Sindicador de canales de noticias
El telescopio espacial Euclid de la Agencia Espacial Europea empieza su misión para estudiar la energía y la materia oscuras
Hace unos días, en concreto el pasado 14 de febrero, el telescopio espacial Euclid de la Agencia Espacial Europea empezaba su misión y se ponía a recoger datos. A lo largo de los próximos seis años, Euclid observará miles de millones de galaxia, creando el mapa tridimensional del Universo más extenso hasta la fecha.
Ese mapa nos permitirá entender mejor cómo se ha expandido el universo y cómo ha evolucionado su estructura a gran escala durante su historia. Y partir de esto podremos aprender más acerca del papel de la gravedad y la naturaleza de la energía y la materia oscuras, lo que es el objetivo último de la misión.
La puesta en marcha de Euclid ha sido un poco más complicada de lo previsto a causa de tres problemas técnicos. Al principio el sensor de guiado fino, que sirve para orientar el observatorio y mantenerlo estable, era incapaz de localizar algunas de las estrellas más tenues con las que tiene que trabajar. Y eso era un problema crítico porque en vez de puntos de luz el telescopio veía rayas. Afortunadamente una actualización de software solucionó el problema.
Esto es lo que veía Euclid durante los peores momentos – ESA
Por otro lado, una vez comenzadas las primeras observaciones de prueba, el equipo de la misión descubrió que se colaba luz indeseada en el instrumento VIS y que los rayos X emitidos por las erupciones solares afectan más a los sensores del observatorio de lo que estaba previsto.
Estos dos últimos problemas han sido solucionados reprogramando la secuencia de exploración del universo que seguirá Euclid. El truco está en que haya más solapamiento entre observaciones adyacentes. Eso hace que el proceso sea algo menos eficaz pero permite alcanzar todas las zonas necesarias del cielo con una pérdida mínima.
El vídeo de arriba muestra la ubicación en el cielo de los campos de observación que cubrirán los sondeos amplio (azul) y profundo (amarillo) de Euclid durante los próximos seis años. La Vía Láctea, nuestra galaxia, ocupa el centro de la imagen. Y es una zona que Euclid evitará cuidadosamente porque está llena de estrellas que no son de interés para su misión. Otras zonas que evitará son aquellas en las que la luz zodiacal, causada por partículas polvo difuso en nuestro Sistema Solar, dominan su campo de vista.
Para ello monta dos instrumentos: una cámara de longitud de onda visible (VIS, por sus siglas en inglés), ya mencionada arriba, y un espectrómetro y fotómetro de infrarrojo cercano (NISP, también por sus siglas en inglés). La NASA contribuye a la misión con los detectores del infrarrojo cercano de NISP. VIS medirá la forma de las galaxias que observe Euclid. NISP el brillo y la intensidad de su luz; al medir su corrimiento al rojo determinará la distancia a la que están. Les da de comer un telescopio de 1,2 metros de diámetro. VIS funciona a -120 °C y NISP a -180 °C.
Euclid está en el punto de Lagrange L2 del sistema Sol-Tierra, así que es vecino del telescopio espacial James Webb, del observatorio Gaia, y el observatorio ruso-alemán de rayos X Spektr-RG.
Euclid también está en Twitter como @ESA_Euclid.
Galeries sota terra: l’art als metros del món I
El metro com a espai públic és un gran aparador social i cultural, representa la gent local que hi viu a la superfície, a la metròpoli, els seus moviments i les seves inquietuds. Sostenibilitat, eficiència, rapidesa, seguretat... tots aquests i més son els atributs del transport subterrani urbà per excel·lència. Però en molts llocs els seus túnels, estacions, vestíbuls i intercanviadors no només permeten al trànsit diari de passatgers, en alguns casos, ofereixen alguna cosa més. Aquí pararem atenció en l’aspecte cultural o artístic que surt del museu per mostrar-se en un espai públic en constant moviment. Un dels màxims exponents d’aquest art subterrani el trobem al països nòrdics, concretament a Estocolm, l’única ciutat de Suècia amb una xarxa de metro. Un vertader laberint d’art sota terra.
Estocolm és una ciutat que desprèn art i cultura a cada racó. Existeix una llarga tradició de l’art públic a Suècia. A la capital trobem el casc antic, la catedral, el palau reial, l’ajuntament, el museu Nobel, el museu d’ABBA, el museu VASA o el Moderna Museet... son només alguns dels molts punts turístics per veure a la ciutat. Però com dèiem l’art no només regna a la superfície, també es deixa veure al suburbà. El metro de la capital sueca apareix a totes les guies com un dels punts d’obligada visita, no només perquè és una molt bona manera de desplaçar-se per la capital, sinó també perquè allotja meravelles artístiques. Des de fa anys, múltiples artistes locals s’han dedicat a pintar i guarnir els túnels del metro i a esculpir fantàstiques formes en les parets de les estacions per convertir aquest recinte en un espai únic, una joia reconeguda i admirada a nivell mundial.
El suburbà de la capital sueca és un dels metros més espectaculars d’Europa i del món. Inaugurat el 1950 i actualment amb una xarxa de 110 quilòmetres de túnels i estacions, aquest metro està considerat l’exhibició d’art subterrània més llarga del planeta, amb escultures, instal·lacions, jocs de llum i exposicions d’un gran valor artístic. Format per 7 línies i 100 estacions, en 94 de les quals hi ha art, creat per 250 artistes diferents. Cada setmana es fan visites guiades en suec i anglès a l’art que amaga el metro. El seu milió de passatgers diaris son afortunats testimonis de meravelloses creacions de gran riquesa cromàtica que els acompanyen dia rere dia en els seus viatges en metro. I com a visitants, paga la pena comprar un bitllet i fer un tomb per les estacions més maques, com si d’un museu es tractés. Viatgem doncs a l’Escandinàvia i fem un ràpid recorregut per algunes de les estacions més emblemàtiques de la xarxa del metro estocolmès.
Comencem el recorregut a la cèntrica estació de T-Centralen, una de les més espectaculars. Va inaugurar-se el 1957 i va ser la pionera en allotjar obres d’art al seu interior, a més és el principal intercanviar de transport públic d’Estocolm. L’artista Per Olof Ultvedt va escollir els colors blanc i blau i el disseny de flors estilitzades i fulles pel seu efecte relaxant, ja que volia crear un ambient tranquil per als passatgers convidant-los a alentir el pas. Les tonalitats fredes també impregnen l’ambient d’un clima hivernal i la doten d'una empremta netament escandinava.
Imatge Vista de l'interior de l'estació T-Centralen del metro d'Estocolm / Foto: Visit StockholmImatge Les fulles blaves sobre fons blanc dota T-Centralen d'un ambient escandinau / Foto: Visit Stockholm
I seguim cap a Kungsträdgarden, que no es queda enrere. L’estació és un vertader jardí soterrani. La combinació de colors (vermell, blanc i verd) és una referència a l’antic jardí francès del segle XVII i les estàtues al voltant de l’estació son rèpliques de l’art exterior del Palau de Makalös que hi havia a la superfície i que va quedar destruït a causa d'un incendi.
Imatge L'estació del metro d'Estocolm, Kungsträdgården, un vertader jardí soterrani / Foto: ElMundo.es
La següent parada és Rådhuset, sense cap mena de dubte, una de les estacions més sorprenents del metro d’Estocolm. Com en altres parades de la xarxa, es va emprar l’arquitectura orgànica en la seva construcció, la qual cosa deixa veure la roca mare sense treballar creant l’aparença de formar part d’un sistema de coves naturals. Dissenyada per Sigvard Olsson, les parets rocoses i el sostre abrupte simulen una autèntica cova vikinga i es contraposen a les modernes escales mecàniques, que li atorguen una estètica futurista. Com a curiositat, es desplega a 20 metres sota el nivell del mar, és la quarta estació més profunda de la xarxa.
Imatge El rocós interior de Rådhuset sorpén al viatger per la seva arquitectura / Foto: ElMundo.es
Seguim cap a Stadion, l’estació més propera per arribar al festival Stockholm Pride. Åke Pallarp i Enno Hallek van decorar l’estació amb un espectacular arc de sant Martí sobre un fons blau clar que dona la benvinguda als assistents i ens recorda que el cel és una mica més amunt. Fou una de les primeres estacions del tipus ‘cova’ d’Estocolm, construcció molt controvertida quan es va construir el 1973, ja que es temia que s’associés amb l’inframón i els llocs desagradables. Està ubicada molt propera a l'estadi d'Estocolm, que va acollir els Jocs Olímpics de 1912. També acull escultures de fusta i senyalització dels Jocs.
Imatge A Stadion un espectacular arc de sant Martí dona la benvinguda als passatgers / Foto: Visit Stockholm
A Citybanan-Odenplan s’ha fet una de les últimes incorporacions artístiques (finalitzada el 2017) i compta amb obres de 14 artistes. La instal·lació que més crida l’atenció és l’obra ‘Life Line’ de David Svensson, una peça de llum fluorescent que discorre pel sostre de l’estació i canvia de tonalitat segons s’endinsa en els túnels: 400 metres d’il·luminació LED, que s’inspiren en els batecs del cor del fill del creador fent un símil amb les línies que mostra un monitor fetal.
Imatge L’obra ‘Life Line’ és la instal·lació més cridanera a l'estació Citybanan-Odenplan / Foto: ElMundo.es
L’aire dolç, infantil i colorista que transmeten els tons suaus és el que ens trobem a Mörby Centrum, estació de metro final de la línia vermella que dona accés directe al centre comercial amb el mateix nom. Inaugurada el 29 de gener de 1978 acull una proposta de Gösta Wessel i Karin Ek: una decoració onírica que crea una il·lusió òptica, de fet el color canvia segons des de quina zona de l’andana miri l’usuari. En algunes apareix el blanc i el rosa, en d'altres el blanc i el verd-gris, tot plegat per transmetre la sensació de canvi que provoca el viatge en sí mateix.
Imatge L'estació Mörby Centrum proposa una decoració que crea una il·lusió òptica al passatger/ Foto: Visit Stockholm
I per acabar el trajecte, baixem a Thorildsplan, l’estació preferida dels amants dels videojocs: les rajoles de les parets simulen figures del famós Pac-Man i altres jocs dels anys vuitanta. Fou construïda el 1952 però l’obra d’art pixelada de Lars Arrhenius és de 2008, l’artista es va inspirar en els voltants de l’estació (cruïlles, rotondes, voreres, ascensors i escales) que li recordaven els nivells dels jocs d’arcade.
Imatge Thorildsplan, l’estació preferida dels amants dels videojocs / Foto: Visit Stockholm
I l’art seguirà creixent al metro estocolmès, ja que la xarxa està oberta a rebre més propostes artístiques. Segons SL (Storstockholms Lokaltrafik), la companyia de transports que gestiona i organitza els principals mitjans de transports d’Estocolm com la xarxa de metro, alguns trens, tramvies i línies d’autobús, considera que “l’art fa que les estacions del suburbà es percebin com a més maques, més segures i ajuda a que el viatge sigui alguna cosa més que un simple transport entre dos llocs. L’art a més dona a cada estació la seva pròpia identitat i facilita molt la navegació a la xarxa de transport”. A més, asseguren que ajuda a reduir el vandalisme. Tot i així, qualsevol obra no pot ser ‘exposada’ al metro. Hi ha premisses que imposen exigències a l’art: ha de poder-se netejar, ha de durar, ha de ser resistent a la intempèrie i, de vegades, també ha de tenir una funció funcional.
I aquí acaba el nostre recorregut pel metro d’Estocolm, una vertadera galeria d’art en moviment que val la pena visitar, tant si sou amants del món ferroviari com si sou entusiastes de l'art.
N-Train – Conjunto de doce cajas de cerveza Negras, Escala N, Ref: 211085
Conjunto de doce cajas de cerveza Negras, Escala N. Marca N-Train, Ref: 211085. Precio: 10,90 Euros. CONJUNTO DE DOCE CAJAS DE CERVEZA NEGRAS. 12 UNIDADES. COLOR NEGRO. IMPRESIÓN 3D Y ALPACA. CALIDAD EXCEPCIONAL POR PARTE DE ESTA MARCA. ESCALA N. REF: 211085. MARCA N-Train.
La entrada N-Train – Conjunto de doce cajas de cerveza Negras, Escala N, Ref: 211085 aparece primero en blog.zaratren.com.
Arnold – Set de 4 coches, «InterCity», decoración roja/blanca, DB AG, Epoca V, Escala N, Ref: HN4360
Set de 4 coches, «InterCity», decoración roja/blanca, DB AG, Epoca V, Escala N. Marca Arnold, Ref: HN4360. Precio: 169,90 Euros. SET DE CUATRO COCHES «INTERCITY», DECORACIÓN ROJA/BLANCA. COMPAÑÍA DB AG. COMPUESTO POR UN COCHE DE 1ª CLASE Apmz, UN COCHE Bm. UN COCHE Bpmz. UN COCHE Armz. EUROPEO. ÉPOCA V. LONGITUD ENTRE TOPES: 667 mm. […]
La entrada Arnold – Set de 4 coches, «InterCity», decoración roja/blanca, DB AG, Epoca V, Escala N, Ref: HN4360 aparece primero en blog.zaratren.com.
LGB – Tramo de vía recta ajustable, 80-120 mm, Escala G, Ref: 10090
Tramo de vía recta ajustable, 80-120 mm, Escala G. Marca LGB, Ref: 10090. Precio: 39,90 Euros. – TRAMO DE VÍA RECTA AJUSTABLE. – LARGURA: 88 Y 120 mm / 3-1/2“ Y 4-3/4“. – MATERIAL DE VÍA REALIZADO EN LATÓN MACIZO PARA INSTALACIONES DE INTERIORES Y EXTERIORES. – ESCALA G. – MARCA LGB – REF: 10090. […]
La entrada LGB – Tramo de vía recta ajustable, 80-120 mm, Escala G, Ref: 10090 aparece primero en blog.zaratren.com.
Airfix – Avión North American B-25C/D Mitchell, Escala 1:72, Ref: A06015A
Avión North American B-25C/D Mitchell, Escala 1:72. Marca Airfix, Ref: A06015A. Precio: 30,50 Euros. FICHA TÉCNICA AVIÓN NORTH AMERICAN B-25C/D MITCHELL. KIT DE MONTAJE EN PLÁSTICO. NIVEL 3. 165 PIEZAS. REQUIERE: ENSAMBLADO DE PIEZAS Y PINTURA. INCLUYE HOJAS DE INSTRUCCIONES Y HOJA DE DISEÑO PARA PINTURAS Y CALCOMANÍAS. ESCALA: 1:72. MARCA: AIRFIX. REF: A06015A
La entrada Airfix – Avión North American B-25C/D Mitchell, Escala 1:72, Ref: A06015A aparece primero en blog.zaratren.com.
Revell – Avión Antonov An-124 Ruslan, Escala 1:144, Ref: 03807
Avión Antonov An-124 Ruslan, Escala 1:144. Marca Revell, Ref: 03807. Precio: 45,90 Euros. FICHA TÉCNICA AVIÓN ANTONOV AN-124 RUSLAN. 178 PIEZAS. KIT DE MONTAJE EN PLÁSTICO. LONGITUD: 504 mm. NIVEL 5. REQUIERE: ENSAMBLADO DE PIEZAS Y PINTURA. PARA MAYORES DE 12 AÑOS. ESCALA: 1:144. MARCA: REVELL. REF: 03807.
La entrada Revell – Avión Antonov An-124 Ruslan, Escala 1:144, Ref: 03807 aparece primero en blog.zaratren.com.
Web Site » javadoc #203 (stable)
El Grupo Ikos adquiere Airten
Metro Bilbao estrena un nuevo formato accesible del mapa de conexiones de transporte público
Portugal desarrolla un prototipo de tren nacional
Inaugurado el nuevo Centro de Regulación de Circulación Multi-Red en El Berrón
Comienzan las obras de modernización de la estación Santiago Bernabéu de Metro de Madrid
Renfe lanza paquetes de viajes de tren, hotel y ocio en los nueve destinos AVE en Francia
Renfe mejora de los equipamientos de control de acceso inteligente de Cercanías Madrid
Retirado el último tren de la serie 3000 de la línea 3 del metro de Barcelona
Interrumpida la circulación de la R15 por un tren de mercancías averiado
Restablecida la circulación de la R3 entre Parets y Les Franqueses (Barcelona)
La ESA adjudica un contrato a PLD Space y OCCAM Space para desarrollar un adaptador para lanzar cargas múltiples en el Miura 5
Impresión artística de la segunda etapa de un Miura 5 con un adaptador MOSPA instalado – PLD Space
La Agencia Espacial Europea (ESA) ha adjudicado un contrato a PLD Space enmarcado en el programa Boost! de la agencia para desarrollar un adaptador para lanzar cargas múltiples en el Miura 5. El proyecto, que será llevado a cabo en colaboración con OCCAM Space, otra empresa española, está dotado con 1,3 millones de euros.
Denominado MOSPA por las siglas en inglés de Modular Solution for Payload Adapter, Solución modular para adaptador de carga útil, está concebido para liberar todo tipo de satélites con la mayor flexibilidad posible. Permitirá a PLD Space –y por tanto a la ESA– llevar a cabo misiones similares a las Transporter de SpaceX, en las que se lanzan multitud de satélites en un sólo cohete.
Es otra gran noticia para PLD Space, que lleva, por ahora, un muy buen año con los anuncios de que es una de las cinco empresas seleccionadas para ofrecer lanzamientos espaciales dentro de la Flight Ticket Initiative europea y de que ha ganado el PERTE aeroespacial para el diseño de un cohete español para lanzar pequeños satélites.
La empresa está en Twitter (sigo negándome a llamarlo X) como @PLD_Space.
La NASA consigue el doble de muestras del asteroide Bennu del mínimo que se había fijado
Los 212,6 gramos de Bennu que OSIRIS-REx ha traído a la Tierra – NASA/Erika Blumenfeld & Joseph Aebersold
La NASA por fin ha conseguido pasar las muestras del asteroide Bennu que estaban en el interior del TAGSAM, el instrumento que las recogió, de la sonda OSIRIS-REx. Sumados a lo recogido en el exterior del cabezal de muestras en total son 121,6 gramos de asteroide. Eso es algo más del doble del mínimo olímpico que la agencia consideraba el criterio de éxito de la misión, 60 gramos. Pero parece poco teniendo en cuenta que en los días posteriores a su recogida dijeron que estaban teniendo problemas para cerrar la tapa del contenedor de muestras de tanto material como decían haber recogido.
Aunque una vez sana y salva en Tierra tuvieron problemas para abrirla porque dos de los tornillos se negaban a moverse. Y de hecho hubo que diseñar y fabricar una herramienta especial para abrirlos.
Tapa del TAGSAM con sus tornillos, dos de los cuales se negaban a abrirse – NASA/Erika Blumenfeld & Joseph Aebersold
Neftali Hernández, parte del equipo de conservación de muestras OSIRIS-REx, coloca en su sitio una de las herramientas desarrolladas específicamente para abrir el contenedor de muestras – NASA/Robert Markowitz
En cualquier caso, tiene mucho mérito haber conseguido enviar una sonda hasta el asteroide, llevar a cabo la captura, y traerla de vuelta de una pieza. Es la muestra más grande de un asteroide que jamás hayamos logrado traer a casa. Aunque casi la lían porque el paracaídas guía estaba mal conectado y nunca se abrió.
Aunque compartirá e intercambiará material con otras agencias e instituciones, la NASA se quedará con el 70% del material en el Centro Espacial Lyndon B. Johnson, dónde también están las muestras de la Luna traídas a Tierra por el programa Apolo. Parte de ese material será guardado sin tocar a la espera de que en el futuro se desarrollen nuevas técnicas de análisis que se le puedan aplicar.
Esta previsto que la sonda en sí, aún en perfecto estado de funcionamiento, estudie el famoso asteroide 99942 Apofis, ahora como OSIRIS-APEX (Apophis Explorer). Si todo va según lo previsto entrará en órbita alrededor de él en abril de 2029 y lo estudiará durante al menos 18 meses.
