La finalización del proyecto se estima que será en 2027 El consorcio MossIA, del que forma parte Acciona, ha terminado la subestructura del tramo de 2,6 kilòmetros entre Dilling y Saastad. Se trata de una secciòn incluida en la línea de doble vía Sandbukta-Moss-Syaring;stad, en Noruega.

Avanzan también en el torno de ruedas El Grupo Vilor trabaja en la puesta en servicio del nuevo túnel de lavado de trenes de los talleres del Pla de Vilanoveta y ha completado el montaje de vía.

POLAND: Delegations from the Ministry of Infrastructure and national operator PKP Intercity visited the Nowy Sącz factory of Newag to see the production of the first of 35 electro-diesel long-distance trainsets.

La aparición de cucarachas en dos trenes de la red del Cercanías en la provincia de Málaga y una avería en otro tren han provocado cancelaciones de varios servicios durante la mañana de este martes en las líneas C-1 (Málaga-Fuengirola), por un lado, y retrasos en la C-2 (Málaga-Pizarra), por otro.

USA: Integral dx has delivered a diesel shunting locomotive to the US Air Force, after supplying locos to the Army and Navy.

Los datos hechos públicos este martes por el Instituto Nacional de Estadística (INE) recogen que en enero han sido 61.031 los turistas que han visitado Córdoba, un 11,91% menos que en el mismo mes del año anterior y un incremento del 4,99% respecto a 2019.

UK: The UK government has confirmed funding for seven new stations in Wales, including five so-called ’Burns stations’ on the South Wales main line proposed following cancellation of a major M4 motorway scheme.

se llevó de madrugada material de la zona del siniestro ferroviario de Adamuz (Córdoba), en el que han muerto 46 personas y ha habido más de 120 heridos, cuatro días después del suceso, ocurrido el domingo 18 de enero, y practicó distintas pruebas "sin advertirlo, ni solicitarlo", según recoge la Guardia Civil en un oficio a la jueza.

TAIWAN: Mitsubishi Heavy Industries has awarded Systra a subcontract to carry out the independent safety assessment of the Automatic Train Control system onboard unit MHI has developed for Taiwan High Speed Rail Corp’s existing fleet of 30 Series 700T trainsets.

Lyra Rebane ha creado una CPU x86 en CSS, todo un atrevido y bizarro invento que combina las instrucciones en código máquina de la CPU x86 con el lenguaje de hojas de estilo CSS de los navegadores web supervitaminado y mineralizado. El resultado, añadiendo una interfaz de entrada y salida, es que se pueden ejecutar programas de x86 directamente en el navegador, sin JavaScript siquiera*. El resultado es lento y carente de practicidad, pero ahí queda.

Se puede observar gracias al ejemplo incluido que es capaz de hacer algunas de las cosas típicas de los programas de demostración, como generar la secuencia de Fibonacci o el triángulo de Pascal. Es lento de narices, eso sí, y prácticamente se puede ver cual blinkenlights el «paso a paso» de los registros, instrucciones y la interfaz de entrada/salida a la consola de texto y el teclado, que aparece sólo cuando es necesario. El código máquina es el original de 16 bits del 8086 al que se le han quitado algunas complicaciones, como algunos flags.

El ingenio incluye unos 0x600 bytes de memoria (unos 1,5 KB), aunque se pueden ampliar. Los programas se cargan a partir de la dirección 0x100, y todo recibe el el rimbombante nombre de CSS-OS (Sistema Operativo de Hojas de Estilo en Cascada). Tan sencillo y divertido como eso, y tan complicado a la vez.

_____
* En realidad sí que hay un script, que se utiliza a modo de reloj y para que sea más estable. Existe también una versión sin ese script que utiliza animaciones pero que resulta más lenta todavía y es algo inestable. Aunque, funcionar, funciona.

# Enlace Permanente

UK: Open access passenger train start-up Go-op Co-operative says ‘a hostile investment environment’ has so far prevented it from raising the funding it needs to launch, and there is ’now one last chance’ to for investors to step in.

<p>La <strong>xarxa del metro de Barcelona</strong> tal i com la coneixem avui, després de cent anys de vida, ha patit moltes modificacions i canvis: en els noms de les estacions, en els models i color dels trens, les ampliacions de la xarxa, en la digitalització dels sistemes d'informació... i també en la <strong>numeració de les línies </strong>de metro. En els inicis, les línies del metro existents es representaven amb números romans, més tard, l'any 1982, van passar a la numeració aràbiga actual, més clara, simple i funcional. &nbsp;</p><p>La <strong>numeració romana</strong>, molt emprada fins a l'arribada de la impremta el segle XV i molt utilitzada també per la seva simplicitat, va ser reemplaçada completament per l'aràbiga, com a sistema de representació numèrica a Occident, des de finals de l'edat mitjana, sobretot per la seva popularitat a l'hora de realitzar càlculs matemàtics complexos. Tot i això, els números romans perviuen avui encara en contextos concrets d'ús (culturals, històrics), gairebé sempre amb un sentit ordinal, com per exemple per representar els segles, els anys, les edicions de determinats esdeveniments, les dinasties, els volums de llibres... <strong>A Barcelona, fins a l'any 1982 els números romans també els trobàvem a les línies de metro a les nomenclatures de les línies: línia I, línia II, línia III, línia IV i línia V.</strong>&nbsp;</p><figure role="group" class="caption caption-drupal-media"> <article class="media media--type-image media--view-mode-wysiwyg" data-quickedit-entity-id="media/242498" data-tmb-media-id="media-242498"> <div class="field field-name-field-media-image field-type-image field-label-visually_hidden"> <div class="field-label visually-hidden">Imatge</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"> <img loading="lazy" src="https://pro.static.noticies.tmb.cat/s3fs-public/2024-05/fot2502_20200716164601_102586_poble-sec-1978.jpg" width="600" height="400" alt="Accés de l'estació Parlament (actual Poble Sec) l'any 1978 / Foto: Arxiu TMB" title="Accés de l'estació Parlament (actual Poble Sec) l'any 1978 / Foto: Arxiu TMB" typeof="Image"> </div> </div> </div> </article> <figcaption>Accés de Parlament (avui Poble Sec) de la línia III, l'any 1978 / Foto: Arxiu Fundació TMB</figcaption> </figure> <p>&nbsp;</p><p><span>Fins a l’any 1960, el metro de Barcelona estava dividit entre dues companyies: el Gran Metro, que operava l’actual L3, i el Metro Transversal, responsable de les futures L1 i L5. En obrir el Transversal la seva segona línia, que avui coneixem com a L5, identificaria les seves dues línies com a línies I i II.</span><span> </span><span>Amb la fusió de les dues empreses gestores del metro, es va implantar un <strong>sistema de numeració unificat en xifres romanes</strong>: la línia del Gran Metro va passar a ser la línia III, mentre que les del Transversal mantindrien la seva numeració: I i II. I així va ser fins a <strong>l'any 1982</strong>, moment en què es va decidir modernitzar la xarxa de metro i fer-la més entenedora per als usuaris i usuàries. Amb aquest objectiu es van <strong>reorganitzar els números de les línies</strong>, com la<strong> </strong>unió dels ramals de les línies III i IIIB, que varen formar part de la línia 3;<strong> </strong>i també van <strong>canviar els noms d'algunes estacions</strong>, i van adoptar el nom que tenen actualment, moltes d'elles van catalanitzar el nom, per exemple.&nbsp;</span></p><p><span>Així el sistema de nomenclatura romana es va substituir per la <strong>numeració aràbiga que coneixem actualment, més clara, més moderna i funcional: les línies I, III, IV i V van convertir-se en les línies 1, 3, 4 i 5</strong>, respectivament. Les línies creades després d’aquesta data (línies 2, 9, 10 i 11) ja van néixer ja amb numeració aràbiga.</span></p><figure role="group" class="caption caption-drupal-media"> <article class="media media--type-image media--view-mode-wysiwyg" data-quickedit-entity-id="media/242732" data-tmb-media-id="media-242732"> <div class="field field-name-field-media-image field-type-image field-label-visually_hidden"> <div class="field-label visually-hidden">Imatge</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"> <img loading="lazy" src="https://pro.static.noticies.tmb.cat/s3fs-public/2024-07/roquetes-lina-iv_2.jpg" width="547" height="750" alt="Roquetes L4 es va estrenar el 19 d’abril de 1982. L'any 1999 va convertir-se en l'actual Via Júlia / Foto: Arxiu TMB" title="Roquetes L4 es va estrenar el 19 d’abril de 1982. L'any 1999 va convertir-se en l'actual Via Júlia / Foto: Arxiu TMB" typeof="Image"> </div> </div> </div> </article> <figcaption>L'estació de Via Júlia, abans Roquetes, l'any 1982, amb la doble numeració / Foto: Arxiu Fundació TMB&nbsp;</figcaption> </figure> <p>&nbsp;</p><figure role="group" class="caption caption-drupal-media"> <article class="media media--type-image media--view-mode-wysiwyg" data-quickedit-entity-id="media/242662" data-tmb-media-id="media-242662"> <div class="field field-name-field-media-image field-type-image field-label-visually_hidden"> <div class="field-label visually-hidden">Imatge</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"> <img loading="lazy" src="https://pro.static.noticies.tmb.cat/s3fs-public/2024-07/maladeta.jpg" width="600" height="400" alt="Fins al 1982 l'estació de Can Vidalet s'anomenava Maladeta / Foto: Arxiu TMB" title="Fins al 1982 l'estació de Can Vidalet s'anomenava Maladeta / Foto: Arxiu TMB" typeof="Image"> </div> </div> </div> </article> <figcaption>Maladeta (avui Can Vidalet), a finals dels 70, amb la línia en números romans / Foto: Arxiu Fundació TMB</figcaption> </figure> <p>&nbsp;</p><figure role="group" class="caption caption-drupal-media"> <article class="media media--type-image media--view-mode-wysiwyg" data-quickedit-entity-id="media/243719" data-tmb-media-id="media-243719"> <div class="field field-name-field-media-image field-type-image field-label-visually_hidden"> <div class="field-label visually-hidden">Imatge</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"> <img loading="lazy" src="https://pro.static.noticies.tmb.cat/s3fs-public/2025-08/i3.1.3421.-oficina-sagrada-familia.-1973_1.jpg" width="928" height="697" alt="Les línies amb números romans al panell del centre de Control de Transit Centralitzat l'any 1973 / Foto: Arxiu Fundació TMB" title="Les línies amb números romans al panell del centre de Control de Transit Centralitzat l'any 1973 / Foto: Arxiu Fundació TMB" typeof="Image"> </div> </div> </div> </article> <figcaption>A l'esquerra es poden veure representades les línies amb números romans al panell del centre de Control de Transit Centralitzat l'any 1973 / Foto: Arxiu Fundació TMB</figcaption> </figure> <p>&nbsp;</p><p><strong>Els orígens de la línia II (l'actual L5)</strong></p><p><span>Menció a part mereix l'antiga línia II, també coneguda com a Transversal Alt, inaugurada el 1959 com un segon eix transversal que complementava el servei ofert per l'L1. El 1971 es va produir l'annexió de la línia II (Sagrera - Horta) a la línia V (San Ramón - Diagonal), una solució provisional fins que es reprenguessin les obres de la línia II entre Paral·lel (abans Poble Sec) i Sagrada Família. Així, el mateix dia que s'inauguraven les estacions de Verdaguer, Sagrada Família i Camp de l'Arpa es feia efectiva l'annexió, unint Collblanc amb Horta. A causa d'aquesta fusió entre les dues línies, una estació ubicada entre Sant Pau / Dos de Maig i Sagrada Família no arribaria a entrar mai en servei. L'anomenada estació Gaudí, construïda segons les previsions inicials, però que amb la fusió de línies, quedava massa a prop de la de Sagrada Família. És per això que la línia II va "desaparèixer", deixant l'espai per a la posterior L2 i la línia V, el 1982 va ser l'L5.</span></p>

El conseller de Vivienda, Territorio y Movilidad, José Luis Mateo, ha señalado que "no fue posible" incorporar servicios nocturnos de tren durante el Carnaval de Lloseta ante las acusaciones de MÉS per Mallorca de "mentir" para "tener más poder de negociación" con el comité de empresa de Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM).

TAIWAN: Preliminary works have started with a groundbreaking ceremony on the 15·6 km Keelung MRT light metro line that is to link Nangang high speed rail station in Taipei to the Badu area in Keelung.