Tren real
Renfe incorporará seiscientos maquinistas de entrada y abre la nueva convocatoria de empleo
Queipo (PP) pide a Barbón que sea "leal" a los asturianos como lo es a Pedro Sánchez
Calvo apela al consenso de la Cámara para hacer llegar al Gobierno las exigencias en infraestructuras con una sola voz
Los colegios profesionales de León piden a Óscar Puente que responda sus cartas sobre la estación de Matallana
La Línea C-9 de Cercanías entre Cercedilla y Cotos recuperará desde mañana el servicio de trenes
El servei de bicicleta compartida AMBici arriba a Sant Adrià de Besòs
El servei, de bicicleta pública compartida AMBici, titularitat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i gestionat per TMB, ja està present des d’aquest mateix dilluns a Sant Adrià de Besòs, on ha començat a funcionar amb quatre estacions i més de 40 bicicletes elèctriques. La població se suma així a aquesta xarxa que busca potenciar i facilitar opcions de mobilitat sostenible a la metròpolis de Barcelona.
D’aquesta manera, l’AMBici ja està actiu en 14 municipis de la metròpolis de Barcelona, amb 168 estacions instal·lades i més de 1.800 bicicletes actives, i aviat arribarà també a l’Hospitalet de Llobregat. Un cop desplegat del tot, hi haurà a disposició dels ciutadans 2.600 bicicletes elèctriques en 236 estacions de 15 municipis: l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Cornellà de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, el Prat de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Adrià de Besòs, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Molins de Rei, Sant Boi de Llobregat, Viladecans, Gavà i Castelldefels.
Balanç del primer any en servei
Després d’un any d’activació i implantació progressiva del servei, l’AMBici ja ha superat els 22.000 usuaris i ha sobrepassat els 1,8 milions de desplaçaments. Durant el mes de febrer del 2024, s’han registrat 128.276 usos de bicicletes. En dies feiners, se’n registren més de 5.000 per dia, i en dissabtes i diumenges, entre 2.500 i 3.000. Segons les dades de tancament dels dos primers mesos del 2024, els municipis amb més usos (d’origen) són Badalona (59.346), Viladecans (28.675), Cornellà de Llobregat (26.176) i Castelldefels (23.974). Les franges horàries amb més usos són, al matí, entre les 7 i les 8 h; al migdia, a les 14 h; i a la tarda, entre les 17 i les 21 h. Aquesta darrera franja horària és la que arriba a un pic més alt d’usos, ja que sobrepassa els 400 per hora.
Aquestes dades també corroboren l’èxit d’integració de l’AMBici amb el sistema de transport públic metropolità i l’impuls de la intermodalitat. De les 10 estacions d’AMBici més utilitzades durant aquest primer any, 7 corresponen a intercanviadors de transport públic. Cal recordar que l’AMBici disposa de més de 7,7 milions d’euros provinents de fons del Pla de recuperació, transformació i resiliència, finançat per la Unió Europea (NextGeneration EU).
ImatgeXina concentra 9 de les 10 xarxes de metro amb més quilòmetres de tot el món
El web Railwaygazzette.com ha fet públic un acurat rànquing liderat indiscutiblement per la Xina i que recull quines són les ciutats amb els sistemes de metro més llargs del món. El gegant asiàtic concentra així 9 dels 10 metros amb més quilòmetres de via operatius en una posició que a més, sembla no tenir aturador. I és que els plans d’expansió del metro en diferents ciutats del país prometen potenciar encara més els números d’un top 10 en el que només es cola un convidat que no pertany al gegant asiàtic: Moscou. Per entendre aquesta classificació s’ha de tenir en compte que només el 2023 les ciutats xineses van inaugurar un total de més de 300 quilòmetres de ruta, demostrant la seva aposta en aquest sentit. Cal especificar que la taula no inclou sistemes de transport per raïl complementaris al metro com poden ser xarxes de rodalia, tramvies o línies com la Queen Elizabeth londinenca, que si bé forma part de l’entramat de la xarxa, és considerat un sistema de ferrocarril pesant.
La lluita entre Pequin i Xangai
La capital, Pequin, i la ciutat més poblada del país, Xangai, es venen disputant durant els darrers anys el lideratge en l’aspecte quilomètric. Si bé ara és la capital la que domina l’espectre amb 809 quilòmetres de ruta per 358 estacions, Xangai, amb 801 quilòmetres, però 47 estacions més (405), va ser líder d’aquesta classificació fins que les darreres ampliacions del metro de Pequin la van desbancar el passat desembre. Els metros de Cantón (612 quilòmetres de ruta), Hangzhou (563), Chengdú (559) i Shénzen (556) completen l’hegemonia xinesa d’una llista que necessita desplaçar-se fins al lloc número 7 per trobar la capital de Rússia com a primera ciutat del món no xinesa amb més quilòmetres de metro operatius.
Moscou, que compta amb 515 quilòmetres de ruta per 254 estacions, té plans d’expansió en marxa com els que fan referència a les noves línies 16,17 i 18 i que han de permetre afegir a la xarxa fins a 50 quilòmetres més de ruta abans de 2030. Tot i que els plans de les ciutats xineses podrien fer que la ciutat moscovita es veies desplaçada en el rànquing, res fa pensar que acabi saltant d’un top 10 en el que la següent ciutat a aparèixer al lloc 11 és Londres, a una distància de 110 quilòmetres d’infraestructura (405) respecte a la capital russa.
Altres grans metros del món
A banda de la capital anglesa, el metro de Nova York amb 399 quilòmetres per 424 estacions, Seül (390 km i 349 estacions) i Delhi (349 km i 230 estacions) ocupen els llocs 12, 13 i 14 respectivament d’un rànquing que ha de baixar fins al lloc 20 per trobar la primera ciutat de la Unió Europea amb més quilòmetres de ruta: Madrid. La capital de l’estat, situada al 20è lloc del rànquing, concentra 295 quilòmetres de ruta en 242 estacions i se situa lleugerament per sobre del metro de París, que ocupa el lloc 25 de la llista amb 227 quilòmetres registrats. Cal tenir en compte, però, que la inauguració del que s'anomena Grand Paris Express, afegirà l'any 2030 uns 200 quilòmetres de via a l'actual infraestructura parisenca, gràcies a l'ampliació de les línies 11 i 14, i a la creació de les línies 15,16,17 i 18. Aquestes futures ampliacions acabaran desbancant, però, Madrid i situaran París com a país de la Unió Europea amb més quilòmetres de via.
Pel que fa a la nostra ciutat, Barcelona concentra avui dia 125,4 quilòmetres de ruta (85,9 de línies convencionals i 39,5 de línies automàtiques + funicular), sense comptar la infraestructura gestionada per Ferrocarrils de la Generalitat. Aquests registres augmentaran fins als 145,7 quilòmetres un cop s’inauguri el tram central de la futura L9.