La caída de un árbol sobre la infraestructura ferroviaria entre Ourense y Taboadela ha afectado esta tarde a la circulación de trenes entre la capital de provincia y Madrid, que ya recupera "gradualmente" la normalidad.

SWITZERLAND: Rhätische Bahn is planning fleet replacements and infrastructure upgrades to equip it to handle fast-increasing leisure traffic on the highly scenic Bernina line.

El portavoz de Adelante Andalucía, José Ignacio García, ha tachado este viernes en Granada de "desastre histórico" la situación ferroviaria de la ciudad y ha pedido un tren que conecte la provincia así como que la Junta pueda asumir las competencias en el servicio de trenes de cercanías y de media distancia.

   Renfe reorganizará la llegada de los trenes de Cercanías a la Estación del Norte entre las 13.00 y las 15.00 horas desde el 13 al 19 de marzo tras haberlo pedido la alcaldesa de València, María José Catalá, hace unas semanas, con motivo de las 'mascletaes' que se celebran todos los días de marzo, del 1 hasta el 19, en la Plaza del Ayuntamiento, a las 14 horas.

   Renfe ha programado la circulación de 57 trenes especiales de Cercanías durante las jornadas del sábado 7 y domingo 8 de marzo, con el fin de facilitar el desplazamiento a las personas que acuden a presenciar la 'mascletà' a la Plaza del Ayuntamiento de València.

<p><span>Amb motiu del <strong>Dia Internacional de les Dones</strong> que se celebra aquest diumenge, 8 de març, més d'una trentena d'empreses operadores de transport públic, entre elles <strong>Transports Metropolitans de Barcelona (TMB)</strong>, agrupades dins l'Associació de Transports Públics Urbans i Metropolitans (ATUC), es tornen a unir, per segon any consecutiu, per promoure i incentivar la presència de les dones en el sector del transport i la mobilitat.</span></p><p><span>Segons dades de l'any passat, la presència de les dones <strong>només suposa el 14% de les plantilles</strong> de les empreses operadores de transport públic, aquest sector ofereix al sexe femení un gran futur professional.&nbsp;La campanya porta com a lema </span><em><span><strong>Vull moure el món. En transport públic necessita més talent femení</strong> </span></em><span>presenta el transport de viatgers com un sector atractiu per al desenvolupament professional de les dones. La <strong>campanya </strong>estarà present aquests dies de març en diverses ciutats espanyoles, amb l'objectiu d'atraure més talent femení a un sector generalment molt masculinitzat.&nbsp;</span></p><p><span>El <strong>transport públic ofereix oportunitats per a tots els perfils</strong>: conductores, maquinistes, tècniques, enginyeres, informàtiques, mecàniques, personal d'administració... tots són llocs professionals necessaris, a més les dones poden aportar la seva professionalitat i una visió més igualitària i inclusiva al transport públic. </span>El missatge pretén arribar també a les <strong>noves generacions</strong>, perquè sàpiguen que, a l'àmbit del transport públic, hi ha<strong> sortides professionals de màxima qualitat</strong>. El sector ofereix ocupació estable, participació en una activitat estratègica per al país, oportunitats devolució i promoció, i projecció de futur.</p><p>Al <a href="https://youtu.be/J7wAOfQHVNE?si=GO0ST_kIARWb2GfF" target="_blank" title="Obre l'espot de la campanya al YouTube de TMB">següent enllaç</a> es pot veure l'espot de la campanya d'Atuc.</p>

UK: DB Cargo UK has reorganised its senior management team, with CEO Andrea Rossi saying the changes would ‘strengthen accountability and ensure we are set up to continue to deliver best in class services’.

<p><span>L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) estén la&nbsp;<strong>campanya </strong>“<strong>Al bus, cap abús</strong>” als autobusos de TMB. L’organisme metropolità recorda que la campanya va néixer amb l’objectiu de prevenir i combatre totes les agressions i abusos que, ocasionalment, encara tenen lloc al transport públic i, en particular, al Bus Metropolità de l’AMB. Especialment,&nbsp;els actes&nbsp;amb un component&nbsp;de gènere.</span></p><p><span>Inicialment, aquesta nova fase de la campanya ha començat a l’interior de <strong>27 línies de Bus Metropolità de TMB</strong> (D20, H10, H12, H14, V1, V33, X2, X3, 21, 46, 52, 54, 63, 65, 67, 68, 78, 79, 94, 95, 96, 102, 104, 110, 137, 138, 157). A banda, durant el mes d’abril, també es vinilaran autobusos de TMB, com ja va fer l’AMB amb els autobusos de gestió indirecta la primavera-estiu de l’any passat, i també a finals d’any, quan es va impulsar una segona fase. D’aquesta manera, el servei de Bus Metropolità complert tindrà incorporada la campanya.&nbsp;</span></p><p><span>Amb el lema “<strong>Som L.A.G.E.N.T del Bus</strong>”, l’AMB busca mobilitzar i implicar els usuaris i usuàries del Bus Metropolità per crear un sentiment de comunitat i convertir-los en part activa de la solució, per lluitar, conjuntament, contra aquesta xacra social. Aquesta iniciativa ha estat&nbsp;<strong>impulsada pel grup La Mirada</strong>, liderat per un grup de tècniques de Mobilitat de l’AMB que incorpora la visió feminista de manera transversal als serveis i projectes metropolitans de mobilitat.&nbsp;</span></p>

NETHERLANDS: The partly-automated Trackbot machine developed to speed up ETCS installation is now ready to begin working on live signalling schemes, according to Strukton Rail.

<p><span lang="CA"><strong>Transports Metropolitans de Barcelona i el CENIT, Centre d’Innovació en Transport</strong>, entitat vinculada a la Generalitat de Catalunya i la UPC, han presentat un <strong>estudi sobre el valor social de TMB, han calculat l’impacte econòmic, social i mediambiental que l’activitat d’aquesta empresa té per a la societat.&nbsp;</strong>El resultat d’aquest treball, que s’ha fet amb dades de 2024, ha permès concloure que <strong>TMB va generar un valor social de 4.445,5 milions d’euros. Això significa que per cada euro que gestiona TMB es genera un retorn de 3,4 euros a la societat&nbsp;</strong>en forma d’activitat econòmica, llocs de treball, millores socials i reducció d’emissions.</span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">La xifra dels 4.445,5 milions és els resultant de la suma de <strong>l’activitat generada per TMB, que ascendeix a 2.531,5 milions</strong> d’euros anuals, i la del <strong>benefici social i ambiental, que es quantifica en 1.914 milions d’euros.&nbsp;</strong>En l’impacte econòmic s’ha valorat la <strong>riquesa i els llocs de treball que genera directa i indirectament TMB i el consum induït</strong> per aquestes activitats; i per valorar l’impacte social i mediambiental s’ha mesurat, entre d’altres, els següents indicadors:</span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">•&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; <strong>la reducció d'emissions</strong>, que és de 288.700 tones de CO2,l' equivalent al consum energètic anual de 410.000 llars.</span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">•&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; <strong>l’estalvi de temps de desplaçament</strong> que són 180,2 milions d’hores, que equival a una jornada de 100.000 llocs de treball.</span></p><p><strong><span lang="CA"></span></strong></p><article class="align-center media media--type-image media--view-mode-wysiwyg" data-quickedit-entity-id="media/244164" data-tmb-media-id="media-244164"> <div class="field field-name-field-media-image field-type-image field-label-visually_hidden"> <div class="field-label visually-hidden">Imatge</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"> <img loading="lazy" src="https://pro.static.noticies.tmb.cat/s3fs-public/2026-03/impacte-economic-grafic-valid.png" width="605" height="229" alt="Impacte econòmic TMB. /Foto: TMB" title="Impacte econòmic TMB. /Foto: TMB" typeof="Image"> </div> </div> </div> </article> <p><span lang="CA"><strong>La presidenta de TMB, Laia Bonet</strong>, ha explicat que “TMB té un valor innegable amb la seva activitat habitual perquè garantim el dret a la mobilitat de 2,4 milions de viatgers cada dia, però a més, l’estudi ens parla d'unes dades que van molt més enllà: TMB <strong>té un impacte econòmic, social i mediambiental molt important, que representa ja un més d’un 1% del PIB de l’àrea metropolitana de Barcelona</strong>”. En total, “l’estudi posa xifres al <strong>retorn econòmic i social de TMB a la societat</strong>, valorat en més de <strong>4.400 milions d’euros,&nbsp;</strong>convertint a TMB en una de les empreses públiques de major impacte, tant des de la vessant econòmica, amb els <strong>32.000 llocs de treball -directes i indirectes- que genera, així com l’estalvi de més de 288.700 tones de CO2</strong>”. &nbsp;</span></p><p><span lang="CA"><strong>Valor econòmic de TMB</strong></span></p><p><span lang="CA">Cal destacar que aquest estudi mesura l’impacte econòmic gràcies a la suma de tres components: <strong>directe, indirecte i induït</strong>. L’<strong>impacte directe fa referència a</strong> la riquesa i l’ocupació que l’empresa genera de manera immediata amb la seva activitat, mentre que <strong>l’impacte indirecte</strong> és la riquesa i els llocs de treball generats en diferents sectors pel consum de béns i serveis dels treballadors de TMB. Finalment, l’<strong>impacte induït</strong> fa referència a l’augment de consum en els sectors de l’economia derivats de l’activitat de TMB.</span></p><p><span>Aquesta activitat es xifra en<strong> 2.531,5 milions d’euros, la gran majoria generats a Catalunya.</strong></span></p><p><span lang="CA">TMB genera alhora <strong>30.653 llocs de treball a Catalunya, el 0,84% de l’ocupació total al territori català, i 1.362 a altres territoris.&nbsp;</strong>Les xifres a <strong>l’àrea metropolitana</strong>, incloses dintre del global de Catalunya, ascendeixen a un <strong>valor econòmic de 1.778,4 milions d’euros, 1,02% PIB, i a la generació de 25.077 llocs de treball, 1,32% de l’ocupació total a l’àrea metropolitana de Barcelona</strong>.</span></p><article class="align-center media media--type-image media--view-mode-wysiwyg" data-quickedit-entity-id="media/244165" data-tmb-media-id="media-244165"> <div class="field field-name-field-media-image field-type-image field-label-visually_hidden"> <div class="field-label visually-hidden">Imatge</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"> <img loading="lazy" src="https://pro.static.noticies.tmb.cat/s3fs-public/2026-03/designer.png" width="1024" height="1536" alt="Valor per territoris./ Foto: TMB" title="Valor per territoris./ Foto: TMB" typeof="Image"> </div> </div> </div> </article> <p><span lang="CA"><strong>Impacte mediambiental i social: que passaria si TMB no existís?</strong></span></p><p><span lang="CA">L’impacte social recull el benefici que l’empresa aporta als usuaris, a la societat en general i al medi ambient mesurant els estalvis de contaminació, malalties relacionades amb la qualitat de l’aire, la reducció d’accidents o de temps de desplaçament que s’aconsegueix amb la mobilitat en metro i autobusos. Per fer aquest càlcul s’ha utilitzat la metodologia que sovint s’aplica en el cas del transport que és la de <strong>la hipòtesi de substitució modal</strong>: es fa una reassignació teòrica dels modes de transport que s’utilitzarien si TMB no prestés servei, si no existissin les xarxes de metro i autobusos d’aquest operador. Així, s’ha definit un <strong>escenari de substitució de la mobilitat de TMB per altres mitjans de transport:</strong> una quarta part dels viatgers de metro i busos es mourien a peu o en bicicleta, un 67% ho farien en cotxe o motocicleta i el 7% restant en altres modes com altres busos, tren o tramvia.&nbsp;</span></p><p><span lang="CA">Amb aquest escenari, s’ha conclòs que l’activitat i el servei prestat per <strong>TMB representa anualment un estalvi en externalitats de 1.914 milions d’euros, reduint 288.700 tones de CO2, estalviant 180,20 milions d’hores de desplaçaments i millorant significativament la qualitat de l’aire i la reducció de soroll.&nbsp;</strong></span></p><p><span lang="CA">L’estudi també apunta què passaria amb el valor social de TMB si la demanda del transport públic d’aquesta empresa s’incrementés en un 1%. Aquest escenari suposaria un estalvi addicional anual en externalitats de 19,3 milions d‘euros i de 400 tones de CO2.</span><span lang="CA"></span></p>

Vitoria, 6 de marzo de 2026. El ministro de Transportes, Óscar Puente, ha afirmado que la Y vasca está "en la recta final" y no hay obstáculos para concluirla en tres o cuatro años.

ITALY: The national railway’s FS Fabbrica Italiana Treni subsidiary has finalised the acquisition of rolling stock manufacturer Titagarh Firema from India’s Titagarh Group.

AUSTRALIA: The ActivUs consortium of Acciona, CPB Contractors, UGL, SMEC and WSP has begun the design and construction phase of the major works package for Queensland’s Logan & Gold Coast Faster Rail project.

<p><span lang="CA">Amb motiu del concert de <strong>Dei V</strong> que tindrà lloc al Palau Sant Jordi demà passat diumenge, 8 de març (21 hores), Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) habilitarà un <strong>servei d’autobusos llançadora per a la pujada</strong>, que farà el recorregut entre la plaça d’Espanya i el Palau Sant Jordi i circularà entre les 18.30 h i les 21 hores. També posarà en funcionament un <strong>servei llançadora de busos de baixada</strong> quan finalitzi el concert (a partir de les 22.15 hores aproximadament) entre el recinte i la plaça d’Espanya.</span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">En aquests serveis de busos llançadora seran vàlids tots els títols de transport del sistema tarifari integrat i els vehicles portaran l'indicador de línia “<strong>Pl. Espanya – Palau St. Jordi</strong>”.</span><strong><span lang="CA"></span></strong></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA"><strong>Diumenge el metro circula fins a la mitjanit</strong>.&nbsp;</span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">Per a més informació es pot consultar la secció&nbsp;</span><a href="https://www.tmb.cat/ca/transport-barcelona/avisos-servei"><span lang="CA">avisos de servei</span></a><span lang="CA"> del web de TMB.</span></p>

This week’s news from the global railway supply chain.

UK: ScotRail has begun the process of selecting a company to finance and own the electric and battery-electric multiple-units which it plans to order to replace much of its suburban fleet from the early 2030s.

En La historia del disco compacto (1998) Kees Schouhamer Immink, uno de los ingenieros de Philips, dejó escritas algunas perlas de sabiduría que, desde la distancia que dan muchas décadas, permiten entender por qué los discos compactos (CDs) son como son. ¿Por qué tienen ese tamaño? ¿Cómo se tomaron las decisiones de diseño? ¿De dónde vino la idea?

Aunque hoy nos parezca un chisme demasiado físico e incluso un poco prehistórico (ya son muchas las casas en que no hay ningún lector de CDs ni DVDs) estos discos, desarrollados por Philips y lanzados al mercado en 1982, podían haber existido seguramente un poco antes, o haber tenido otro tamaño u otra calidad de audio. Desde hace tiempo se les dan otros usos improvisados además del de almacenar audio y datos. Estas son cinco de las curiosidades que más me llamaron la atención:

• Antes del CD fue el Laserdisc. El videodisco Laservision de Philips se lanzó en 1975, pero fue un desastre comercial: se vendieron unas 400 unidades y 200 las devolvieron los clientes frustrados porque pensaban que servía para grabar de la televisión (y no). Aunque aquel experimento comercial acabó abandonado, años después renacería con Pioneer y otros socios. La tecnología de aquellos discazos de 30 cm, como los vinilos, sirvió como base para el CD.
• Los prototipos viajaban en primera clase, con billete propio. Debido a que tenía piezas muy delicadas, los prototipos que viajaban en avión entre las sedes de Sony en Japón y Philips en los Países Bajos no se facturaban: viajaban en en primera clase, en un asiento reservado sólo para ellos. A la KLM le encantaba, porque aquellas cajas electrónicas «no bebían champán ni pedían comida», a diferencia de los ingenieros.
• El tamaño del CD se decidió por marketing, no por Beethoven. Según la leyenda urbana los CDs miden 12 cm de diámetro porque en los 75 minutos de audio que almacenan coincidían con la duración de la novena sinfonía de Beethoven. Pero no fue por eso, sino cuestión de marketing: Philips quería algo tan éxitoso como las cintas de casete compactas (10 cm) pero también sabían que por cada 10% que aumentaran el diámetro ganarían un 20% de capacidad. Finalmente le añadieron un 20% para llegar a 75 minutos, que era incluso más que los vinilos de 30 cm (50 min, incluyendo las dos caras).
• La frecuencia de muestreo: fácil de recordar. Del mismo modo, la frecuencia de muestreo del CD se definió como 44,1 kHz. Los vídeos NTSC/PAL usaban 44,056 kHz, pero tras debatirlo internamente, eligieron 44,1 kHz simplemente porque era más fácil de recordar, no por ninguna cuestión técnica relevante.
• La memoria RAM: de coste escandaloso a ridículo. Sony propuso usar 16 KB de RAM para el sistema de corrección de errores CIRC. Aquellas memorias costaban unos 50 dólares por chip, algo carísimo para un reproductor doméstico. Pero Philips lo aceptó y la Ley de Moore hizo el resto al poco tiempo, abaratándolo sobremanera.

Relacionado:

• Kees Immink, el inventor que ideó la codificación de los CD
• El CD cumple 30 años en las tiendas (2012)
• Audio de supercalidad
• ¿Cuándo deja un CD de ser un CD?
• CDs para ahuyentar palomas

# Enlace Permanente