El contrato ha sido clave para que el socio europeo de Renfe gane la licitación para operar el servicio Múnich-Praga Renfe Alquiler de Material Ferroviario ha formalizado una operaciòn estratégica con Leo Express para el alquiler durante un período de quince años de coches de viajeros de tecnología RIC homologados en toda Europa, que fueron adquiridos por la operadora española a Deutsche Bahn (DB) el pasado mes de enero.

Por 9,5 millones de euros El Ministerio de Transportes y Movilidad Sostenible, a través de Adif, ha licitado por casi 9,5 millones de euros la reordenaciòn y adecuaciòn de las instalaciones de comunicaciones de la estaciòn de Santander, una nueva actuaciòn para avanzar en la integraciòn del ferrocarril en la ciudad.

La de Xàtiva acumuló 122.078 consultas, el 51,19 por ciento del total Los Espais del Client (Xàtiva, Colòn y Alacant) y el Centro de Atenciòn al Cliente (Benimaclet) de Metrovalencia acogieron durante el pasado año 238.447 visitas de usuarios. Estos datos suponen una media de 653 atenciones al día y 19.870 al mes.

Posibilitará mover 400.000 toneladas/año de la carrera al ferrocarril El nuevo hub de Siderúrgica Requena permitirá trasladar mercancías al tren contribuyendo así a la descarbonizaciòn del transporte

El contrato incluye también el mantenimiento durante dos años La compañía ferroviaria estatal serbia JSC Srbijavoz ha adjudicado a CAF el contrato para el suministro de treinta unidades de Cercanías por más de 300 millones de euros. Este encargo incluye también el mantenimiento integral de las unidades durante dos años.

Supondrá un ahorro del 5 por ciento de la tarifa del coste de la energía Renfe ha implantado el Sistema de Medida de Energía Embarcada en los trenes de la serie 106 de Talgo , para monitorizar en detalle su consumo de energía eléctrica. Con esta medida, la operadora refuerza su eficiencia y su apuesta por una movilidad más sostenible.

<p><span>Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) fa un nou pas per millorar la capacitat de la xarxa de metro de Barcelona. A partir de demà dimarts, 7 d’abril, les línies 1 i 5 del metro, les línies amb més demanda, reforçaran el seu servei amb un tren addicional cadascuna en l’hora punta del matí.</span></p><p><span>Amb aquesta incorporació, l’interval de pas entre les 7:00 h i les 9:30 h quedarà fixat en només&nbsp;<strong>2 minuts i 24 segons</strong>&nbsp;a l’L5 i en 3 minuts a l’L1. En termes de flota, l’L1 passarà a tenir 35 trens simultanis en circulació, mentre que l’L5 n’arribarà als 38.</span></p><p><span><strong>La&nbsp;presidenta de TMB, Laia Bonet</strong></span>, ha explicat que “<span><strong>l’eficiència del metro de Barcelona fa que cada vegada sigui un mitjà de transport públic més utilitzat</strong></span>&nbsp;per la ciutadania i, la crisi de Rodalies ens ha fet augmentar encara més el passatge en alguns punts concrets de la xarxa”. Per aquests motius, ha afegit Bonet, “estem activant mesures per millorar el servei en hora punta i donar més oferta, de moment, amb dos trens més en hora punta, un a l’L5 i un a l’L1”. La presidenta de TMB ha agraït l’esforç de tots els i les professionals de l’organització “per seguir donant un servei excel·lent, que ha rebut un 8 sobre 10 de nota de satisfacció dels usuaris, tot i el constant creixement de passatge”. Finalment, Bonet, ha assenyalat&nbsp;que<span><strong>&nbsp;“s’ha treballat intensament perquè aquests dos trens més a l’L1 i l’L5 es posin ja en funcionament coincidint amb la represa del curs escolar després de l’aturada de&nbsp;Setmana Santa”</strong></span>.&nbsp;</p><p><span>Aquest increment de l’oferta es fa per augmentar la capacitat de les dues línies davant l’increment de passatge que s’està registrant. En el cas de l’L5, durant les obres de renovació de via que es van fer a l’estiu de 2024 entre les estacions de Cornellà i Collblanc es van incorporar també agulles tipus </span><em><span>bretelle</span></em><span> que permeten incrementar el nombre de trens que circulen en aquesta línia. A finals de 2024 es va incorporar un tren més, el 37è, i ara se n’incorporarà un més.</span></p><p><span>Recordar també que els trens de l’L1 són més amples per l’ample de via ibèric antic (1.674 mm), diferent a l’ample de via estàndard de la resta de la xarxa (1.435 mm). Aquesta característica fa que l’L1 pugui absorbir una major capacitat de passatge, en concret un 10% més que als combois de les altres línies.</span></p><p><span>Les línies 1 i 5 del metro porten més de la meitat del passatge de tota la xarxa de metro. L’augment de validacions que s’han registrat en el darrer any no s’ha concentrat només a les hores punta, sinó que s’ha produït especialment a les hores vall de la tarda i els caps de setmana.</span></p><p><span>També s’apliquen altres mesures a la xarxa de metro com la presència de més professionals a les estacions amb més passatge per gestionar i regular el fluxe de persones usuàries i agilitzar així les entrades i sortides de les andanes.&nbsp;</span></p>

Madrid, 5 de abril de 2026. La Semana Santa se acaba y llega la Operación Retorno. Miles de ciudadanos se despiden de las vacaciones y toca volver a la rutina.

   Se perdieron una media de siete artículos al día, sobre todo mochilas, documentación, carteras, llaves, gafas, móviles o paraguas

   Metrovalencia recogió durante el pasado año un total de 6.604 objetos perdidos por los usuarios en sus estaciones, paradas, trenes y tranvías, según ha informado la Generalitat a través de un comunicado.

El Gobierno de España ha señalado que los trenes de la línea Huelva-Madrid, incluyendo el accidentado en Adamuz (Córdoba) el pasado 18 de enero, fueron adquiridos por Renfe y se pusieron en servicio "en los años 2010 y 2011", toda vez que ha afirmado que se trata de trenes "muy versátiles dadas sus características técnicas" que "hacen que sea un material polivalente y muy valorado, capaz de alcanzar gran cantidad de destinos a lo largo de toda la geografía nacional", así como que Huelva no recibe material "con peores prestaciones".

Renfe Cercanías Madrid comenzará este lunes a recuperar los trenes Civis que unen Guadalajara con Chamartín-Clara Campoamor que fueron suspendidos por los trabajos de reparación de la cubierta del taller de Fuencarral, que resultó afectada por el temporal de fuertes vientos de mediados de febrero.

La presidenta de la Comunidad de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha lamentado la "imagen" que da España ante el mundo por la falta de trenes y la huelga en aeropuertos.

<p><span lang="CA">Amb motiu del concert de <strong>Laura Pausini&nbsp;</strong>que tindrà lloc al Palau Sant Jordi demà dijous, 2 d’abril (20 hores), Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) habilitarà un <strong>servei d’autobusos llançadora per a la pujada</strong>, que farà el recorregut entre la plaça d’Espanya i el Palau Sant Jordi i circularà entre les 18.30 h i les 21 hores. També posarà en funcionament un <strong>servei llançadora de busos de baixada</strong> quan finalitzi el concert (a partir de les 22.30 hores aproximadament) entre el recinte i la plaça d’Espanya.</span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">En aquests serveis de busos llançadora seran vàlids tots els títols de transport del sistema tarifari integrat i els vehicles portaran l'indicador de línia “<strong>Pl. Espanya – Palau St. Jordi</strong>”.</span><strong><span lang="CA"></span></strong></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA"><strong>Dijous, vigília de festiu, el metro circula fins a les 2 hores de la matinada</strong>.&nbsp;</span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">Per a més informació es pot consultar la secció&nbsp;</span><a href="https://www.tmb.cat/ca/transport-barcelona/avisos-servei"><span lang="CA">avisos de servei</span></a><span lang="CA"> del web de TMB.</span></p>

La Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC) ha autorizado nuevos servicios de alta velocidad de Iryo hacia Ciudad Real y Puertollano, así como dos trenes turísticos de Alsa en Canfranc (Huesca) y en El Escorial (Madrid).

Renfe ha duplicado las plazas de nueve trenes de Cercanías entre Alicante y Murcia para acudir al Bando de la Huerta durante la jornada del próximo martes, 7 de abril, según ha informado la entidad.

Renfe pondrá el próximo 3 de abril a disposición de los clientes plazas adicionales en trenes de Cercanías para presenciar la representación del Vía Crucis viviente y el resto de las procesiones que se celebran el mismo viernes en Balmaseda.

<p><span>Parlar dels cents anys de metro és parlar de l’evolució de Barcelona i dels seus municipis veïns, de com la sorpresa inicial per utilitzar un mitjà de transport desconegut es va convertir en un element clau que va ajudar i ajuda a dibuixar moments clau d’una transformació urbana, social i tecnològica que ens mostra la ciutat tal i com la vivim en l’actualitat i que determina la nostra mobilitat.</span></p><p><span>A principis del segle XX, Barcelona experimentava una expansió vertiginosa que l’havia de consolidar com a gran metròpoli europea. L’enderrocament de les muralles a mitjans del segle XIX i l’annexió dels pobles de l’entorn van transformar el seu paisatge i van plantejar nous reptes imprescindibles de mobilitat urbana.</span></p><p><span>Aquesta unió de municipis va evidenciar un problema: les vies de tren s’havien convertit en una barrera de ferro que dificultava la fluïdesa dels desplaçaments per la ciutat.</span></p><p>&nbsp;</p><article class="align-center media media--type-image media--view-mode-wysiwyg" data-quickedit-entity-id="media/244175" data-tmb-media-id="media-244175"> <div class="field field-name-field-media-image field-type-image field-label-visually_hidden"> <div class="field-label visually-hidden">Imatge</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"> <img loading="lazy" src="https://pro.static.noticies.tmb.cat/s3fs-public/2026-03/image12.jpg" width="600" height="400" alt="Tren circulant per la rasa del carrer Aragó, anys 20 / Foto: Brangulí (ANC)" title="Tren circulant per la rasa del carrer Aragó, anys 20 / Foto: Brangulí (ANC)" typeof="Image"> </div> </div> </div> </article> <p>&nbsp;</p><p><span>Els desplegament dels tramvies i els primers autobusos intentaven donar resposta al creixent volum de passatgers però no eren suficients per a una Barcelona que, en poques dècades, havia duplicat la seva població. Per aquesta motiu, des de començaments del segle XX es van començar a plantejar projectes per a dotar la ciutat d’un transport subterrani, com el que ja tenien grans ciutats com Londres.</span></p><p><span>Però no va ser fins als anys vint del segle XX, després d’anys de projectes, que Barcelona va poder fer realitat el somni d’entrar en el selecte grup de ciutats amb metro. La modernitat arribaria amb la inauguració del “Gran Metro” i el “Transversal”.</span></p><p>&nbsp;</p><article class="align-center media media--type-image media--view-mode-wysiwyg" data-quickedit-entity-id="media/244176" data-tmb-media-id="media-244176"> <div class="field field-name-field-media-image field-type-image field-label-visually_hidden"> <div class="field-label visually-hidden">Imatge</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"> <img loading="lazy" src="https://pro.static.noticies.tmb.cat/s3fs-public/2026-03/image26.jpg" width="599" height="400" alt="Plaça Catalunya anys 20 / Foto: Arxiu Fundació TMB" title="Plaça Catalunya anys 20 / Foto: Arxiu Fundació TMB" typeof="Image"> </div> </div> </div> </article> <p>&nbsp;</p><p><span><strong>1920 – 1935 Els primers trams del “Gran Metro” i el “Transversal”</strong></span></p><p><span>La xarxa de metro de Barcelona comença a prendre forma a partir de 1920 amb la constitució de dues companyies creades per executar els primers projectes de transport subterrani a la ciutat. El Gran Metropolitano de Barcelona SA (Gran Metro) i el Ferrocarril Metropolità de Barcelona SA (Transversal) van néixer amb l’objectiu d’impulsar el desplegament de la xarxa de metro a la Ciutat Comtal.</span></p><p><span>Cada societat va aporta la seva pròpia visió sobre com adaptar-se a les necessitats d’una ciutat com Barcelona i als reptes tècnics que plantejava un projecte d’aquesta magnitud.</span></p><p><span>El Gran Metro construeix el primer tram de la primera línia del metro de Barcelona Catalunya i Lesseps (actual L3) i poc després el Transversal inaugura el seu primer tram entre Bordeta i Catalunya (actual L1), establint això els fonaments de la xarxa actual.&nbsp;</span></p><p><span>Les obres del Gran Metro es van iniciar a finals del 1921, amb l’objectiu de construir una línia que connectés el centre de la ciutat amb el barri de Gràcia i agilitzés els desplaçaments per la ciutat comtal en sentit “mar-muntanya”.&nbsp;</span></p><p>&nbsp;</p><article class="align-center media media--type-image media--view-mode-wysiwyg" data-quickedit-entity-id="media/244177" data-tmb-media-id="media-244177"> <div class="field field-name-field-media-image field-type-image field-label-visually_hidden"> <div class="field-label visually-hidden">Imatge</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"> <img loading="lazy" src="https://pro.static.noticies.tmb.cat/s3fs-public/2026-03/image16.jpg" width="599" height="400" alt="Obres del Gran Metro a plaça Catalunya, 1922 / Foto: Autor desconegut. Arxiu Fundació TMB" title="Obres del Gran Metro a plaça Catalunya, 1922 / Foto: Autor desconegut. Arxiu Fundació TMB" typeof="Image"> </div> </div> </div> </article> <p>&nbsp;</p><p><span>Pocs mesos més tard, el 1922, van començar les del Transversal, un ferrocarril metropolità pensat per unir els barris de Sants i Sant Martí i enllaçar les línies ferroviàries nord-sud per millorar les connexions en sentit “Besòs-Llobregat”.</span></p><p><span>La diferenciació entre aquests dos projectes va influir en l’ample de via que encara avui és vigent en la xarxa de metro de Barcelona i que li atorga una gran singularitat. L’L1, herència del Transversal, conserva una via més ampla que la resta, l’anomena ample ibèric antic (1674 mm) dels ferrocarrils amb què originalment volia connectar. Per la seva banda, el Gran Metro, adopta l’ample internacional (1445 mm), establert com l’estàndard per a les línies de metro.</span></p><p>&nbsp;</p><article class="align-center media media--type-image media--view-mode-wysiwyg" data-quickedit-entity-id="media/244178" data-tmb-media-id="media-244178"> <div class="field field-name-field-media-image field-type-image field-label-visually_hidden"> <div class="field-label visually-hidden">Imatge</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"> <img loading="lazy" src="https://pro.static.noticies.tmb.cat/s3fs-public/2026-03/image20.jpg" width="599" height="400" alt="Les vies del Tranversal a l'estació de Catalunya (actual L1) 1932 / Foto: Autor desconegut. Arxiu Fundació TMB" title="Les vies del Tranversal a l'estació de Catalunya (actual L1) 1932 / Foto: Autor desconegut. Arxiu Fundació TMB" typeof="Image"> </div> </div> </div> </article> <p>&nbsp;</p><p><span>Totes dues operacions sumaven un capital inicial de 15 milions de pessetes.</span></p><p><span>La majestuositat dels dos projectes transforma el paisatge de Barcelona, amb unes obres que captiven i desperten admiració entre la població per la seva magnitud però que també ocasionen grans incomoditats per la pols, el soroll, la presència de rates a l’espai públic juntament amb les dificultats per accedir als comerços.</span></p><p>&nbsp;</p><article class="align-center media media--type-image media--view-mode-wysiwyg" data-quickedit-entity-id="media/244179" data-tmb-media-id="media-244179"> <div class="field field-name-field-media-image field-type-image field-label-visually_hidden"> <div class="field-label visually-hidden">Imatge</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"> <img loading="lazy" src="https://pro.static.noticies.tmb.cat/s3fs-public/2026-03/image25.jpg" width="600" height="400" alt="Construcció del túnel per Rambles, 1924 / Foto: Brangulí. Arxiu Fundació TMB" title="Construcció del túnel per Rambles, 1924 / Foto: Brangulí. Arxiu Fundació TMB" typeof="Image"> </div> </div> </div> </article> <p>&nbsp;</p><p><span>Però les molèsties ocasionades per tres anys d’obres finalment donen els seus fruïts i el 30 de desembre de 1924 s’inaugura el tram del Gran Metro entre les estacions de Lesseps i Catalunya amb les quatre primeres estacions operatives de la xarxa. Dos quilòmetres i mig de traçat que van ser inaugurats, en absència del rei, per l’infant Ferran de Baviera. El cardenal Vidal i Barraquer va beneir les obres i, tot seguit, les autoritzats van fer-hi el primer viatge.</span></p><p><span>No seria fins dos anys més tard, el 10 de juny de 1926, quan es va inaugura el primer tram del Transversal, entre Bordeta i Catalunya. Un trams de quasi quatre quilòmetres i nou estacions.</span></p><p>&nbsp;</p><article class="align-center media media--type-image media--view-mode-wysiwyg" data-quickedit-entity-id="media/244180" data-tmb-media-id="media-244180"> <div class="field field-name-field-media-image field-type-image field-label-visually_hidden"> <div class="field-label visually-hidden">Imatge</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"> <img loading="lazy" src="https://pro.static.noticies.tmb.cat/s3fs-public/2026-03/image23.jpg" width="940" height="554" alt="Inauguració del Gran Metro a plaça Catalunya, 1924 / Foto: Brangulí. Arxiu Fundació TMB" title="Inauguració del Gran Metro a plaça Catalunya, 1924 / Foto: Brangulí. Arxiu Fundació TMB" typeof="Image"> </div> </div> </div> </article> <p>&nbsp;</p><p><span>El 1934, les dues companyies havien ampliat les seves línies respectivament, i el Gran Metro ja tenia un segon ramal que, per sota Via Laietana, anava fins a Correus.&nbsp;</span></p>

Metro de Madrid reforzará hasta un 125% el servicio de trenes esta Semana Santa para facilitar la movilidad durante el desarrollo de las procesiones, principalmente en las líneas que cubren el centro de la capital.