Sindicador de canales de noticias
Development » Builds #2565 (back to normal)
Estado eléctrico en Netflix, una película que adapta libremente el libro del mismo título pero que está mejor de lo que esperaba
En una línea temporal parecida pero no del todo igual ala nuestra Disney comienza a usar robots en sus parques de atracciones en la década de los 50. Esos robots son cada vez más avanzados, hasta el punto de que en los 80, ya dotados de inteligencia artificial, empiezan a reclamar sus derechos. Eso desemboca en una guerra contra la humanidad en la que llevamos todas las de perder porque los robots ni de distraen ni tan siquiera necesitan parpadear mientras tengan las baterías cargadas.
No será hasta que Sentre desarrolle la tecnología necesaria para que una persona se conecte a un dron robot cuando cambie el curso de la guerra. Al final los robots, derrotados, son confinados a una enorme zona en el centro de los Estados Unidos que es la que da nombre al libro y a la novela.
Pero no todo es tan bonito como parece, pues un par de años después de terminar la guerra la tecnología de Sentre hace que muchas personas se pasen el tiempo conectadas a la realidad virtual que les ofrece la tecnología de Sentre, dejando de lado no sólo sus vidas en el MundoReal™ sino también sus cuerpos.
Dos personas enganchadas a Sentre – Netflix
Michelle, que perdió a sus padres ya su hermano en un accidente de coche mientras la guerra estaba en curso, malvive en una casa de acogida al cargo de Ted, que se pasa el día metido en Sentre. Hasta que un día recibe la visita de un robot que pondrá en marcha una serie de acontecimientos que pueden poner patas arriba el statu quo.
Visto el resultado de la serie que adaptaba Tales from the Loop, otro de los libros de Simon Stålenhag, la verdad es que no esperaba gran cosa de esta película, disponible en Netflix. Así que igual por eso me ha gustado. Aunque las críticas en general están siendo bastante demoledoras.
Eso sí, es una adaptación bastante libre del libro del mismo título, que de hecho conserva poco más que la estética de los robots, las torres de Sentre y la idea de la gente que se queda enganchada dentro del sistema. Incluso diría también que las actuaciones de los robots son mejores que las de los protagonistas.
Pero me hizo pasar un buen rato, que tampoco pedía mucho más.
Y a poco que lo pienses, también hay una crítica del maltrato a los trabajadores supuestamente menos cualificados y a las minorías en los Estados Unidos, lo que dado el clima político actual, tampoco viene mal.
Development » Packages #2252 (stable)
South Coast Rail commuter services launched
Development » Ignored Test Scan #2709 (stable)
La Diputación prevé acciones de promoción y formación con Inés Rosales como "marca" referente de la provincia sevillana
El PP ve "inaceptable" que Jaén esté desconectada de Córdoba y Sevilla durante semanas por la "dejadez" del Gobierno
Talgo negocia un contrato millonario con Flix para trenes intercity
Development » Deprecations #2103 (stable)
Development » Packages #2251 (stable)
La creació del Gran Metro de Barcelona
El Gran Metro no va ser la primera empresa constituïda per construir una línia de metro, honor que correspon a la societat Ferrocarril Metropolitano de Barcelona, SA, coneguda com el Transversal, però sí que va ser la primera a inaugurar i explotar el primer ferrocarril metropolità de la ciutat el 30 de desembre del 1924, amb un tram de 2.714 metres i quatre estacions, Catalunya, Aragó –l'actual Passeig de Gràcia–, Diagonal i Lesseps.
AntecedentsLa xarxa de metro de Barcelona començà a prendre forma als anys vint del segle passat, quan s’estaven treballant diferents projectes des de temps abans, dels quals dos d’ells acabarien convertint-se en realitat. Llavors el metro era considerat el sistema de transport del futur per a les grans ciutats. Londres, Nova York i d’altres grans ciutats ja tenien metro, i la capital catalana també en volia.
El primer moviment per configurar una línia de metro va venir el 1907 de la mà dels enginyers Pau Müller i Octavio Zaragoza, quan van demanar una concessió de ferrocarril subterrani per unir la Ciutadella amb la Bonanova. L’Estat va aprovar el projecte el 1912, però no es va trobar finançament i va quedar aturat.
El mateix any 1912, un altre enginyer, Fernando Reyes, presentava un segon pla de metro que volia creuar Barcelona des de Sants fins a Sant Martí, unint el sud-oest i el nord-est de la ciutat amb un enllaç ferroviari subterrani, Així es com el 1920 es va constituir la companyia Ferrocarril Metropolitano de Barcelona, SA, tot i que novament els diners van ser l’obstacle per retardar el projecte fins a l’any 1922.
Pel que fa a la proposta de Müller i Zaragoza, les dificultats econòmiques van obligar a traspassar al Banco de Vizcaya la concessió que l’Estat els havia aprovat el 1912, però no seria fins després de la Primera Guerra Mundial que bancs i empresaris s’atrevirien a apostar pels projectes del metro a Barcelona.
Finalment, el 26 de març del 1921, el Banco Hispano Colonial, la companyia Tranvías de Barcelona, SA, Ferrocarriles de Cataluña i el consorci Arnús-Garí van decidir unir-se al Banco de Vizcaya per finançar el projecte i constituir la societat Gran Metropolitano de Barcelona, SA., i dos mesos després, el 26 de maig, firmaven davant notari l’escriptura fundacional de la mateixa amb un capital social de 15 milions de pessetes.
La nova empresa va modificar el projecte original de Müller i Zaragoza, de manera que finalment es contemplaven dos ramals, l’un sota la Rambla i l’altre sota la Via Laietana, que confluïen al passeig de Gràcia per pujar cap a Lesseps.
Les obres començaven a finals d’aquell mateix any i van ser dirigides per l’enginyer Santiago Rubió i Tudurí, inaugurant el primer dels ramals entre Catalunya i Lesseps el 30 de desembre de 1924.
Posteriorment s’obriria al servei, l’1 de maig del 1925, l’estació de Fontana, i el 5 juliol del mateix any s’ampliaria la línia fins a Liceu, al cor de la Rambla.
L’ampliació amb el segon ramalEl 1926, un parell d’anys més tard de l’entrada en servei d’aquesta primera línia, el Gran Metro posaria en funcionament l’altre ramal projectat, que es coneixeria inicialment com a línia II i que connectava l’estació d’Aragó amb les d'Urquinaona i Jaume I.
No seria fins a l’any 1934 quan aquest segon ramal es prolongaria fins a la part baixa de la Via Laietana, concretament fins a una parada que hi havia davant de l’actual edifici de Correus, avui fora de servei.
ImatgeInauguració de la línia del Gran Metro entre Catalunya i Lesseps, el 30 de desembre de 1924 / Arxiu Fundació TMB
ImatgePlànol de la memòria del Gran Metro de l'any 1925 / Arxiu Fundació TMB