Sindicador de canales de noticias
Transportes adjudica por 22,7 millones de euros la nueva señalización para la integración del ferrocarril en Murcia
Metrovalencia y lanzaderas funcionarán todas las noches y de forma ininterrumpida en la semana fallera
Škoda Group to overhaul NIM Express trains
'El Periódico' entrevista a Agustín del Castillo, director del metro de Barcelona durant més 20 anys
El que va ser director de la xarxa de Metro, Agustín del Castillo, entre els anys 1980 i 2007, ha concedit una entrevista a El Periódico de Catalunya, en el marc de la celebració dels 100 anys del suburbà barceloní aquest 2025. Al llarg de la conversa, Agustín del Castillo (1945, Cudillero, Astúries), enginyer de formació, parla de la seva experiència laboral a Metro, des dels inicis quan va entrar a treballar als tallers de Lesseps, l'any 1971, i l'evolució de la companyia i la seva trajectòria professional. Els primers anys va dedicar-los principalment al manteniment. Després el van nomenar subdirector de l'àrea operativa, poc després fou coordinador d'aquesta, fins a arribar a ser director de l'àrea de metro, i després director general.
Avui dia, després d'obres, millores tecnològiques, millora de l'accessibilitat i el creixement que ha experimentat la xarxa, assegura que "el metro s'ha imposat com a transport, per la seguretat, rapidesa i la fiabilitat que ofereix, fins i tot és molt més fiable que el cotxe per arribar a l'hora a casa".
Amb el 8 de març, Dia Internacional de la Dona, tan recent, l'exdirectiu fa menció del paper de la dona dins la corporació, assegura que fins a l'arribada a la presidència de Mercè Sala, "les dones només podien ser taquilleres, no tenien possibilitat d'ascendir en l'escalafó. Ella ho va canviar tot, va aplicar la Constitució i homes i dones van poder exercir totes les feines del metro. Fins aleshores només podien tenir una mica de recorregut en les oficines, i sovint quan les dones es casaven havien de deixar la feina. Era una empresa dominada totalment pels homes".
També explica curiositats del passat, com per exemple, que l'actual biblioteca Jaume Fuster, era on hi havia les cotxeres del Gran Metro, "en un primer moment es van construir en superfície, i el metro estava a 20 metres, cada dia s'havia de pujar als cotxes amb ascensor per fer el manteniment". I que aquells primers anys, "a la gent li feia una mica de respecte baixar al subsòl, s'hi van resistir uns mesos, fins que van veure que no passava res".
L'entrevista completa està disponible per a subscriptors del diari al següent enllaç.
SFM incorpora más trenes a servicio regular y aumenta en 3.500 las plazas en hora punta entre Palma e Inca y metro UIB
TMB, nou membre de REDI, la xarxa empresarial que treballa per la diversitat i la inclusió LGBTI
Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) s’ha incorporat recentment a la Red Empresarial por la Diversidad e Inclusión LGBTI (REDI), una associació que aglutina més de 300 empreses que superen juntes el milió de professionals. REDI és el primer ecosistema d'empreses i professionals a Espanya que treballa per fomentar els entorns laborals segurs i respectuosos amb totes les persones, independentment de la seva identitat, característiques sexuals, expressió de gènere o orientació sexual.
La iniciativa d’adherir-se a REDI ha comptat amb el suport de Visibles, l’associació de personal de TMB que engloba a membres del col·lectiu LGBTI i que va néixer l’any 2023. Amb aquesta adhesió, la companyia de transport públic reforça l’aposta per promoure la inclusió i garantir la igualtat d’oportunitats. Així, TMB es beneficiarà dels serveis que l’associació REDI ofereix als seus membres, com la possibilitat de realitzar formacions o l’intercanvi d’informació i bones pràctiques en l’àmbit de la diversitat i la inclusió.
REDI va començar a caminar l’any 2015, inspirada per moviments similars a altres països, i es va constituir com a associació el 2018. Des de llavors, més de 300 organitzacions s’han sumat al projecte. Entre elles, hi ha empreses de totes les mides i sectors d’activitat, algunes de tan conegudes com Vueling, Renfe, ADIF, CaixaBank o Inditex, per citar-ne només algunes.
Las Camelias en Flor dan la bienvenida a la nueva temporada de los Trenes Turísticos de Galicia
Transport públic a l’Estadi Olímpic Lluís Companys per a l’11 de març (Barça – Benfica)
Amb motiu del partit de tornada de vuitens de final de la Lliga de Campions, que se celebra demà, dimarts 11 de març, entre el FC Barcelona i el Benfica a l’Estadi Olímpic Lluís Companys a les 18.45 hores, metro i autobusos de TMB seran les opcions més recomanables per desplaçar-se per la muntanya de Montjuïc, no només per aquest esdeveniment sinó també per a tots els partits següents a celebrar a aquest recinte de Montjuïc mentre durin les obres al Camp Nou.
L’operativa especial prevista és la següent:
- La xarxa de metro reforçarà el servei amb més personal d’atenció, seguretat i neteja a les estacions d’Espanya (L1 i L3), Poble Sec (L3) i Paral·lel (L2 i L3). Hi haurà més trens en circulació, en funció de l’horari del partit, a les línies 1 i 3, les més indicades per apropar-se a l’Estadi Olímpic, amb l’estació d’Espanya com a centre neuràlgic. Recordem que dimarts el metro funciona fins a les 12 de la nit.
- S’habiliten dos serveis gratuïts d’autobusos llançadora per a les persones que tinguin entrada per assistir al partit, amb origen i final a la plaça d’Espanya, d’una banda, i a l’aparcament de Fira 2, de l’altra, que connectaran amb la zona de l’estadi. Aquests dos serveis especials de bus començaran dues hores abans de l’inici de l’esdeveniment esportiu i acabaran una hora i mitja després de la finalització. Els usuaris disposaran d’un total de 17 vehicles que sortiran en intervals d’entre 3 i 4 minuts.
- Una altra opció per apropar-se a la zona serà utilitzar el funicular de Montjuïc, que també es reforçarà i veurà incrementades les seves freqüències de pas durant les dues hores d’abans de l’inici del partit i durant les dues hores de després de l’acabament.
Cal recordar que també hi ha diverses línies regulars d’autobusos de TMB que apropen a la zona. Aproximen a l’Estadi Olímpic Lluís Companys les línies 13, 55, 125, 150; a la plaça d’Espanya arriben les línies D20, D40, H12, H16, V7, 13, 23, 46, 52, 65, 79, 91, 109, 150 i X2; al passeig de la Zona Franca: H16, V3, V5, 109 i 125.
Per a més informació, es pot consultar la secció avisos de servei del web de TMB.
Transport públic per a la 31a edició del ‘Dansa Ara’ al Palau Sant Jordi
Amb motiu de la 31a edició de l’’Esport i Dansa Ara 2025 Joan Serra’, l’espectacle educatiu entorn al ball i l’esport promogut per l’Ajuntament de Barcelona que tindrà lloc al Palau Sant Jordi demà, dimarts 11 de març, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB habilitarà un servei d’autobusos llançadora per a la pujada i la baixada, que connectarà la plaça d’Espanya i el Palau Sant Jordi i circularà entre les 8.30 h i les 14.30 hores.
En aquest servei de busos llançadora seran vàlids tots els títols de transport del sistema tarifari integrat i els vehicles, que seran articulats, portaran l'indicador de línia “Pl. Espanya – Palau St. Jordi”.
El ‘Dansa Ara’ és una de les activitats socials i educatives que acull anualment l’Anella Olímpica i que reforça el seu compromís amb la ciutadania.
Test Releases » bobjacobsen #212 (stable)
Junqueras (ERC) cree que los responsables de Renfe y Adif deberían dimitir si no cumplen su trabajo
La Junta inicia la instalación de postes de catenaria en la Prolongación Sur del Metro de Granada
Development » Deprecations #2081 (stable)
Test Releases » bobjacobsen #211 (stable)
Guerra eterna: Arial vs. Helvetica. ¿Inspiración o copia. Diseñadores y tipógrafos no se ponen de acuerdo
Los mundos de la tipografía son una auténtica madriguera de conejo en la que cuanto más investigas más recovecos descubres. Por eso es imposible leerse este antiguo artículo de Emma Davis titulado La Historia de Arial: sin aprender algo nuevo sobre tipografía.
El hecho cierto es que Arial fue posterior y Helvética la «original», aunque el artículo se remonta a la famosa Johnston Sans, diseñada en 1916 por Edward Johnston para como tipografía del metro de Londres y que todavía hoy en día se utiliza en toda la señalética. Pero incluso antes de eso la primera tipografía «de palo» se considera que es la Caslon Egyptian, creada en 1816 por William Caslon IV.
La popular Helvética data de 1957 y fue creada por Max Miedinger y Eduard Hoffmann en Suiza, y su nombre original fue distinto, porque se consideraba una ampliación de la Akzidenz-Grotesk, aunque luego Linotype la renombró como Helvética que sonaba mucho más internacional. Se considera una de las más neutras, legibles y versátiles, y quizá por eso tanto ella como la Johnston Sans han llegado hasta nuestros días.
Arial en cambio fue creada en 1982 por Robin Nicholas y Patricia Saunders para Monotype. Fue diseñada porque IBM necesitaba una fuente como la Helvética para sus impresoras láser IBM 3800-3, pero sin tener que pagar derechos de licencia. Así que las proporciones se mantuvieron pero los trazos y formas de las letras se variaron ligeramente. Son tan similares que hasta se han creado irónicos juegos para ver quién es capaz de distinguir una de otra. Incluso incorporada en los logotipos es difícil ver la diferencia.
Apple no fue menos: la tipografía Geneva del Macintosh original también estaba «inspirada» en Helvética, igual que Mónaco lo estaba en Courier y New York en Times New Roman.
¿Cómo distinguir Arial de Helvética? Las diferencias entre ambas son sutiles, pero están ahí para quien quiera o pueda verlas. En Arial los trazos tienen terminaciones en ángulo, mientras que en Helvetica son horizontales. La letra «a» de Arial es más sencilla y no tiene cola. En Helvética la «G» tiene un rasgo de caída en el final en flecha. Y la «R» hace una pequeña curva en su pata derecha. Además hay algunos otros pequeños detalles.
En general puede decirse que algunos diseñadores con alto grado de «pureza» en sus almas consideran la Arial una simple imitación de Helvetica. En cambio otros la consideran una original evolución funcional adaptada a las necesidades tecnológicas de su época: pantallas con más resolución, impresoras láser, móviles, etcétera. Un debate en el que ambos bandos siguen enfrentados en una especie de guerra eterna que por suerte es sólo con plumas y lápices de diseño.
Relacionado:
- Helvetica Now: la reinvención de una familia tipográfica más que clásica
- Smelvetica: la Helvetica «para tiempos más civilizados»
- Un juego de memoria pero con tipografías
- El típico regalo cabrón para amigos diseñadores amantes de la tipografía
- Murió Mike Parker, el «abuelo» de la Helvética
- Camisetas nerds para el veranito
- No hay un solo tipo de letra «más legible para todo el mundo», según un estudio de legibilidad