Tren real
Les obres de millora de l’L4 deixen sense servei el tram entre Selva de Mar i La Pau a partir de dissabte
El pròxim 27 de juliol comencen diverses obres de millora de l’L4 del metro que afectaran el tram entre Selva de Mar i La Pau fins al 22 d’agost (ambdós inclosos). Amb aquestes obres es millora l’accessibilitat de l’estació de La Pau i la infraestructura de la via. A més, s’instal·larà una agulla del tipus bretelle (conjunt de desviaments que fa possible enllaçar dues vies paral·leles per fer un canvi de sentit dels trens) de La Pau, que permetrà incrementar la capacitat del transport de l’L4 en un futur. Les obres són realitzades pel Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya, a través de la Direcció General d’Infraestructures de Mobilitat (DGIM), amb una inversió d’1 milió d’euros per a l’accessibilitat a La Pau i 1,5 milions d’euros per a la instal·lació de la bretelle, finançades en part amb fons europeus.
La principal alternativa de mobilitat és la mateixa xarxa de metro amb la connexió de l’L2 a La Pau. Així i tot, TMB habilitarà un servei especial d’autobús amb parada a cada una de les estacions afectades pel tall, amb una capacitat equivalent i el mateix horari de metro. Es garantirà l’enllaç bus-metro a les darreres sortides del bus especial amb els últims trens en servei. La freqüència dels busos serà de 4 minuts aproximadament en hora punta, i comptarà amb fins a 9 autobusos articulats.
A més, la línia regular de bus de TMB, la V31 (Mar Bella - Trinitat Vella) circula molt a prop de les estacions afectades i també pot ser una bona alternativa. A banda, hi ha les línies del Trambesòs T4 (uneix Glòries amb Selva de Mar i El Maresme / Fòrum), T5 i T6 (uneix Glòries amb Besòs) i les línies de Tusgsal B20 i B25 (connecten Urquinaona amb Selva de Mar).
Aquesta obra se suma a les ja iniciades aquest estiu a les línies 2 i 5 del metro de Barcelona per disminuir el nombre d’incidències i millorar així la seva fiabilitat, per solucionar les vibracions que existeixen a diferents trams i per ampliar la capacitat d’algunes línies i l’accessibilitat d’algunes estacions. En total, el Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya, a través de la Direcció General d’Infraestructures de Mobilitat (DGIM), i Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) han invertit més de 25 milions d’euros. Els treballs es realitzen entre finals de juny i principis de setembre per tal d’afectar el menor nombre possible de persones usuàries de les diferents línies. Algunes de les obres s’han avançat per evitar que coincideixin amb la celebració de la Copa Amèrica.
El tall a l’L4 va acompanyat d’una campanya d’informació a la xarxa i compta amb un desplegament d’informadors a les estacions afectades i a les parades d’inici i final del servei de bus llançadora. El personal es troba des d’avui a la xarxa per atendre les consultes i repartir fulletons informatius específics amb les millors alternatives de transport.
Pel que fa als canals digitals, el planificador de viatge Vull Anar permet tenir la informació del tall de l’L4 a la plataforma i recomana les millors alternatives. Es fa difusió de la campanya informativa a través de la megafonia, les pantalles d’informació de metro i bus, el web corporatiu, la TMB App i les xarxes socials de TMB. També s’informa amb cartelleria i senyalització estàtica a les estacions afectades i als enllaços, i els punts on s’habilitaran els busos especials substitutoris.
ImatgeRetrasos en la C-5 de Cercanías por una avería en la señalización en Móstoles Central
Renfe supera los 8,3 millones de plazas en alta velocidad y larga distancia este verano
Renfe estrena los trenes Avlo en Galicia con lleno total y una pequeña incidencia que lo paró 15 minutos en Santiago
Renfe pone en marcha este lunes los trenes Avlo en Galicia
Flores (TMB) defiende poner en marcha la L9 entre Sagrera y Lesseps sin tener acabada toda la línea
Renfe programa trenes especiales de Cercanías con motivo de las fiestas de El Carmín de La Pola
El Principado inicia este lunes lanzaderas de transporte público para acercar la alta velocidad al 92% de la población
Renfe pone en marcha este lunes los nuevos trenes Avlo en Asturias y un nuevo Alvia a Avilés
Renfe pone en marcha este lunes los trenes Avlo en Galicia
Puig debuta mañana en el Ibex 35, en sustitución de Meliá, con una capitalización 14.770 millones
Una línia de metro pionera entre La Sagrera i Vilapicina que fa ara 65 anys
“El tram inaugurat representa l'inici d'una línia Horta - Collblanc que creuarà els barris residencials de la ciutat en direcció nord – sud i enllaçarà amb les línies de metro de Gràcia, Tibidabo i Sarrià”. Amb aquest comentari saludava el diari La Vanguardia la inauguració de la denominada línia II del Metro Transversal entre la Sagrera i Vilapicina (origen de l'actual línia 5).
Amb una llargada de 2,2 quilòmetres i cinc estacions, La Sagrera (abans Sagrera), Congrés (originàriament Viviendas del Congreso), Maragall, Virrei Amat (Virrey Amat) i Vilapicina (anomenada inicialment Vilapiscina), aquest nou tram o ramal del Tranversal incloïa la construcció d'una estació transformadora o subcentral a la Sagrera i un túnel per connectar amb el taller i les cotxeres provisionals de Vilapicina. Estava previst que la línia arribés a Horta, però la prolongació fins a aquest indret s’allargaria fins al novembre del 1967, vuit anys més tard.
Resposta al creixement urbanísticEn tot cas, com s'apunta en la crònica de La Vanguardia, la nova línia havia de resoldre la comunicació amb transport públic d'unes barriades populoses, que havien experimentat un fort creixement urbanístic al llarg dels anys 50 i que esperaven amb gran expectació l'arribada del metro. Aquesta exigència va fer que es planifiqués la nova línia II o Tranversal Alt per enllaçar tots aquests barris en desenvolupament amb la resta de la ciutat, si bé el pla va derivar finalment en dos projectes, un per connectar Sants amb Collblanc, a partir de la línia de metro del Tranversal ja existent, i un altre entre la Sagrera i Horta.
Cal ressenyar que era la primera línia que es feia a Barcelona des dels anys 20 i que, atesa la urgència de resoldre el repte pendent de la mobilitat urbana en transport públic, l'Ajuntament va assumir el finançament de la infraestructura. La inauguració de la nova línia II va comptar amb la presència de l'alcalde de Barcelona, José María Porcioles, l'arquebisbe i bisbe de la diòcesi, Gregorio Modrego, així com de nombroses autoritats.
Primera línia amb conducció automatitzadaPer donar servei al tram inaugurat de la línia II es van adjudicar 7 trens de 2 cotxes motors amb capacitat, cada tren, per a 500 viatgers. Aquests trens pertanyien a la sèrie 600, la més nova en aquell moment de tota la xarxa de metro, una versió reduïda dels de la sèrie 200 i 400, molt similars als cotxes que circulaven per la línia I, però adaptats a l’amplada internacional i amb alimentació per catenària de 1.200 volts.
Un nou material mòbil funcionant per la que llavors era la línia de metro més curta i també la més flamant de Barcelona es van considerar els idonis per provar una de les primeres versions del sistema ATO (Automatic Train Operation), un dels enginys utilitzats per garantir la seguretat i la fiabilitat de la circulació de trens i que, desenvolupat pels propis serveis tècnic del metropolità, va constituir la primera aplicació a nivell mundial d'un sistema automàtic de conducció de trens en una línia de metro.
D’aquest fita pionera en van donar compte a la peça “Línia II (Sagrera-Vilapicina): precursora de l’automatització“ editada a TMB Notícies el 2 de novembre de 2017, i en què es reproduïa un article publicat al número 97 de la revista Hora Punta, l'any 2009: https://noticies.tmb.cat/historia/linia-ii-sagrera-vilapicina-precursora-de-lautomatitzacio.
ImatgePreparatius per a la inauguració de la línia II / Arxiu TMB
ImatgeTren automàtic de la sèrie 600 a l'estació de Vilapicina / Arxiu TMB
ImatgeL'accés de l'estació de Vilapicina abans d'inaugurar-se / Arxiu TMB
ImatgeImatges del dia de la inauguració de la linia II / Arxiu TMB