Sindicador de canales de noticias
El CEO de Iryo adelanta una subida de los precios del tren y responde a las críticas de Óscar Puente
Fracasa el segundo trasplante de un riñón de cerdo genéticamente modificado a una persona
Un corazón para la señora Pisano – Joe Carrotta / NYU Langone Health
Se me había pasado la noticia del trasplante de un riñón de cerdo genéticamente modificado a Lisa Pisano, una paciente que no podía optar a un trasplante tradicional. Pero sí he visto que el trasplante ha fracasado y han tenido que extirparle el riñón de cerdo.
La señora Pisano sufría de insuficiencia cardíaca y renal. El fallo de sus riñones hacía que no fuera candidata para implantarle un dispositivo de asistencia ventricular izquierdo (LVAD) para apoyar el funcionamiento de su corazón mientras estuviera sometida a diálisis. Y al mismo tiempo el fallo cardíaco impedía que pudiera ser sometida a un trasplante de riñón humano porque se priorizan pacientes más sanos.
Pero entonces al equipo médico del centro Langone Health de la Universidad de Nueva York se le ocurrió una posible solución: le implantaron el LVAD y, con un permiso extraordinario de las autoridades competentes, unos días después le trasplantaron el riñón en cuestión.
Y es que las dos insuficiencias juntas ponían en serio peligro su vida. De hecho unos días antes de la operación para implantarle el LVAD la señora Pisano sufrió una parada cardíaca de la que afortunadamente pudo ser reanimada.
Después de las dos operaciones al principio todo parecía ir bien. Pero el problema estuvo en el difícil equilibrio necesario para mantener la bomba y el corazón en funcionamiento a la vez que se trataba el posible rechazo del riñón. Y al final el flujo de sangre al riñón resultó ser demasiado escaso, lo que hizo que terminara por dejar de funcionar.
En esas circunstancias el equipo médico decidió que no se justificaba mantenerla a tratamiento de inmunosupresores y le extirparon el riñón de cerdo. Aunque una autopsia del riñón no mostró síntomas de rechazo, lo que es una muy buena señal.
Así las cosas la señora Pisano vuelve a estar en diálisis, pero al menos con un LVAD que le permitirá ir tirando mientras el equipo médico busca otra posible solución.
Ella ha sido la segunda persona en recibir el trasplante de un riñón de cerdo. A mediados de marzo Rick Slayman, quien había recibido un trasplante tradicional que con los años había sido rechazado, recibió el un trasplante similar. Pero aunque todo parecía ir bien el señor Slayman terminó por fallecer aproximadamente un mes y medio después de la operación. Sólo que por lo visto por causas no relacionadas con el trasplante.
Los dos casos son casos extremos en los que pacientes en principio sin otras opciones han contribuido al avance de la ciencia a cambio de prolongar su vida, aunque sea poco tiempo como en el caso del Sr. Slayman. Y veremos en el caso de la señora Pisano.
Haigh confirms open access operators’ role in Labour’s rail plans
Governor signs São Paulo – Campinas inter-city contract
Fedea y los economistas apuestan por explorar la posibilidad del pago por uso de las autopistas
La cotxera de bus d’Horta estrena una planta fotovoltaica de grans dimensions
Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) ha posat en servei la planta fotovoltaica de la cotxera d’autobusos d’Horta, fent així un pas més per millorar l’eficiència i l’estalvi energètic. Aquesta instal·lació, gestionada per l’empresa REGENERA LEVANTE, S.L, consta de 820 plaques solars, repartides entre la coberta de l’edifici i la visera frontal, amb una superfície total de captació de 2.120 m².
Amb aquesta planta fotovoltaica es cobrirà aproximadament el 56% del consum energètic diürn de la cotxera i el 22% del consum global (amb una energia anual produïda prevista de 663,6 MWh). A més, s’ha dissenyat per emmagatzemar en un futur l’energia sobrant en bateries, contribuint a reduir les emissions de CO₂ en gairebé 181 tones anuals.
La presidenta de TMB, Laia Bonet ha posat en valor “el compromís ferm de TMB en l’ús d’energia renovable per tal que Barcelona i la seva àrea metropolitana es converteixin en generadors d’energia neta”. Bonet ha destacat que “aquesta planta és un exemple de com les energies renovables poder contribuir a un futur més sostenible” i ha detallat que “amb instal·lacions com aquesta no només estem reduint emissions sinó que també disminuïm la despesa econòmica”.
TMB, per tant, se suma a l’objectiu de la ciutat de Barcelona d’accelerar els pròxims anys la generació d’energia solar i multiplicar per cinc la potència fotovoltaica a la ciutat l’any 2030. Aquest és un dels àmbits a desenvolupar de l’Acord Climàtic de Barcelona, per ser ciutat neutra en carboni l’any 2030.
És per aquest motiu que un dels eixos que estableix la Mesura de govern de l’Ajuntament de Barcelona per fer un salt d’escala en la generació fotovoltaica a la ciutat és reforçar el nombre d’instal·lacions en equipaments de la ciutat, municipals, però també de consorcis, ens participats o altres organismes públics.
El projecte de la cotxera d’Horta ha estat finançat amb una inversió de 447.149,11 € (IVA exclòs) i es preveu un estalvi econòmic anual de 155.142 €.
Horta, una cotxera singular i integrada en el seu entorn
La cotxera d’Horta es va inaugurar el 19 de desembre del 2003 com un equipament de referència a nivell internacional per la seva integració en l’entorn i en matèria de sostenibilitat. Ubicada a la carretera d'Horta a Cerdanyola, a tocar de la Ronda de Dalt, està construïda a la falda sud de la serra de Collserola de manera que queda parcialment soterrada i coronada per un parc d'oci, una gran coberta enjardinada dotada d'una espectacular vista sobre la ciutat de Barcelona.
A més d'emprar la tecnologia més moderna i de la seva integració en l'entorn, la cotxera va ser dissenyada d'acord amb l'aposta per la sostenibilitat de TMB, per poder fer ús d'energies renovables i alternatives, minimitzar l'impacte ambiental, facilitar el reciclatge de l'aigua que s'utilitza per rentar els vehicles, etc., raons que la van convertir també en un referent internacional d'aquest tipus d'instal·lacions.
Més projectes per aconseguir un estalvi energètic, ambiental i econòmic
El Pla d’Eficiència Energètica i Estalvi de TMB contempla diferents actuacions innovadores a la xarxa de metro i bus com aquesta i que situen a l’empresa com a operador de transport públic pioner en polítiques de medi ambient. En aquest sentit, a la xarxa de metro, ja es disposa d’un total de 997 plaques fotovoltaiques a diferents centres de treball: Boixeres, Santa Eulàlia, Sagrera i Miramar. Això suposa generar una potència de 700,14 MWh/any.
