<p><span lang="CA">El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ha licitat les obres per a completar la remodelació global del vestíbul de l’estació de metro de Glòries (L1), per un import d’1,6 MEUR. L’obra que es licita correspon a la tercera i última fase de les actuacions d’ampliació de l’accés del carrer Badajoz i de connexió amb el Museu del Disseny (DHUB).</span><strong><span lang="CA"></span></strong></p><p><span lang="CA">La Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona tenen subscrit un conveni de col·laboració per a la remodelació de l’accés del carrer Badajoz&nbsp;i del vestíbul de l’estació de Glòries de l’L1 per ampliar la seva capacitat, millorar les seves funcionalitats i connectar-lo sota nivell de carrer amb el Museu del Disseny (DHUB). Aquestes obres acabaran convertint l’estació de Glòries en la primera a disposar d’un accés a l’interior d’un equipament. Fins al moment, l’Ajuntament n’ha executat la primera fase i té en marxa la segona, corresponent a l’execució d’un nou àmbit del vestíbul. El projecte ha estat desenvolupat a partir de la proposta guanyadora del concurs impulsat pel mateix DHUB i el FAD, uns treballs que quedaran completats l’estiu vinent.&nbsp;</span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">El Departament licita les obres que culminaran aquesta intervenció, amb la remodelació i millora del vestíbul preexistent, amb l’objectiu d’afavorir la mobilitat i confort de les persones usuàries. Els treballs&nbsp;començaran aquest estiu,&nbsp;i inclouran principalment:</span></p><p><span lang="CA"></span></p><ul type="square"><li><span lang="CA"></span><span lang="CA"><strong>Remodelació del vestíbul</strong> mitjançant la supressió de l’espai de bar que es traslladarà a l’àmbit del vestíbul ampliat i la reubicació de la línia de barreres tarifàries i de les màquines de venda de tiquets.</span></li></ul><p><span lang="CA"></span></p><ul type="square"><li><span lang="CA"></span><span lang="CA"><strong>Ampliació de la superfície del vestíbul</strong></span><span lang="CA"></span></li></ul><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA"></span></p><ul type="square"><li><p><span lang="CA"></span><span lang="CA"><strong>Instal·lació d’una escala mecànica&nbsp;</strong>i dues escales fixes laterals de connexió entre el vestíbul i l’andana central</span></p><p><span lang="CA"></span></p></li><li><p><span lang="CA"></span><span lang="CA"><strong>Ampliació de les escales fixes que connecten el vestíbul i les andanes laterals</strong></span><span lang="CA"></span></p><p><strong><span lang="CA"></span></strong></p></li><li><span lang="CA"></span><span lang="CA"><strong>Nous acabats i mobiliari:&nbsp;</strong>Repavimentació dels espais, mampares, col·locació de nous revestiments</span></li></ul><p><span lang="CA"></span></p><ul type="square"><li><span lang="CA"></span><span lang="CA">Adequació de la <strong>senyalèctica</strong>&nbsp;</span></li></ul><p><span lang="CA"></span></p><ul type="square"><li><span lang="CA"></span><span lang="CA">Renovació de l’<strong>enllumenat&nbsp;</strong>del vestíbul</span></li></ul><p><span lang="CA"></span></p><ul type="square"><li><span lang="CA"></span><span lang="CA">Adequació de les instal·lacions</span></li></ul><p><em><strong><span lang="CA"></span></strong></em></p>

se llevó de madrugada material de la zona del siniestro ferroviario de Adamuz (Córdoba), en el que han muerto 46 personas y ha habido más de 120 heridos, cuatro días después del suceso, ocurrido el domingo 18 de enero, y practicó distintas pruebas "sin advertirlo, ni solicitarlo", según recoge la Guardia Civil en un oficio a la jueza.

TAIWAN: Mitsubishi Heavy Industries has awarded Systra a subcontract to carry out the independent safety assessment of the Automatic Train Control system onboard unit MHI has developed for Taiwan High Speed Rail Corp’s existing fleet of 30 Series 700T trainsets.

Lyra Rebane ha creado una CPU x86 en CSS, todo un atrevido y bizarro invento que combina las instrucciones en código máquina de la CPU x86 con el lenguaje de hojas de estilo CSS de los navegadores web supervitaminado y mineralizado. El resultado, añadiendo una interfaz de entrada y salida, es que se pueden ejecutar programas de x86 directamente en el navegador, sin JavaScript siquiera*. El resultado es lento y carente de practicidad, pero ahí queda.

Se puede observar gracias al ejemplo incluido que es capaz de hacer algunas de las cosas típicas de los programas de demostración, como generar la secuencia de Fibonacci o el triángulo de Pascal. Es lento de narices, eso sí, y prácticamente se puede ver cual blinkenlights el «paso a paso» de los registros, instrucciones y la interfaz de entrada/salida a la consola de texto y el teclado, que aparece sólo cuando es necesario. El código máquina es el original de 16 bits del 8086 al que se le han quitado algunas complicaciones, como algunos flags.

El ingenio incluye unos 0x600 bytes de memoria (unos 1,5 KB), aunque se pueden ampliar. Los programas se cargan a partir de la dirección 0x100, y todo recibe el el rimbombante nombre de CSS-OS (Sistema Operativo de Hojas de Estilo en Cascada). Tan sencillo y divertido como eso, y tan complicado a la vez.

_____
* En realidad sí que hay un script, que se utiliza a modo de reloj y para que sea más estable. Existe también una versión sin ese script que utiliza animaciones pero que resulta más lenta todavía y es algo inestable. Aunque, funcionar, funciona.

# Enlace Permanente

UK: Open access passenger train start-up Go-op Co-operative says ‘a hostile investment environment’ has so far prevented it from raising the funding it needs to launch, and there is ’now one last chance’ to for investors to step in.

<p>La <strong>xarxa del metro de Barcelona</strong> tal i com la coneixem avui, després de cent anys de vida, ha patit moltes modificacions i canvis: en els noms de les estacions, en els models i color dels trens, les ampliacions de la xarxa, en la digitalització dels sistemes d'informació... i també en la <strong>numeració de les línies </strong>de metro. En els inicis, les línies del metro existents es representaven amb números romans, més tard, l'any 1982, van passar a la numeració aràbiga actual, més clara, simple i funcional. &nbsp;</p><p>La <strong>numeració romana</strong>, molt emprada fins a l'arribada de la impremta el segle XV i molt utilitzada també per la seva simplicitat, va ser reemplaçada completament per l'aràbiga, com a sistema de representació numèrica a Occident, des de finals de l'edat mitjana, sobretot per la seva popularitat a l'hora de realitzar càlculs matemàtics complexos. Tot i això, els números romans perviuen avui encara en contextos concrets d'ús (culturals, històrics), gairebé sempre amb un sentit ordinal, com per exemple per representar els segles, els anys, les edicions de determinats esdeveniments, les dinasties, els volums de llibres... <strong>A Barcelona, fins a l'any 1982 els números romans també els trobàvem a les línies de metro a les nomenclatures de les línies: línia I, línia II, línia III, línia IV i línia V.</strong>&nbsp;</p><figure role="group" class="caption caption-drupal-media"> <article class="media media--type-image media--view-mode-wysiwyg" data-quickedit-entity-id="media/242498" data-tmb-media-id="media-242498"> <div class="field field-name-field-media-image field-type-image field-label-visually_hidden"> <div class="field-label visually-hidden">Imatge</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"> <img loading="lazy" src="https://pro.static.noticies.tmb.cat/s3fs-public/2024-05/fot2502_20200716164601_102586_poble-sec-1978.jpg" width="600" height="400" alt="Accés de l'estació Parlament (actual Poble Sec) l'any 1978 / Foto: Arxiu TMB" title="Accés de l'estació Parlament (actual Poble Sec) l'any 1978 / Foto: Arxiu TMB" typeof="Image"> </div> </div> </div> </article> <figcaption>Accés de Parlament (avui Poble Sec) de la línia III, l'any 1978 / Foto: Arxiu Fundació TMB</figcaption> </figure> <p>&nbsp;</p><p><span>Fins a l’any 1960, el metro de Barcelona estava dividit entre dues companyies: el Gran Metro, que operava l’actual L3, i el Metro Transversal, responsable de les futures L1 i L5. En obrir el Transversal la seva segona línia, que avui coneixem com a L5, identificaria les seves dues línies com a línies I i II.</span><span> </span><span>Amb la fusió de les dues empreses gestores del metro, es va implantar un <strong>sistema de numeració unificat en xifres romanes</strong>: la línia del Gran Metro va passar a ser la línia III, mentre que les del Transversal mantindrien la seva numeració: I i II. I així va ser fins a <strong>l'any 1982</strong>, moment en què es va decidir modernitzar la xarxa de metro i fer-la més entenedora per als usuaris i usuàries. Amb aquest objectiu es van <strong>reorganitzar els números de les línies</strong>, com la<strong> </strong>unió dels ramals de les línies III i IIIB, que varen formar part de la línia 3;<strong> </strong>i també van <strong>canviar els noms d'algunes estacions</strong>, i van adoptar el nom que tenen actualment, moltes d'elles van catalanitzar el nom, per exemple.&nbsp;</span></p><p><span>Així el sistema de nomenclatura romana es va substituir per la <strong>numeració aràbiga que coneixem actualment, més clara, més moderna i funcional: les línies I, III, IV i V van convertir-se en les línies 1, 3, 4 i 5</strong>, respectivament. Les línies creades després d’aquesta data (línies 2, 9, 10 i 11) ja van néixer ja amb numeració aràbiga.</span></p><figure role="group" class="caption caption-drupal-media"> <article class="media media--type-image media--view-mode-wysiwyg" data-quickedit-entity-id="media/242732" data-tmb-media-id="media-242732"> <div class="field field-name-field-media-image field-type-image field-label-visually_hidden"> <div class="field-label visually-hidden">Imatge</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"> <img loading="lazy" src="https://pro.static.noticies.tmb.cat/s3fs-public/2024-07/roquetes-lina-iv_2.jpg" width="547" height="750" alt="Roquetes L4 es va estrenar el 19 d’abril de 1982. L'any 1999 va convertir-se en l'actual Via Júlia / Foto: Arxiu TMB" title="Roquetes L4 es va estrenar el 19 d’abril de 1982. L'any 1999 va convertir-se en l'actual Via Júlia / Foto: Arxiu TMB" typeof="Image"> </div> </div> </div> </article> <figcaption>L'estació de Via Júlia, abans Roquetes, l'any 1982, amb la doble numeració / Foto: Arxiu Fundació TMB&nbsp;</figcaption> </figure> <p>&nbsp;</p><figure role="group" class="caption caption-drupal-media"> <article class="media media--type-image media--view-mode-wysiwyg" data-quickedit-entity-id="media/242662" data-tmb-media-id="media-242662"> <div class="field field-name-field-media-image field-type-image field-label-visually_hidden"> <div class="field-label visually-hidden">Imatge</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"> <img loading="lazy" src="https://pro.static.noticies.tmb.cat/s3fs-public/2024-07/maladeta.jpg" width="600" height="400" alt="Fins al 1982 l'estació de Can Vidalet s'anomenava Maladeta / Foto: Arxiu TMB" title="Fins al 1982 l'estació de Can Vidalet s'anomenava Maladeta / Foto: Arxiu TMB" typeof="Image"> </div> </div> </div> </article> <figcaption>Maladeta (avui Can Vidalet), a finals dels 70, amb la línia en números romans / Foto: Arxiu Fundació TMB</figcaption> </figure> <p>&nbsp;</p><figure role="group" class="caption caption-drupal-media"> <article class="media media--type-image media--view-mode-wysiwyg" data-quickedit-entity-id="media/243719" data-tmb-media-id="media-243719"> <div class="field field-name-field-media-image field-type-image field-label-visually_hidden"> <div class="field-label visually-hidden">Imatge</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"> <img loading="lazy" src="https://pro.static.noticies.tmb.cat/s3fs-public/2025-08/i3.1.3421.-oficina-sagrada-familia.-1973_1.jpg" width="928" height="697" alt="Les línies amb números romans al panell del centre de Control de Transit Centralitzat l'any 1973 / Foto: Arxiu Fundació TMB" title="Les línies amb números romans al panell del centre de Control de Transit Centralitzat l'any 1973 / Foto: Arxiu Fundació TMB" typeof="Image"> </div> </div> </div> </article> <figcaption>A l'esquerra es poden veure representades les línies amb números romans al panell del centre de Control de Transit Centralitzat l'any 1973 / Foto: Arxiu Fundació TMB</figcaption> </figure> <p>&nbsp;</p><p><strong>Els orígens de la línia II (l'actual L5)</strong></p><p><span>Menció a part mereix l'antiga línia II, també coneguda com a Transversal Alt, inaugurada el 1959 com un segon eix transversal que complementava el servei ofert per l'L1. El 1971 es va produir l'annexió de la línia II (Sagrera - Horta) a la línia V (San Ramón - Diagonal), una solució provisional fins que es reprenguessin les obres de la línia II entre Paral·lel (abans Poble Sec) i Sagrada Família. Així, el mateix dia que s'inauguraven les estacions de Verdaguer, Sagrada Família i Camp de l'Arpa es feia efectiva l'annexió, unint Collblanc amb Horta. A causa d'aquesta fusió entre les dues línies, una estació ubicada entre Sant Pau / Dos de Maig i Sagrada Família no arribaria a entrar mai en servei. L'anomenada estació Gaudí, construïda segons les previsions inicials, però que amb la fusió de línies, quedava massa a prop de la de Sagrada Família. És per això que la línia II va "desaparèixer", deixant l'espai per a la posterior L2 i la línia V, el 1982 va ser l'L5.</span></p>

El conseller de Vivienda, Territorio y Movilidad, José Luis Mateo, ha señalado que "no fue posible" incorporar servicios nocturnos de tren durante el Carnaval de Lloseta ante las acusaciones de MÉS per Mallorca de "mentir" para "tener más poder de negociación" con el comité de empresa de Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM).

TAIWAN: Preliminary works have started with a groundbreaking ceremony on the 15·6 km Keelung MRT light metro line that is to link Nangang high speed rail station in Taipei to the Badu area in Keelung.

Con una inversión de 7,2 millones de euros Metro de Madrid invertirá 7,2 millones de euros en el suministro del nuevo vestuario de trabajo para 3.100 agentes. El contrato, que se adjudicò ayer y tiene una vigencia de tres años, permitirá renovar la ropa de la plantilla y asegurar su reposiciòn anual o cuando sea necesario por desgaste o incidencias.

Con más de 32,2 millones de desplazamientos anuales Los 35 municipios situados alrededor de Valencia en los que presta servicio Metrovalencia registraron durante el pasado año 32.268.377 de desplazamientos, lo que significa que el 35,2 por ciento de los viajeros de la explotaciòn Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana, FGV, en la provincia de Valencia proviene de fuera de la capital.

Con una inversión de 38 millones, se han incorporado diez ascensores y un nuevo vestíbulo Metro de Madrid ha finalizado las obras de modernizaciòn de la estaciòn de Avenida de América, que han permitido convertir esta infraestructura en plenamente accesible mediante la construcciòn de un nuevo vestíbulo y la instalaciòn de diez ascensores.

Por importe de 768.336 euros y un plazo de 18 meses Adif Alta Velocidad ha adjudicado el contrato para la redacciòn del proyecto básico y constructivo de una nueva base de mantenimiento para el tramo Antequera-Granada. El importe asciende 768.336 euros y el plazo de ejecuciòn es de dieciocho meses.

 Los nuevos trenes comenzarán a operar en la segunda mitad de 2026 Comboios de Portugal ha recibido la segunda unidad, la primera totalmente eléctrica, del conjunto de 22 nuevos trenes prara servicios regionales encargados a Stadler, del modelo FLIRT, continuando el proceso de modernizaciòn de la flota ferroviaria nacional.

Del 27 de febrero al 2 de marzo, por las obras para la conexión de la plataforma logística PLISAN Renfe habilitará entre el 27 de febrero y el 2 de marzo un plan alternativo de transporte por carretera para garantizar la movilidad de los viajeros durante las obras que Adif va a realizar entre Salvaterra y As Neves para la conexiòn del nuevo apartadero de la plataforma logística PLISAN.