Mensaje de error

  • Deprecated function: Using ${var} in strings is deprecated, use {$var} instead in include_once() (line 1442 of includes/bootstrap.inc).
  • Deprecated function: Optional parameter $path declared before required parameter $langcode is implicitly treated as a required parameter en include_once() (línea 1442 de includes/bootstrap.inc).
  • Deprecated function: Using ${var} in strings is deprecated, use {$var} instead en include_once() (línea 14 de themes/engines/phptemplate/phptemplate.engine).
  • Deprecated function: Using ${var} in strings is deprecated, use {$var} instead en include_once() (línea 14 de themes/engines/phptemplate/phptemplate.engine).
  • Deprecated function: Using ${var} in strings is deprecated, use {$var} instead en include_once() (línea 14 de themes/engines/phptemplate/phptemplate.engine).
  • Deprecated function: Using ${var} in strings is deprecated, use {$var} instead en include_once() (línea 14 de themes/engines/phptemplate/phptemplate.engine).
  • Deprecated function: Using ${var} in strings is deprecated, use {$var} instead en include_once() (línea 14 de themes/engines/phptemplate/phptemplate.engine).
  • Deprecated function: Using ${var} in strings is deprecated, use {$var} instead en include_once() (línea 14 de themes/engines/phptemplate/phptemplate.engine).
  • Deprecated function: Using ${var} in strings is deprecated, use {$var} instead en include_once() (línea 14 de themes/engines/phptemplate/phptemplate.engine).
  • Deprecated function: Using ${var} in strings is deprecated, use {$var} instead en include_once() (línea 14 de themes/engines/phptemplate/phptemplate.engine).
  • Deprecated function: Using ${var} in strings is deprecated, use {$var} instead en include_once() (línea 14 de themes/engines/phptemplate/phptemplate.engine).
  • Deprecated function: Using ${var} in strings is deprecated, use {$var} instead en include_once() (línea 14 de themes/engines/phptemplate/phptemplate.engine).

Sindicador de canales de noticias

Casi 2.000 fotografías de 67 países optarán a los premios de Caminos de Hierro 

revista Vía Libre - Hace 0 seg
En la 33.ª edición del concurso de la Fundación de los Ferrocarriles Españoles El concurso fotográfico internacional promueve la creatividad artística en torno al mundo del ferrocarril desde su creaciòn en 1986 y ha contado con la participaciòn, en estas cuatro décadas, de unos 38.500 fotògrafos y fotògrafas de todo el mundo, con alrededor de 86.000 obras presentadas.
Categorías: Tren real

Más de 3.500 personas visitaron el Tramvia Blau en las jornadas de puertas abiertas el 14 y 15 de noviembre

revista Vía Libre - Hace 0 seg
Organizadas para conmemorar el 125 aniversario del emblemático tranvía barcelonés Los días 14 y 15 de noviembre, más de 3.500 personas participaron en las jornadas de puertas abiertas organizadas por Transportes Metropolitanos de Barcelona (TMB) y el distrito de Sarrià-Sant Gervasi del Ayuntamiento de Barcelona para conmemorar el 125 aniversario del Tramvia Blau.
Categorías: Tren real

TMB incorpora tecnología de monitorización de trenes y túneles para detectar anomalías en tiempo real

revista Vía Libre - Hace 0 seg
Una acción dentro de su proceso de transformación digital Transportes Metropolitanos de Barcelona (TMB), dentro de su proceso de digitalizaciòn actual, centra nuevas actuaciones en detectar y resolver los aspectos que pueden incidir en la calidad del servicio y monitorizará tanto el tren como la infraestructura para garantizar una òptimos de disponibilidad y confort.
Categorías: Tren real

Metro de Madrid encara la última fase de excavación del túnel de la Línea 11 entre Atocha y Conde de Casal

revista Vía Libre - Hace 0 seg
Quedan por completar 1.400 metros de los 5.200 del tramo subterráneo Metro de Madrid ha iniciado la última fase de excavaciòn del túnel de la Línea 11 correspondiente al tramo entre Atocha y Conde de Casal, a cargo de la tuneladora Mayrit.
Categorías: Tren real

Ejecución de los muros pantalla del tercer tramo de la prolongación del Metro de Málaga

revista Vía Libre - Hace 0 seg
Las máquinas trabajarán en la zona durante tres meses Las obras de la prolongaciòn del Metro de Málaga empiezan ahora con la ejecuciòn de las pantallas, los muros laterales del túnel y estaciones, en el tercer tramo entre Eugenio Gross y Blas de Lezo.
Categorías: Tren real

Convalidados dos reales decretos ley sobre seguridad ferroviaria y ayudas a las víctimas del accidente de Urda

revista Vía Libre - Hace 0 seg
Para reforzar, entre otros fines, las garantías en las operaciones La Diputaciòn Permanente del Congreso de los Diputados ha convalidado dos reales decretos-ley para reforzar la seguridad del transporte ferroviario, mejorar la protecciòn social de sus profesionales y garantizar el apoyo a las víctimas del accidente ferroviario de Urda (Toledo).
Categorías: Tren real

Propera Parada Osona – Conferència: «Apassionats pel Tren»

El proper 3 de desembre de 2026 a les 19:30 es durà a terme al Museu del Ter, plaça de les Dones del Ter, 1 de Manlleu, la conferència «Apassionats pel Tren», amb Lluís Garcia i Ramon Pont.

Per a més informació, consulteu el web del Museu del Ter.

Categorías: Modelismo

La jueza del accidente de Urda autoriza a ADIF a las labores de reparación

Europapress - Hace 6 horas 48 mins
ha dictado providencia este jueves y ha autorizado a ADIF a llevar a cabo las labores de reconstrucción y reparación de la zona de la vía donde se produjo, el pasado 28 de octubre, el accidente ferroviario de Urda.
Categorías: Tren real

Renfe dice que ya dispone de "trenes suficientes" para recuperar el horario habitual en la linea C2

Europapress - Hace 7 horas 36 mins
Renfe ha anunciado que ya dispone de trenes suficientes para "recuperar" el horario habitual de la linea C2 Santander-Cabezón de la Sal, que ha debido "reajustar" desde primeras horas de la mañana debido a la "falta de material rodante".
Categorías: Tren real

El Punt TMB de Sagrada Família posa en marxa una prova pilot d'hores tranquil·les

Notícias TMB - Hace 7 horas 45 mins
<p><span lang="CA"><strong>Transports Metropolitans de Barcelona (TMB)&nbsp;</strong>posa en marxa aquest mes de novembre una <strong>prova pilot d’hores tranquil·les&nbsp;</strong>al centre d’atenció i informació<strong> Punt TMB de Sagrada Família</strong>,&nbsp;ubicat a l’estació de metro de la línia 5. L’objectiu és adaptar l'entorn per atendre més adequadament les necessitats del col·lectiu neurodivergent i oferir una <strong>atenció més accessible a les persones amb trastorn de l'espectre autista (TEA) i/o hipersensibilitat sensorial</strong>, que poden experimentar malestar en entorns amb una elevada càrrega d'estímuls, com ara sorolls, llums intenses o una gran afluència de persones.</span></p><p><span lang="CA">En aquest sentit,&nbsp;la proposta&nbsp;inclou una franja horària recomanada quan l’entorn serà més tranquil i adaptat. <strong>Aquest horari d'atenció especial serà de dilluns a divendres laborables, de 14.00 a 16.00 hores</strong>. Aquest col·lectiu pot ser atès durant tot l’horari habitual d'obertura del centre, però aquesta franja específica permetrà disposar d’un entorn amb menys estímuls.</span></p><p><span lang="CA">Amb aquesta prova pilot, el <strong>Punt TMB de Sagrada Família</strong> adoptarà diferents <strong>mesures</strong> com ara:&nbsp;</span></p><ul type="disc"><li data-list-item-id="edfe6a13d0391c47ab6f2ab96cc3ef250"><span lang="CA">Atenuar la intensitat lumínica.</span></li><li data-list-item-id="e9260c5f7e4349a70c9435eac9a4e949c"><span lang="CA">Limitar l'ús de pantalles digitals i megafonia no essencial per evitar la sobre càrrega sensorial.</span></li><li data-list-item-id="ec817f28f75776cab94183a1017a42eeb"><span lang="CA">Reducció dels sorolls i tasques que puguin generar molèsties.</span></li><li data-list-item-id="ecaac7990a3bf91fbdce3c7d7309f5ac4"><span lang="CA">Disposar de materials sensorials de suport.</span></li><li data-list-item-id="e465c80a55815e9d11e4ab78e2f701d5b"><span lang="CA">Guia pràctica interna d'atenció a persones del col·lectiu neurodivergent.</span></li></ul><p><span lang="CA">Per garantir una correcta implantació de la mesura, el personal dels Punts TMB ha rebut <strong>formació específica</strong> sobre TEA, hipersensibilitat sensorial i comunicació accessible. A més, també disposen d'una guia pràctica d'atenció amb recomanacions bàsiques i pautes d'actuació adaptades al col·lectiu.&nbsp;</span></p><p><span lang="CA">Recordem que igualment s'haurà de demanar <strong>cita prèvia</strong> per gestionar tràmits com l'alta a la T-mobilitat, presentar al·legacions, registrar una queixa, fer una reclamació o demanar una factura. Igualment, si no han pogut demanar cita prèvia, quan arribin al Punt TMB disposen del tiquet específic d'<strong>atenció prioritària&nbsp;</strong>per a col·lectius especials, per reduir el seu temps d'espera.</span></p><p><span lang="CA">La iniciativa és una mostra més del <strong>compromís de TMB amb l'accessibilitat universal, la inclusió i la millora contínua de l'experiència de les persones usuàries</strong>. La prova pilot permetrà recollir dades i conèixer l'experiència dels usuaris i usuàries, valorar l'impacte i els resultats i estudiar la possible extensió del projecte a altres punts d'atenció de la xarxa de metro.</span></p>
Categorías: Tren real

M.C. Escher y sus mundos matemáticos imposibles, ahora en una exposición en Nueva York

Microsiervos - Hace 8 horas 4 mins

En Quanta Magazine hacen un magnífico recorrido visual por la obra de M.C. Escher (1898-1972), mi artista favorito: How M.C. Escher’s Art Creates Bizarre Mathematical Worlds. El motivo es la exposición Mathematics and the Art of M.C. Escher, que puede visitarse en el Museo Nacional de Matemáticas (MoMath) de Nueva York hasta el 8 de febrero de 2027. [La web oficial por desgracia está rota.] Lo mejor es que el artículo de Quanta incluye muchas de sus obras más conocidas, a muy alta resolución, para el disfrute del personal.

La exposición parece que explora más profundamente la relación entre su arte y las matemáticas. En este sentido parece más específica a otras que hemos podido disfrutar por aquí, como la de Arte Canal en Madrid (2006-2007), la de Palacio de Gaviria (2017) o la de Granada (2011). Siempre es buena ocasión para revisitar esos universos en los que las reglas de la realidad parecen haberse ido de vacaciones.

Lo fascinante, que no es un dato muy conocido, es que Escher nunca recibió formación matemática avanzada y, de hecho, fue bastante mal estudiante en ese campo, según él mismo reconocía. No obstante, llegó a desarrollar por su cuenta una teoría de las teselaciones, inspirado por los mosaicos de la Alhambra y los trabajos del matemático George Pólya sobre los 17 grupos de simetría del plano. Así surgieron sus peces, pájaros, reptiles y figuras que encajan metódicamente, sin dejar huecos. Sus investigaciones sobre simetrías interesaron incluso a los cristalógrafos, mientras que su amistad con el matemático H.S.M. Coxeter y la influencia mutua con Roger Penrose dieron lugar a algunas de sus obras más famosas, incluyendo las escaleras imposibles y las cascadas que desafían la gravedad. Todo ello puede recrearse mediante programación y geometría.

La exposición reúne obras como Relatividad (1953), Cascada (1961), Metamorfosis II (1939-1940) o Galería de grabados (1956), cuyo misterioso efecto Droste fue reconstruido matemáticamente en 2003. También aparecen las deformaciones de perspectiva, las simetrías de color y las geometrías hiperbólicas, como las de Límite circular III. Lo más curioso es que Escher consiguió todo esto con lápiz, papel, reglas y una intuición geométrica inusual, décadas antes de que los ordenadores pudieran generar patrones semejantes con unos pocos clics. Un buen momento para revisitar a un genio capaz de convertir una superficie plana en un universo infinito, donde siguiendo las escaleras acabas, inevitablemente, en el punto de partida.

Relacionados:

# Enlace permanente

Categorías: Modelismo

Junts per Barcelona exige "trenes de primera" tras criticar el caos en el servicio de Rodalies

Europapress - Hace 8 horas 55 mins
Junts per Barcelona ha criticado el caos de Rodalies y ha exigido unos "trenes de primera porque el país paga unos impuestos de primera", tras realizar una acción desde la estación de Sants para alertar del caos del servicio ferroviario.
Categorías: Tren real

La NTSB localiza el grabador de voz del Learjet que cayó en picado en Florida

Microsiervos - Hace 9 horas 15 mins


Un técnico del laboratorio de grabadoras de la NTSB con el grabador de voz de cabina en las manos – NTSB

Por mucho que los fabriquen a prueba de casi todo he de reconocer que me ha sorprendido que la Junta nacional para la seguridad en el transporte (NTSB) de los Estados Unidos haya conseguido localizar más o menos de una pieza el grabador de voz de cabina (CVR) del Learjet 60 que cayó en picado en Florida el pasado día 1.

Lo localizaron, de hecho, ya hace unos días. Pero estaba pendiente de ver si decían algo acerca de recuperar su contenido, aunque hasta ahora no han dicho ni mú. Aunque seguro que, en el caso de que puedan hacerlo, será de mucha ayuda a la hora de dilucidar las causas del accidente, pues aunque tengan grabaciones de las comunicaciones de la tripulación con los controladores aéreos el CVR aportará más información acerca de las decisiones de la tripulación.

Lo que no va a aparecer es el grabador de datos (FDR) porque el Learjet 60 no está obligado a llevarlo. El CVR es obligatorio en cualquier avión multimotor con 6 o más asientos de pasajeros que requiera dos pilotos, lo que incluye el Learjet 60. Pero el FDR sólo es obligatorio en aviones con una configuración de 10 o más asientos, sin contar a los pilotos, lo que no es el caso.

En cualquier caso, y como he dicho desde el principio, hay que esperar primero al informe preliminar de la NTSB para ver los hechos conocidos y luego al final para poder conocer las causas del accidente.

Relacionado,

# Enlace permanente

Categorías: Modelismo

La insoportable levedad de crear algo tan (aparentemente) sencillo como una caja de texto

Microsiervos - Hace 9 horas 38 mins

Hay cosas que parecen fáciles hasta que se intenta hacerlas bien. Por ejemplo, diseñar una caja de texto en la que escribir algo y pulsar un botón para enviárselo a una IA. En The Life of a Composer, el diseñador Pablo Stanley, actualmente en Anthropic, nos lleva de paseo por el proceso de creación de uno de esos componentes que utilizamos millones de veces al día, en su caso precisamente para conversar con las inteligencias artificiales.

Porque… ¿De qué estamos hablando? De algo tan sencillo como una caja de texto*, que solo tiene cuatro lados, cuatro esquinas y un botón para Enviar. ¿Qué podría salir mal? Pues resulta que diseñar algo aparentemente tan sencillo es un auténtico infierno de pequeñas decisiones, cada una con sus consecuencias. Y Stanley lo cuenta mediante una presentación interactiva, con animaciones, sonidos y bastante sentido del humor.

Para empezar, ¿qué tamaño debe tener la caja? ¿Qué texto aparece cuando está vacía? ¿Dónde colocar el botón de enviar? ¿Debe llevar un icono, una palabra o ambas cosas? ¿Qué sucede al pulsar Intro? ¿Y si queremos escribir varios párrafos? ¿Dónde ponemos el botón para adjuntar archivos? ¿Y qué hacemos cuando empiezan a aparecer más funciones, opciones y herramientas? Cada decisión abre nuevas preguntas, empezando por la tipografía, los colores y el grado de redondeo de las esquinas, hasta cómo se comportan los controles, las animaciones y la jerarquía visual.

Lo que parecía un rectángulo acaba siendo un rompecabezas de diseño.

A mi me gusta pensar ante estos problemas que «Alguien lo habrá resuelto ya antes…» y que habrá una solución perfectamente estándar, aceptada y reciclable…. A veces es así y problema resuelto. Pero esto no siempre sucede, ni es exacto, porque cada caso puede tener alguna peculiaridad. Y está, naturalmente, aquello de que «todo es cuestión de gustos». Hay cientos de detalles aparentemente insignificantes que condicionan el resultado y la experiencia de usuario (UX). Mi voto siempre suele ir por el:

  • Puedes añadir funciones, pero mantén la sencillez.
  • Por cada función que añadas, quita otra menos importante.
  • Máximo cinco (de lo que sea). Consejo de Jef Raskin.

El objetivo es siempre que todo resulte natural, rápido y evidente, incluso para quien nunca haya utilizado una herramienta. Esa es la crueldad oculta del diseño muchas veces: después de incontables decisiones, pruebas y cambios, el mejor resultado puede ser precisamente que nadie se dé cuenta de todo el trabajo que hay detrás. En este caso, es una simple caja y debería parecer una simple caja. (Aunque la de Claude ya no la miraremos nunca igual.)

(Vía Unsung.)

_____
* También hay quien los llama campo de entrada de texto, compositor de mensajes, cuadro de entrada… pero más o menos se refieren a lo mismo.

Relacionados:

# Enlace permanente

Categorías: Modelismo

SuperEscuela Solar: un viaje gratis por el Sistema Solar para jóvenes que ganas de aprender sobre el Cosmos

Microsiervos - Hace 10 horas 28 mins

Nos han escrito desde Costa Rica para enseñarnos SuperEscuela Solar, un simulador educativo del Sistema Solar en 3D que parece un buen recurso para jovenzuelos, profesores y curiosos de todas las edades. La idea es subirse a una nave espacial virtual y viajar por el vecindario cósmico, a lo Carl Sagan, desde Mercurio hasta los confines del Sistema Solar, visitando planetas, lunas, asteroides, cometas e incluso algunas sondas espaciales.

No hay que descargar ningún software: todo funciona directamente en el navegador, también en móviles y tabletas. Es gratuito, no tiene anuncios, no hace falta registrarse y funciona tanto en español como en inglés.

Un detalle interesante es que las posiciones de los astros se calculan con datos del JPL de la NASA, de modo que se puede ver aproximadamente donde están en cada momento, acelerar el tiempo y contemplar sus movimientos orbitales. En total hay 8 planetas (¡pobre Plutón!), 459 lunas, unos 9.100 asteroides de los cinturones principal y de Kuiper, cometas, visitantes interestelares como ’Oumuamua y ocho naves espaciales, entre ellas las Voyager. El fondo celeste utiliza datos de 9.096 estrellas del catálogo Yale y de la misión Gaia de la ESA.

Además de toda esta información, para hacerlo más entretenido, también hay 13 misiones y 12 recorridos guiados con los que se pueden explorar las lunas de Júpiter, seguir el viaje de las sondas Voyager o entender por qué Plutón perdió su categoría de planeta. También hay un modo para comparar los tamaños reales de los astros, que por desgracia deja a la Tierra bastante mal parada.

El proyecto nació en Alajuela (Costa Rica) con la intención de ofrecer herramientas educativas accesibles para estudiantes de habla hispana, independientemente de sus recursos. En este formato puede utilizarse en clase con un proyector o individualmente, explorando libremente o siguiendo las explicaciones. Tiene ese atractivo de los programas que permiten aprender casi sin darse cuenta, toqueteando botones y viajando de un mundo a otro. Y no hace falta esperar a que Elon Musk termine de fabricar sus naves espaciales.

Relacionados:

# Enlace permanente

Categorías: Modelismo

Transport públic per a l’esdeveniment ‘LOS40 Music Awards Santander 2026’ al Palau Sant Jordi

Notícias TMB - Hace 12 horas 48 mins
<p>&nbsp;</p><p><span lang="CA">Amb motiu de l’esdeveniment <strong>’LOS40 Music Awards Santander 2026’&nbsp;</strong>que tindrà lloc al Palau Sant Jordi demà divendres, 6 de novembre (20 hores), Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) habilitarà un <strong>servei d’autobusos llançadora per a la pujada</strong>, que farà el recorregut entre la plaça d’Espanya i el Palau Sant Jordi i circularà entre les 18 h i les 20 hores. També posarà en funcionament un <strong>servei llançadora de busos de baixada</strong> quan finalitzi el concert (a partir de la mitjanit aproximadament) entre el recinte i la plaça d’Espanya.</span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">En aquests serveis de busos llançadora seran vàlids tots els títols de transport del sistema tarifari integrat i els vehicles portaran l'indicador de línia “<strong>Pl. Espanya – Palau St. Jordi</strong>”.</span><strong><span lang="CA"></span></strong></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA"><strong>Divendres el metro circula fins a les 2 de la matinada</strong>.&nbsp;</span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">Per a més informació es pot consultar la secció&nbsp;</span><a href="https://www.tmb.cat/ca/transport-barcelona/avisos-servei"><span lang="CA">avisos de servei</span></a><span lang="CA"> del web de TMB.</span></p>
Categorías: Tren real

La línia 22 d’autobús: 115 anys de la línia més longeva de Barcelona

Notícias TMB - Hace 12 horas 52 mins
<p><span lang="CA">La història de la línia 22 és, en molts aspectes, la <strong>història de l'evolució de Barcelona</strong>. El seu recorregut al llarg del temps ha acompanyat el creixement urbà, les transformacions dels barris i els canvis tecnològics que han marcat la mobilitat de la ciutat durant més d'un segle i mig.</span></p><h4><span lang="CA"><strong>Del primer tramvia a la línia 22</strong></span></h4><p><span lang="CA">Avui la línia 22 és una ruta d'autobús que uneix la <strong>plaça de Catalunya</strong> amb <strong>el Carmel</strong>, però els seus orígens es remunten als inicis mateixos del transport urbà modern de la ciutat. De fet, és l'hereva directa del <strong>primer tramvia amb tracció animal que va circular per Barcelona</strong>, inaugurat el <strong>27 de juny de 1872</strong>, i que feia el recorregut entre <strong>la Boqueria</strong> i <strong>Gràcia</strong>. &nbsp;</span></p><p><span lang="CA">A <strong>principis del segle XX</strong>, i gràcies a l'electrificació, la xarxa tramviària de Barcelona va viure una profunda modernització. Així, <strong>l'any 1905</strong> funcionaven dues línies destacades: una que feia el trajecte<strong> Drassanes-Gràcia</strong> i l’altra amb l’itinerari <strong>Plaça Catalunya-Bonanova</strong>. La fusió d'ambdues donaria lloc, el <strong>1911 (fa 115 anys)</strong>, a la línia 22, que unia les Drassanes amb <strong>la Bonanova</strong> a través de <strong>les Rambles</strong>, el <strong>passeig de Gràcia</strong>, la <strong>plaça Lesseps</strong> i <strong>l'avinguda República Argentina</strong>.</span></p><p><span lang="CA">Aquella ruta travessava alguns dels eixos més representatius de la ciutat i connectava el centre històric amb els barris residencials de la part alta. Durant molt temps es convertiria en una de les principals portes d'accés entre el centre de Barcelona i <strong>Sant Gervasi</strong>.</span></p><h4><span lang="CA"><strong>Evolució, transició i transformació</strong></span></h4><p><span lang="CA">Els <strong>anys quaranta</strong> van ser especialment difícils. Les restriccions energètiques derivades de la postguerra obligaven sovint a limitar el servei només fins a la plaça de Catalunya. Malgrat aquestes dificultats, la línia va mantenir-se com una peça fonamental del sistema de transport urbà, recuperant posteriorment el seu recorregut complet.&nbsp;</span></p><p><span lang="CA">A les <strong>dècades de 1950 i 1960</strong> els tramvies van començar a cedir el pas als <strong>troleibusos</strong> i als <strong>autobusos</strong>, però la línia 22 tot i perdre els seus rails va continuar mantenint el seu numero d’identificació.</span></p><p><span lang="CA">Com anècdota de la línia 22 d’aquells anys, destacar que va incorporar una innovació curiosa per a l'època: <strong>un esquema gràfic del recorregut de la línia en forma de termòmetre</strong>, similar als plànols que ja utilitzava el metro. Era un petit avanç en la informació al viatger que avui considerem imprescindible però que aleshores resultava força innovador.&nbsp;</span></p><p><span lang="CA">La gran transformació arribaria el <strong>15 de gener de 1961</strong>, quan la línia de tramvia va ser substituïda per autobusos. Inicialment va adoptar la <strong>denominació D</strong>, mantenint pràcticament el mateix recorregut i ampliant-lo fins a <strong>Pedralbes</strong>. El canvi responia a la política municipal de progressiva substitució dels tramvies per autobusos, considerada aleshores una solució més flexible per adaptar-se a la circulació urbana.&nbsp;</span></p><p><span lang="CA">Només tres anys més tard recuperaria la seva numeració com a línia 22, una denominació que ha arribat fins als nostres dies. Durant les dècades següents el seu itinerari experimentaria nombroses modificacions. Les obres del metro, els canvis de sentit de circulació, les reformes urbanístiques i les noves necessitats de mobilitat obligaven a ajustar contínuament el recorregut.</span></p><h4><span lang="CA"><strong>Una línia pionera i testimoni dels canvis urbans de Barcelona</strong></span></h4><p><span lang="CA">La línia 22 ha estat molt més que un servei de transport. Ha estat un laboratori on s'han assajat moltes de les innovacions que després s'han estès a la xarxa.</span></p><p><span lang="CA"><strong>L'any 1974</strong>, per exemple, va començar a utilitzar els <strong>nous carrils bus implantats a la Diagonal</strong>, una mesura pionera destinada a donar prioritat al transport públic. També va participar en els primers processos de modernització de l'operació dels autobusos. El <strong>1980</strong> va incorporar el <strong>sistema de cobrament automàtic</strong> i l'<strong>explotació amb agent únic</strong>, una evolució que canviaria per sempre la manera de viatjar en autobús a Barcelona.&nbsp;</span></p><p><span lang="CA">La història de la 22 també està plena de petites fites humanes. El <strong>juliol de 1988</strong> hi va començar a treballar <strong>Julia Peña Caro</strong>, la <strong>primera dona conductora de la companyia d'autobusos de Barcelona</strong> i que&nbsp;</span>precisamente es va posar al <span lang="CA">volant dels vehicles d'aquesta línia. Aquest fet va representar un pas important cap a la normalització de la presència femenina en una professió tradicionalment ocupada per homes.&nbsp;</span></p><h4><span lang="CA"><strong>La Nova Xarxa Bus i la supervivència de la 22</strong></span></h4><p><span lang="CA">L'arribada de la <strong>Nova Xarxa Bus</strong> va posar en dubte el futur de moltes línies històriques. El <strong>2016</strong> es va plantejar fins i tot la desaparició de la 22 dins la reorganització de la xarxa. Finalment, es va mantenir en servei, encara que amb un recorregut més curt.&nbsp;</span></p><p><span lang="CA">Dos anys després, el <strong>2018</strong>, la línia va tornar a reinventar-se. El seu terminal es va traslladar al Carmel i, amb aquesta modificació, la 22 passava a connectar de manera directa la plaça de Catalunya amb <strong>Vallcarca</strong>, <strong>el Coll</strong> i <strong>el Carmel</strong>, reforçant la comunicació entre el centre i diversos barris de muntanya.&nbsp;</span></p><h4><span lang="CA"><strong>Un patrimoni en moviment</strong></span></h4><p><span lang="CA">La línia 22 és molt més que una simple línia d'autobús. És un testimoni viu de la història del transport públic barceloní, una ruta que ha passat de l'arrossegament animal a l'autobús modern, que ha sobreviscut a guerres, canvis urbanístics, transformacions tecnològiques i reformes de la xarxa.</span></p><p><span lang="CA">Quan avui un autobús de la 22 surt de la plaça de Catalunya camí del Carmel, no només transporta passatgers. També recorre més de <strong>115 anys d'història de Barcelona</strong>, seguint, en bona part, el mateix corredor urbà que ja utilitzaven els primers tramvies de la ciutat el 1872. Pocs serveis públics poden explicar, amb tanta claredat, l'evolució d'una ciutat sencera.</span></p><article class="media media--type-image media--view-mode-wysiwyg" data-quickedit-entity-id="media/244643" data-tmb-media-id="media-244643"> <div class="field field-name-field-media-image field-type-image field-label-visually_hidden"> <div class="field-label visually-hidden">Imatge</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"> <img loading="lazy" src="https://pro.static.noticies.tmb.cat/s3fs-public/2026-10/passeig-de-la-bonanova-en-1934-tramvia-de-dos-pisos-amb-imperial-descobert.jpg" width="1791" height="947" alt="Tramvia de dos pisos amb imperial descobert de la línia 22 circulant pel passeig de la Bonanova, any 1934 / Foto: Arxiu TMB" title="Tramvia de dos pisos amb imperial descobert de la línia 22 circulant pel passeig de la Bonanova, any 1934 / Foto: Arxiu TMB" typeof="Image"> </div> </div> </div> </article> <p><strong>Tramvia de dos pisos amb imperial descobert de la línia 22 circulant pel passeig de la Bonanova, any 1934 / Foto: Arxiu TMB</strong></p><article class="media media--type-image media--view-mode-wysiwyg" data-quickedit-entity-id="media/244644" data-tmb-media-id="media-244644"> <div class="field field-name-field-media-image field-type-image field-label-visually_hidden"> <div class="field-label visually-hidden">Imatge</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"> <img loading="lazy" src="https://pro.static.noticies.tmb.cat/s3fs-public/2026-10/anys-40.jpg" width="4202" height="3002" alt="Tramvia de la linia 22, dècada de 1940 / Foto: Arxiu TMB" title="Tramvia de la linia 22, dècada de 1940 / Foto: Arxiu TMB" typeof="Image"> </div> </div> </div> </article> <p><strong>Tramvia de la linia 22, dècada de 1940 / Foto: Arxiu TMB</strong></p><article class="media media--type-image media--view-mode-wysiwyg" data-quickedit-entity-id="media/244645" data-tmb-media-id="media-244645"> <div class="field field-name-field-media-image field-type-image field-label-visually_hidden"> <div class="field-label visually-hidden">Imatge</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"> <img loading="lazy" src="https://pro.static.noticies.tmb.cat/s3fs-public/2026-10/any-1965-a-la-cantonada-passeig-de-gracia-placa-de-catalunya.jpg" width="3452" height="2089" alt="Tramvia de la linia 22 a la cantonada de plaça Catalunya amb passeig de Gràcia, any 1965 / Foto: Arxiu TMB " title="Tramvia de la linia 22 a la cantonada de plaça Catalunya amb passeig de Gràcia, any 1965 / Foto: Arxiu TMB " typeof="Image"> </div> </div> </div> </article> <p><strong>Tramvia de la linia 22 a la cantonada de plaça Catalunya amb passeig de Gràcia, any 1965 / Foto: Arxiu TMB</strong>&nbsp;</p><article class="media media--type-image media--view-mode-wysiwyg" data-quickedit-entity-id="media/244646" data-tmb-media-id="media-244646"> <div class="field field-name-field-media-image field-type-image field-label-visually_hidden"> <div class="field-label visually-hidden">Imatge</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"> <img loading="lazy" src="https://pro.static.noticies.tmb.cat/s3fs-public/2026-10/anys-70-pegaso-monotral-6035.jpg" width="1319" height="879" alt="Un autobús Pegaso Monotral 6035 donant servei a la línia 22 els anys 70 / Foto: Arxiu TMB " title="Un autobús Pegaso Monotral 6035 donant servei a la línia 22 els anys 70 / Foto: Arxiu TMB " typeof="Image"> </div> </div> </div> </article> <p><strong>Un autobús Pegaso Monotral 6035 donant servei a la línia 22 els anys 70 / Foto: Arxiu TMB&nbsp;</strong></p><article class="media media--type-image media--view-mode-wysiwyg" data-quickedit-entity-id="media/244647" data-tmb-media-id="media-244647"> <div class="field field-name-field-media-image field-type-image field-label-visually_hidden"> <div class="field-label visually-hidden">Imatge</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"> <img loading="lazy" src="https://pro.static.noticies.tmb.cat/s3fs-public/2026-10/1996-mercedes-benz-o-405-2.jpg" width="1629" height="1093" alt="Autobús Mercedes Benz 0-405 6035 donant servei a la línia 22, any 1996 / Foto: Arxiu TMB" title="Autobús Mercedes Benz 0-405 6035 donant servei a la línia 22, any 1996 / Foto: Arxiu TMB" typeof="Image"> </div> </div> </div> </article> <p><strong>Autobús Mercedes Benz 0-405 6035 donant servei a la línia 22, any 1996 / Foto: Arxiu TMB</strong></p><article class="media media--type-image media--view-mode-wysiwyg" data-quickedit-entity-id="media/244648" data-tmb-media-id="media-244648"> <div class="field field-name-field-media-image field-type-image field-label-visually_hidden"> <div class="field-label visually-hidden">Imatge</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"> <img loading="lazy" src="https://pro.static.noticies.tmb.cat/s3fs-public/2026-10/tmb231202_ph_066_20231212125745_142076-2.jpg" width="4153" height="2827" alt="La línia 22 ja donant el servei actual pl. Catalunya - Carmel / Foto: Arxiu TMB" title="La línia 22 ja donant el servei actual pl. Catalunya - Carmel / Foto: Arxiu TMB" typeof="Image"> </div> </div> </div> </article> <p><strong>La línia 22 ja donant el servei actual pl. Catalunya - Carmel / Foto: Arxiu TMB</strong></p><p>&nbsp;</p><p><span lang="CA"></span></p>
Categorías: Tren real

Rivi instala engrasadores de vía para la línea 6 de Metro de Madrid

revista Vía Libre - Mié, 11/18/2026 - 23:00
Con sede en Zaragoza La línea 6 de Metro de Madrid, en proceso de automatizaciòn, ha recibido los 53 engrasadores de vía para facilitar la eficiencia y el confort de los viajeros del metropolitano
Categorías: Tren real

CAF modernizará la señalización y las telecomunicaciones del ferrocarril Huancayo-Huancavelica, en Perú

revista Vía Libre - Mié, 11/18/2026 - 23:00
Conocido como el y#39;Tren Machoy#39; La compañía desplegará los sistemas de señalizaciòn, ETCS Nivel 1, telecomunicaciones y control de tráfico en el Ferrocarril Huancayo- Huancavelica.Supone la entrada de CAF en el mercado ferroviario peruano a través de uno de los principales proyectos de transporte del país.
Categorías: Tren real

Más de 10,3 millones de viajeros utilizaron los servicios de FGV en octubre

revista Vía Libre - Mié, 11/18/2026 - 23:00
Un 1,62 por ciento más que en el mismo mes del año anterior Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) facilitò la movilidad de 10.355.405 personas en el mes de octubre, lo que representa un incremento de la demanda del 1,62 por ciento respecto al mismo mes del año anterior. Del total, más de 8,7 millones de usuarios se desplazaron en Metrovalencia y más de 1,6 lo hicieron en Tram dyrsquo;Alacant.
Categorías: Tren real

Páginas