<p><span>El <strong>Metro Transversal</strong>, segon en posar-se en servei després del <strong>Gran Metro</strong> que ho va fer dos anys abans, el 1924, va ser concebut amb l’objectiu d’unir el sud-oest i el nord-est de la ciutat de <strong>Barcelona</strong> amb un enllaç ferroviari subterrani, d’aquí la raó del seu nom. El ramal tenia una <strong>longitud de 4,063 km</strong> i comptava amb <strong>nou estacions</strong>: <strong>Bordeta</strong> (avui desapareguda), <strong>Mercat Nou</strong>, <strong>Sants</strong> (avui Plaça de Sants), <strong>Hostafrancs</strong>, <strong>Espanya</strong>, <strong>Rocafort</strong>, <strong>Urgell</strong>, <strong>Universitat </strong>i <strong>Catalunya</strong>. </span></p><p><span>Les estacions del Transversal formen part avui de la <strong>Línia 1</strong> i juntament amb l’esmentat tram del Gran Metro, que va de <strong>Lesseps</strong> a <strong>Catalunya</strong> i que ara està integrat a la Línia 3, són els primers antecedents de l’actual xarxa de Metro, l’origen de la qual parteix d’aquestes dues iniciatives empresarials paral·leles desenvolupades als anys 20 del segle passat. </span></p><article class="media media--type-image media--view-mode-wysiwyg" data-quickedit-entity-id="media/244352" data-tmb-media-id="media-244352">
<div class="field field-name-field-media-image field-type-image field-label-visually_hidden">
<div class="field-label visually-hidden">Imatge</div>
<div class="field-items">
<div class="field-item"> <img loading="lazy" src="https://pro.static.noticies.tmb.cat/s3fs-public/2026-06/fot3417_20210107160302_105092.jpg" width="2740" height="2004" alt="Inauguració del Ferrocarril Metropolità Transversal a l'estació de Catalunya / Foto Arxiu TMB" title="Inauguració del Ferrocarril Metropolità Transversal a l'estació de Catalunya / Foto Arxiu TMB" typeof="Image">
</div>
</div>
</div>
</article>
<p><strong>Inauguració del Ferrocarril Metropolità de Barcelona (FMB) a l'estació de Catalunya / Foto Arxiu TMB</strong></p><h4><span><strong>Quatre anys d'obres complexes</strong></span></h4><p><span>Tot i que no va es va inaugurar fins al 1926, les obres del <strong>Ferrocarril Metropolità de Barcelona </strong>es van iniciar oficialment el <strong>8 de juny de 1922</strong> a la plaça Espanya sota la presidència del rei <strong>Alfons XIII</strong>. </span></p><p><span>El procés constructiu va ser molt laboriós, desenvolupat en zones centriques, amb molt de trànsit de vehicles i de persones i un subsol ple de clavegueres i conduccions elèctriques. </span></p><p><span>Els quatre anys que va durar la construcció del Transversal van estar farcits de problemes, com ara vagues, divergències entre la societat del Transversal, les autoritats municipals i l'empresa constructora, canvis en l'execució de les obres, esfonsaments, accidents, alguns dels quals dramàtics, i un important augment de la despessa, molt per sobre dels costos estimats, pero també va deixar un treball d'excel·lent qualitat i amb algunes parts notables des del punt de vista tècnic, com l'impressionant pont sobre les vies del <strong>Gran Metro</strong> a la <strong>plaça Catalunya, </strong>projectat per l'enginyer<strong> Esteve Terrades,</strong> o la mateixa estació de <strong>plaça Espanya</strong>, llavors la més gran del món en aquest tipus de construccions.</span></p><article class="media media--type-image media--view-mode-wysiwyg" data-quickedit-entity-id="media/244351" data-tmb-media-id="media-244351">
<div class="field field-name-field-media-image field-type-image field-label-visually_hidden">
<div class="field-label visually-hidden">Imatge</div>
<div class="field-items">
<div class="field-item"> <img loading="lazy" src="https://pro.static.noticies.tmb.cat/s3fs-public/2026-06/cerimonia-primera-pedra-obres-transversal.jpg" width="5415" height="4076" alt="Alfons XIII va inaugurar les obres del Tranversal / Foto Arxiu TMB" title="Alfons XIII va inaugurar les obres del Tranversal / Foto Arxiu TMB" typeof="Image">
</div>
</div>
</div>
</article>
<p><strong>Alfons XIII va inaugurar les obres del Tranversal / Foto Arxiu TMB</strong></p><article class="media media--type-image media--view-mode-wysiwyg" data-quickedit-entity-id="media/244354" data-tmb-media-id="media-244354">
<div class="field field-name-field-media-image field-type-image field-label-visually_hidden">
<div class="field-label visually-hidden">Imatge</div>
<div class="field-items">
<div class="field-item"> <img loading="lazy" src="https://pro.static.noticies.tmb.cat/s3fs-public/2026-06/fot3392_20210107155016_105068.jpg" width="2708" height="2032" alt="Visita d'obres al pont de ferro de Catalunya / Foto Arxiu TMB" title="Visita d'obres al pont de ferro de Catalunya / Foto Arxiu TMB" typeof="Image">
</div>
</div>
</div>
</article>
<p><strong>Visita d'obres al pont de ferro de Catalunya / Foto Arxiu TMB</strong></p><h4><span><strong>Ample de via ibèric </strong></span></h4><p><span>Una dada que convé destacar del Transversal és que va ser construït amb <strong>l'ample de via espanyol o ibèric antic </strong>(sis peus castellans o 1.672 mil·límetres, que els enginyers van convertir en cinc peus anglesos i sis polzades, per tant <strong>1.674 mil·límetres</strong>),<strong> </strong>perquè en el projecte inicial havia de servir de pas als trens d'aquesta via d'ample convencional, mentre que el Gran Metro es va projectar i executar amb<strong> l'ample de via estàndard (1.435 mm)</strong>, que és l'habitual a les xarxes de metro tradicionals, també a la de Barcelona.</span></p><p><span>La elecció d’aquest ample ibèric va ser imposada amb el projecte original de la pròpia línia, que contemplava el Transversal com l’enllaç directe i subterrani de les antigues c<strong>ompanyies ferroviàries del Norte</strong> (<strong>Compañia de Caminos de Hierro del Norte</strong>) y <strong>MZA</strong> (<strong>Ferrocarriles de Madrid, Zaragoza y Alicante</strong>) a través del cor de la ciutat comtal, on disposaria a més d’una estació terminal a plaça Catalunya per centralitzar tots els serveis.</span></p><article class="media media--type-image media--view-mode-wysiwyg" data-quickedit-entity-id="media/244357" data-tmb-media-id="media-244357">
<div class="field field-name-field-media-image field-type-image field-label-visually_hidden">
<div class="field-label visually-hidden">Imatge</div>
<div class="field-items">
<div class="field-item"> <img loading="lazy" src="https://pro.static.noticies.tmb.cat/s3fs-public/2026-06/307-estacio-pl-espanya-1930.JPG" width="3780" height="2767" alt="Estació d'Espanya l'any 1930 / Foto Arxiu TMB" title="Estació d'Espanya l'any 1930 / Foto Arxiu TMB" typeof="Image">
</div>
</div>
</div>
</article>
<p><strong>Estació d'Espanya l'any 1930 / Foto Arxiu TMB</strong></p><h4><span><strong>Integració a la xarxa nacional de ferrocarrils espanyols</strong></span></h4><p><span>Aquesta característica de l’actual línia 1 de metro, l’ample de via, va ser justament la raó de la seva incautació pel govern de <strong>Franco</strong> arran de la <strong>Llei d’Ordenació Ferroviària de 24 de gener de 1941</strong>, la mateixa per la qual es va crear la <strong>Red Nacional de Ferrocarrils Españoles (Renfe)</strong>.</span></p><p><span>La llastimosa situació en què havien quedat la major part dels ferrocarrils de via ampla després de la guerra civil, i les poques possibilitats que tenien les companyies explotadores a causa de la conflictiva situació mundial, va provocar la nacionalització forçosa de tots els ferrocarrils de l’anomenat ample de via ibèric o espanyol. La disposició va deixar de banda a les línies de trens via estreta, algunes de les quals molt importants, però sí va incloure al Transversal que va passar a integrar-se dins de la xarxa nacional de ferrocarrils.</span></p><h4><span><strong>Més de dos anys i mig de contenciós</strong></span></h4><p><span>La mesura va agafar per sorpresa a la direcció del <strong>FMB</strong> i també a l’<strong>Ajuntament de Barcelona</strong> que van iniciar conjuntament una ofensiva jurídica per rescatar el que consideraven era part de la xarxa de metro de la ciutat. </span></p><p><span>Com explica <strong>Carles Salmerón</strong> en el llibre<strong> “El Metro de Barcelona”</strong>, l’argumentació emprada pels legítims propietaris es basava tant en la condició de ferrocarril de servei urbà del Transversal (com el <strong>Gran Metro de Barcelona</strong> o el <strong>Metro de Madrid</strong>, que no havien estat afectats per l’esmentada llei), com en la seva condició d’empresa semi municipalitzada i en el <strong>Reial Decret de 29 de desembre de 1928</strong> que preveia la reversió dels terrenys del tram Pl. Catalunya – Estació del Nord a l’Ajuntament en lloc de l’Estat.</span></p><p><span>La qüestió va generar una gran polèmica i el <strong>30 d’abril de 1941</strong> el <strong>Ministeri d’Obres Públiques </strong>va denegar la devolució de la línia. La decisió fou recorreguda davant del <strong>Consell d’Estat </strong>i es van realitzar nombroses gestions amb les autoritats per resoldre el plet, fins que el <strong>24 de setembre de 1943</strong> un decret del mateix ministeri fixava que la Llei d’Ordenació Ferroviària només afectava a les dues vies del tren de la <strong>Companyia del Nord </strong>que s’internaven al centre de la ciutat, restant excloses de la integració a Renfe les altres concessions del Metro Transversal. L’ordre ministerial també obligava a la companyia estatal a retornar al FMB tots els beneficis generats durant el període en què va fer l’explotació. </span></p><p><span>D’aquesta manera, el Transversal tornava als seus legítims propietaris i recuperava definitivament la seva condició de metro.</span></p><article class="media media--type-image media--view-mode-wysiwyg" data-quickedit-entity-id="media/244353" data-tmb-media-id="media-244353">
<div class="field field-name-field-media-image field-type-image field-label-visually_hidden">
<div class="field-label visually-hidden">Imatge</div>
<div class="field-items">
<div class="field-item"> <img loading="lazy" src="https://pro.static.noticies.tmb.cat/s3fs-public/2026-06/fot3835_20220909131055_121087.jpg" width="1786" height="1298" alt="Una imatge de l'estació de Bordeta, avui desapareguda / Foto Arxiu TMB" title="Una imatge de l'estació de Bordeta, avui desapareguda / Foto Arxiu TMB" typeof="Image">
</div>
</div>
</div>
</article>
<p><strong>Una imatge de l'estació de Bordeta, avui desapareguda / Foto Arxiu TMB</strong></p><h4><span><strong>Els cotxes més grans del món</strong></span></h4><p><span>Una altra curiositat del Ferrocarril Metropolità Transversal és que per a la inauguració del primer tram es van encarregar <strong>10</strong> (posteriorment ampliats a <strong>12</strong>) <strong>automotors elèctrics de grans dimensions</strong> a la societat barcelonina <strong>Material para Ferrocarriles y Construcciones, S.A. (MFC)</strong>. Els nous vehicles, de <strong>22 metres de longitud</strong>, van ser fins a l’any 1962 els cotxes de metro més grans del món.</span></p><p><span>Durant les dues primeres dècades el servei de la línia es va donar exclusivament amb aquest material mòbil de la <strong>sèrie 100</strong>, circulant trens d’un sol cotxe degut a la seva gran capacitat. Igualment, aquesta sèrie va circular per la línia 1 fins als anys 70, al llarg dels quals es va anar retirant del servei.</span></p><article class="media media--type-image media--view-mode-wysiwyg" data-quickedit-entity-id="media/244356" data-tmb-media-id="media-244356">
<div class="field field-name-field-media-image field-type-image field-label-visually_hidden">
<div class="field-label visually-hidden">Imatge</div>
<div class="field-items">
<div class="field-item"> <img loading="lazy" src="https://pro.static.noticies.tmb.cat/s3fs-public/2026-06/express-collage.png" width="1000" height="1000" alt="Imatges del tren de la sèrie 100 / Fotos Arxiu TMB" title="Imatges del tren de la sèrie 100 / Fotos Arxiu TMB" typeof="Image">
</div>
</div>
</div>
</article>
<p><strong>Imatges del tren de la sèrie 100 / Fotos Arxiu TMB</strong></p><article class="media media--type-image media--view-mode-wysiwyg" data-quickedit-entity-id="media/244358" data-tmb-media-id="media-244358">
<div class="field field-name-field-media-image field-type-image field-label-visually_hidden">
<div class="field-label visually-hidden">Imatge</div>
<div class="field-items">
<div class="field-item"> <img loading="lazy" src="https://pro.static.noticies.tmb.cat/s3fs-public/2026-06/interior-original-s-100.jpg" width="1038" height="1438" alt="Interior d'un tren de la sèrie 100 /Foto Arxiu TMB" title="Interior d'un tren de la sèrie 100 /Foto Arxiu TMB" typeof="Image">
</div>
</div>
</div>
</article>
<p><strong>Interior d'un tren de la sèrie 100 / Foto Arxiu TMB</strong></p><p><em><span>Algunes de les imatges històriques del Transversal han tornat a la vida gràcies a la IA. Les pots descobrir en moviment a les xarxes socials de TMB seguint el hashtag <strong>#100AnysTransversal".</strong></span></em></p>
Gabriel ha montado Acertijo del día, una web en español con una sola idea tan sencilla como efectiva: publicar un reto lógico diario que puede resolverse en unos minutos. Algunos son clásicos bien conocidos, como el problema de Monty Hall o el de El caracol en el pozo; otros yo no los había visto nunca, y anda que no habré leído miles de estos (alabados sean Martin Gardner y Raymond Smullyan).
Cada problema incluye pistas progresivas, por si fallas o necesitas ayuda, junto con explicación detallada de la solución y un sistema capaz de evaluar respuestas abiertas, que imagino funciona con algo de IA por detrás. Todo ello sin necesidad de registrarse, sin publicidad y sin algoritmos rarunos.
Más allá del acertijo diario, el proyecto reúne una pequeña colección de recursos dedicados a la lógica recreativa y las matemáticas. Entre ellos hay guías metodológicas para aprender a afrontar problemas de deducción, ejemplos clásicos como el de las Tres cajas mal etiquetadas y recorridos temáticos que agrupan retos relacionados por una misma idea o estrategia de resolución.
- Paridad: problemas donde la clave está en distinguir entre cantidades pares, impares y patrones similares.
- Probabilidad: clásicos como el problema de Monty Hall o la paradoja del cumpleaños.
- Estrategia colectiva: acertijos con prisioneros, sombreros, piratas o cajas numeradas.
- Intuiciones engañosas: situaciones que parecen imposibles hasta que das con la clave oculta.
- Métodos de resolución: guías prácticas para afrontar problemas de forma sistemática.
Además de resolver el acertijo del día también se puede echar un vistazo a los que se han publicado en los días anteriores, desde un Calendario. A quienes estén empezando en el apasionante mundo de los acertijos lógicos les vendrá muy bien; para los más veteranos, es una idea para recuperar ese placer tan satisfactorio de enfrentarse a un problema bien planteado y comprobar si la solución es la correcta.
Relacionados:
# Enlace Permanente