Pipper, el popular gos protagonista del programa "Pipper en Ruta" de TVE, va visitar Barcelona amb el seu inseparable company, el periodista Pablo Muñoz.

Pipper és conegut per recórrer Espanya per promoure la integració de les mascotes en els transports, hoteleria i llocs turístics.  A Barcelona, a banda de visitar els llocs més emblemàtics amb accés caní, Pipper va realitzar una part dels seus desplaçaments en metro, on va demostrar que és tot un #TMBGosExemplar.

Aprofitem per recordar-vos la normativa per viatjar amb animals tant a metro com autobús en el següent enllaç: https://www.tmb.cat/ca/atencio-al-client/guia-usuari/consells-us-i-convivencia

 

L’accés del carrer Badajoz de l’estació de metro de Glòries romandrà tancat des d’aquest dimarts 27 de febrer i durant els pròxims 4 mesos per poder dur a terme les obres d’ampliació del vestíbul de metro de l'L1 d’aquesta estació i la seva connexió amb el DHub. Durant aquest període quedaran operatius per als usuaris els accessos de l’avinguda Meridiana i plaça de les Glòries. 

Per oferir la màxima informació sobre aquesta incidència a la ciutadania es compta amb la presència de diferents informadors que des del passat divendres i fins al pròxim dimecres 28 de febrer són presents a l’estació de Glòries. Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) també ha senyalitzat convenientment l’estació per tal d’indicar el tancament de la sortida del carrer de Badajoz. Recordem que totes les afectacions es poden consultar al web https://ajuntament.barcelona.cat/glories/mobilitat/ i al web tmb (https://www.tmb.cat/ca/home).

Imatge

Ampliació del vestíbul i connexió amb el DHub

Les afectacions són necessàries per dur a terme els treballs per ampliar el vestíbul de l’estació de metro de Glòries de l’L1 i realitzar la seva connexió amb l’edifici DHub. La zona de la plaça de les Glòries està vivint un important procés de transformació urbanística, amb actuacions com el parc de Canòpia- àmbit tramvia i la prolongació del tramvia per la Diagonal. Aquesta dinamització d’aquest espai de la ciutat, amb un previsible increment d’usuaris, i el nou traçat del tramvia, que trasllada les vies de la seva ubicació actual, ha generat una oportunitat per  dur a terme l’ampliació del vestíbul de l’estació de metro Glòries i un nou accés a l’edifici  del DHub.

L’estació de metro Glòries de l’L1 té 3 sortides: la del carrer de Badajoz, la de la plaça de les Glòries i la de l’avinguda Meridiana. Durant les obres de Glòries, l’accés que donava a la mateixa plaça (sortida Glòries) va quedar tancat i ara es torna a obrir per a ús ciutadà.

En aquest marc, i aprofitant els treballs del tramvia, l’Ajuntament de Barcelona ha decidit tirar endavant aquesta intervenció. La comunicació de l’estació de Glòries amb el vestíbul del DHub es planteja com un ampli vestíbul, previ a l’accés de l’equipament. Correspon a l’accés que té més afluència d’usuaris (sortida cap a Sant Martí) i permetrà accedir directament des del metro a la planta 0 del DHub, i des d’allà al carrer Àvila.

També augmentarà la capacitat de l’accés i millorarà la seva funcionalitat, limitada actualment per un estret passadís i per l’existència a mig recorregut d’unes escales de baixada i pujada, que responen a la presència d’un prisma de telecomunicacions, el qual serà desviat amb el conjunt d’actuacions derivades de l’execució de les obres del tramvia.

La proposta consisteix en la creació d’un gran espai vestibular que connectarà amb el vestíbul existent de l’estació de metro mitjançant dues connexions i amb la planta 0 del DHub. La superfície resultant útil serà d’uns 500 m2 i construïda d’uns 600 m2.

El promotor del projecte ha estat l’Ajuntament de Barcelona i BIMSA, que és qui està tirant endavant la primera fase de les obres, corresponent a l’execució de l’estructura i de les instal·lacions de l’ampliació. Aquesta fase es va iniciar al setembre i durarà fins a l’estiu. El departament de Territori de la Generalitat de Catalunya ha participat en la direcció del projecte, com a propietària de la infraestructura ferroviària, juntament amb TMB, l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) i el Disseny Hub de Barcelona (DHUB). Un cop finalitzada aquesta primera fase, el Departament de Territori, que actualment està redactant el projecte, durà a terme la remodelació global del vestíbul. Aquesta actuació completarà les obres actualment en curs i culminarà l’ampliació i millora d’aquest accés.

 

Avui, dilluns 26 de febrer, el telefèric de Montjuïc ha obert de nou les portes al públic en l’horari habitual, un cop realitzades les tasques anuals obligatòries de revisió i posada a punt de tots els elements de la instal·lació, fet que n’ha motivat l’aturada des del 5 de febrer fins ahir, tots dos inclosos. L’actuació general de manteniment es programa cada any a l’hivern, coincidint amb l’època de menys demanda d’aquest sistema de transport i amb la plena disponibilitat de les empreses de manteniment especialitzades en les instal·lacions per cable, un cop totes les estacions d’esquí ja han fet els seus manteniments.

Durant el tall els usuaris han pogut utilitzar la línia 150 de bus, que enllaça la plaça d’Espanya amb el Castell de Montjuïc.
 

Manteniment predictiu

En paraules de Carlos Sànchez, responsable d’Explotació del telefèric de Montjuïc, la revisió tècnica anual es fa en base al que s’anomena manteniment predictiu: “les petites desviacions detectades en el funcionament habitual ens permeten determinar a quin component hem de parar més atenció durant la inspecció obligatòria anual”.

Les dues primeres setmanes d’aturada s’han centrat en la revisió general de les instal·lacions d’aquest sistema de transport per cable a tots els nivells: mecànic, elèctric i hidràulic. La setmana passada, última setmana de tancament, es van realitzar les comprovacions i exàmens interns oficials per verificar el perfecte funcionament perquè el Telefèric hagi pogut tornar a obrir les portes al públic avui dilluns.

El telefèric de Montjuïc passa, a més, una revisió més exhaustiva cada vuit anys, en haver superat les 22.500 hores de funcionament des de l’anterior “gran revisió”; aquesta inspecció implica un tancament de les instal·lacions més llarg, d’unes set o vuit setmanes. Les últimes revisions d’aquest tipus es van fer els anys 2022 i 2014. Aquest “examen total” inclou no només el manteniment anual estàndard sinó d’altres de més envergadura, amb el desmuntatge detallat d’elements del sistema, com el volant motriu (la gran politja per on llisca el cable de tracció, situada sota l’estació inferior) i altres components tècnics com el reductor, que forma part de la cadena de tracció, o el motor tèrmic auxiliar. També s’aprofita per substituir sencer el cable de tracció i verificar a fons tots els sistemes i subsistemes relacionats amb la seguretat i procediments d'evacuació.
 

Rècord històric de passatgers el 2023

El telefèric de Montjuïc va fer el 2023 rècord històric de validacions, tancant l’any amb 2,1 milions de viatges i superant els valors registrats el 2022, on es van comptabilitzar un total d’1,53 milions de viatges; des de la seva inauguració, el 2007, ja s’apropa als 22 milions. Cal recordar que els beneficis dels transports d’oci, entre els quals els del Telefèric, contribueixen al finançament de les xarxes de transport públic de metro i bus.

El Telefèric és el mitjà de transport més modern i atractiu per arribar fins a la part alta de la muntanya de Montjuïc, amb les mesures de seguretat més exigents i accessible per a tothom.

Amb motiu de l’edició 2024 del Mobile World Congress (MWC) o Congrés Mundial del Mòbil, que se celebrarà del 26 al 29 de febrer al recinte Gran Via de la Fira Barcelona, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) participarà en el dispositiu de mobilitat d’aquest esdeveniment amb la capacitat de transport de les seves xarxes i posant un èmfasi especial en la informació i l’atenció als ciutadans.

Com en l’anterior edició, el congrés de mòbils i l’esdeveniment per a emprenedors 4YFN se celebraran al recinte firal Gran Via, situat a l’Hospitalet de Llobregat, accessible en metro amb l’L9 Sud a les estacions de Fira i Europa | Fira i amb l’L10 Sud estació Foc. La línia 9 Sud enllaça el recinte firal Gran Via directament amb les terminals T1 i T2 de l’aeroport del Prat i té correspondència amb altres línies de metro que connecten amb Barcelona: L1 (Torrassa), L5 (Collblanc) i L3 (Zona Universitària), a més de l’L8, les línies suburbanes i les regionals d’FGC (Europa | Fira). A l’hora punta del matí (7 a 10h) i de la tarda (16 a 20h), coincidint amb l’entrada i la sortida dels congressistes, donada la flexibilitat de les línies automàtiques, l’L9 Sud es reforçarà amb un bucle específic de trens entre les estacions de Collblanc i Fira perquè els intervals siguin d’uns 2 minuts.

Altra opció recomanable d’arribada en metro és l’L10 Sud (ZAL | Riu Vell - Collblanc); baixant a l'estació Foc i caminant 6 minuts s’arriba a l'entrada Nord dels pavellons.

Hi haurà senyalització informativa del congrés a les estacions de L9/L10 Sud, a les correspondències amb L1, L3 i L5 i a l’estació d’Espanya (L1 i L3).

Autobusos regulars i llançadora especial

Una altra via d’arribada i sortida del recinte firal de l’Hospitalet per l’accés sud és la línia regular de bus H12 (Gornal - Besòs Verneda), a través de la parada Plaça d’Europa. També arriben al recinte les línies regulars de bus de TMB V1 (Districte Gran Via l’Hospitalet - Av. Esplugues), 46 (Pl. Espanya - Aeroport BCN) i 65 (Pl. Espanya - El Prat). 

Addicionalment, l’organització del MWC ha contractat a TMB un servei especial d’autobusos llançadora directes servit amb vehicles 100% elèctrics, que connectarà la plaça d’Espanya amb els recintes firals de la Gran Via els dies 26, 27 i 28 de febrer de 8 a 20 h. amb un interval de pas de 5-6 minuts, aproximadament; el dia 29 de febrer (últim dia del Mobile) circularà entre les 8 i les 16 h. cada 11-12 minuts, aproximadament.

Per a més dades, com l’esquema general del dispositiu especial de mobilitat, les diverses alternatives i les pautes principals de transport, es pot consultar el web de TMB, concretament la secció avisos de servei. També teniu informació d’aquesta operativa especial per arribar al MWC i al 4YFN a MouTV i a X, entre d’altres canals digitals corporatius.

Amb motiu del pròxim partit de Lliga, que se celebra demà dissabte, 24 de febrer, entre el FC Barcelona i el Getafe CF a l’Estadi Olímpic Lluís Companys a les 16.15 hores, metro i autobusos de TMB seran les opcions més recomanables per desplaçar-se a la muntanya de Montjuïc, no només per aquest esdeveniment sinó també per a tots els partits següents a celebrar a aquest recinte de Montjuïc mentre durin les obres al Camp Nou.

L’operativa especial prevista és la següent:

• La xarxa de metro reforçarà el servei amb més personal d’atenció, seguretat i neteja a les estacions d’Espanya (L1 i L3), Poble Sec (L3) i Paral·lel (L2 i L3). Hi haurà més trens en circulació, en funció de l’horari del partit, a les línies 1 i 3, les més indicades per apropar-se a l’Estadi Olímpic, amb l’estació d’Espanya com a centre neuràlgic. Recordem que dissabte el metro funciona ininterrompudament durant tota la nit.

• S’habiliten dos serveis gratuïts d’autobusos llançadora per a les persones que tinguin entrada per assistir al partit, amb origen i final a la plaça d’Espanya, d’una banda, i a l’aparcament de Fira 2, de l’altra, que connectaran amb la zona de l’estadi. Aquests dos serveis especials de bus començaran dues hores abans de l’inici de l’esdeveniment esportiu i acabaran una hora i mitja després de la finalització. Els usuaris disposaran d’un total de 17 vehicles que sortiran en intervals d’entre 3 i 4 minuts.

• Una altra opció per apropar-se a la zona serà utilitzar el funicular de Montjuïc, que també es reforçarà i veurà incrementades les seves freqüències de pas durant les dues hores d’abans de l’inici del partit i durant les dues hores de després de l’acabament.

Cal recordar que també hi ha diverses línies regulars d’autobusos de TMB que apropen a la zona. Aproximen a l’Estadi Olímpic Lluís Companys les línies 13, 55, 125, 150; a la plaça d’Espanya arriben les línies D20, D40, H12, H16, V7, 13, 46, 65, 79, 91, 109, 150 i 165; al passeig de la Zona Franca: H16, V3, V5, 109 i 125.

Per a més informació, es pot consultar la secció avisos de servei del web de TMB.

L’antiga estació de Correus estava ubicada al final de la Via Laietana, entre el carrer d’Àngel Baixeras i l’antiga plaça d’Antoni López, avui anomenada plaça d’Idrissa Diallo, justament davant de l’edifici de Correus que li donava nom, i la seva història té l’origen en la proposta de fer arribar el metro, que ja baixava per la Rambla, fins a l’estació de França. 

Amb aquesta intenció es van fer projectes d'obres que passaven per la façana marítima, però l'ajuntament de la ciutat va pressionar per tal d'aprofitar la infraestructura existent a la Via Laietana des de la seva construcció. Així és com finalment es van obrir les estacions que ocupen aquest espai en un traçat que durant molt de temps va ser un tram de la línia 3 conegut com el ramal Aragó-Correus del Gran Metro de Barcelona, i que ara pertany a la línia 4.

Una estació d’una sola via 

Com hem comentat, per construir aquesta estació i la de Jaume I, es van aprofitar els túnels subterranis que s’havien fet l’any 1913 amb motiu de l’obertura de la Via Laietana, els coneguts com a túnels de la Reforma, quan encara no s’havia projectat el traçat del metro en aquesta zona.  

L’estació de Correus només tenia un nivell degut a la seva proximitat al mar, fet que ja va provocar molts problemes de filtracions durant la seva construcció. El seu interior comptava amb una disposició molt peculiar, ja que disposava d'una sola via i de dues naus paral·leles de 60 metres de longitud. A la nau de l'esquerra hi havia la via i una andana molt estreta (1’84 metres), mentre que la nau de la dreta estava destinada exclusivament a andana, si bé l'accés als trens es feia a través de deu arcs de 3 metres de llum oberts al mur que separava ambdues naus.

Originàriament la decoració de l’estació era molt senzilla, amb les parets arrebossades, però al juliol de 1946 va ser dotada de llums fluorescents, sent la primera instal·lació pública en tenir-les de tot l’estat espanyol. Posteriorment, va ser remodelada en dues ocasions més, el 1949 per allargar les andanes i el 1956 per renovar la decoració de les parets amb rajoles de color gris “Metro”, terra de panot i sostre pintat de blanc. L'estació tenia un sol vestíbul al costat sud i disposava d'un accés justament enfront de l’edifici de Correus.

Barceloneta, la substituta

Les obres de construcció de la nova línia 4 l'any 1972 van determinar la clausura de Correus després de 38 anys de servei, ja que al principi de la dècada dels anys setanta es va decidir que caldria construir una nova estació, la de Barceloneta, més a prop de l’estació de França que en aquells moments era un dels punts de connexió més importants de la ciutat.

L’antiga estació no va desaparèixer del tot. L’accés es va convertir en un pou de ventilació i les dues naus formen part del túnel per on passen els trens entre Jaume I i Barceloneta. El panot de les andanes (retallades per deixar el gàlib lliure als trens), les rajoles de ceràmica, els anuncis vintage, els rètols... han quedat immobilitzats en la foscor per alimentar la llegenda de lloc enigmàtic.

Imatge

Acte inaugural de l'estació, el 20 de febrer del 1934 / Foto Arxiu TMB

Imatge

Imatges de l'andana de Correus / Fotos Arxiu TMB

Imatge

Pati de guixetes i cabina cap d'estació de Correus (any 1955) / Fotos Brangulí (Arxiu TMB)

Imatge

Obres d'ampliació del metro cap a la Barceloneta l'any 1972 / Fotos Arxiu TMB

Imatge

L'estació de Correus va ser final de línia del Gran Metro / Foto: Arxiu TMB

El metro com a espai públic és un gran aparador social i cultural, representa la gent local que hi viu a la superfície, a la metròpoli, els seus moviments i les seves inquietuds. Sostenibilitat, eficiència, rapidesa, seguretat... tots aquests i més son els atributs del transport subterrani urbà per excel·lència. Però en molts llocs els seus túnels, estacions, vestíbuls i intercanviadors no només permeten al trànsit diari de passatgers, en alguns casos, ofereixen alguna cosa més. Aquí pararem atenció en l’aspecte cultural o artístic que surt del museu per mostrar-se en un espai públic en constant moviment. Un dels màxims exponents d’aquest art subterrani el trobem al països nòrdics, concretament a Estocolm, l’única ciutat de Suècia amb una xarxa de metro. Un vertader laberint d’art sota terra.

Estocolm és una ciutat que desprèn art i cultura a cada racó. Existeix una llarga tradició de l’art públic a Suècia. A la capital trobem el casc antic, la catedral, el palau reial, l’ajuntament, el museu Nobel, el museu d’ABBA, el museu VASA o el Moderna Museet... son només alguns dels molts punts turístics per veure a la ciutat. Però com dèiem l’art no només regna a la superfície, també es deixa veure al suburbà. El metro de la capital sueca apareix a totes les guies com un dels punts d’obligada visita, no només perquè és una molt bona manera de desplaçar-se per la capital, sinó també perquè allotja meravelles artístiques. Des de fa anys, múltiples artistes locals s’han dedicat a pintar i guarnir els túnels del metro i a esculpir fantàstiques formes en les parets de les estacions per convertir aquest recinte en un espai únic, una joia reconeguda i admirada a nivell mundial. 

El suburbà de la capital sueca és un dels metros més espectaculars d’Europa i del món. Inaugurat el 1950 i actualment amb una xarxa de 110 quilòmetres de túnels i estacions, aquest metro està considerat l’exhibició d’art subterrània més llarga del planeta, amb escultures, instal·lacions, jocs de llum i exposicions d’un gran valor artístic. Format per 7 línies i 100 estacions, en 94 de les quals hi ha art, creat per 250 artistes diferents. Cada setmana es fan visites guiades en suec i anglès a l’art que amaga el metro. El seu milió de passatgers diaris son afortunats testimonis de meravelloses creacions de gran riquesa cromàtica que els acompanyen dia rere dia en els seus viatges en metro. I com a visitants, paga la pena comprar un bitllet i fer un tomb per les estacions més maques, com si d’un museu es tractés. Viatgem doncs a l’Escandinàvia i fem un ràpid recorregut per algunes de les estacions més emblemàtiques de la xarxa del metro estocolmès. 

Comencem el recorregut a la cèntrica estació de T-Centralen, una de les més espectaculars. Va inaugurar-se el 1957 i va ser la pionera en allotjar obres d’art al seu interior, a més és el principal intercanviar de transport públic d’Estocolm. L’artista Per Olof Ultvedt va escollir els colors blanc i blau i el disseny de flors estilitzades i fulles pel seu efecte relaxant, ja que volia crear un ambient tranquil per als passatgers convidant-los a alentir el pas. Les tonalitats fredes també impregnen l’ambient d’un clima hivernal i la doten d'una empremta netament escandinava. 

Imatge Vista de l'interior de l'estació T-Centralen del metro d'Estocolm / Foto: Visit Stockholm

 

Imatge Les fulles blaves sobre fons blanc dota T-Centralen d'un ambient escandinau / Foto: Visit Stockholm

 

I seguim cap a Kungsträdgarden, que no es queda enrere. L’estació és un vertader jardí soterrani. La combinació de colors (vermell, blanc i verd) és una referència a l’antic jardí francès del segle XVII i les estàtues al voltant de l’estació son rèpliques de l’art exterior del Palau de Makalös que hi havia a la superfície i que va quedar destruït a causa d'un incendi.

Imatge L'estació del metro d'Estocolm, Kungsträdgården, un vertader jardí soterrani / Foto: ElMundo.es

 

La següent parada és Rådhuset, sense cap mena de dubte, una de les estacions més sorprenents del metro d’Estocolm. Com en altres parades de la xarxa, es va emprar l’arquitectura orgànica en la seva construcció, la qual cosa deixa veure la roca mare sense treballar creant l’aparença de formar part d’un sistema de coves naturals. Dissenyada per Sigvard Olsson, les parets rocoses i el sostre abrupte simulen una autèntica cova vikinga i es contraposen a les modernes escales mecàniques, que li atorguen una estètica futurista. Com a curiositat, es desplega a 20 metres sota el nivell del mar, és la quarta estació més profunda de la xarxa.

Imatge El rocós interior de Rådhuset sorpén al viatger per la seva arquitectura / Foto: ElMundo.es

 

Seguim cap a Stadion, l’estació més propera per arribar al festival Stockholm Pride. Åke Pallarp i Enno Hallek van decorar l’estació amb un espectacular arc de sant Martí sobre un fons blau clar que dona la benvinguda als assistents i ens recorda que el cel és una mica més amunt. Fou una de les primeres estacions del tipus ‘cova’ d’Estocolm, construcció molt controvertida quan es va construir el 1973, ja que es temia que s’associés amb l’inframón i els llocs desagradables. Està ubicada molt propera a l'estadi d'Estocolm, que va acollir els Jocs Olímpics de 1912. També acull escultures de fusta i senyalització dels Jocs.

Imatge A Stadion un espectacular arc de sant Martí dona la benvinguda als passatgers / Foto: Visit Stockholm 

 

A Citybanan-Odenplan s’ha fet una de les últimes incorporacions artístiques (finalitzada el 2017) i compta amb obres de 14 artistes. La instal·lació que més crida l’atenció és l’obra ‘Life Line’ de David Svensson, una peça de llum fluorescent que discorre pel sostre de l’estació i canvia de tonalitat segons s’endinsa en els túnels: 400 metres d’il·luminació LED, que s’inspiren en els batecs del cor del fill del creador fent un símil amb les línies que mostra un monitor fetal. 

Imatge L’obra ‘Life Line’ és la instal·lació més cridanera a l'estació Citybanan-Odenplan / Foto: ElMundo.es

 

L’aire dolç, infantil i colorista que transmeten els tons suaus és el que ens trobem a Mörby Centrum, estació de metro final de la línia vermella que dona accés directe al centre comercial amb el mateix nom. Inaugurada el 29 de gener de 1978 acull una proposta de Gösta Wessel i Karin Ek: una decoració onírica que crea una il·lusió òptica, de fet el color canvia segons des de quina zona de l’andana miri l’usuari. En algunes apareix el blanc i el rosa, en d'altres el blanc i el verd-gris, tot plegat per transmetre la sensació de canvi que provoca el viatge en sí mateix. 

Imatge L'estació Mörby Centrum proposa una decoració que crea una il·lusió òptica al passatger/ Foto: Visit Stockholm

 

I per acabar el trajecte, baixem a Thorildsplan, l’estació preferida dels amants dels videojocs: les rajoles de les parets simulen figures del famós Pac-Man i altres jocs dels anys vuitanta. Fou construïda el 1952 però l’obra d’art pixelada de Lars Arrhenius és de 2008, l’artista es va inspirar en els voltants de l’estació (cruïlles, rotondes, voreres, ascensors i escales) que li recordaven els nivells dels jocs d’arcade.

Imatge Thorildsplan, l’estació preferida dels amants dels videojocs / Foto: Visit Stockholm

 

I l’art seguirà creixent al metro estocolmès, ja que la xarxa està oberta a rebre més propostes artístiques. Segons SL (Storstockholms Lokaltrafik), la companyia de transports que gestiona i organitza els principals mitjans de transports d’Estocolm com la xarxa de metro, alguns trens, tramvies i línies d’autobús, considera que “l’art fa que les estacions del suburbà es percebin com a més maques, més segures i ajuda a que el viatge sigui alguna cosa més que un simple transport entre dos llocs. L’art a més dona a cada estació la seva pròpia identitat i facilita molt la navegació a la xarxa de transport”. A més, asseguren que ajuda a reduir el vandalisme. Tot i així, qualsevol obra no pot ser ‘exposada’ al metro. Hi ha premisses que imposen exigències a l’art: ha de poder-se netejar, ha de durar, ha de ser resistent a la intempèrie i, de vegades, també ha de tenir una funció funcional.

I aquí acaba el nostre recorregut pel metro d’Estocolm, una vertadera galeria d’art en moviment que val la pena visitar, tant si sou amants del món ferroviari com si sou entusiastes de l'art.

Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) ha retirat el darrer tren de la sèrie 3000 que quedava en circulació a la línia 3 del metro de Barcelona. Durant la jornada d’avui, el darrer comboi d’aquesta sèrie format pels motors 3045,3046,3047,3048 i pel remolc R3312, ha efectuat la sortida de les cotxeres de Sant Genís i ha finalitzat el seu servei a l’estació de Trinitat Nova sumant així els darrers quilòmetres del total de 4.085.946 que ha fet aquest comboi (tota la sèrie ha fet uns 72.000.000 de quilòmetres) des de la seva posada en marxa el 29 de setembre de 1986. Ara, la Fundació TMB, sumarà una peça més al seu ampli ventall de vehicles històrics, preservant tres cotxes d’aquesta sèrie 3.000: dos motors i un remolc. La retirada d’aquest tren forma part de la renovació dels combois per eliminar tot l’amiant del material mòbil de la xarxa de metro. Així, en el cas de la línia 3 segueixen incorporant-se progressivament els nous trens de la sèrie 7000. 

Un tren emblemàtic

Amb motiu de la retirada de l’emblemàtica sèrie, TMB ha editat un vídeo en el qual ha reunit al director de metro de l’any 1986, Agustín del Castillo, amb el cap de l’oficina tècnica de metro de l’època, Ramon Rosell. Tots dos s’han trobat a l’interior del darrer tren en servei d’aquesta sèrie i han volgut rememorar tot el que va significar l’adquisició d’aquests 3000 per al transport públic de la ciutat. Castillo ha explicat que aquests trens, encarregats per la llavors presidenta de metro, Mercè Sala, tenien la missió de resultar “un avenç palpable per l’usuari en matèria de seguretat, confort i sostenibilitat” i que van ser “una veritable revolució en aquest sentit”. Castillo ha recordat que la inclusió d’aquests trens era molt necessària, ja que “el parc mòbil de metro venia de l’any 1924 i estàvem complint 60 anys de material, els trens funcionaven, però el manteniment cada dia era més costós i calia una reforma immediata”. 

Per la seva banda, Rosell ha explicat que el procés d’adquisició dels nous trens va ser complex i va comportar “moltes reunions i molts viatges per conèixer experiències d’altres operadors”. Les novetats, sobretot pel que fa als vagons i la seva habitabilitat, van ser importants i per Rosell “van ser especialment innovadores en aspectes com la insonorització, que alhora va permetre per primer cop climatitzar els trens”.

38 anys en servei

La sèrie 3000, formada per 18 trens de 5 vagons cadascun (4 motors i 1 remolc) i destinada a la línia 3, va entrar en funcionament entre els anys 1986 i 1988 per substituir tota la flota de la sèrie 300 que circulava per aquesta línia. Entre els mesos d’agost i setembre de 1986 es van dur a terme proves amb el primer tren d’aquesta sèrie, que finalment va entrar en circulació oficialment el 29 de setembre a l’estació de Montbau, en aquell any, estació terminal de la línia 3. La darrera unitat dels 18 trens de la sèrie 3000 es va posar en circulació el 8 de febrer del 1988. Aquestes unitats van ser numerades del 3001 al 3072 per als cotxes motor i del 3301 al 3318 per als remolcs. Cal destacar que els primers 12 trens d’aquesta sèrie no disposaven de climatització, que va haver de ser instal·lada amb posterioritat.

El disseny dels 3000 va ser molt innovador per l’època, amb una imatge molt moderna, i amb uns seients ideats per l’interiorista i dissenyador barceloní Miquel Milà. Aquests seients, precisament es poden veure actualment a l’exposició Miguel Milà- Diseñador Pre industrial, que se celebra a Madrid entre el 8 de febrer i el 17 de març en el marc del certamen Madrid Design Festival. A banda d’aquesta característica, els trens també estaven pintats exteriorment de color blanc per evitar sensacions claustrofòbiques i els seients estaven orientats en paral·lel al sentit de la marxa. La longitud dels vagons era de 16,5 metres i s’alimentaven amb corrent continu de 1200 V mitjançant pantògraf. El pes de cada cotxe-motor era de 35 tones, mentre que el remolc en sumava 24. 

En matèria de seguretat per l’usuari l’avenç més important el trobàvem en les portes, que passaven a ser lliscants, basculants, i amb maneta d’obertura per a l’usuari, un sistema innovador per als passatgers. L’aparell d’alarma, que incorporava un sistema de megafonia que permetia una comunicació directa entre el passatge i el conductor, també aportava novetats, ja que deixava de vincular-se a la frenada d’emergència. Amb els nous 3000 i gràcies a l’intercomunicador amb el conductor, un cop accionat l’aparell es decidia a instàncies del centre de control la següent mesura a emprendre abans d’aturar el comboi, sistema que encara regeix actualment. 

Els avisadors d’estació i la senyalització a l’interior dels vagons van ser altres de les novetats palpables d’aquests nous trens, que també incorporaven els darrers avenços de la indústria en matèria mecànica sobretot en la referida als bastidors, suspensions i equips de frenada. D’igual manera, la recuperació d’energia generada pel mateix comboi també va ser considerada, amb un sistema de retorn de la mateixa a la catenària que permetria un gran estalvi. Totes les innovacions d'aquests nous trens van suposar un gran repte per als i les professionals del metro, des dels motoristes fins al personal de manteniment que van haver d'adaptar-se a les noves tecnologies que, alhora, van comportar també molts avantatges en els processos de les diferents tasques. 

El tren més mediàtic

La posada en marxa d’aquesta nova sèrie 3.000 va venir acompanyada d’una gran campanya publicitària que es va dur a terme durant els mesos de setembre i octubre de 1986 i que tenia com a missatge principal l’eslògan “Barcelona estrena Metro”. Més de 4.000 pòsters, 450.000 fulletons i 400 anuncis en suports publicitaris de metro van informar sobre les millores tecnològiques del nou tren i els seus avantatges per a les persones usuàries. Els anuncis a ràdio i premsa escrita, i un extens publireportatge emès a TV3 i TVE van completar una de les grans campanyes publicitàries mai llençades per TMB.

Alhora, es van llençar diverses accions promocionals amb la confecció de diversos elements per recordar la posada en funcionament del nou tren. El bitllet commemoratiu de la inauguració, una nova funda per targetes amb l’eslògan “Barcelona estrena metro” o tota una sèrie de pòsters, samarretes, clauers i encenedors que es van posar a la venda a la ja desapareguda botiga d’Universitat.

Reforma 

L’any 2007 es van començar a reformar l’interiorisme dels vagons per assimilar-los a la nova sèrie 5000 que s’estava posant en servei aquella època i es va estrenar el passadís continu d’intercomunicació entre els vagons. Aquests trens reformats van circular per primer cop el 13 de juliol del 2007, incorporant-ne un de nou a la xarxa cada dos mesos. 

La línia 1 del metro de Barcelona ha tornat a destacar com la més demandada durant el 2023, després de tancar l’any amb un total de 116.090.898 validacions registrades. Aquesta dada, però, amaga una sorpresa, i és que si bé conserva aquesta xifra rècord en conjunt, l’estació amb més validacions de la xarxa no forma part del trajecte vermell, sinó que cal viatjar fins a la línia blava per trobar-la. Es tracta de Diagonal, a l’L5, que ha tancat 2023 sumant 10.024.538 viatgers, el que suposa més d’un 2% de tot el passatge registrat al total de la xarxa durant l’any. Precisament, la línia 5 ha estat la segona més utilitzada pels passatgers, registrant 107.913.473 validacions, molt per sobre de la línia 3, que va tancar 2023 amb 84.211.811 passatgers. En quart lloc, per ordre de preferència dels usuaris trobem la línia 4, que va superar els 53 milions de viatges registrats, mentre que, en darrer lloc, pel que fa a les línies convencionals, se situa la línia 2, amb un total de 49.762.480 validacions. 

Pel que fa a les línies automàtiques, l'L9/10 Sud va ser la més concorreguda amb 15.724.587 validacions, seguida de l'L9/10 Nord, amb 11.039.400 registres i de l'L11, que va tancar l’any amb 1.221.384 validacions. 

Els llocs més concorreguts

A la línia 1, la de més passatge global, l’estació que ha registrat un major nombre de viatgers va ser Espanya, que va tancar l’any amb 9.721.546 validacions. A l’altre extrem, Baró de Viver va ser la menys concorreguda de la línia, amb 455.415 validacions. Pel que fa a la línia 2, Badalona Pompeu Fabra va concentrar el nombre més gran de validacions de la línia amb 4.285.046 registres, mentre que Verneda, amb 651.236 validacions, va ser l’estació de la línia 2 amb menys passatgers. A la línia 3, Catalunya va concentrar 9.283.130 passatgers i Trinitat Nova, amb 884.125 validacions va ser la menys concorreguda de la línia. A la 4, Barceloneta, amb 4.824.713 passatgers i un cop més, Trinitat Nova, però en aquest cas del trajecte groc, amb 691.755  validacions van conformar el mapa de passatgers d’aquest trajecte. A la línia 5, a banda de l’esmentada estació rècord de Diagonal, Can Boixeres, amb 1.220.716 validacions, va ser la menys utilitzada de la línia blava. 

A les línies automàtiques, la Salut (L10 Nord), va concentrar gairebé 2 milions de validacions, convertint-se en l’estació d’aquestes línies amb més passatgers durant el 2023, seguida molt de prop per Europa Fira (L9 Sud) amb 1.831.420 validacions. Port Comercial-Factoria a l’L10 sud (107.051) i Fondo a l’L9 Nord (361.550) van ser les menys utilitzades. Per finalitzar, a la línia 11 l’estació amb més validacions va ser Ciutat Meridiana (210.276) mentre que l’estació amb menys validacions, ja no només d’aquest trajecte, sinó també de tota la xarxa, va ser Casa de l’aigua (42.657 validacions). 

L’època amb més viatgers

Pel que fa als mesos de l’any amb més validacions, gairebé totes les línies comparteixen una pauta que només trenquen les línies 4 i 5. A les línies 1,2 i 3 i automàtiques, els mesos amb més i menys passatge han estat octubre i agost respectivament. A les línies blava i groga, però, aquesta tendència es trenca sent maig el més amb un major nombre de validacions. En el cas de la 4, i al contrari de la resta de línies, el més amb un menor registre de passatgers és juliol. Cal tenir en compte que aquesta línia va oferir un servei parcial durant el passat estiu, amb talls que van afectar diverses estacions.

El Metro de París suma un nou traçat automàtic a la seva infraestructura després de la reconversió completa que ha experimentat la línia 4. Aquesta recorre la ciutat de nord a sud, des de la Porte de Clignancourt, fins a Bagneux-Lucie -Aubrac, mitjançant 29 estacions que s’estenen al llarg de 14 quilòmetres. També és la segona línia més transitada de la ciutat amb 700.000 passatgers diaris i l'única que té intercanviadors amb totes les altres línies de metro i el servei de trens. 

Aquest volum d’usuaris va provocar que els treballs per la conversió de la línia s’haguessin de portar a terme de la manera menys invasiva possible, minimitzant els talls de servei i trobant en la convivència dels sistemes de conducció una solució ideal. Així, es va iniciar un període de proves experimental que va dur aquesta línia a un sistema d’operació mixta durant el servei, contemplant la circulació de trens amb personal de conducció i de trens totalment automàtics. El projecte va començar les proves el 2022 i ja al setembre d’aquell mateix any es van posar en servei 4 trens autònoms. El maig del 2023 el servei dels caps de setmana a la línia 4 es van automatitzar completament i al desembre del mateix 2023 va finalitzar la coexistència dels sistemes per deixar pas a una automatització completa.

Un projecte de 480 milions 

Per dur endavant el projecte, l’autoritat del transport de París va licitar una sèrie de contractacions que es van resoldre amb un pressupost de 480 milions d’euros. Aquesta xifra va incloure la modernització de les estacions amb la instal·lació de portes a totes les andanes, i el subministrament dels nous equips de comunicació a les vies i als 52 trens de les 3 sèries (MP89CA, MP05 I MP14CA) que hi circulen.  

[Automatisation #ligne4] Depuis janvier 2024, l'automatisation de la #ligne4 est terminée ! La #RATP est fière d'être l'un des deux seuls opérateurs au monde à posséder la double capacité d'exploitant mainteneur et de maître d'ouvrage. ⤵️#RATP pour @IDFmobilites pic.twitter.com/w22ZfFNybQ

— RATP Group (@RATPgroup) February 9, 2024

 

La conversió ha estat liderada per la companyia Siemens Mobility que s’ha encarregat de l’optimització del traçat subministrant els sistemes de comunicació i senyalització per modernitzar la xarxa al sistema CBTC (Control de trens basat en la comunicació). Aquest sistema  de senyalització permet que els trens operin sense conductor i és el sistema en què també es basen els combois de TMB que circulen per les línies automàtiques del metro de Barcelona.

El nou sistema automàtic preveu millorar la freqüència passant dels 105 segons en hora punta que tenia la línia en format convencional, als 85 que preveu l’actual sistema automàtic. 

Amb motiu de l’espectacle ‘Disney On Ice’ que tindrà lloc al Palau Sant Jordi, amb funcions a diari en horaris diversos des de demà dijous, 15 de febrer, fins diumenge, 18 de febrer, tots dos inclosos, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) reforçarà la línia 150 d’autobús (Pl. Espanya - Castell de Montjuïc) per facilitar la connexió entre la plaça d’Espanya i el Palau Sant Jordi els quatre dies amb sessions diverses programades, adaptant-se a l’horari de les que es preveu tinguin més afluència de públic.

Així, TMB reforçarà la línia 150 de bus demà dijous, 15 de febrer, de 17.30 h. a 21 hores; demà passat, divendres 16 de febrer, de 18 h. a 21 hores; dissabte 17 de febrer, de 10.30 h. a 21 hores; i diumenge 18 de febrer, de 10.30 h. a 19.45 hores.

Com a totes les línies regulars de bus, són vàlids tots els títols de transport del sistema tarifari integrat.

Cal recordar que el metro funciona de diumenge a dijous fins a les 12 de la nit, divendres fins a les 2 de la matinada i dissabte de forma ininterrompuda durant tota la nit. 

Per a més informació es pot consultar l’avís corresponent a la secció d’estat del servei del web de TMB.

Avui, 11 de febrer, es commemora el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència. Volem donar visibilitat al treball d'algunes dones a TMB que dediquen la seva feina a les àrees de la ciència, la tecnologia, l'enginyeria o les matemàtiques i que ara representen el 25% del col·lectiu femení actiu i amb estudis universitaris a TMB.

En commemoracions anteriors hem fet accions per convertir aquestes dones en referents femenins per a la infància i l'adolescència i donar així impuls a les seves vocacions científiques. Enguany, hem preparat una peça audiovisual per explicar què és l'efecte Matilda i que és protagonitzat per Cristina Flé Gracia, metgessa de treball a TMB des de l'any 2018.

L’any 2015 l'Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar declarar el dia 11 de febrer com a Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència, per tal de promoure la participació plena i en condicions d'igualtat de les dones i les nenes en l'educació, la capacitació, l'ocupació i els processos d'adopció de decisions en la ciència. També es pretén eliminar tota mena de discriminació contra les dones en les esferes de l'educació i l'ocupació mitjançant polítiques i plans d'estudi en el camp de la ciència per fomentar una major participació de les dones i les nenes, així com reconèixer els seus èxits.

La bretxa de gènere en els sectors de la ciència, la tecnologia, l'enginyeria i les matemàtiques persisteix a tot el món.

En el següent vídeo us expliquem l'efecte Matilda, la discriminació i prejudici que es produeix en contra dels assoliments de les dones científiques, les aportacions de les quals solen atribuir-se als homes. 

 

Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) i ONCE Catalunya han col·laborat novament per desenvolupar una nova actualització del mapa tàctil de la xarxa de metro per a persones amb discapacitat visual i baixa visió. Aquest migdia, el conseller delegat de TMB, Xavier Flores, i el delegat d’ONCE a Catalunya, Enric Botí, han presentat el plànol actualitzat i la guia de metro en braille en un acte celebrat a la seu a Barcelona de l’ONCE Catalunya. 

La renovada versió del mapa tàctil ofereix una lectura més clara i senzilla de la xarxa de metro a partir de la simplificació de geometries, recorreguts i enllaços. A més, es complementa amb una guia en Braille i en versió tinta per a les persones cegues i amb baixa visió, amb informació detallada de les línies i els intercanviadors de tota la xarxa del metro de Barcelona.

El conseller delegat de TMB, Xavier Flores ha recordat que “TMB és una empresa de mobilitat referent a nivell nacional i internacional en l’àmbit de l’accessibilitat” i que ara fem un pas més “impulsant la renovació d’aquest mapa, un element senzill i quotidià, però que és una clara millora en termes d’accessibilitat a la xarxa de transport públic de la nostra ciutat”. En aquest sentit, Flores ha posat en valor la relació amb l’ONCE en “una sinergia clau per conèixer les necessitats del col·lectiu de persones cegues i amb baixa visió” i ha ressaltat “l’oportunitat de seguir treballant plegats per implementar solucions des d’una gestió responsable de forma inclusiva i integradora, posant-nos al servei de la gent per millorar la qualitat de vida en el seu dia a dia”.

Per la seva part, el delegat de l’ONCE a Catalunya, Enric Botí, ha indicat que “és un nou pas en la millora de l’accessibilitat del transport, gràcies a l’ajuda de TMB, amb qui treballem molt estretament. Les persones cegues ens movem amb metro i volem fer-ho amb la màxima autonomia. El disseny universal és un bé comú per a la societat i ens millora la vida. Sempre impulsarem un transport per a tothom. I l’ús del Braille com a sistema de comunicació, un codi de lectoescriptura amb sis punts màgics que ens obren al món”.

Durant aquest mes de febrer es farà una prova pilot en tres estacions de la xarxa de metro: Rocafort (L1), Hospital Clínic i Sant Pau / Dos de Maig (L5) on aquesta versió actualitzada del mapa estarà disponible en uns tòtems especials ubicats a la zona de màquines de venda automàtica de bitllets, de manera que pugui ser lliurement consultable. El llistat d’estacions s’ha treballat conjuntament amb l’ONCE. A més, aquest mateix mes de febrer el mapa es distribuirà als Punts TMB d’Informació i Atenció al Client (Universitat, Diagonal, La Sagrera, Sagrada Família) i als centres de control de la majoria d’estacions de la xarxa de metro, on estarà disponible a petició dels usuaris.

La darrera actualització del mapa convencional de la xarxa de metro, realitzada a mitjans del 2023 i que inclou millores en la representació dels enllaços, inicis i finals de línia ressaltats o la correcta adaptació de la xarxa de metro a la trama urbana de Barcelona, ha propiciat la renovació del mapa tàctil per a persones amb discapacitat visual, aplicant el concepte wayfinding per garantir una lectura més ràpida i més senzilla de la xarxa ferroviària. 

El wayfinding es refereix als sistemes d’informació que guien les persones a través d’entorns físics, millorant la seva comprensió i experiència de l’espai. Se centra en la persona tenint en compte la diversitat i les seves capacitats i variables físiques, culturals i socials. Els beneficis de l’aplicació del wayfinding en la societat inclouen facilitar l’accessibilitat, evitar la desorientació, evitar les ineficiències per la pèrdua de temps o evitar el rebuig de l’espai. 

Entre les millores aplicades, el nou mapa tàctil incorpora les següents característiques:

• Més espai entre línies, cosa que facilita la comprensió i la percepció de la totalitat de la xarxa del metro de Barcelona.

• Assignació d’una textura diferent per a cada una de les línies de metro, facilitant així la seva lectura.

• Relleus per facilitar la identificació dels intercanviadors i enllaços de la xarxa.

• Representació dels límits naturals i geogràfics de la ciutat de Barcelona, també en relleu.

• Supressió de la informació no rellevant per facilitar i garantir una lectura clara i senzilla del mapa.

Actualització d’un element d’accessibilitat existent des del 2012

Aquesta actualització del mapa representa una millora d’un element d’accessibilitat existent des del 2012, quan l’ONCE Catalunya i TMB van col·laborar per crear el primer plànol tàctil en relleu amb llegenda en Braille per millorar l’accessibilitat del transport públic per a aquests col·lectius. La revisió recent ha permès una major representació dels intercanviadors, connexions amb altres operadors ferroviaris i una simplificació de la informació concentrada a zones específiques de la ciutat.

 

Amb motiu de la celebració de les rues de Carnaval a la majoria de barris de la ciutat de Barcelona i als municipis de l’àrea metropolitana el pròxim cap de setmana i sobretot dissabte, 10 de febrer, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) recomana l’ús del metro per desplaçar-se als diferents punts on tindran lloc les activitats programades.

Les múltiples desfilades i celebracions de Carnestoltes a la ciutat i municipis restringiran el trànsit dels vehicles privats i afectaran diverses línies de bus de TMB, que modificaran o limitaran el recorregut especialment dissabte entre les 9 i les 22 hores, aproximadament. 

Més d’una setantena de línies d’autobús de TMB poden patir afectacions. Són les següents: D20, D40, D50, H2, H4, H6, H8, H10, H12, H14, H16, V3, V5, V9, V11, V17, V19, V21, V23, V25, V27,  V29, V31, V33, 11, 13, 19, 21, 22, 24, 27, 33, 34, 39, 47, 54, 55, 59, 60, 62, 63, 65, 67, 68, 70, 76, 78, 91, 95, 96, 102, 109, 112, 114, 115, 119, 120, 121, 122, 125, 126, 127, 129, 132, 133, 136, 141, 155, 157, 182, 185, 191, 192, 210 i la ruta blava del Barcelona Bus Turístic.

Pel que fa a dissabte al matí i migdia, són quinze les línies afectades d’11 a 14 hores aproximadament per les rues programades a diversos  barris. Són les següents: D20, H2, H8, H10, V19, V27, V29, 19, 22, 33, 54,119, 122, 129 i 191. 

A les afectacions severes de dissabte cal afegir les que poden produir-se divendres per les nombroses desfilades infantils de disfresses de les escoles, que obligaran eventualment a modificar recorreguts de busos al seu pas; diumenge estaran limitades per rues de barris les línies H4, H6, H8, V21, V31, 11, 34, 67, 68, 126 i 133 entre les 11 i les 15 hores aproximadament.

És per això que el metro serà el transport idoni per facilitar la mobilitat dels ciutadans aquest cap de setmana. Cal recordar que el servei de metro funciona els divendres fins a les 2 de la matinada i els dissabtes durant tota la nit de forma ininterrompuda.

Per a més informació es podrà consultar l’avís corresponent a la secció d’estat del servei del web de TMB.

Amb motiu de la celebració de la 34a edició de l’eDreams Mitja Marató de Barcelona, que tindrà lloc aquest diumenge, 11 de febrer, el recorregut de diverses línies d’autobús quedarà afectat entre les 8.30 i les 12 hores, aproximadament. Per aquesta raó, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) recomana l’ús del metro durant aquestes hores i en els desplaçaments a l’entorn dels carrers per on transcorrerà la cursa, especialment a la zona delimitada per la Gran Via i el front marítim.

La cursa sortirà a les 8.30 hores del passeig Picasso i afectarà tot el trànsit de superfície a les artèries per on es desenvolupi la prova esportiva. La cursa seguirà per l’avinguda del Marquès de l’Argentera, Pla de Palau, passeig Isabel II, passeig Colom, plaça Portal de la Pau, passeig Josep Carner, plaça de les Drassanes, avinguda Paral·lel, ronda Sant Pau, carrer Sepúlveda, carrer Entença, Gran Via, carrer Bailèn, ronda Sant Pere, passeig Sant Joan, passeig Lluís Companys, carrer Bonaventura Muñoz, carrer Pallars, carrer Llacuna, carrer Perú, carrer Josep Pla, carrer Marroc, rambla Prim, avinguda Diagonal, carrer Lope de Vega, carrer Pallars, plaça Llevant, passeig Taulat, carrer Selva de Mar, passeig Garcia Fària, carrer Jonquera, avinguda Litoral, Port Olímpic, carrer Arquitecte Sert, carrer Salvador Espriu, plaça dels Voluntaris, carrer Marina i finalitzarà al carrer Pujades.

Tot plegat provocarà diferents afectacions en 38 línies de bus de TMB, que veuran alterat o limitat el recorregut mentre es desenvolupi la cursa: D20, D50, H12, H14, H16, V9, V11, V13, V15, V17, V19, V21, V23, V25, V27, V29, V31, 6, 7, 13, 19, 21, 22, 24, 39, 47, 54, 55, 59, 63, 67, 120, 121, 136, 141, 192 i les rutes Vermella i Blava del Barcelona Bus Turístic.

Finalment cal afegir, sense deixar de banda el diumenge, que les rues de Carnaval de diversos barris limitaran les línies H4, H6, H8, V21, V31, 11, 34, 67, 68, 126 i 133 entre les 11 i les 15 hores aproximadament.

Per a més informació es pot consultar l’avís corresponent a la secció d’estat del servei del web de TMB i el web oficial de la cursa.

Amb motiu del pròxim partit de Lliga, que se celebra demà passat diumenge, 11 de febrer, entre el FC Barcelona i el Granada CF a l’Estadi Olímpic Lluís Companys a les 21 hores, metro i autobusos de TMB seran les opcions més recomanables per desplaçar-se a la muntanya de Montjuïc, no només per aquest esdeveniment sinó també per a tots els partits següents a celebrar a aquest recinte de Montjuïc mentre durin les obres al Camp Nou.

L’operativa especial prevista és la següent:

• La xarxa de metro reforçarà el servei amb més personal d’atenció, seguretat i neteja a les estacions d’Espanya (L1 i L3), Poble Sec (L3) i Paral·lel (L2 i L3). Hi haurà més trens en circulació, en funció de l’horari del partit, a les línies 1 i 3, les més indicades per apropar-se a l’Estadi Olímpic, amb l’estació d’Espanya com a centre neuràlgic. Recordem que diumenge el metro funciona fins a les 12 de la nit.

• S’habiliten dos serveis gratuïts d’autobusos llançadora per a les persones que tinguin entrada per assistir al partit, amb origen i final a la plaça d’Espanya, d’una banda, i a l’aparcament de Fira 2, de l’altra, que connectaran amb la zona de l’estadi. Aquests dos serveis especials de bus començaran dues hores abans de l’inici de l’esdeveniment esportiu i acabaran una hora i mitja després de la finalització. Els usuaris disposaran d’un total de 17 vehicles que sortiran en intervals d’entre 3 i 4 minuts.

• Una altra opció per apropar-se a la zona serà utilitzar el funicular de Montjuïc, que també es reforçarà i veurà incrementades les seves freqüències de pas durant les dues hores d’abans de l’inici del partit i durant les dues hores de després de l’acabament.

Cal recordar que també hi ha diverses línies regulars d’autobusos de TMB que apropen a la zona. Aproximen a l’Estadi Olímpic Lluís Companys les línies 13, 55, 125, 150; a la plaça d’Espanya arriben les línies D20, D40, H12, H16, V7, 13, 46, 65, 79, 91, 109, 150 i 165; al passeig de la Zona Franca: H16, V3, V5, 109 i 125.

Per a més informació, es pot consultar l’avís corresponent a la secció d’estat del servei del web de TMB.

Entre el 8 de febrer i el 17 de març se celebra el Madrid Design Festival 2024. Exposicions i instal·lacions, visites a estudis, trobades i conferències són alguns dels eixos de la programació de l'edició, que reunirà a les principals institucions culturals de Madrid professionals del disseny nacional i internacional.

L'exposició Miguel Milá – Diseñador (pre) industrial presenta, per primera vegada, una gran retrospectiva del considerat pare del disseny industrial espanyol, amb un recorregut per les seves creacions més icòniques. El seu estil distintiu es caracteritza per una funcionalitat rigorosa, guiada per la convicció que “el disseny que no és útil, cansa i, a més, acaba sent lleig”.

L'exhibició acollirà més de 200 peces (entre elles un seient doble amb peu i barra lateral de la sèrie 2100 de metro), plànols i dibuixos originals, des de prototips fins a les obres més recents. Amb més de set dècades dedicades a la professió, Milá no només és una icona del disseny espanyol, sinó també un dels principals exponents del moviment modern al país. Al llarg de la seva destacada carrera, ha acumulat un impressionant conjunt d'èxits i reconeixements, des del prestigiós Premi Nacional de Disseny a la seva primera edició fins al destacat Compasso d'Oro Internazionale i la prestigiosa Medalla al Mèrit a les Belles Arts, consolidant-se com el dissenyador més premiat en la història del disseny industrial espanyol.

Una secció especial es dedica a l'impacte que ha tingut el treball de Milá a l'espai públic i urbà, on els principis de confort i eficiència han enriquit la nostra manera de viure. Sense anar gaire lluny, a banda dels seients de metro de les sèries 2000 i 2100, un altre dels dissenys de Milá que forma part del nostre dia a dia és el banc "neoromàntic", present en els carrers de Barcelona. 

Imatge

 

Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) s’ha sumat al col·lectiu d’empreses UAB, una iniciativa impulsada des del Parc de Recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona per tal d’impulsar la col·laboració de les empreses del territori amb la Universitat, i millorar així la transferència de coneixement cap a la societat. Es tracta d’un espai de connexió per donar resposta als reptes i necessitats de les empreses en tres àrees clau per a la innovació: la recerca, el talent i la connexió amb el territori.

El col·lectiu, al que ara s’ha adherit TMB mitjançant el seu departament d’Innovació i Transformació Digital, està format per 13 empreses de diversos sectors com el farmacèutic, el mediambiental, el gran consum o la mobilitat com Esteve, Veolia, Acciona o Condis entre d’altres. 

Aquestes empreses participen en trobades amb el rector i la vicerectora d’Innovació, Transferència i Emprenedoria de la UAB, i en esdeveniments específics per fomentar el contacte amb personal investigador de la Universitat. A més, gaudeixen d’un acompanyament personalitzat per accedir a experts, coneixement, serveis cientificotècnics i infraestructures de recerca del campus, i suport per trobar talent. Des de la creació del Col·lectiu s'han recollit 18 reptes d'innovació i s'han identificat 14 grups de recerca de la UAB amb els quals poder col·laborar.

Durant l’acte en el qual s’ha formalitzat l’arribada de TMB al col·lectiu, el rector de la UAB, Javier Lafuente, ha destacat que “la relació entre la universitat i el teixit empresarial és imprescindible per crear un entorn innovador”. També ha explicat que la intenció és la de “reforçar el diàleg entre els agents de l’ecosistema català d’R+D+I, consolidant la UAB com un pol de coneixement”, i que cal “reforçar el paper capdavanter de Catalunya en ciència i innovació”. Lafuente ha dit que el Col·lectiu d’Empreses pretén acostar la UAB a  les empreses i “entendre les seves necessitats de prop”, ja que la importància d'aquesta col·laboració “no és només per desenvolupar i aplicar la investigació universitària, sinó per crear col·laboracions a llarg termini i donar resposta a les necessitats de talent i innovació de les empreses amb les capacitats de la Universitat".

Amb motiu del concert de Bad Gyal que tindrà lloc al Palau Sant Jordi demà divendres, 9 de febrer (19 hores), Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) habilitarà un servei d’autobusos llançadora per a la pujada, que farà el recorregut entre la plaça d’Espanya i el Palau Sant Jordi i circularà entre les 18.30 h i les 21 hores. També posarà en funcionament un servei llançadora de busos de baixada quan finalitzi el concert (a partir de les 23 hores aproximadament) entre el recinte i la plaça d’Espanya.

Divendres el metro funciona fins a les 2 de la matinada. 

Per a més informació es pot consultar l’avís corresponent a la secció d’estat del servei del web de TMB.

Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) ha registrat el mes de gener amb més validacions de la seva història a la seva xarxa, sumant 56,1 milions de viatges. En el cas de bus el creixement respecte al mateix mes de l’any passat ha estat del 16% i en metro del 8,5%. Així, ambdós serveis registren el millor gener de la història i en el cas de bus, a més suposa la consolidació de la recuperació del passatge respecte a la pandèmia, ja que en la suma dels darrers sis mesos de l’any ha superat el nombre de validacions del mateix període del 2019.

La presidenta de TMB, Laia Bonet, s’ha tornat a mostrar molt satisfeta per les xifres i tal com va explicar el passat 10 de gener en anunciar l’any amb més viatges en la història de TMB, els registres “tornen a demostrar la confiança del ciutadà amb la seva xarxa de transport públic”. Bonet ha explicat que el fet que la xarxa de bus també hagi registrat un augment en les validacions és una prova clara que cal seguir apostant per millorar dia a dia aquest servei “imprescindible en moltes zones de la ciutat” i que s’ha de seguir treballant “per augmentar la flota d’autobusos nets, amb models sostenibles i de zero emissions”, posant l’exemple de la darrera gran compra de vehicles d’hidrogen. A més, la presidenta de TMB ha destacat “l’esforç dels i les professionals de TMB per seguir millorant el servei en paral·lel a l’augment de viatgers”.

Xifres rècord

Les xifres que ens han deixat el mes de gener a la totalitat de la xarxa de TMB ha estat de 56,1 milions de validacions, un 10,9% més que al 2023 i un 6% més que al màxim històric de gener que es va registrar al 2019. A la xarxa de metro s’han registrat 38,1 milions de validacions, el que suposa un 8,5% més que al gener del 2023 i un 8,2 % més comparat amb el 2019. Pel que fa a la xarxa de bus, aquesta ha registrat 18 milions de validacions, el que suposa un augment del 16% respecte a les mateixes dades del mes de gener del 2023 i un 1,9% més comparat amb el 2019, que fins ara es mantenia com al gener amb més validacions de la sèrie.