La estación de Atocha está registrando esta tarde varios retrasos en trenes de alta velocidad de hasta más de una hora, después de que un tren se haya quedado parado en las vías y haya afectado a los sistemas de electrificación de la red.

Matteo se ha ganado el título de hacker a pulso al conseguir hackear un Casio F-91W para que permite realizar pagos NFC (sin contacto). El asunto parece más complicado de lo que es en realidad, y en How I hacked CASIO F-91W digital watch está explicado con todo detalle, aunque una gran parte es teórica y de cálculos y en la práctica es complicado, pero no tanto.

El careto que deben poner los dependientes cuando se acerca uno de estos viejos Casio de cuarzo al TPV para pagar la cuenta debe ser de órdago. El truco consiste en integrar el un chip de una tarjeta NFC completo dentro de la caja original del reloj. Dado que el espacio es más bien escaso hay que hacerlo con una tapa a medida, impresa en 3D, que no solo incluye el hueco para la tarjeta NFC sino que además reduce las interferencias electromagnéticas que tendría la tapa metálica habitual.

La mayor parte del artículo es muy educativa y está dedicada a estudiar la teoría sobre la longitud que debe tener la «antena», cómo midió las resonancias y cómo verificó que todo funcionaba bien (teóricamente). Luego se explica cómo recortar la tarjeta NFC de una tarjeta de crédito sin dañarla, soldar los componentes y la antena, lo cual no requiere tocar para nada los componentes del reloj, mejor que mejor, y luego montarlo todo en la «falsa» tapa. ¡Listo!

En las pruebas el autor comprobó que se puede pagar sin problema en tiendas y máquinas expendedoras, aunque esta primera versión es un tanto rústica, en el sentido de que la (única) tarjeta está siempre activada (como si fuera una tarjeta completa normal y corriente) y estaría bien que solo funcionara al apretar un botón, por ejemplo para conectar la antena. En cualquier caso, ¡contactless conseguido! Un buen hackeo que da para un buen rato de entretenimiento.

Relacionado:

• Una nueva vida para los relojes de pulsera Casio F-91W
• El Data Runner es un reloj Casio F-91W supervitaminado y mineralizado
• Aquellos maravillosos chismes: un repaso a 50 años de relojes Casio
• El chip del mítico reloj de cuarzo Casio F-91W visto muy de cerca

# Enlace Permanente

El consejero de Fomento de Cantabria, Roberto Media (PP), cree que los trenes de Cercanías comprometidos por el Ministerio de Transportes con esta comunidad y con Asturias no estarán listos este año.

<p><span lang="CA">L’Ajuntament de Barcelona impulsa un nou pla per fer la xarxa de bus més eficient, més connectada i més neta: l’Agenda Bus 2026-2030, l’estratègia més important en aquest àmbit des de la posada en marxa de la nova xarxa de bus. En un moment clau per a la mobilitat de Barcelona, l’Agenda pivota en cinc objectius estratègics: la millora i el reforç del servei i oferta de bus urbà i interurbà, la transformació verda de la flota de bus, la millora de l’espai urbà, la millora dels corredors d’accés a Barcelona, i la innovació i la digitalització.&nbsp;</span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">L’Agenda Bus és un projecte estratègic per a la ciutat amb mesures que es posaran en marxa des d’ara i durant els propers anys, una estratègia que beu, en bona part, de les mesures impulsades els darrers anys per Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), l’operador de la xarxa de busos urbans de la ciutat i agent fonamental en la concepció i desplegament de l’Agenda. La primera tinenta d’alcaldia i presidenta de TMB, Laia Bonet, ha volgut posar en valor el bus com a “sens dubte el transport públic de més proximitat”. “La ciutat comença on arriba el metro i el barri on arriba l’autobús, i l’Agenda que avui presentem és el full de ruta del servei a curt, mitjà i llarg termini”, ha volgut fer èmfasi la primera tinenta d’alcaldia, amb la mirada posada a tots els districtes i barris de la ciutat. “La principal alternativa a l’ús del vehicle privat és tenir una xarxa de transport públic potent, eficient i fiable dins la ciutat i també per la connexió amb l’àrea metropolitana i interurbana, per això tenim l’objectiu de millorar i reforçar la xarxa, i adaptar-la i preparar-la per als reptes de futur”, ha volgut destacar la màxima responsable de Mobilitat i TMB.</span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">L’augment de la demanda de bus, que ha superat les 800.000 validacions diàries en la xarxa de TMB durant el 2025 en prop de 60 ocasions, i amb un augment de la demanda als busos interurbans, les transformacions ferroviàries i tramviàries en marxa, així com el repte de la connexió i la intermodalitat urbana i interurbana, són alguns dels motius que han portat a desenvolupar l’Agenda Bus. El pla també s’emmarca en la mobilitat a la ciutat però també en la lluita contra el canvi climàtic, dins del Pla Clima de l’Ajuntament de Barcelona.</span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">En total l’Agenda inclou 30 mesures que en els propers anys permetran millorar el servei de bus per fer-lo més eficient i que Barcelona tingui una mobilitat més sostenible. La previsió de pressupost per aquestes mesures és de 8 milions d’euros anuals de fons municipals per finançar l’augment de serveis i els projectes estan programats per implementar-se almenys fins al 2030.</span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA"><strong>Més servei</strong></span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">La primera de les mesures es posa en servei ja aquest 26 de gener amb una actuació a l’H12 que reforçarà la línia de forma estructural en el seu tram central entre la plaça de les Glòries i plaça de Cerdà. És a dir, l’actuació consisteix en la creació d’una H12 central, amb un origen-final diferent de la línia convencional, amb la creació d’un curtcircuit entre les Glòries i Cerdà, i més busos que incrementaran un 15% la capacitat de passatge en aquest tram. La línia seguirà essent totalment elèctrica i comptarà amb fins a 8 busos més per augmentar la freqüència en el tram central reforçat, amb un interval de 5 minuts, i a la vegada mantenir la freqüència actual als extrems de la línia.</span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">Aquesta actuació en l’H12 forma part del paquet de mesures per a la millora del servei i l’oferta del bus urbà i interurbà i que, en l’àmbit específic de Barcelona, preveu noves línies exprés i actuacions i reforços en les línies H-V-D i a les línies de proximitat. Les noves línies exprés circularan pel corredor de la Meridiana i seran de connexió amb l’àrea metropolitana, i també serviran per enllaçar la Marina del Prat Vermell amb el centre de la ciutat, amb un itinerari encara per definir. La previsió de la posada en marxa de les noves línies exprés és durant el 2026.</span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">L’increment de servei a la Marina, al districte de Sants-Montjuïc, és un dels punts destacats de l’Agenda Bus, ja que a més de la nova línia exprés, està prevista l’ampliació de la línia V5 fins al carrer de l’Acer. D’aquesta manera, s’incrementarà la cobertura territorial a la Marina del Prat Vermell i s’oferirà un enllaç vertical als nous habitatges construïts, molts d’iniciativa pública municipal.</span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">Pel que fa al bus interurbà es posen sobre la taula mesures d’optimització i reorganització de la xarxa interurbana, que prioritzin els corredors amb més demanda i millorin la intermodalitat amb el transport urbà. Tot plegat des de la coordinació amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i la Generalitat de Catalunya, en el marc del grup de treball amb totes les administracions per tal d’abordar el futur del bus interurbà.</span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">Igualment, l’Agenda inclou estudis, propostes i accions a nivell de barri, amb l’objectiu de donar resposta a les necessitats particulars de cada àmbit i millorar el servei a tots els punts de la ciutat. Aquestes accions es desenvoluparan en el període 2026-2030 i es treballaran conjuntament amb cadascun dels 10 districtes de la ciutat.</span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA"><strong>Més flota zero emissions</strong></span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">Respecte a la transformació verda, la flota de bus de TMB ja està transitant cap a una flota zero emissions, que actualment té al voltant del 25% de vehicles no contaminants. A l’Agenda Bus es planteja una evolució cap a aquesta flota que plenament sigui de zero emissions substituint els vehicles dièsel i híbrids, però també incorporant-ne 25 més per incrementar el número total d’autobusos. La transició cap a les zero emissions obliga també a invertir en la renovació d’infraestructures per garantir la recàrrega dels vehicles elèctrics i el subministrament dels busos d’hidrogen.&nbsp;</span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA"><strong>Més carrils bus</strong></span></p><p><strong><span lang="CA"></span></strong></p><p><span lang="CA">Pel que fa a l’espai urbà és necessari definir un nou model d’accés dels serveis interurbans i supramunicipals, així com la millora de la intermodalitat dins de la pròpia ciutat, però també es requereix més espai per a la circulació del bus. Així, l’Agenda Bus contempla un augment de 12 quilòmetres de carril bus en aquest mandat, i l’estudi d’altres 12 quilòmetres més.&nbsp;</span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">La reserva d’espai per al bus, en tot cas, no se cenyeix exclusivament en els carrils bus pròpiament, sinó que també s’engegarà una prova pilot aquest 2026 de catifa vermella per al carril bus, anàloga a les existents en els carrils bici. D’aquesta manera, el bus seria el primer a arribar a la cruïlla i i els vehicles que girin a la dreta haurien de cedir el pas a l’autobús sempre.</span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA"><strong>Més accés a Barcelona</strong></span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">Igualment, l’Agenda Bus també incorpora com a propis els estudis previstos per l’Ajuntament de Barcelona per millorar els corredors d’accés a Barcelona, amb l’objectiu d’afavorir el transport públic i garantir una mobilitat metropolitana eficient, sostenible i equilibrada. En aquests estudis de les anomenades portes de Barcelona, es planteja estudiar la possibilitat de fer carrils bus dobles en els accessos -diferenciant busos urbans i interurbans-, estacions intermodals i àrees d’intercanvi.&nbsp;</span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">Aquestes actuacions afectarien al corredor Nord / Nord-Est al Vallès (C-17 / C-33 / C-58); corredor Oest del Baix Llobregat (AP-2 / A-2 / B-23); corredor Sud Oest a Castelldefels i Sitges (C-31 i C-32); i al corredor Est del Maresme (C-31 i C-32). Millorar aquests corredors permetrà augmentar la capacitat del transport públic, reduir la saturació viària, dissenyar uns efectius intercanviadors modals i avançar cap a una Barcelona més connectada.</span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA"><strong>Més innovació&nbsp;</strong></span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">Les noves tecnologies i la intel·ligència artificial ofereixen grans oportunitats de millora per al servei de bus. De fet, Barcelona ja té en marxa projectes d’innovació que permeten disposar d’informació real per a millorar el servei directe a l’usuari -amb una millor informació i experiència de viatge- alhora que permet una major anàlisi de les dades operatives, com es fa amb el projecte Buspas. També compta amb projectes com el HaydenIA amb càmeres d’intel·ligència artificial per detectar ocupacions indegudes.</span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">L’Agenda Bus contempla desenvolupar aquests projectes d’innovació i d’altres com el desenvolupament del eBRT2030, que implementarà a l’H12 busos amb sensors IoT, infraestructura de recàrrega intel·ligent, tècniques per millorar la regularitat mitjançant l’aplicació de la prioritat semafòrica a demanda, i la millora de l’experiència de viatge del client.</span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA"><strong>El futur del bus a Barcelona</strong></span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">Els anys de l’Agenda Bus són uns anys fonamentals per prendre decisions sobre el futur de la mobilitat a Barcelona i l’àrea metropolitana. En aquest sentit, durant els anys 2030 es posaran en marxa els nous serveis ferroviaris i tramviaris, com són el perllongament de l’L8, la connexió de l’L9 i l’L10 i la del tramvia per la Diagonal. La previsió de l’entrada en funcionament dels serveis implica estudiar a fons la remodelació de la xarxa de bus urbà la pròxima dècada, així com la penetració del bus metropolità i regional dins de Barcelona, amb la reordenació de les parades i terminals.</span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">Aquests estudis hauran d’estar acompanyats de l’avaluació de la potenciació de les àrees d’intercanvi a la superfície, l’adaptació dels corredors d’entrada i les portes de la ciutat a escala metropolitana, i la definició de dobles destinacions, reforços sectorials i esquemes d’explotació d’alta freqüència.</span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA"></span></p>

GERMANY: The Land of Baden-Württemberg has awarded Alstom a €500m contract to supply and maintain a further 26 Coradia Max partly double-deck electric multiple-units.

UK: The Infracapital private equity investment arm of M&G has signed a £218m financing package for its GB Railfreight business, refinancing its existing facilities and renewing a capex facility to support future growth.

Las obras de mejora en la estación de Cercanías de Parla para la renovación de sus vías comienzan este sábado, por lo que la frecuencia de trenes de la línea C-4 entre esta estación y la de Getafe Sector 3 se verá disminuida, ha informado Renfe en un comunicado.

De izquierda a derecha Oleg Platonov, Mike Finke, Zena Cardman y Kimiya Yui poco después del amerizaje de su cápsula – NASA/Bill Ingalls

La Crew Dragon Endeavour de SpaceX amerizaba a las 9:41 h de esta mañana (hora peninsular española, UTC +1)) frente a la costa de California con la tripulación Crew 11 de la NASA a bordo, lo que pone fin a su misión.

En principio estaba previsto que volvieran sobre el 20 de febrero pero fue acortada en algo más de un mes después de que la semana pasada una de las personas que la forman desarrollara una condición médica que aconsejaba su vuelta para poder terminar de ser diagnosticada.

La tripulación Crew 11 está formada por los astronautas de la NASA Mike Fincke y Zena Cardman, por el astronauta Kimiya Yui de la Agencia Japonesa de Exploración Aeroespacial (JAXA), y por el cosmonauta Oleg Platonov.

A pesar de que en el vídeo se ve cómo se los llevan en camilla para su rutinaria revisión médica posterior al amerizaje –aunque en el caso de uno de ellos no sea tan rutinaria– esto es absolutamente normal.

Y es que a fin de cuentas tras varios meses en el espacio en caída libre, en su caso han sido 167 días, el cuerpo necesita volver a acostumbrarse a los efectos de la fuerza de la gravedad. Así que con eso no sabemos nada nuevo.

La única certeza que tenemos por ahora es que Kimiya Yui está en perfecto estado de salud pues la semana pasada circularon rumores que aseguraban que él era quien tenía ese problema de salud pero la JAXA salió a desmentirlos.

Así que el asunto tiene que estar entre Finke, Cardman y Platonov. Aunque probablemente tardaremos en saber quién de los tres era el afectado. Y seguramente nunca sepamos cuál era esa condición médica por motivos de privacidad.

Esta es la primera vez que la NASA se ve obligada a acortar una misión por casas médicas y también la primera vez que pasa tal cosa a bordo de la Estación Espacial Internacional en sus más de 25 años de ocupación permanente.

En cualquier caso la NASA ha insistido mucho en que la persona en cuestión estaba estable y que si la han traído de vuelta no ha sido en una evacuación de emergencia sino más bien por un exceso de precaución.

# Enlace Permanente

ETHIOPIA: Work has begun on a major hub airport at Bishoftu which is to be connected to the existing Bole International Airport and the capital Addis Ababa by a 38 km railway.

<p><span lang="CA"><strong>Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) i Global</strong>, exclusivista dels suports publicitaris a la xarxa de Metro, en la seva aposta per la transformació digital del circuit de suports de publicitat del suburbà i de la modernització, amplien aquesta xarxa i estrenen quatre noves pantalles de gran format. Els nous dispositius, que s’han instal·lat en tres importants intercanviadors, permeten potenciar la notorietat, la cobertura i la innovació creativa de les campanyes dels anunciants, tot millorant l’experiència de viatge dels usuaris i usuàries.</span></p><p><span lang="CA">Les pantalles de gran format estan ja actives i ubicades en <strong>tres importants intercanviadors de la xarxa de metro</strong> de Barcelona: una pantalla s’ha instal·lat sobre del túnel d’<strong>Espanya L1&nbsp;</strong>(amb unes dimensions de 4 metres d’ample x 2 metres d’alt), una altra pantalla horitzontal s’ubica al vestíbul de l’estació d’<strong>Universitat L2&nbsp;</strong>(10 metres d’ample x 2,5 metres d’alt) i a l’estació de <strong>Passeig de Gràcia L2</strong> s’han col·locat dues pantalles, una a cada vestíbul, a nivell de les andanes, i mesuren 16 metres d’ample x 3,5 metres d’alçada, cadascuna. Les grans dimensions i la ubicació privilegiada ofereix als anunciants i marques més visibilitat, més notorietat i noves formes de connectar amb audiències massives, en un espai en constant moviment com és el metro.</span></p><p><span lang="CA">Aquests quatre nous dispositius de gran format se sumen als <strong>250 suports digitals que té al xarxa de metro en 34 estacions</strong>, i que gestiona i explota, Global, empresa líder i referent en publicitat exterior amb un consolidat negoci local, nacional i internacional, i que a més també controla els suports estàtics.</span></p><p><span lang="CA">En total, la publicitat a metro suposa uns ingressos mínims de 5,7 milions d’euros a l’any per a TMB -45,6 milions en el total dels 8 anys de contracte-, que pot arribar a ser més depenent del que Global ingressi en publicitat per l’explotació d’aquests espais publicitaris. L’acord amb Global parteix de l’any 2023, quan es va resoldre per concurs públic la contractació per a la cessió temporal de l’ús d’espais per a la<strong> instal·lació i explotació de suports publicitaris estàtics, digitals i altres formats publicitaris</strong> <strong>a la xarxa de metro per als propers 8 anys, del 2024 al 2032</strong>.</span></p>

Desde su nacimiento el 15 de enero de 2001, Wikipedia ha alcanzado más de 65 millones de artículos en más de 300 idiomas (2 millones de ellos en castellano), con cerca de 15.000 millones de visitas mensuales y una comunidad activa de casi 250.000 voluntarios que trabajan en editar, revisar y supervisar todos los aspectos de sus contenidos libres y de la tecnología que los soporta.

Si alguien lo hubiera planteado así tal cual, con esa ambición, habría parecido una misión imposible: crear una enciclopedia que al cabo de unos años fuera más conocida que la Enciclopedia Británica, con más contenido, de más calidad y traducida a cientos de idiomas… con voluntarios que trabajaran por amor al arte y dejando que se auto-organizaran. Con un único soporte económico: las donaciones, a veces procedentes de horripilantes banners con rostros de wikipedistas con expresiones inquietantes. Y todo ello, completamente fiscalizado y auditado en publico. Ni en un millón de años, vamos. Pues, error: Wikipedia lo consiguió en unos pocos.

Todas las imágenes y archivos de Wikimedia, incluyendo fotografías, ilustraciones, vídeos, PDFs y archivos 3D, ocupan unos de 585 TB. Además de eso habría que considerar todos los textos de los artículos, los históricos de ediciones y las páginas de debates.

– Wikipedia:Statistics

El equipo humano tras el proyecto

Con motivo del aniversario, la Fundación Wikimedia ha lanzado la campaña global Wikipedia25, bajo el lema El conocimiento es humano, para poner el foco en quienes hacen posible el proyecto: personas que investigan, contrastan fuentes y editan siguiendo normas estrictas de neutralidad, verificabilidad y rigor… que a veces resultan un tanto polémicas, pero que han aguantado los embates del tiempo.

• Wikipedia25 - 25 años de Wikipedia

A mayor diversidad de editores, mayor calidad del contenido. Aunque a veces los gustos e inquietudes de los lectores sean algo peculiares. Una de las mayores virtudes de la enciclopedia libre, que «cualquiera puede editar wikipedia», muchos la criticaron como un defecto: «¡es que cualquiera puede cambiar un nombre o un dato y que nadie se entere!» En realidad este problema no es tal: cada artículo guarda un histórico de modificaciones y los wikipedistas revisan la validez de los cambios. Los cambios erróneos y el vandalismo tardan de media 10 minutos en revertirse; la capacidad de autocorrección de la Wikipedia es una de sus mayores virtudes. Pídele eso a cualquier otra enciclopedia, periódico o medio de comunicación.

Un proyecto altruista en un entorno hostil

En un entorno digital dominado por la publicidad y la reventa de los datos personales Wikipedia ha conseguido mantenerse sin anuncios, sin suscripciones y sin vender los datos personales de los usuarios y visitantes. Las donaciones medias con que se finanza son de unos 11 dólares por donante. Hay más datos, numéricos sobre todo, en este especial de Wikipedia Signpost.

En cierto modo, Wikipedia es además uno de los pilares del conocimiento en Internet: alimenta a buscadores, medios, proyectos de verificación, bases de datos y también a los principales sistemas de inteligencia artificial, que la utilizan como fuente clave de su entrenamiento. Es como el espejo del conocimiento humano. Aunque la comunidad de wikipedistas emplean bots y herramientas de IA para ahorrar tiempo en las tareas más repetitivas desde hace una década, la decisión final sobre el contenido siempre es humana.

En Nature, Jimmy Wales, cofundador de la Wikipedia (y uno de nuestros héroes oficiales) dice que sigue teniendo fe en los seres humanos cuando se trata de encontrar las fuentes de los datos, algo que está siendo cada vez más complicado en un mundo lleno de bots.

La Wikipedia en español: pronto también 25

La Wikipedia en español celebrará su 25º aniversario el 20 de mayo, así que habrá que soplar las velas de nuevo. La española es una versión de las más potentes del mundo (la segunda a nivel de usuarios, la séptima por número de artículos). Tal y como explicó en su día Javier de la Cueva, en tiempos remotos corrió el riesgo de ser facebookizada pero pudo evitarse, una historia interesante.

Un apunte personal: personalmente he colaborado con algunos artículos y muchas correcciones de la Wikipedia, aunque por desgracia bastante menos de lo que me gustaría. También me han contactado en ocasiones para usar material del blog en la enciclopedia, cosa a la que he accedido gustoso, como siempre hacemos aquí. Además, he tenido la suerte de intercambiar opiniones con varios wikipedistas, escribir noticias sobre el proyecto y conocer en persona a varios de los responsables; doy fe de que son todos gente excepcional.

_____
Foto (CC) Jornadas Anuales Wikimedia España 2025 @ Wikimedia.

Relacionado:

• La Wikipedia no es tan mala
• La Wikipedia y los debates: forma rápida y fiable de salir de dudas
• Jimmy Wales y la historia de cómo la foto del creador de la Wikipedia marcó récords de donaciones
• La Wikipedia no es tan mala
• La capacidad de autocorrección de la Wikipedia
• Proyecto: limpiar la Wikipedia de la basura generada y añadida por IA
• Jimmy Wales, Wikipedia
• Humanos vs. Robots en las ediciones a la Wikipedia, ¿quién va ganando?
• Publicidad en la Wikipedia: eterno debate
• Si la Wikipedia hubiera existido en los 80
• El 0,1% más popular de los artículos de la Wikipedia acumula el 25% de las consultas; no debería sorprender pero se antoja un poco desigual
• Se tornaron los papeles respecto a la Wikipedia y los medios
• Argumentum ad Wikipediam (2005)
• Jimmy Wales, Wikipedia

# Enlace Permanente

Dos jóvenes han sido detenidos en Valladolid como presuntos autores de un delito de daños por pintadas en dos vagones de tren que se encontraban en la estación Campo Grande y cuya reparación ascendió a 3.744,66 euros ya que las pinturas empleadas, "ácidas y corrosivas", dañaron las superficies de los vagones, la propia capa de pintura y la laca protectora así como la chapa de carrocería.

La circulación de los trenes de Rodalies de las líneas R11 y RG1 entre Vilamalla y Figueres (Girona) se ha retomado este jueves sobre las 7.44 horas tras interrumpirse el servicio sobre las 6.18 horas.

La circulación de los trenes de Rodalies de las líneas R11 y RG1 está interrumpida entre Vilamalla y Figueres (Girona) desde este jueves a las 6.18 horas.

<p><span lang="CA">Amb motiu dels concerts de <strong>Fito &amp; Fitipaldis&nbsp;</strong>que tindran lloc al Palau Sant Jordi demà divendres, 16 de gener, i demà passat dissabte, 17 de gener (tots dos programats a les 21 hores), Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) habilitarà <strong>serveis d’autobusos llançadora per a la pujada</strong>, que faran el recorregut entre la plaça d’Espanya i el Palau Sant Jordi i circularan entre les 18.30 h i les 20.30 hores tots dos dies. També posarà en funcionament <strong>serveis llançadora de busos de baixada</strong> quan finalitzin els concerts (a partir de les 22.15 hores aproximadament tots dos dies) entre el recinte i la plaça d’Espanya.</span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">En aquests serveis de busos llançadora seran vàlids tots els títols de transport del sistema tarifari integrat i els vehicles portaran l'indicador de línia “<strong>Pl. Espanya – Palau St. Jordi</strong>”.</span><strong><span lang="CA"></span></strong></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA"><strong>Divendres el metro circula fins a les 2 h. de la matinada i dissabte tota la nit de forma ininterrompuda</strong>.&nbsp;</span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">Per a més informació es pot consultar la secció&nbsp;</span><a href="https://www.tmb.cat/ca/transport-barcelona/avisos-servei"><span lang="CA">avisos de servei</span></a><span lang="CA"> del web de TMB.</span></p>