Sindicador de canales de noticias
Ouigo pone a la venta el 22 de mayo sus primeros billetes para viajar en alta velocidad entre Murcia y Madrid
Pilar Rubio zanja definitivamente los rumores de crisis con Sergio Ramos ¡y sorprende con sus planes de maternidad!
La línia 11 d’autobús es reestructura en dues noves línies de proximitat per guanyar temps i regularitat
A partir d’aquest dilluns 22 d’abril, Nou Barris i Sant Andreu comptaran amb dues noves línies de bus que substituiran l’actual línia 11 (Trinitat Vella-Roquetes) per tal de millorar el servei als dos districtes. La mesura s’estableix per part de l’Ajuntament de Barcelona i Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) després d’analitzar la regularitat i la freqüència, i compartir-ho amb els veïns i els districtes. Així, amb la substitució de la línia 11 per aquestes dues noves línies de proximitat, la 133 i la 134, s’augmenta l’oferta de transport públic per a les persones usuàries de Sant Andreu i de Nou Barris, amb una millor freqüència de pas i una major cobertura i connectivitat amb els equipaments sanitaris i culturals.
Línia 134 (Nou Barris)
Aquesta nova línia circular, amb terminal única a Roquetes, tindrà el mateix recorregut que la línia 11 fins al passeig d’Andreu Nin amb el carrer Rosselló i Porcel, on haurà de girar a l’av. Meridiana per arribar a l’estació de Fabra i Puig, just darrere de l’estació d’autobusos. Des d’allà enllaçarà amb la seva ruta actual.
Amb un recorregut de 8,4 quilòmetres, es calcula un temps de volta de 55 minuts i amb una freqüència de pas d’entre 15 i 18 minuts els dies feiners, mentre que els dissabtes s’estima que la freqüència sigui d’uns 20 minuts i, en festius, d’entre 24 i 27 minuts. Així, es millora la freqüència respecte a l’actual línia 11.
A les parades ja existents que donen servei als CAP’s de Roquetes, Chafarinas i Rio de Janeiro, amb la nova parada d’intercanvi amb la línia 133 a Fabra i Puig també es millora la connexió a l’estació de bus i de tren Sant Andreu Arenal, així com amb l’estació de metro de Fabra i Puig i altres línies de bus. A més, es millora la comunicació per arribar al CAP de Sant Andreu, centre sanitari de referència per a una part important de la població de Nou Barris tant per l’assistència d’especialitats com la realització de proves.
Dins dels canvis de mobilitat derivats de la reestructuració de la línia 11 en aquestes dues noves línies s’han ajustat alguns girs per millorar-ne la freqüència al carrer Almansa (afectació en les parades Via Favència / Almagro i Via Favència / IES Guineueta) i a l’av. Meridiana (afectació en les parades passeig d’Andreu Nin / Rosselló i Porcel, passeig d’Andreu Nin / Parc Esportiu Can Dragó, passeig d’Andreu Nin / Av. Rio de Janeiro i Vèlia / Pi Garrigó) i s’han creat dues noves parades: una davant de les Piscines de Can Dragó al carrer Rosselló i Porcel i una nova parada d’intercanvi entre les dues línies a Fabra i Puig propera al CAP Sant Andreu. La connexió entre les línies 133 i 134 en aquest sector es troba a 150 metres (uns 2 minuts).
A banda d’aquesta nova àrea d’intercanvi, les persones usuàries també disposen d’altres d’alternatives en bus: H4 (Zona Universitària / Bon Pastor), H6 (Zona Universitària / Onze de Setembre), V29 (Diagonal Mar / Roquetes) i 60 (Besòs Verneda / Vall d’Hebron).
ImatgeLínia 133 (Sant Andreu)
Fins ara aquesta línia funcionava com a Bus del Barri, des de la seva creació l’any 2018, unint els barris de Baró de Viver, Sant Andreu del Palomar i el Bon Pastor. Amb aquesta modificació es converteix en una línia de proximitat circular. Amb terminal única a Carretera de Ribes, circularà pel lateral de l’av. Meridiana i baixarà pel carrer Malalts per donar servei a l’eix comercial del barri de Sant Andreu. La connexió amb el barri de Bon Pastor es farà pel carrer Sant Adrià i s’ampliarà a Baró de Viver per donar servei al CUAP Casernes.
Amb aquest canvi no només s’optimitza el servei sinó que també s’amplia la capacitat de passatge i de places per a persones amb mobilitat reduïda al passar a operar la línia amb busos estàndards. Pel que fa a les freqüències, estaran en 15 minuts en dies feiners, 20 minuts en dissabte i entre 37 i 40 minuts en festius, millorant així les freqüències de pas. I, a més, s’amplia l’horari de servei en caps de setmana.
Pel canvi del tipus de vehicle que farà el nou recorregut, s'ha adequat la infraestructura del carrer Ciutat Asunción amb unes obres ja executades que permetran l'accés a un bus estàndard al carrer Clariana.`
ImatgeTMB ha previst una campanya informativa que inclou un fullet explicatiu, cartells a les parades i a l'interior dels autobusos de la línia, a més d’informadors en alguns dels vehicles i en algunes parades els dies previs de vigència de la mesura i el mateix dilluns 22.
Unión Sevillana del Taxi señala los "cobros abusivos" de los VTC en la Feria y avisa de más "episodios de captación"
OCU pide "adecuar" la oferta del metro de Sevilla a la demanda ciudadana ante la "saturación" del servicio en la Feria
El telescopio espacial Gaia de la ESA encuentra el agujero negro estelar más pesado de la Vía Láctea, que además resulta ser el segundo más cercano a la Tierra
La Agencia Espacial Europea (ESA) acaba de publicar la noticia de que un grupo de astrónomas y astrónomos han encontrado gracias al telescopio espacial Gaia el que pasa a ser el agujero negro estelar más pesado de la Vía Láctea, nuestra galaxia. Hasta que encontremos otro más masivo, claro.
Gaia BH3, o BH3 para simplificar, está a 2.000 años luz de nosotros, lo que además lo hace el segundo más cercano a la Tierra tras Gaia BH1, que está a 1.500, desplazando del segundo puesto a Gaia BH2 que está a unos 3.800. BH3 fue descubierto gracias a las oscilaciones que produce en la órbita de la estrella que orbita a su alrededor. Ha sido toda una sorpresa descubrir un agujero negro tan grande tan cerca de nosotros cuando ya llevamos años buscándolos.
Su masa, estimada en unas 33 veces la del Sol, fue medida gracias a observaciones del Very Large Telescope (VLT) del Observatorio Austral Europeo (ESO). Eso es, por ejemplo, una vez y media más que la del conocido Cygnus X-1, el agujero negro situado en la constelación del Cisne que «sólo» pesa 21 veces lo que el Sol.
Comparativa de tamaño de algunos agujeros negros estelares situados en la Vía Láctea: Gaia BH1 con 10 masas solares; Cygnus X-1 con 21 masas solares; y Gaia BH3 con 33. Los radios de los agujeros negros son directamente proporcionales a sus masas, pero hay que tener en cuenta que no se han obtenido imágenes directas de los agujeros negros en sí mismos sino que son impresiones artísticas – ESO/M. Kornmesser
Pero no es el agujero negro más pesado de la Vía Láctea. Ese puesto, que sepamos, lo ocupa Sagitario A*, el agujero negro supermasivo que hay en su centro que tiene unos cuatro millones de veces la masa del Sol y que está a unos 25.900 ± 1400 años luz de nosotros.
Aunque Gaia BH3 sí es el agujero negro más masivo que conocemos en la Vía Láctea que se formó a partir del colapso de una estrella. De ahí lo de agujero negro estelar. Claro que podría perder su puesto, pues la teoría dice que puede haber agujeros negros estelares con hasta 70 veces la masa del Sol. A pesar de que la media de masa de los agujeros negros que hemos ido encontrando está en unas 10 veces la de nuestra estrella.
Impresión artística de Gaia en el espacio con la Vía Láctea al fondo – Gaia: ESA/ATG medialab; Vía Láctea: ESA/Gaia/DPAC; con la contribución de A. Moitinho
Gaia lleva desde activo desde agosto de 2014 en el punto de Lagrange L2 del sistema Sol–Tierra creando un mapa tridimensional de la Vía Láctea con un nivel de detalle sin precedentes. Para ello se encarga de medir con gran precisión la posición y el desplazamiento de cerca de un 1% de la población total de estrellas de nuestra Galaxia, que se estima en unos 100.000 millones. Sus resultados ayudarán a comprender mejor el origen y la evolución de la Vía Láctea. Su misión nominalmente iba a durar cinco años, pero ahí sigue casi diez años después.
Está en Twitter como @ESAGaia.
Relacionado,
