de març, i demà passat l’altre, 22 de març &nbsp;(tots tres programats a les 21 hores), Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) habilitarà <strong>serveis d’autobusos llançadora per a la pujada</strong>, que faran el recorregut entre la plaça d’Espanya i el Palau Sant Jordi i circularan entre les 19 h i les 21 hores. També posarà en funcionament <strong>serveis llançadora de busos de baixada</strong> quan finalitzin els concerts (a partir de les 22.10 hores aproximadament les tres nits) entre el recinte i la plaça d’Espanya.</span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">En aquests serveis de busos llançadora seran vàlids tots els títols de transport del sistema tarifari integrat i els vehicles portaran l'indicador de línia “<strong>Pl. Espanya – Palau St. Jordi</strong>”.</span><strong><span lang="CA"></span></strong></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA"><strong>Divendres el metro circula fins a les 2 h de la matinada, dissabte de forma ininterrompuda durant tota la nit i diumenge fins a la mitjanit</strong>.&nbsp;</span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">Per a més informació es pot consultar la secció&nbsp;</span><a href="https://www.tmb.cat/ca/transport-barcelona/avisos-servei"><span lang="CA">avisos de servei</span></a><span lang="CA"> del web de TMB.</span></p>

<p><span lang="CA"><strong>Transports Metropolitans de Barcelona (TMB)</strong> ha rebut <strong>10 unitats dels primers autobusos de dos pisos 100% elèctrics per al Barcelona Bus Turístic dels quals tres es posaran en servei ja demà dimarts</strong>. La licitació, publicada al juliol de 2024, preveia un lot de 23 autobusos elèctrics de bateries per renovar la flota i substituir altres vehicles que estan en circulació i que aniran arribant al final de la seva vida útil. El lot estava distribuït en 18 busos de doble pis i 5 minibusos.&nbsp;</span></p><p><span lang="CA">Ara han arribat 10 unitats d’aquests 18 vehicles de doble pis adjudicats a l’empresa <strong>UNVI</strong>, amb seu principal a Galícia. Aquests&nbsp;primers <strong>autobusos elèctrics de doble pis</strong> es posaran en circulació pròximament, tres ho faran ja demà dimarts i la resta progressivament. A mesura que els autobusos restants s’entreguin a la cotxera d’Horta durant els següents mesos, també s’aniran incorporant al servei regular del Barcelona Bus Turístic. La previsió és tenir-los tots en circulació per a la temporada estival.&nbsp;La flota del bus turístic de TMB està formada per un total de 65 vehicles. El servei de bus turístic de la metròpolis de Barcelona, un dels més extensos d’Europa, és un servei titularitat de l’AMB, que defineix les principals característiques del servei. Dins del pla de renovació i electrificació de la flota d’autobusos s'ha establert com a objectiu electrificar en els propers anys el 100% de la flota d’autobusos turístics.</span><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">El nou <strong>model que s’incorpora ara és l’i23</strong>, els vehicles mesuren 12,3 metres i són 100% de propulsió elèctrica. Tenen un motor CeTrax de 300 kW i bateries de liti de 362 kWh, són de càrrega nocturna amb una autonomia d’unes 16 hores. Pel que fa al <strong>confort</strong>, els autobusos tenen aire condicionat, calefacció a la zona del conductor i l’informador, il·luminació led exterior i alçavidres. A l’entorn del lloc de conducció i als seients del passatge hi ha carregadors USB del tipus A i C, a banda de les connexions d’àudio per escoltar les explicacions dels guies. Cada vehicle incorpora també dues <strong>pantalles digitals d’informació a l’usuari</strong> (una a cada pis), on anuncien la propera parada, les correspondències, el recorregut i possibles alteracions, uns dispositius similars als que hi ha a la flota de les línies regulars de bus.</span></p><p><span lang="CA">També, i d’acord amb el Reglament General de Seguretat, GSRII, els nous autobusos incorporen un <strong>paquet en matèria de seguretat</strong> com les càmeres de marxa enrere, un sistema d’informació de punts cecs, un detector d’obstacles i/o vianants i un assistent intel·ligent de velocitat, entre d’altres.&nbsp;També disposen d’altres elements com els retrovisors digitals amb sensor per impactes amb branques d’arbres que adverteixen de possibles col·lisions. </span><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">Prèviament, TMB va testejar una unitat de dos pisos d’UNVI per analitzar les prestacions del vehicle i valorar la seva idoneïtat per al servei en línies com les del Barcelona Bus Turístic abans de la formalització del contracte.</span></p><p><span lang="CA">La<strong> presidenta de TMB</strong>,&nbsp;<strong>Laia Bonet</strong>, destaca que “TMB treballa diàriament en la renovació constant de la seva flota per tal que aquesta sigui més sostenible i això no només aplica als vehicles de les línies regulars sinó que anem més enllà i també aplica al servei del Barcelona Bus Turístic”. Bonet confirma que l’aposta de l’empresa és “<strong>seguir avançant per aconseguir una mobilitat sostenible en sentit ampli a tots els transports que depenen de TMB</strong>”.&nbsp;</span></p><p><span lang="CA">En l’aposta de TMB per <strong>electrificar i renovar flota, la licitació publicada al juliol del 2024, se sol·licitaven per primer cop vehicles elèctrics per al servei de Bus de Barri i del Barcelona Bus Turístic.&nbsp;</strong>La licitació establia el subministrament de&nbsp;23 vehicles 100% elèctrics&nbsp;i d’emissió zero: 18 vehicles de doble pis, de fins a 13 metres de llargada i de càrrega nocturna per al servei del Barcelona Bus Turístic i cinc minibusos d’entre 6 i 7,2 metres de llargada i també de càrrega nocturna. El pressupost base de la licitació per als 23 vehicles ascendeix a 19.239.000 € (IVA&nbsp;inclòs) – i d’aquest import, 16.944.840 € (IVA inclòs) correspon als 18 busos de dos pisos - és una adquisició de TMB que compta amb finançament a través del contracte programa amb l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM). L’adquisició d’aquests nous&nbsp;vehicles permetrà reduir 1.285 tones d’emissions de CO₂ i 7 tones de NOx l’any.&nbsp;</span></p><p><span lang="CA">TMB està incorporant vehicles elèctrics per a la seva flota en línia amb el seu Pla Estratègic i la seva aposta per una <strong>mobilitat sostenible</strong>. La inversió de TMB en material mòbil s’orienta no sols a rebaixar l’edat i la fiabilitat dels vehicles de transport, sinó també a reduir-ne l’impacte ambiental amb l’horitzó posat en la descarbonització de la flota de bus. Actualment, TMB té en servei 46 vehicles d’hidrogen i 203 autobusos totalment elèctrics al servei regular de bus. A aquests 203 s’han de sumar els 18 que incorporarem per al servei de bus turístic.</span></p><p><span lang="CA"></span></p>

<p><span lang="CA">El programa de ràdio </span><em><span lang="CA">Sortides amb Gràcia</span></em><span lang="CA">, de&nbsp;</span><a href="https://radiogracia.net/"><span lang="CA">Ràdio Gràcia</span></a><span lang="CA"> (107.7 FM), va acollir la presentació del llibre </span><em><span lang="CA">La dona treballadora al Metro de Barcelona. Perspectiva històrica de l’evolució vers la igualtat de gènere a TMB</span></em><span lang="CA">, editat amb motiu del centenari del suburbà barceloní el 2025 per TMB. Els seus coautors, <strong>María José Muñoz García</strong>, responsable de Patrimoni històric de TMB, i <strong>Ricard Fernández i Valentí</strong> van explicar la recerca realitzada, tot reflexionant sobre l’evolució cap a la igualtat de gènere dins de TMB.</span></p><p><em><span lang="CA">Sortides amb Gràcia</span></em><span lang="CA"> és un programa que convida els oients a descobrir espais, episodis i personatges de la història, fomentant una mirada curiosa i divulgativa sobre el territori. Està conduït per Joan Àngel Frigola, periodista i historiador local, expresident del Taller d’Història de Gràcia - Centre d’Estudis.&nbsp;</span></p><p><span lang="CA">Podeu escoltar l’entrevista sencera als coautors del text divulgatiu en aquest enllaç:&nbsp;</span><a href="https://radiogracia.net/podcasts/la-dona-treballadora-al-metro-de-barcelona-perspectiva-historica-de-levolucio-vers-la-igualtat-de-genere-a-tmb-1924-2024/"><span lang="CA">La dona treballadora al Metro de Barcelona – Ràdio Gràcia</span></a><span lang="CA"></span></p>

<p>L'estació de metro de <strong>Barceloneta </strong>està situada a sota de la plaça Pau Vila, al carrer del Doctor Aiguader, a prop del barri que dóna nom a l'estació i a uns 500 metres de l'Estació de França, tot i que no hi cap passadís subterrani que comuniqui l'estació de metro i la de tren i, el transbordament s'ha de fer per superfície.</p><figure role="group" class="caption caption-drupal-media"> <article class="media media--type-image media--view-mode-wysiwyg" data-quickedit-entity-id="media/244138" data-tmb-media-id="media-244138"> <div class="field field-name-field-media-image field-type-image field-label-visually_hidden"> <div class="field-label visually-hidden">Imatge</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"> <img loading="lazy" src="https://pro.static.noticies.tmb.cat/s3fs-public/2026-02/barceloneta-l4-1978-puigfarran-acces-desaparegut.jpg" width="500" height="365" alt="Accés avui desaparegut de Barceloneta L4, l'any 1978 / Foto: Arxiu Fundació TMB (Puigfarran)" title="Accés avui desaparegut de Barceloneta L4, l'any 1978 / Foto: Arxiu Fundació TMB (Puigfarran)" typeof="Image"> </div> </div> </div> </article> <figcaption>Accés avui desaparegut de Barceloneta L4, l'any 1978 / Foto: Arxiu Fundació TMB (Puigfarran)</figcaption> </figure> <p>&nbsp;</p><figure role="group" class="caption caption-drupal-media"> <article class="media media--type-image media--view-mode-wysiwyg" data-quickedit-entity-id="media/244136" data-tmb-media-id="media-244136"> <div class="field field-name-field-media-image field-type-image field-label-visually_hidden"> <div class="field-label visually-hidden">Imatge</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"> <img loading="lazy" src="https://pro.static.noticies.tmb.cat/s3fs-public/2026-02/andana-barceloneta-l4-1977-puigfarran.jpg" width="500" height="365" alt="Aspecte de l'estació de Barceloneta de l'L4 l'any 1977, un any després de la seva inauguració / Foto: Arxiu Fundació TMB (Puigfarran)" title="Aspecte de l'estació de Barceloneta de l'L4 l'any 1977, un any després de la seva inauguració / Foto: Arxiu Fundació TMB (Puigfarran)" typeof="Image"> </div> </div> </div> </article> <figcaption>Aspecte de l'estació de Barceloneta de l'L4 l'any 1977, un any després de la seva inauguració / Foto: Arxiu Fundació TMB (Puigfarran)</figcaption> </figure> <p>&nbsp;</p><p>L'estació de Barceloneta, de 92 metres de longitud, té un sol <strong>vestíbul </strong>i un sol <strong>accés</strong>, tots dos al costat sud, així com un ascensor per accedir-hi des de l'exterior i dos més&nbsp;per fer-ho fins a les andanes, incorporats l'any 2008. Inicialment, l'estació constava de dos accessos més, un que donava al passeig&nbsp;Nacional (ara Joan de Borbó) i un altre que&nbsp;comunicava amb el pati interior de l'antiga estació de Rodalies Renfe, instal·lació annexa a l'Estació de França&nbsp;que s'havia obert posteriorment. Tots <strong>dos accessos serien clausurats l'11 de juny del 1990 pels canvis urbanístics que va patir l'entorn: el tancament de l'estació de Rodalies i la construcció de la ronda Litoral</strong>, com a resultat dels canvis que la ciutat va viure amb vista a la cita dels Jocs Olímpics del 92.</p><figure role="group" class="caption caption-drupal-media"> <article class="media media--type-image media--view-mode-wysiwyg" data-quickedit-entity-id="media/244134" data-tmb-media-id="media-244134"> <div class="field field-name-field-media-image field-type-image field-label-visually_hidden"> <div class="field-label visually-hidden">Imatge</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"> <img loading="lazy" src="https://pro.static.noticies.tmb.cat/s3fs-public/2026-02/barceloneta-l4-1992-andana-canet.jpg" width="500" height="365" alt="Aspecte de l'andana de Barceloneta l'any 1992, amb una publicitat de TMB durant la celebració dels JJOO a la ciutat / Foto: Arxiu Fundació TMB (Canet)" title="Aspecte de l'andana de Barceloneta l'any 1992, amb una publicitat de TMB durant la celebració dels JJOO a la ciutat / Foto: Arxiu Fundació TMB (Canet)" typeof="Image"> </div> </div> </div> </article> <figcaption>Aspecte de l'andana de Barceloneta l'any 1992, amb una publicitat de TMB durant la celebració dels JJOO a la ciutat / Foto: Arxiu Fundació TMB (Canet)</figcaption> </figure> <p>&nbsp;</p><figure role="group" class="caption caption-drupal-media"> <article class="media media--type-image media--view-mode-wysiwyg" data-quickedit-entity-id="media/244135" data-tmb-media-id="media-244135"> <div class="field field-name-field-media-image field-type-image field-label-visually_hidden"> <div class="field-label visually-hidden">Imatge</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"> <img loading="lazy" src="https://pro.static.noticies.tmb.cat/s3fs-public/2026-02/barceloneta-l4-1993-senyalitzacio-canet.jpg" width="500" height="365" alt="Senyalització a l'estació de Barceloneta l'any 1993 / Foto: Arxiu Fundació TMB (Canet)" title="Senyalització a l'estació de Barceloneta l'any 1993 / Foto: Arxiu Fundació TMB (Canet)" typeof="Image"> </div> </div> </div> </article> <figcaption>Senyalització a l'estació de Barceloneta l'any 1993 / Foto: Arxiu Fundació TMB (Canet)</figcaption> </figure> <p>&nbsp;</p><p>Com a curiositat, Barceloneta és l'<strong>estació menys profunda</strong> de la xarxa de metro de Barcelona, exceptuant les que no són subterrànies, atesa&nbsp;la seva proximitat al mar. Una altra curiositat té a veure amb la construcció del tram on s'ubica, el qual es va realitzar a cel obert i es va&nbsp;tapar el túnel després de finalitzar les obres.</p><p>Barceloneta va ser&nbsp;<strong>terminal de la línia 4</strong> fins que, un any i mig més tard, el 7 d'octubre de 1977, es va inaugurar la prolongació fins a&nbsp;Selva de Mar, que incloïa cinc noves estacions: Ribera (avui Ciutadella / Vila Olímpica), Pedro IV (Bogatell), Luchana (Llacuna), Pueblo Nuevo (Poblenou) i la mateixa&nbsp;Selva de Mar.</p><figure role="group" class="caption caption-drupal-media"> <article class="media media--type-image media--view-mode-wysiwyg" data-quickedit-entity-id="media/244133" data-tmb-media-id="media-244133"> <div class="field field-name-field-media-image field-type-image field-label-visually_hidden"> <div class="field-label visually-hidden">Imatge</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"> <img loading="lazy" src="https://pro.static.noticies.tmb.cat/s3fs-public/2026-02/vestibul-barceloneta-l4-1977-puigfarran.jpg" width="500" height="365" alt="Aspecte del vestíbul de l'estació de Barceloneta L4 l'any 1977 / Foto: Arxiu Fundació TMB (Puigfarran)" title="Aspecte del vestíbul de l'estació de Barceloneta L4 l'any 1977 / Foto: Arxiu Fundació TMB (Puigfarran)" typeof="Image"> </div> </div> </div> </article> <figcaption>Aspecte del vestíbul de l'estació de Barceloneta L4 l'any 1977 / Foto: Arxiu Fundació TMB (Puigfarran)</figcaption> </figure> <p>&nbsp;</p><p><strong>Millores recents d'accessibilitat</strong></p><p>Des del 2008. l'estació disposa d'ascensors per a persones amb mobilitat reduïda i el 2016, per celebrar els 40 anys de Barceloneta, es va millorar la seva <strong>accessibilitat</strong>. Es van fer <a href="https://noticies.tmb.cat/societat/comenca-lobra-delevacio-del-nivell-de-les-andanes-de-lestacio-barceloneta" title="Obre la notícia de l'inici de l'obra d'elevació del nivell de les andanes de Barceloneta">obres d'elevació de les andanes</a>, amb la finalitat de situar-les a la mateixa altura dels estreps de les portes dels trens per&nbsp;facilitar així l'entrada i sortida de persones amb mobilitat reduïda i de cotxets.</p><p>Els treballs de millora de l'accessibilitat van consistir a elevar l'altura de les andanes i renovar-ne el paviment i els encaminaments amb un acabat d'alt contrast, reajustar els encaixos amb les escales i els ascensors i finalment alçar també el nivell dels bancs per restituir la distància normal dels seients.&nbsp;</p><p>Un any després, també es van fer obres per ampliar l'accés de l'estació (l'únic existent, de 2,35 metres d'amplada) fins als cinc metres i també es va instal·lar una escala mecànica, en paral·lel a la renovada escala de pedra, per millorar la fluïdesa del trànsit de passatgers, la seguretat i el confort dels usuaris i usuàries.</p>

<p><span lang="CA">Amb motiu de la celebració de l’edició d’enguany de la </span><a href="https://www.zurichmaratobarcelona.es/ca/"><span lang="CA"><strong>Zurich Marató de Barcelona</strong></span></a><span lang="CA">, que tindrà lloc demà passat <strong>diumenge, 15 de març</strong>, diverses línies d’autobusos de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) que transcorren per la ciutat veuran alterat o limitat el recorregut <strong>entre les 6.30 i les 15.30 hores</strong>&nbsp;aproximadament. Per aquesta raó, <strong>TMB recomana l’ús del metro</strong> en aquesta franja horària i especialment en els desplaçaments per l’entorn dels llocs per on transcorrerà la competició.</span></p><p><span lang="CA">La Marató, que diumenge al matí i al migdia afectarà tot el trànsit de superfície per on es desenvolupa, enguany compta amb un circuit nou, més cèntric, més urbà i més pla. Amb sortida al passeig de Gràcia, a tocar de la plaça de Catalunya, a les 8.30 hores del matí, la cursa de fons per excel·lència i una de les maratons de referència europees passarà al llarg dels seus 42 quilòmetres de recorregut per punts emblemàtics de la capital catalana com la Sagrada Família, la Casa Batlló o La Pedrera, en un dels itineraris més espectaculars del món.</span></p><p><span lang="CA">Tot plegat provocarà <strong>afectacions</strong> en més d’una quarantena de línies de bus de TMB que circulen en festiu, concretament en les següents<strong> 47 línies</strong>: D20, D50, H8, H10, H12, H14, H16, V9, V11, V13, V15, V17, V19, V21, V23, V25, V27, V29, V31, X3, 6, 7, 13, 19, 21, 22, 24, 33, 34, 39, 47, 54, 55, 59, 62, 63, 67, 96, 109, 120, 121, 126, 136, 141 i 192, més la Ruta Vermella i la Ruta Blava del Barcelona Bus Turístic.</span></p><p><span lang="CA">TMB, com a principal operador de transport públic de Barcelona i la seva àrea metropolitana, no només treballa en l'impacte que una celebració d'aquesta magnitud pot tenir a la mobilitat sinó que també s'implica de forma activa amb l’esdeveniment, sent-hi present de forma latent i col·laborant-hi a nivell logístic i de marca. Així, i com en d’altres proves atlètiques populars, <strong>TMB porta als participants a la cursa amb un títol individual de viatge&nbsp;</strong>per desplaçar-se en transport públic el dia de la prova posant a disposició dels atletes 32.000 bitllets senzills gratuïts que els hi són lliurats en el moment de recollir la “bossa del corredor”. Per les afectacions al transport de superfície esmentades, es recomana accedir al punt de sortida en metro.</span><em><span lang="CA"></span></em></p><p><span lang="CA">Per a més informació es pot consultar l’avís corresponent a la secció </span><a href="https://www.tmb.cat/ca/transport-barcelona/avisos-servei"><span lang="CA">avisos del servei</span></a><span lang="CA"> del web de TMB i el </span><a href="https://www.zurichmaratobarcelona.es/ca/"><span lang="CA">web oficial</span></a><span lang="CA"> de la cursa.&nbsp;Per a conèixer en temps real la millor manera d'arribar i possibles incidències del servei durant la jornada es recomana l’aplicació&nbsp;</span><a href="https://www.tmb.cat/ca/barcelona/tmb-app-t-mobilitat"><span lang="CA">TMB App</span></a><span lang="CA">.</span><span lang="CA"></span></p>

<p><span lang="CA">La&nbsp;<strong>71a edició del </strong></span><a href="https://www.mariacanals.org/"><span lang="CA"><strong>Concurs Internacional de Piano Maria Canals Barcelona</strong></span></a><span lang="CA">, que se celebra aquest mes de març, retorna la tradició de connectar la música amb el transport públic, amb la instal·lació,&nbsp;<strong>a partir d’avui i fins al 27 de març</strong>, d’un&nbsp;<strong>piano de mitja cua</strong>&nbsp;al vestíbul de l’estació de metro de&nbsp;<strong>Diagonal</strong>&nbsp;de la L5 (accessos Rambla Catalunya o Rosselló / FGC).</span></p><p><span lang="CA">Com en edicions anteriors, al costat del piano de mitja cua,<strong>&nbsp;cada tarda hi ha programats petits concerts de piano i veu</strong>&nbsp;d’una hora de durada que oferiran&nbsp;<strong>corals i estudiants d’escoles de música&nbsp;</strong>locals que amenitzaran els viatges dels usuaris del metro. En total, s’han programat un total de 26 recitals que tindran lloc al suburbà per celebrar el concurs i la passió d’aquesta ciutat i del metro per la música.&nbsp;</span><span>Al web de TMB es pot consultar la&nbsp;</span><a href="https://fundacio.tmb.cat/ca/w/activitat-maria-canals-metro"><span>programació</span></a><span>&nbsp;de totes les actuacions que es faran a l’espai del piano de Diagonal entre el dissabte, 14 de març i el dimecres, 25 de març.</span></p><p><span>Així, durant aquests quinze dies, a l'estació de Diagonal L5 conviuran dos pianos: a un costat de l’Espai Mercè Sala, el piano de mitja cua del Maria Canals i a l'altra banda, el&nbsp;<strong>piano de paret permanent</strong>, una proposta musical fixa (que ja porta un any en funcionament) i l’instrument que també està a disposició dels passatgers i passatgeres que el vulguin tocar durant tot l'any.&nbsp;</span></p><p><span lang="CA">Aquest és un del centenar de pianos de cua que el concurs instal·la en diversos espais públics de la ciutat i els posa a disposició de qui els vulgui tocar, en el marc del programa ‘</span><a href="https://mariacanals.org/off-concurs/mcb-porta-cua/"><span lang="CA">El Maria Canals porta cua</span></a><span lang="CA">’, la iniciativa més exitosa de l’OFF Concurs del certamen que pretén acostar la música a tothom.</span></p><p><span lang="CA">Aquesta activitat forma part de&nbsp;<strong>TMB Cultura</strong>, el projecte cultural de la Fundació TMB que estableix vincles entre ciutadans i associacions culturals de Barcelona i l’àrea metropolitana per aproximar la cultura a la ciutadania i enriquir l’experiència del viatge en transport públic.</span></p>

<p><span lang="CA">Amb motiu del concert de <strong>Dani Fernández&nbsp;</strong>que tindrà lloc al Palau Sant Jordi demà passat dissabte, 14 de març (21 hores), Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) habilitarà un <strong>servei d’autobusos llançadora per a la pujada</strong>, que farà el recorregut entre la plaça d’Espanya i el Palau Sant Jordi i circularà entre les 18.30 h i les 21 hores. També posarà en funcionament un <strong>servei llançadora de busos de baixada</strong> quan finalitzi el concert (a partir de les 22.30 hores aproximadament) entre el recinte i la plaça d’Espanya.</span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">En aquests serveis de busos llançadora seran vàlids tots els títols de transport del sistema tarifari integrat i els vehicles portaran l'indicador de línia “<strong>Pl. Espanya – Palau St. Jordi</strong>”.</span><strong><span lang="CA"></span></strong></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA"><strong>Dissabte el metro circula de forma ininterrompuda durant tota la nit</strong>.&nbsp;</span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">Per a més informació es pot consultar la secció&nbsp;</span><a href="https://www.tmb.cat/ca/transport-barcelona/avisos-servei"><span lang="CA">avisos de servei</span></a><span lang="CA"> del web de TMB.</span></p>

<p><span>Amb motiu dels treballs de millora a la via pública a la Gran via de les Corts Catalanes, entre el carrer Bilbao i la plaça de les Glòries, la línia <strong>H12 (Gornal-Besòs/Verneda)</strong> veurà afectat de manera temporal el seu itinerari habitual en <strong>sentit Besòs a partir de demà dimecres, 11 de març.</strong></span></p><p><span><strong>Afectacions al servei</strong></span></p><p><span>Les obres obliguen a desviar els vehicles de l’H12 pels carrers de Badajoz, Independència, Av. Meridiana, Aragó i Bilbao, on recuperaran la seva ruta habitual.</span></p><article class="align-center media media--type-image media--view-mode-wysiwyg" data-quickedit-entity-id="media/244171" data-tmb-media-id="media-244171"> <div class="field field-name-field-media-image field-type-image field-label-visually_hidden"> <div class="field-label visually-hidden">Imatge</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"> <img loading="lazy" src="https://pro.static.noticies.tmb.cat/s3fs-public/2026-03/planol-h12.png" width="439" height="375" alt="Plànol H12 amb la modicació de recorregut / Font: TMB" title="Plànol H12 amb la modicació de recorregut / Font: TMB" typeof="Image"> </div> </div> </div> </article> <p>&nbsp;</p><p><span>Mentre durin les obres, s’anul·len les parades número 795 (Gran Via – Llacuna) i 385 (Gran Via – Bilbao). Per garantir la mobilitat dels usuaris s’han habilitat les següents parades alternatives: 9465 (Bilbao, 217) i 9610 (Av. Meridiana, 82-86).</span></p><p><span>Aquestes modificacions estaran vigents mentre durin els treballs d’urbanització i millora a la Gran Via. Un cop finalitzades les obres, la línia recuperarà el seu recorregut habitual.</span></p><p><span>Es recomana a les persones usuàries que planifiquen els seus desplaçaments amb antelació i consultar l’actualització de l’estat del servei a través dels canals oficials de TMB.</span></p><p><span>Pel que fa als&nbsp;canals digitals, el planificador de viatge&nbsp;</span><em><span>Vull Anar</span></em><span>&nbsp;permet tenir la informació dels reforços. També es fa difusió d’aquesta afectació al del web corporatiu, la TMB App i les xarxes socials de TMB.&nbsp;</span></p>