El Gran Metro no va ser la primera empresa constituïda per construir una línia de metro, honor que correspon a la societat Ferrocarril Metropolitano de Barcelona, SA, coneguda com el Transversal, però sí que va ser la primera a inaugurar i explotar el primer ferrocarril metropolità de la ciutat el 30 de desembre del 1924, amb un tram de 2.714 metres i quatre estacions, Catalunya, Aragó –l'actual Passeig de Gràcia–, Diagonal i Lesseps.

Antecedents

La xarxa de metro de Barcelona començà a prendre forma als anys vint del segle passat, quan s’estaven treballant diferents projectes des de temps abans, dels quals dos d’ells acabarien convertint-se en realitat. Llavors el metro era considerat el sistema de transport del futur per a les grans ciutats. Londres, Nova York i d’altres grans ciutats ja tenien metro, i la capital catalana també en volia.

El primer moviment per configurar una línia de metro va venir el 1907 de la mà dels enginyers Pau Müller i Octavio Zaragoza, quan van demanar una concessió de ferrocarril subterrani per unir la Ciutadella amb la Bonanova. L’Estat va aprovar el projecte el 1912, però no es va trobar finançament i va quedar aturat. 

El mateix any 1912, un altre enginyer, Fernando Reyes, presentava un segon pla de metro que volia creuar Barcelona des de Sants fins a Sant Martí, unint el sud-oest i el nord-est de la ciutat amb un enllaç ferroviari subterrani, Així es com el 1920 es va constituir la companyia Ferrocarril Metropolitano de Barcelona, SA, tot i que novament els diners van ser l’obstacle per retardar el projecte fins a l’any 1922.

Pel que fa a la proposta de Müller i Zaragoza, les dificultats econòmiques van obligar a traspassar al Banco de Vizcaya la concessió que l’Estat els havia aprovat el 1912, però no seria fins després de la Primera Guerra Mundial que bancs i empresaris s’atrevirien a apostar pels projectes del metro a Barcelona.

Finalment, el 26 de març del 1921, el Banco Hispano Colonial, la companyia Tranvías de Barcelona, SA, Ferrocarriles de Cataluña i el consorci Arnús-Garí van decidir unir-se al Banco de Vizcaya per finançar el projecte i constituir la societat Gran Metropolitano de Barcelona, SA., i dos mesos després, el 26 de maig, firmaven davant notari l’escriptura fundacional de la mateixa amb un capital social de 15 milions de pessetes.

La nova empresa va modificar el projecte original de Müller i Zaragoza, de manera que finalment es contemplaven dos ramals, l’un sota la Rambla i l’altre sota la Via Laietana, que confluïen al passeig de Gràcia per pujar cap a Lesseps. 

Les obres començaven a finals d’aquell mateix any i  van ser dirigides per l’enginyer Santiago Rubió i Tudurí, inaugurant el primer dels ramals entre Catalunya i Lesseps el 30 de desembre de 1924.

Posteriorment s’obriria al servei, l’1 de maig del 1925, l’estació de Fontana, i el 5 juliol del mateix any s’ampliaria la línia fins a Liceu, al cor de la Rambla.

L’ampliació amb el segon ramal

El 1926, un parell d’anys més tard de l’entrada en servei d’aquesta primera línia, el Gran Metro posaria en funcionament l’altre ramal projectat, que es coneixeria inicialment com a línia II i que connectava l’estació d’Aragó amb les d'Urquinaona i Jaume I.

No seria fins a l’any 1934 quan aquest segon ramal es prolongaria fins a la part baixa de la Via Laietana, concretament fins a una parada que hi havia davant de l’actual edifici de Correus, avui fora de servei. 

Imatge

Inauguració de la línia del Gran Metro entre Catalunya i Lesseps, el 30 de desembre de 1924 / Arxiu Fundació TMB

Imatge

Plànol de la memòria del Gran Metro de l'any 1925 / Arxiu Fundació TMB

Next month is due to see the start of commercial passenger services with an autonomous train in the Czech Republic, as AŽD Praha launches demonstration GoA3 operations on its Dolní Bousov – Kopidlno test line.

Renfe ha cifrado en un 5,21% el seguimiento de la huelga de CGT, SF y Alferro durante los turnos de noche y mañana de este miércoles, 26 de marzo, lo que ha supuesto la normalidad en la operativa, excepto cancelaciones y retrasos puntuales, sobre todo en Cataluña.

El secretario general de UGT Valladolid, Jesús Vara, ha denunciado la paralización del Diálogo Social en el Ayuntamiento de Valladolid, de lo que ha culpado al propio Consistorio y no a los sindicatos, algo que ha considerado preocupante dada la situación de algunos sectores.

UK: The Department for Transport has formally selected Arriva Group’s Chiltern Railways to operate Oxford – Milton Keynes passenger services on the first stage of the East West Rail line, which is to launch later this year.

Sube la venta de entradas para monólogos y espectáculos de comedia respecto a 2024, mientras que el resto de categorías se mantienen.

Los usuarios han otorgado un notable alto (8,36 sobre 10) al servicio del Metro de Granada, la puntuación más alta en sus siete años de servicio, consiguiendo así que el 98 por ciento de los usuarios recomienden su uso, según se desprende de la última encuesta de satisfacción llevada a cabo durante días laborales del pasado mes de diciembre y concluida en el presente año.

El Grupo Parlamentario VOX exigirá este jueves en el pleno del Parlamento de La Rioja "la inmediata puesta en marcha del servicio de tren de ida y vuelta diario entre Logroño y Madrid por Miranda de Ebro, que, en principio, prometió el ministro de Transportes y Movilidad Sostenible, Óscar Puente, para noviembre de 2024 y, tras incumplir su palabra, a partir del actual mes de marzo".

El AVE Sevilla-Madrid de las 7,18 horas de este miércoles se ha visto afectado por la huelga de los sindicatos minoritarios de Renfe y Adif, de modo que los viajeros de dicho servicio han realizado ese trayecto en el AVE de las 8,32 horas. El Alvia Madrid-Cádiz de las 7,05 horas también ha sufrido las consecuencias de esos paros parciales; los usuarios han hecho el recorrido en un AVE con salida desde la capital de España a las 8,00 horas. Asimismo, los trenes de Cercanías en Sevilla se han visto afectados por esa huelga, según informan fuentes de Renfe.

Después de varios amagos la Agencia Espacial Europea (ESA) ha publicado por fin la solicitud de propuestas para participar en el European Launcher Challenge (ELC), el Desafío para un lanzador europeo. El ELC tiene como objetivo el desarrollo de lanzadores europeos que nos permitan no depender de otros países. En principio se trata de lanzadores pequeños pero podría significar el principio del camino para buscar un sucesor del Ariane 6.

Una primera fase se centra en lanzadores que darán servicio a la propia agencia y a otros clientes institucionales europeos en el periodo que va de 2026 a 2030. La segunda fase incluirá el desarrollo de una versión mejorada de los lanzadores que hayan pasado la primera fase.

Para conseguir contratos de la primera fase las empresas candidatas tienen que haber conseguido un lanzamiento con éxito a finales de 2027. Para la segunda fase ese lanzamiento con éxito tiene que haberse producido a finales de 2028.

Los criterios que se evaluarán son:

• Adecuación de la empresa aspirante y de aquellas que trabajarían con ella: 10 %
• Solidez del modelo de negocio propuesto para participar en el ELC, competitividad de precios incluida: 30 %
• Capacidad de responder a las necesidades del mercado institucional: 20 %
• Calidad y credibilidad del enfoque técnico propuesto y de los recursos humanos previstos: 30 %
• Cumplimiento de las condiciones administrativas de la licitación y aceptación de las condiciones del contrato: 10 %

Las empresas interesadas tienen hasta el 5 de mayo para presentar sus propuestas. Habrá que ver cuáles se presentan y con qué propuestas. Aunque sospecho que eso no será público.

La decisión de qué empresas entran en la primera fase, que tienen que alcanzar al menos un 60 % en la valoración de los puntos anteriores, se tomará en el consejo ministerial del ramo de noviembre. Al parecer no hay ni un mínimo ni un máximo de empresas que pueden ser seleccionadas. Al menos en teoría, porque luego queda lo del dinero: cada una de las agraciadas se llevará 169 millones de euros, que originalmente iban a ser 150 pero han sido ajustados a la inflación. Y los euros no crecen en los árboles.

En cualquier caso, cualquier iniciativa que permita a Europa no depender de lanzadores de otros países que un día están y al siguiente no, es más que bienvenida. Y si es una iniciativa que se puede mover más a la velocidad de las empresas privadas que a la velocidad institucional de las agencias nacionales o de la ESA, mejor.

(Algunos datos vía European Spaceflight, una web más que recomendable para estar al tanto de lo que se cuece en estos temas en la vieja Europa).

Relacionado,

• PLD Space es una de las cinco empresas seleccionadas para ofrecer lanzamientos espaciales dentro de la Flight Ticket Initiative europea
• PLD Space presenta su espectacular, ambicioso y algo (o muy) loco plan de futuro que por ahora termina con una cápsula espacial tripulada
• Isar Aerospace tiene todo listo para el primer intento de lanzamiento orbital por parte de una empresa privada europea desde Europa continental

# Enlace Permanente

La circulación de trenes de Rodalies de la R2 sur entre Garraf y Vilanova de la Geltrú (Barcelona) ha sido cortada durante 25 minutos este miércoles por la mañana por una incidencia en la infraestructura en el marco de la tercera jornada de huelga de Rodalies que cuenta con el seguimiento de solo una pequeña parte de representantes sindicales del comité de empresa de Renfe y Adif.

SWITZERLAND: Matterhorn Gotthard Railway and Stadler have unveiled a jointly-developed v+ braking system, which they say will enable operation of the ’world’s fastest’ rack-and-pinion rail service.

Los trenes de la R2 sur entre Garraf y Sitges (Barcelona) circulan por vía única y con una demora de 20 minutos este miércoles por la mañana en la tercera jornada de huelga de Rodalies que con el seguimiento de solo una pequeña parte de los representantes sindicales del comité de empresa de Renfe y Adif.

Amb motiu del partit de Lliga pendent per ajornament, que se celebra demà dijous, 27 de març, entre el FC Barcelona i l’Osasuna a l’Estadi Olímpic Lluís Companys a les 21 hores, metro i autobusos de TMB seran les opcions més recomanables per desplaçar-se a la muntanya de Montjuïc, no només per aquest esdeveniment sinó també per a tots els partits següents a celebrar a aquest recinte de Montjuïc mentre durin les obres al Camp Nou.

L’operativa especial prevista és la següent:

• La xarxa de metro reforçarà el servei amb més personal d’atenció, seguretat i neteja a les estacions d’Espanya (L1 i L3), Poble Sec (L3) i Paral·lel (L2 i L3). Hi haurà més trens en circulació, en funció de l’horari del partit, a les línies 1 i 3, les més indicades per apropar-se a l’Estadi Olímpic, amb l’estació d’Espanya com a centre neuràlgic. Recordem que dijous el metro funciona fins a les 12 de la nit.
   
• S’habiliten dos serveis gratuïts d’autobusos llançadora per a les persones que tinguin entrada per assistir al partit, amb origen i final a la plaça d’Espanya, d’una banda, i a l’aparcament de Fira 2, de l’altra, que connectaran amb la zona de l’estadi. Aquests dos serveis especials de bus començaran dues hores abans de l’inici de l’esdeveniment esportiu i acabaran una hora i mitja després de la finalització. Els usuaris disposaran d’un total de 17 vehicles que sortiran en intervals d’entre 3 i 4 minuts.
   
• Una altra opció per apropar-se a la zona serà utilitzar el funicular de Montjuïc, que també es reforçarà i veurà incrementades les seves freqüències de pas durant les dues hores d’abans de l’inici del partit i durant les dues hores de després de l’acabament.

Cal recordar que també hi ha diverses línies regulars d’autobusos de TMB que apropen a la zona. Aproximen a l’Estadi Olímpic Lluís Companys les línies 13, 55, 125, 150; a la plaça d’Espanya arriben les línies D20, D40, H12, H16, V7, 13, 23, 46, 52, 65, 79, 91, 109, 150 i X2; al passeig de la Zona Franca: H16, V3, V5, 109 i 125.

Per a més informació, es pot consultar la secció avisos de servei del web de TMB.

UK: The Rail Cyber Security Strategy was relaunched at the Fleet Cyber Security conference which brought together rolling stock owners and operators and the supply chain to share best practice and real-world case studies.