Sindicador de canales de noticias
Rafael Torres.- El transistor
Julia Navarro.- Y se hizo el caos
Transport públic a l’Estadi Olímpic Lluís Companys per avui, 30 d’abril (Barça – Inter)
Amb motiu del partit de semifinals de la Lliga de Campions, que se celebra avui, dimecres 30 d’abril, entre el FC Barcelona i l’Inter de Milà a l’Estadi Olímpic Lluís Companys a les 21 hores, metro i autobusos de TMB seran les opcions més recomanables per desplaçar-se per la muntanya de Montjuïc, no només per aquest esdeveniment sinó també per a tots els partits següents a celebrar a aquest recinte de Montjuïc mentre durin les obres al Camp Nou.
L’operativa especial prevista és la següent:
- La xarxa de metro reforçarà el servei amb més personal d’atenció, seguretat i neteja a les estacions d’Espanya (L1 i L3), Poble Sec (L3) i Paral·lel (L2 i L3). Hi haurà més trens en circulació, en funció de l’horari del partit, a les línies 1 i 3, les més indicades per apropar-se a l’Estadi Olímpic, amb l’estació d’Espanya com a centre neuràlgic. Recordem que avui, vigília de festiu, el metro funciona fins a les 2 de la matinada.
- S’habiliten dos serveis gratuïts d’autobusos llançadora per a les persones que tinguin entrada per assistir al partit, amb origen i final a la plaça d’Espanya, d’una banda, i a l’aparcament de Fira 2, de l’altra, que connectaran amb la zona de l’estadi. Aquests dos serveis especials de bus començaran dues hores abans de l’inici de l’esdeveniment esportiu i acabaran una hora i mitja després de la finalització. Els usuaris disposaran d’un total de 17 vehicles que sortiran en intervals d’entre 3 i 4 minuts.
- Una altra opció per apropar-se a la zona serà utilitzar el funicular de Montjuïc, que també es reforçarà i veurà incrementades les seves freqüències de pas durant les dues hores d’abans de l’inici del partit i durant les dues hores de després de l’acabament.
Cal recordar que també hi ha diverses línies regulars d’autobusos de TMB que apropen a la zona. Aproximen a l’Estadi Olímpic Lluís Companys les línies 13, 55, 125, 150; a la plaça d’Espanya arriben les línies D20, D40, H12, H16, V7, 13, 23, 46, 52, 65, 79, 91, 109, 150 i X2; al passeig de la Zona Franca: H16, V3, V5, 109 i 125.
Per a més informació, es pot consultar la secció avisos de servei del web de TMB.
Urban transport industry news round-up
Beyond visual line of sight drones for faster railway inspection on test
Development » Deprecations #2139 (stable)
Development » Ignored Test Scan #2751 (stable)
Development » SpotBugs #2553 (stable)
Renfe Cercanías reanuda sus circulaciones, tras el corte de suministro eléctrico
Ferrocarriles autonómicos, metropolitanos, metros ligeros y tranvías: los servicios de transporte se recuperan tras el apagón
Development » Packages #2326 (stable)
C-LM rebaja el Platecam a nivel 1 ante la progresiva recuperación del suministro eléctrico
Renfe restablece "prácticamente la totalidad" de sus servicios en Andalucía con tres líneas aún inoperativas
La UME atendió a 7.117 personas en estaciones y dieron apoyo a hospitales con combustible y generadores
Las agencias de viajes andaluzas destacan su "papel insustituible" ante la "crisis" turística generada por el apagón
Lanzado el satélite Biomass de la Agencia Espacial Europea para estudiar el papel de los bosques en el ciclo del carbono
Impresión artística de Biomass en órbita con su antena desplegada – ESA
Un cohete Vega-C ha puesto en órbita hace unas horas el satélite Biomass de la Agencia Espacial Europea (ESA). Su objetivo es medir como nunca antes el papel que cumplen los bosques en la absorción del dióxido de carbono CO2 de la atmósfera.
Para ello monta un radar de apertura sintética de banda P, el primero que mandamos al espacio, que emite sus señales en 435 MHz.
Esa longitud de onda, bastante baja para un radar, le permite penetrar en los bosques más densos y distinguir las hojas del tronco y las raíces. Es, por decirlo así, como hacerle un escáner a los bosques desde el espacio.
Eso a su vez permitirá hacer un perfil más detallado que nunca de los bosques, que suponen un 31 % de la cobertura de nuestro planeta. El saber qué proporción de ramas, tronco y raíces hay permitirá saber qué cantidad de CO2 absorbe cada una de las partes y cómo va cambiando esta cantidad.
La capacidad de penetración del radar de banda P permitirá a Biomass medir la geología que hay por debajo de la arena de los desiertos, en especial el cauce de antiguos ríos y lagos.
Y también permitirá ver la topografía que hay debajo de los bosques más densos, lo que servirá para entenderlos mejor.
Desarrollar la electrónica necesaria para esta misión no ha sido trivial. Igual que tampoco lo ha sido el desarrollo de la su antena, que tenía que caber plegada dentro de la cofia del cohete para luego desplegarse hasta los doce metros de diámetro y permanecer perfectamente estable en ele extremo de su mástil de 7,5 metros. De hecho el despliegue de la antena, que tendrá lugar en los próximos días, es uno de los puntos más críticos de la misión.
El satélite, de 10×12×20 metros, y con un peso de aproximadamente 1,2 toneladas ha quedado en una órbita sincrónica al Sol de 666 kilómetros.
Viene ahora una etapa de seis meses de puesta en marcha en la que se comprobará el funcionamiento de los sistemas de a bordo. También se compararán los datos que obtenga con otros medidos en tierra por diversos equipos para terminar de calibrar su procesado.
La misión tiene una duración inicial prevista de cinco años durante los que podrá medir ocho ciclos de los bosques.
La ESA contaba con la colaboración de la NASA y la NOAA en esta misión. Pero ahora mismo no tiene claro qué tipo de instrucciones tienen o tendrán por parte de la dirección de la agencia. Pero visto lo visto con la actitud de la administración Trump habrá que ver.