Para responder a la creciente demanda del mercado Siemens Mobility continúa con su plan de inversiones para ampliar su capacidad en varias áreas en su fábrica de Cornellà, en Barcelona. Este proyecto incluye la apertura de una nueva línea de producciòn de reductoras y el establecimiento de un centro de competencia de bastidores.

Una dotación móvil de la Inspección Técnica de Vehículos (ITV) se desplazará al municipio gaditano de El Puerto de Santa María con el objetivo de facilitar a los usuarios de ciclomotores la revisión técnica obligatoria, sin necesidad de desplazarse a otros municipios para realizar este tipo de trámites.

Set de 2 vagones cerrados J3, decoración “Nitrato de Chile”, RENFE, Época III. Marca Arnold, Ref: HN6666 Precio: 54,90 Euros. […]

La entrada Arnold – Set de 2 vagones cerrados J3, decoración “Nitrato de Chile”, RENFE, Ref: HN6666 aparece primero en Blog Zaratren.

Senda del Olmo, Época I, Modelo Montado y pintado, Escala N. Marca Femodel, Ref: FN046. Precio: 45 Euros. SENDA DEL […]

La entrada Femodel – Senda del Olmo, Epoca I, Montado y Pintado. Escala N, Ref: FN046 aparece primero en Blog Zaratren.

Set básico de Model color, Colores Transparentes, 8 botes de 17 ml. Marca Vallejo. Ref: 70.136. Precio: 21,30 Euros. – […]

La entrada Vallejo – Set básico de Model color, Colores Transparentes, 8 botes de 17 ml. Ref: 70.136 aparece primero en Blog Zaratren.

Fuerzas Especiales Americanas, Escala 1:72. Marca Italeri, Ref: 6078. Precio: 7,50 Euros. FICHA TECNICA FUERZAS ESPECIALES Y AMERICANAS. KIT DE […]

La entrada Italeri – Fuerzas Especiales Americanas, Escala 1:72, Ref: 6078 aparece primero en Blog Zaratren.

Conjunto de 6 escofinas de aguja (limas) para madera. Marca Amati, Ref: 7350. Precio: 9,90 Euros. – CONJUNTO DE 6  […]

La entrada Amati – Conjunto de 6 escofinas de aguja (limas) para madera, Ref: 7350 aparece primero en Blog Zaratren.

Alrededor de 17.000 viajeros han utilizado los nuevos trenes Avlo S106 de Renfe en Aragón desde su puesta en funcionamiento en el corredor de alta velocidad que une Zaragoza con Madrid y Barcelona, hace justo un mes.

Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) ha retirado el último tren de la serie 2000 que quedaba en circulación en la L3 del Metro de Barcelona, ha informado en un comunicado este viernes.

Unos 81.000 viajeros han utilizado los nuevos trenes Avlo S106 de Renfe que prestan servicio en el corredor de Barcelona a Madrid en su primer mes de funcionamiento.

   Más de 173.700 viajeros han utilizado, durante el primer mes de funcionamiento, los nuevos Avlo S106 de Renfe que unen la Comunitat Valenciana con Madrid. Por otra parte, 28.700 personas han viajado en el servicio AVE que conecta Castelló y València con Gijón. El índice de ocupación de los trenes ha alcanzado el 90 %.

Más de 30.000 viajeros han utilizado, durante su primer mes de funcionamiento, los nuevos trenes Avlo S106 que unen la Región de Murcia con Madrid. El índice de ocupación de los trenes ha alcanzado el 90 por ciento, según ha informado Renfe.

Renfe ha transportado a más de 435.000 viajeros en los trenes S106 (cuyo nombre comercial es Avril) desde que se pusieran en operación el pasado 21 de mayo, tras dos años de retraso en su entrega por parte de Talgo, su fabricante.

Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) ha retirat el darrer tren de la sèrie 2000 que quedava en circulació a la línia 3 del metro de Barcelona. Durant la jornada d’avui, el darrer comboi d’aquesta sèrie format pels motors 2021-2022-2023-2024 i pel remolc 2306, ha efectuat la seva última volta entre les estacions de Zona Universitària i Trinitat Nova, després de 18 milions de quilòmetres (entre tota la flota de la sèrie). Ara, la Fundació TMB, sumarà una peça més al seu ampli ventall de vehicles històrics, preservant tres cotxes d’aquesta sèrie 2000: dos motors i un remolc. La retirada d’aquest tren forma part de la renovació dels combois per eliminar tot l’amiant del material mòbil de la xarxa de metro. Així, en el cas de la línia 3 segueixen incorporant-se progressivament els nous trens de la sèrie 7000.

Els primers trens “cuc”

Els trens de la sèrie 2000 van començar a circular per la línia 3 de metro amb passatgers el 27 de juliol de 1992, tot i que aquest material s’havia encarregat inicialment per donar servei a l’esperada línia 2. De fet, la construcció de 6 trens triples de la sèrie 2000 (amb composició de 2 cotxes motors + 1 remolc) s’havia realitzat pensant en una de les fites que es volia assolir amb la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona 92 i que era la inauguració de la nova línia 2 de metro. Però els retards van fer que aquesta línia no entrés en servei fins al setembre de l’any 1995 i els trens circulessin primer per la línia 3. Al principi eren composicions de tres cotxes, a les quals es van afegir després dos cotxes motors més per fer-les quíntuples. 

L’any 1997, amb motiu de l’entrada en funcionament del tram Sagrada Família - La Pau de la línia 2 es posen en marxa els trens de la sèrie 2100 amb 12 cotxes motors, convertint els trens de la sèrie 2000 a composició quíntuple, formada per 5 cotxes (MA1-MB1-R-MB2-MA2). La principal diferència respecte de la sèrie 2000 era que les noves unitats no incorporaven cap porta al frontal del tren. Progressivament, els trens de la sèrie 2000 es van destinar a la línia 3, on han circulat fins ara.

Pioners a Espanya i a Europa 

La característica que més destacava en aquests trens era que van ser el primers trens continus de Metro de Barcelona, però també els primers que van entrar en servei a Espanya i els segons a fer-ho a Europa, després del de París. Aquests metros, altrament anomenats de tipus cuc, disposaven d’un passadís que permetia la interconnexió interior entre cotxes. La visió sencera de tot el tren per dins representava tota una novetat i possibilitava una millor distribució del passatge a l’interior, alhora que oferia una major sensació de seguretat, especialment a les hores de menys afluència de viatgers.

Dels trens de la sèrie 2000 també es recorden els seients dissenyats per l’interiorista i dissenyadors Miguel Milà, amb la seva característica composició de seient doble amb peu i que recentment van formar part de l’exposició Miguel Milà- Diseñador Pre industrial, que se celebra a Madrid en el marc del certamen Madrid Design Festival.
 

Els sis cotxes van ser construïts per CAF, Meinfesa  i GEC Alstom, amb motors de Mitsubishi Electric, i van ser concebuts amb paràmetres semblants als de les sèries 3000 i 4000. Cada unitat va suposar una inversió de 480 milions de pessetes de l'època (amb un pressupost total de 2.880 milions de pessetes).

Remodelació i modernització

L’any 2015 va començar un procés de remodelació de totes les unitats d'aquesta sèrie amb l'objectiu d'allargar la vida útil dels vehicles i equiparar-los als més moderns. Fins fa poc, convivien a la línia 3 amb els trens de la sèrie 3000, algunes unitats de la sèrie 5000 i recentment amb els nous trens de la sèrie 7000.

La remodelació dels combois va comportar canvis tècnics, d'estètica i d'equipament. Entre les moltes novetats incorporades, les més visibles per a l'usuari van ser la nova disposició longitudinal dels seients, la il·luminació interior amb tecnologia LED, la nova situació dels agafadors, els nous polsadors a la zona per a persones amb mobilitat reduïda (PMR) -per tal que l'usuari amb problemes de mobilitat pogués avisar el motorista de la seva intenció de baixar del tren-, els indicadors lluminosos de tancament a les portes per millorar la seguretat dels viatgers amb dificultats auditives, així com la instal·lació d'un nou tipus de passadís entre cotxes, per facilitar les tasques de manteniment, i el canvi del paviment.

Videovigilància i climatització de cabines

Pel que fa a la seguretat, es van revisar totes les portes d’accés i es va implantar un sistema de videovigilància que permetia la gravació de l’interior del tren en sincronia amb els tiradors interiors d’emergència. També es va actualitzar la cabina de conducció, amb equips d’aire condicionat propis i millores en l’estanquitat, i es van instal·lar detectors de presència a la cabina contrària, cosa que augmentava la seguretat.

A banda de les feines orientades a millorar la funcionalitat i la seguretat, en la remodelació també es van dur a terme altres accions a l'interior de les unitats orientades al confort, com ara la substitució del paviment. A l'exterior, es va reparar tota la xapa i es van introduir petites modificacions estètiques, però alhora funcionals, com la col·locació del número de tren amb tecnologia LED i els indicadors lluminosos laterals.

La tesi doctoral ha estat defensada per Carles Gorini, investigador a l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC-CERCA). La investigació dona a conèixer la vinculació del projecte de Núria amb la iniciativa empresarial prèvia a Montserrat i les relacions polítiques, econòmiques i culturals del promotors d’FMGP.

La defensa de la tesi va tenir lloc a la Universitat de Girona i va comptar amb el conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal, com a president del tribunal, i la presència d’Antoni Segarra, president d’FGC.

La tesi s’ha realitzat a partir del fons documental històric digitalitzat per FGC, i serà la base per a la publicació d’un llibre.

«La muntanya a Catalunya: institució moral i negoci turístic. El projecte de Ferrocarriles de Montaña a Grandes Pendientes a Núria (1917-1936)», la tesi doctoral que ha defensat Carles Gorini, descriu l’itinerari del projecte empresarial d’FMGP, que va sorgir del pòsit de la construcció simbòlica de les muntanyes de Catalunya. La Renaixença les havia transformades en el bressol de les tradicions nacionals. Havia fet de les arquitectures religioses que les poblaven una part consubstancial del seu paisatge. En definitiva, les havia interpretades el marc adient per a la recristianització de la societat catalana. FMGP va traduir el fet en la construcció del ferrocarril cremallera de Montserrat (1881-1892), seguida de la dels funiculars de Sant Joan (1918) i del Camí a la Cova de la Verge (1930), a redós de la capacitat del Monestir de Montserrat per convocar-hi les masses catòliques.

A partir de 1918, i de resultes de l’experiència moral i turística acumulada, la Societat va projectar un vast pla d’inversions al Santuari de Núria en coincidència amb el que es proposava el bisbe d’Urgell. Per fer realitat aquest projecte FMGP també es va comprometre en el finançament de la construcció d’un nou i engrandit Santuari, perquè pogués acollir un gran nombre de romeus. A més, va projectar un hotel de muntanya per als turistes, per arrodonir el negoci, i va prefigurar la promoció de diferents activitats immobiliàries, culturals i esportives a la Vall de Núria. La cirereta la posaria la construcció d’un ferrocarril cremallera, que va ser inaugurat el 22 de març de 1931. El que FMGP posava en joc al Pirineu era la mercantilització del paisatge, la propagació d’uns valors nacionals i la capacitat de fer-ne d’ells la pedra angular de l’economia.