Sindicador de canales de noticias
Fa 70 anys el metro arribava a La Sagrera
L’endemà de la seva inauguració oficial, l’estació de La Sagrera va iniciar el seu servei per connectar la línia amb l’estació de Navas de Tolosa (avui Navas), oberta mesos abans a una distància de 629,3 metres, mentre continuaven les obres amb el tram fins a Horta, que es volia inaugurar per a la primavera d’aquell mateix any i completar així l’anhelada ampliació del Metro Transversal.
El Transversal, que va ser la segona línia de metro en funcionar a la ciutat comtal i aspirava a ser un tren d’enllaç entre els diferents centres ferroviaris de Barcelona, va aprofitar el creixement que aquesta ciutat estava experimentant cap al riu Besòs, i la conseqüent necessitat de dotar la zona dels corresponents serveis de transport, per reprendre el seu procés de desenvolupament que s’havia interromput amb motiu de la Guerra Civil.
Estació “model Barcelona”L’estació de La Sagrera està situada a 8 metres de fondària, al subsòl de l’avinguda Meridiana, entre els carrers Hondures i Garcilaso. Originàriament, pertanyia a les denominades estacions “model Barcelona”, que tenien la particularitat d’acollir, sota una gran volta, una andana central i dues de laterals. En principi, la primera estava destinada a l’entrada o embarcament dels viatgers, i les segones a la sortida o desembarcament. Una altra característica del seu disseny era la de disposar de vestíbuls molt amplis.
Totes les estacions construïdes als anys 50 en la prolongació del Metro Transversal cap a Sant Andreu tenien aquesta tipologia (Glòries, Clot, Navas, La Sagrera i Fabra i Puig), així com també l’estació de La Sagrera de la línia 2 del Tranversal Alt, actual línia 5, construïda l’any 1959. No obstant, amb el pas del temps aquestes instal·lacions han sofert canvis per tal d’adequar-se a les noves necessitats de la xarxa de metro i avui només l’estació de Navas continua mantenint el seu disseny original, tal i com va ser construïda, tret de la introducció de petites millores que la mobilitat urbana requereix.
En el cas de l’estació La Sagrera de línia 1, l’any 2005 va ser objecte d’una profunda remodelació, canviant la disposició original de dues vies i tres andanes, pròpies del “model Barcelona”, a dues vies i una única andana central àmplia. També es va dotar l’equipament d’ascensors i escales mecàniques i posteriorment es renovaria el vestíbul de correspondència amb la línia 5. El 2011 entrava en servei la nova estació de Rodalies Renfe de La Sagrera-Meridiana i s’ampliava el vestíbul d’intercanvi amb les línies de metro L5, L9 Nord i L10 Nord.
Com a data curiosa, cal esmentar que l'intercanviador de La Sagrera és avui un dels més utilitzats de tota la xarxa de metro.
ImatgeImatges de les obres i de la inauguració de La Sagrera (línia1) / Arxiu Fundació TMB
ImatgeVestíbul i andanes abans de la remodelació de l'estació / Arxiu Fundació TMB
Transport públic a l’Estadi Olímpic Lluís Companys per al 27 de gener (Barça – Vila-real)
Amb motiu del pròxim partit de Lliga, que se celebra demà dissabte, 27 de gener, entre el FC Barcelona i el Vila-real CF a l’Estadi Olímpic Lluís Companys a les 18.30 hores, metro i autobusos de TMB seran les opcions més recomanables per desplaçar-se a la muntanya de Montjuïc, no només per aquest esdeveniment sinó també per a tots els partits següents a celebrar a aquest recinte de Montjuïc mentre durin les obres al Camp Nou.
L’operativa especial prevista és la següent:
- La xarxa de metro reforçarà el servei amb més personal d’atenció, seguretat i neteja a les estacions d’Espanya (L1 i L3), Poble Sec (L3) i Paral·lel (L2 i L3). Hi haurà més trens en circulació, en funció de l’horari del partit, a les línies 1 i 3, les més indicades per apropar-se a l’Estadi Olímpic, amb l’estació d’Espanya com a centre neuràlgic. Recordem que dissabte el metro funciona de forma ininterrompuda durant tota la nit.
- S’habiliten dos serveis gratuïts d’autobusos llançadora per a les persones que tinguin entrada per assistir al partit, amb origen i final a la plaça d’Espanya, d’una banda, i a l’aparcament de Fira 2, de l’altra, que connectaran amb la zona de l’estadi. Aquests dos serveis especials de bus començaran dues hores abans de l’inici de l’esdeveniment esportiu i acabaran una hora i mitja després de la finalització. Els usuaris disposaran d’un total de 17 vehicles que sortiran en intervals d’entre 3 i 4 minuts.
- Una altra opció per apropar-se a la zona serà utilitzar el funicular de Montjuïc, que també es reforçarà i veurà incrementades les seves freqüències de pas durant les dues hores d’abans de l’inici del partit i durant les dues hores de després de l’acabament.
Cal recordar que també hi ha diverses línies regulars d’autobusos de TMB que apropen a la zona. Aproximen a l’Estadi Olímpic Lluís Companys les línies 13, 55, 125, 150; a la plaça d’Espanya arriben les línies D20, D40, H12, H16, V7, 13, 46, 65, 79, 91, 109, 150 i 165; al passeig de la Zona Franca: H16, V3, V5, 109 i 125.
Per a més informació, es pot consultar l’avís corresponent a la secció d’estat del servei del web de TMB.
Development » Deprecations #1664 (stable)
Development » Ignored Test Scan #2168 (stable)
Development » SpotBugs #1997 (stable)
Development » Packages #1758 (stable)
Development » Builds #2058 (stable)
Adif restablecerá la circulación en la línea R3, entre Parets del Vallés y La Garriga, el 4 de febrero
Desarrollo de las obras de la nueva línea de alta velocidad PalenciaAguilar de Campoo
Adif licitará la modernización de la señalización de la línea C-5 Atocha-Móstoles El Soto, en Madrid
Ouigo solicita la aprobación para ofrecer seis servicios en Cuenca a partir de junio
El ministro de Transportes y Movilidad Sostenible insta a un pacto de Estado por las infraestructuras
La Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia propone modificaciones a los cánones de Adif para 2024
Renfe amplía a doce la oferta de trenes turísticos en Castilla-La Mancha
Metro Bilbao acogerá la segunda edición de la prueba deportiva Underrun
Railsider desarrolla un nuevo sistema de gestión de vagones
La NASA da por terminada la misión del helicóptero Ingenuity en Marte
[Anotación en actualización]
La NASA acaba de anunciar que tras su vuelo número 72 al menos una de las aspas de los rotores del helicóptero Ingenuity ha resultado dañada, lo que le impedirá levantar el vuelo de nuevo. Así que ha dado por terminada su misión en Marte.
La sombra de un aspa rota que marca el fin de una impresionante misión – NASA/JPL
Aún se están investigando las causas del corte en las comunicaciones que hubo poco antes de ese último aterrizaje y la orientación del helicóptero.
Es una pena, pero no hay que olvidar que Ingenuity era una demostración tecnológica para ver si éramos capaces de hacer volar una máquina más pesada que el aire en la tenue atmósfera marciana. Para ello tenía que hacer cinco vuelos en 30 días… y ha hecho 72 vuelos en casi tres años, acumulando algo más de dos horas y ocho minutos en el aire.
Un grandísimo logro para el pequeño helicóptero y su grandísimo equipo.
Conferència: “El transport de persones per cable: mobilitat sostenible”
El proper dijous 22 de febrer de 2024 a les 18:00 hores es realitzarà una videoconferència amb el títol “El transport de persones per cable: mobilitat sostenible” a càrrec d’Eduard Bretcha, director de Teleféricos y Nieve, S.L., organitzada per Engitren.
La conferència es basarà en la presentació de les diferents tipologies de telefèrics tant aeris com terrestres, es farà especial menció a detalls del funicular del Tibidabo “La Cuca de Llum”. També es descriuran les característiques intrínseques d’aquests sistemes de transport que els fan especialment sostenibles, així com novetats tecnològiques adreçades a l’eficiència energètica.
Hi intervindrà: Eduard Bretcha, director de Teleféricos y Nieve, S.L. (filial de LEITNER Ropeways, un dels fabricants líder mundial de telefèrics)
Enginyer amb més de 20 anys d’experiència en el sector del Transport de Persones per Cable en l’entorn de les estacions d’esquí i muntanya, turisme i àmbit urbà tant nacional com internacional. Coordinador de més de 30 projectes englobant les diferents tipologies de telefèrics.