Renfe afrontará la operación salida de las vacaciones de agosto con unos servicios mínimos del 73% en los trenes de alta velocidad durante este viernes, con motivo de la huelga convocada por Sindicato Ferroviario en protesta por los sistemas de climatización de los trenes.

Serveis Ferroviaris de Mallorca(SFM) modificará en agosto los horarios de sus trenes para compatibilizar el servicio con una nueva fase de las obras de remodelación de los talleres de Son Rullan, un proyecto dotado con una inversión de 25 millones de euros.

Con motivo de la operación salida y retorno del primer fin de semana de agosto, Renfe ofrece cerca de 1,2 millones de plazas entre el jeuves 30 de julio y el domingo 2 de agosto en Andalucía. Esta cifra incluye tanto los trenes de Alta Velocidad y Larga Distancia (AVE, Avlo, Euromed, Intercity y AVE Internacional) como los de Media Distancia (Avant y Regionales).

El Ministerio de Transportes y Movilidad Sostenible, a través de Renfe, ha puesto en marcha dos nuevas apps para Cercanías y Rodalies, con la intención de mejorar la experiencia de los viajeros con información en tiempo real sobre horarios, ubicación de los trenes, incidencias en la red, próximas paradas y accesibilidad.

Renfe ofertará desde este jueves hasta el próximo domingo, 2 de agosto, casi 1,2 millones de asientos, tanto en sus trenes de Alta Velocidad y Larga Distancia (AVE, Avlo, Alvia, Euromed, Intercity y AVE Internacional) como de Media Distancia (Avant y Regionales), según informó en un comunicado.

Renfe pondrá en marcha servicios especiales nocturnos entre Altsasu/Alsasua y Miranda de Ebro, con motivo de las fiestas de La Blanca de Vitoria-Gasteiz, que se celebran del 4 al 9 de agosto, de mano de cinco trenes diarios, tres en sentido Altsasu/Alsasua-Miranda de Ebro y dos en sentido contrario, para facilitar los desplazamientos nocturnos durante las principales jornadas festivas de la capital alavesa.

La circulación de trenes de la Línea 9 de Metro de Madrid permanece interrumpida entre las estaciones de Plaza de Castilla y Concha Espina, en ambos sentidos, debido a una incidencia técnica.

Con un valor contractual superior a 4,2 millones de euros El consorcio encabezado por Systra Ardanuy Ingeniería, del que también forma parte IRD Engineering, ha firmado un contrato para ofrecer servicios de consultoría para el diseño conceptual y el soporte para doce estaciones de metro, contribuyendo directamente a la modernizaciòn de la red de metro de la ciudad.

Por 2,3 millones de euros La Autoridad Portuaria de Sevilla (APS) ha sacado a licitaciòn el contrato para la ejecuciòn de las obras de prolongaciòn del trazado ferroviario interior en la Dársena del Cuarto. La finalidad de esta actuaciòn consiste en ampliar la actual infraestructura ferroviaria con un nuevo apartadero que facilite la llegada del tren hasta la terminal de líquidos.

Este canal de información, denominado sistema ARES, facilita a los usuarios la comunicación con un teleoperador a través de la pantalla Renfe ha puesto en marcha un servicio de atenciòn personalizada en remoto en las estaciones onubenses de Jabugo y Calañas. Este canal de informaciòn, denominado sistema ARES, facilita a los usuarios la comunicaciòn con un teleoperador a través de una pantalla para obtener informaciòn o ayuda en la gestiòn del proceso de compra de billetes.

Por 11,67 millones de euros Adif ha adjudicado el contrato para el suministro de carril destinado a las obras de renovaciòn de la línea Madrid-Hendaya a su paso por Álava, por un importe de 11,67 millones de euros.

Con un presupuesto de 6,4 millones de euros y un plazo de ejecución de un año desde su adjudicación Euskal Trenbide Sarea, ETS, ha sacado a licitaciòn el derribo del viaducto y la antigua estaciòn del Topo en Pasaia tras la apertura, el pasado 18 de julio, de la nueva terminal soterrada como parte de la variante Altza-Galtzaraborda.

Con un presupuesto de 7,6 millones y un plazo de ejecución máximo de veinticuatro meses Euskal Trenbide Sarea, ETS, ha sacado a licitaciòn las obras de reforma de la estaciòn Unibertsitatea de Eibar. El proyecto cuenta con un presupuesto de 7,6 millones de euros y un plazo de ejecuciòn máximo de veinticuatro meses desde su adjudicaciòn.

Por 181,26 millones de euros El Consejo de Ministras y Ministros ha autorizado sacar el contrato de servicios de mantenimiento, operaciòn de red y renovaciòn de los sistemas centrales de la red GSM-R, así como la gestiòn centralizada de telecomunicaciones y el sistema central de telemando de energía de toda la red de alta velocidad durante un período de 48 meses.

En la línea C-5 de Cercanías de esta región El Consejo de Ministras y Ministros ha autorizado, por un importe estimado de en torno a 44,29 millones de euros, sacar a licitaciòn el contrato para prolongar los andenes de las estaciones de Embajadores y Laguna en la línea C-5 de Cercanías Madrid para adaptarlos a los nuevos trenes de 200 metros.

   La presidenta del Govern, Marga Prohens, ha destacado la "predisposición" del presidente del Gobierno, Pedro Sánchez, a discutir aspectos como la actualización del Régimen Especial de Baleares (REB) o los convenios de carreteras y ferrocarriles pero ha reprochado la "falta de avances" en estas materias.

El Museo Vasco del Ferrocarril de Euskotren, sociedad pública del Gobierno Vasco, ubicado en Azpeitia (Gipuzkoa), incrementará este próximo mes de agosto su oferta de viajes en trenes históricos con circulaciones de locomotoras diésel y de vapor.

Cercanías Madrid recomienda a sus usuarios consultar los horarios de los trenes ante la huelga convocada para este viernes y que afectará a todas las líneas de la red.

<p>El 17 d'octubre de 1986, Barcelona va viure un dia històric. Aquell dia, a les 13.30 hores, l'aleshores president del Comitè Olímpic Internacional (COI), Joan Antoni Samaranch va pronunciar la famosa frase <strong>"A la ville de... Barcelona"</strong> per anunciar que la capital catalana acolliria sis anys més tard els <strong>Jocs Olímpics</strong>. La notícia va iniciar un període de transformació profunda, incloent-hi la Vila Olímpica, l'Anella Olímpica de Monjuïc i l'apertura de la ciutat al mar.&nbsp;</p><p><span>Així, la dècada dels vuitanta marca l’inici d’una <strong>important transformació d’una ciutat que es vol mediterrània, oberta i moderna</strong>. Amb la designació com a ciutat olímpica, s’activa una autèntica metamorfosi urbana que marcarà un abans i un després —no només en l’espai físic, però també en la memòria col·lectiva–. I no només la metròpoli en sí, en conseqüència, el metro també es transforma: guanya pes com a infraestructura clau per a la mobilitat metropolitana, s’estén cap a nous municipis i es converteix en una peça fonamental per articular una ciutat que aspira a ser capital mundial.</span></p><p><span><strong>El metro amplia fronteres i es modernitza</strong></span></p><p>Durant aquests anys, <strong>el metro s’obre pas més enllà dels límits de Barcelona </strong>i connecta per primer cop diversos municipis de l’àrea metropolitana i fa créixer la xarxa en d’altres on ja hi tenia presència, com l’Hospitalet. <span>Cornellà, Santa Coloma, Badalona i Sant Adrià també s’incorporen a la xarxa, reforçant així el <strong>caràcter metropolità </strong>de la conurbació barcelonina.</span></p><figure role="group" class="caption caption-drupal-media"> <article class="media media--type-image media--view-mode-wysiwyg" data-quickedit-entity-id="media/244144" data-tmb-media-id="media-244144"> <div class="field field-name-field-media-image field-type-image field-label-visually_hidden"> <div class="field-label visually-hidden">Imatge</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"> <img loading="lazy" src="https://pro.static.noticies.tmb.cat/s3fs-public/2026-02/construccio-nova-estacio-sta-eulalia-1981-puig-farran.jpg" width="1072" height="772" alt="Construcció de la nova estació de Santa Eulàlia l'any 1981/ Foto: Arxiu Fundació TMB (Puig Farran)" title="Construcció de la nova estació de Santa Eulàlia l'any 1981/ Foto: Arxiu Fundació TMB (Puig Farran)" typeof="Image"> </div> </div> </div> </article> <figcaption>Construcció de la nova estació de Santa Eulàlia l'any 1981 / Foto: Arxiu Fundació TMB (Puig Farran)</figcaption> </figure> <p>&nbsp;</p><p><span>Al mateix temps, amb <strong>l’ampliació de les línies existents –L1, L3, L4 i L5</strong>–, el metro arriba a prestar servei per als habitants de barris fins aleshores poc connectats amb transport públic, com Montbau i la Vall d’Hebron.</span></p><p><span>El 12 de març de 1988 es <strong>retiren del servei el darrer tren de la sèrie 300 i es tanca la cotxera de Lesseps</strong>, ambdós en funcionament des del 1924. Amb un últim trajecte per la plataforma elevadora i el carro transbordador, s’acomiaden les instal·lacions més antigues del metro de Barcelona, en un acte carregat de nostàlgia que simbolitza la <strong>transició cap a una xarxa més moderna.&nbsp;</strong></span></p><figure role="group" class="caption caption-drupal-media"> <article class="media media--type-image media--view-mode-wysiwyg" data-quickedit-entity-id="media/244145" data-tmb-media-id="media-244145"> <div class="field field-name-field-media-image field-type-image field-label-visually_hidden"> <div class="field-label visually-hidden">Imatge</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"> <img loading="lazy" src="https://pro.static.noticies.tmb.cat/s3fs-public/2026-02/acomiadament-del-tren-serie-300-cotxera-lesseps-calca301.1988.jpg" width="1840" height="1232" alt="Comiat del tren amb calca 301 de la sèrie 300 a la cotxera de Lesseps l'any 1988 / Foto: Arxiu Fundació TMB" title="Comiat del tren amb calca 301 de la sèrie 300 a la cotxera de Lesseps l'any 1988 / Foto: Arxiu Fundació TMB" typeof="Image"> </div> </div> </div> </article> <figcaption>Comiat del tren amb calca 301 de la sèrie 300 a la cotxera de Lesseps l'any 1988 / Foto: Arxiu Fundació TMB</figcaption> </figure> <p>&nbsp;</p><p><span>Un any després, el 1989, es presenten els <strong>nous trens de la sèrie 4000</strong>. Entre els actes de presentació, destaquem una exposició a l’aire lliure d’un vagó situat davant del Palau Reial, a la Diagonal.&nbsp;</span></p><figure role="group" class="caption caption-drupal-media"> <article class="media media--type-image media--view-mode-wysiwyg" data-quickedit-entity-id="media/244147" data-tmb-media-id="media-244147"> <div class="field field-name-field-media-image field-type-image field-label-visually_hidden"> <div class="field-label visually-hidden">Imatge</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"> <img loading="lazy" src="https://pro.static.noticies.tmb.cat/s3fs-public/2026-02/estand-de-presentacio-de-la-serie-4000-el-nou-metro.jpg" width="1840" height="1232" alt="Estand de presentació de la sèrie 4000 'El nou Metro' a la Diagonal l'any 1989 / Foto: Arxiu Fundació TMB" title="Estand de presentació de la sèrie 4000 'El nou Metro' a la Diagonal l'any 1989 / Foto: Arxiu Fundació TMB" typeof="Image"> </div> </div> </div> </article> <figcaption>Estand de presentació de la sèrie 4000 'El nou Metro' a la Diagonal l'any 1989 / Foto: Arxiu Fundació TMB</figcaption> </figure> <p>&nbsp;</p><p><span>Com a punt àlgid d’aquest procés transformador, el 1992 arriben els Jocs Olímpics a Barcelona i la ciutat viu una metamorfosi sense precedents, especialment a tot el front litoral. Indubtablement, el metro forma part d’aquest procés i esdevé clau a l’hora de connectar els punts més importants de l’esdeveniment. El canvi de nom de l’estació de <strong>Ciutadella per Ciutadella - Vila Olímpica</strong> és representatiu d’aquest moment.</span></p><figure role="group" class="caption caption-drupal-media"> <article class="media media--type-image media--view-mode-wysiwyg" data-quickedit-entity-id="media/244148" data-tmb-media-id="media-244148"> <div class="field field-name-field-media-image field-type-image field-label-visually_hidden"> <div class="field-label visually-hidden">Imatge</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"> <img loading="lazy" src="https://pro.static.noticies.tmb.cat/s3fs-public/2026-02/exterior-estacio-ciutadella-jjoo-juliol-1992-canet_0.jpg" width="1840" height="1232" alt="Exterior de l'estació de Ciutadella / Vila Olímpica durant els Jocs Olímpics / Foto: Arxiu Fundació TMB" title="Exterior de l'estació de Ciutadella / Vila Olímpica durant els Jocs Olímpics / Foto: Arxiu Fundació TMB" typeof="Image"> </div> </div> </div> </article> <figcaption>Exterior de l'estació de Ciutadella / Vila Olímpica durant els Jocs Olímpics / Foto: Arxiu Fundació TMB</figcaption> </figure> <p>&nbsp;</p><p><span>L’expansió no s'atura amb la clausura de les Olimpíades i el 1995 s’inaugura finalment l’esperada línia 2, la primera dissenyada com una línia totalment accessible.</span></p><figure role="group" class="caption caption-drupal-media"> <article class="media media--type-image media--view-mode-wysiwyg" data-quickedit-entity-id="media/244146" data-tmb-media-id="media-244146"> <div class="field field-name-field-media-image field-type-image field-label-visually_hidden"> <div class="field-label visually-hidden">Imatge</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"> <img loading="lazy" src="https://pro.static.noticies.tmb.cat/s3fs-public/2026-02/inauguracio-l2-1995.jpg" width="960" height="720" alt="El President de la Generalitat, Jordi Pujol, inaugura la nova línia 2 l'any 1995 / Foto: Arxiu Fundació TMB" title="El President de la Generalitat, Jordi Pujol, inaugura la nova línia 2 l'any 1995 / Foto: Arxiu Fundació TMB" typeof="Image"> </div> </div> </div> </article> <figcaption>El President de la Generalitat, Jordi Pujol, inaugura la nova línia 2 l'any 1995 / Foto: Arxiu Fundació TMB</figcaption> </figure> <p>&nbsp;</p><p><span>Us deixem l'enllaç directe al recurs <strong>'Crònica d'un viatge'</strong>, concretament al capítol </span><a href="https://historia.tmb.cat/100-anys-metro/ca/trajecte/"><span>'El metro d'una capital mundial 1983 - 1999'</span></a>.</p>

Renfe ha anunciado la modificación y ampliación hasta mediados de agosto del plan alternativo de transporte establecido en los trenes de servicios comerciales que conectan Asturias, Cantabria y León con Madrid, al prorrogarse el corte por los trabajos que está desarrollando Adif para la construcción de la nueva línea de Alta Velocidad a Cantabria.