El fabricant xinès de material mòbil ferroviari CRRC posarà en circulació un nou model de tren per metro que està fabricat amb fibra de carboni. Sota el nom de CETROVO 1.0, aquest comboi promet ser més eficient en el pla energètic ja que segons el fabricant, aconsegueix reduir el seu pes total en un 11% respecte als trens convencionals. La companyia calcula que aquesta disminució es dona sobretot gràcies al pes de la carrosseria —un 25% més lleugera—, i dels bogis, també fabricats amb fibra de carboni, i que reduirien el pes respecte a les estructures rodants habituals en un 50%. 

La disminució del pes d’aquests nous combois impacta de manera positiva en la reducció energètica, ja que la companyia calcula que el consum pot disminuir un 7%. A més, per cada tren, les emissions en diòxid de carboni es poden reduir en unes 130 tones/any. 

Més lleuger i resistent

La fibra de carboni presenta diferents característiques que permeten aquesta reducció del pes, però a més, la companyia explica que aquests trens són més resistents. Concretament 5 vegades més que l’acer, però amb una quarta part del seu pes. I aquesta característica també aplica per tots els materials interiors del comboi que es mostren molt més resistents al pas del temps. Així, les barres de subjecció del passatge, seients o part del material de cabina poden presumir, a priori, d’una vida útil més llarga que la dels trens convencionals. 

En l’apartat tècnic, el tren també permet avenços sobretot en matèria d’autodiagnosi —com en les actuals sèries 7000 i 8000 de TMB—, registrant mètriques relacionades amb el rendiment general del comboi.  

Amb motiu del concert de Residente que tindrà lloc al Palau Sant Jordi demà dissabte, 14 de setembre (21.30 hores), Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) habilitarà un servei d’autobús llançadora per a la pujada, que farà el recorregut entre la plaça d’Espanya i el Palau Sant Jordi i circularà de les 18.30 h a les 21 hores. També posarà en funcionament un servei llançadora de bus de baixada quan finalitzi el concert (a partir de les 22.45 hores aproximadament) entre el recinte i la plaça d’Espanya.

En aquests serveis de bus llançadora seran vàlids tots els títols de transport del sistema tarifari integrat i els vehicles portaran l'indicador de línia “Pl. Espanya - Palau St. Jordi”.

Dissabte el metro funciona ininterrompudament durant tota la nit. 

Per a més informació es pot consultar la secció avisos de servei del web de TMB.

El vestíbul principal de l'estació d'Universitat del metro de Barcelona es va convertir el passat dimarts en un escenari improvisat per presentar la 16à edició de l'Extreme-Barcelona. Durant l'acte, diversos artistes urbans van fer gala de les seves habilitats amb una exhibició de breaking que va sorprendre gratament les persones usuàries. 

L'Extreme-Barcelona se celebra entre el 13 i el 15 de setembre al Parc del Fòrum de Barcelona i TMB us vol apropar fins aquest esdeveniment. Us recordem que la línia 4 disposa de l'estació de Maresme-Fòrum, molt propera als actes i que les línies de bus H16 i 7 també tenen parada a la zona del Fòrum. 

Podeu trobar més informació sobre l'Extreme- Barcelona a la seva web: https://extremebarcelona.com/

L’Espai Mercè Sala, la sala d’exposicions del metro situada a l’estació de Diagonal (L3 i L5), acull des d’avui i fins al 31 d’octubre l’exposició fotogràfica ‘Quince: a través de la mirada de una generación’. La mostra es pot visitar gratuïtament de dilluns a divendres de 10 a 20 hores i està impulsada per l’ONG Street Child España, en col·laboració amb la Fundació TMB. L’exposició explica la realitat dels joves que viuen en països en conflicte o amb pocs recursos a través de les imatges captades pels mateixos adolescents de 15 anys. 

L’exposició és un projecte de fotografia participativa realitzada amb la col·laboració de fotògrafs locals de Nigèria, Uganda, Bangladesh, Nepal i Ucraïna, que van dirigir tallers de creació amb joves de 15 anys d’aquests països. Es tracta, per tant, de retratar algunes de les zones més complexes del món, amb conflicte actiu, camps de refugiats i comunitats remotes i marginades. Aquesta mostra explora en primera persona què significa tenir 15 anys en contextos dràsticament diferents i complicats, a través de les fotografies dels joves.

Avui, el conseller delegat de TMB, Xavier Flores, ha visitat l’exposició i ha destacat “la força de les imatges per transmetre la dura realitat en què viuen aquests joves”. Flores també ha explicat que “acollir la mostra a les nostres instal·lacions, i compartir amb el públic vivències i experiències de joves de 15 anys d’arreu del món, és un exemple del compromís de TMB amb l’accés a la mobilitat i també a l’educació”.

L’origen d’aquesta exposició es basa en un exitós projecte pilot de fotografia participativa de Street Child en col·laboració amb el fotògraf i cineasta nigerià Apochi Owoicho, que tenia com a objectiu empoderar i inspirar nenes en risc d’abandonar l’escola a Nigèria. Posteriorment, es va replicar la iniciativa fent tallers de fotografia participativa a altres països amb els quals Street Child actua amb diferents programes educatius. Owoicho afirma que aquesta exposició “és una finestra a la vida dels nens i nenes que sobreviuen a algunes de les situacions més terribles del planeta”. 

Un dels exemples de la mostra són les imatges captades per la Iryna, una jove ucraïnesa de 15 anys que reflecteixen la por que va sentir quan un coet va caure sobre la seva escola i la va destruir. Les imatges capten la seva ciutat a l’est d’Ucraïna, a uns 100 quilòmetres de la línia del front rus.

La Fundació TMB té com un dels seus eixos donar a conèixer propostes com aquesta que busquen col·laborar en el desenvolupament de l’educació dels infants i adolescents. Per la seva banda, Street Child España és una organització sense ànim de lucre que vetlla perquè infants i adolescents de tot el món tinguin accés a l’educació. La seva missió és veure’ls segurs, a l’escola i aprenent, en especial, aquells que viuen en entorns amb pocs recursos i situacions d’emergència. Street Child España treballa amb organitzacions locals per garantir que tots els infants tenen accés a l’educació i, alhora, actua en més d’una vintena de països de l’Àfrica subsahariana, l’Orient Mitjà, Àsia i Europa.

Avui divendres, 6 de setembre, ha tingut lloc la preestrena exclusiva per al personal de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) de la pel·lícula El 47 a la seu de Mediapro, a l’avinguda Diagonal de Barcelona. Més de 300 empleats i empleades de TMB han assistit a les dues sessions organitzades per la productora del film (The Mediapro Studio). Els assistents a les projeccions i els ciutadans que han passat per aquesta zona han pogut veure un autobús Pegaso 6035-A, un vehicle històric d’ARCA (Associació per a la Recuperació i Conservació d’Autobusos), del mateix model de bus que va segrestar el Manuel Vital l’any 1978. 

El 47 ha arribat avui mateix als cinemes. La pel·lícula està inspirada en la història d’en Manuel Vital i el veïnat de Torre Baró, dirigida per Marcel Barrena (Mediterráneo, 100 metros) i protagonitzada pel guanyador de tres premis Goya, Eduard Fernández; l’acompanyen en aquesta aventura sobre rodes altres rostres coneguts del panorama cinematogràfic català i espanyol, com Clara Segura, David Verdaguer i Carlos Cuevas.

La pel·lícula explica la història de Manuel Vital, veí de Torre Baró, president de l’associació de veïns i conductor de bus de Transports de Barcelona (TB). El 7 de maig de l’any 1978, fart de l’aïllament i l’oblit que patien els habitants del seu barri ubicat a la perifèria de Barcelona -sense transport públic per connectar amb la ciutat- va segrestar el bus de la línia 47 que conduïa i el va portar fins a Torre Baró. Un acte de rebel·lia que va demostrar ser un catalitzador per al canvi, una lluita veïnal, de la classe treballadora que va ajudar a crear la Barcelona moderna de finals dels 70 i 80.

L’acció la va idear el mateix Vital i va comptar amb l’ajuda dels seus veïns i veïnes, que aquell 7 de maig van col·laborar de diferents maneres amb la iniciativa per aconseguir un mitjà de transport públic digne que els comuniqués amb la ciutat. Abans, en Manuel havia provat d’utilitzar mètodes més ortodoxos per rebatre l’argument que les autoritats li repetien: era impossible que un bus pogués pujar pels estrets i empinats carrers de Torre Baró i arribés per l’únic accés que tenia la zona. La seva gesta va tenir èxit i va canviar la història dels seus veïns i veïnes i de tot un barri.

L’actor Eduard Fernández (Los renglones torcidos de Dios, Mediterráneo, La hija de un ladrón) encapçala el repartiment i dona vida al Manuel Vital, protagonista i ànima de la història. L’acompanyen l’actiu Clara Segura (Casa en flames, Creatura, Nit i Dia), David Verdaguer (Saben aquell..., Estiu 1993, Els dies que vindran), Salva Reina (La isla mínima, Antes de la quema) i Carlos Cuevas (Smiley, Merlí), entre d’altres. Al rodatge han participat com a figurants més d’un centenar de veïns i veïnes de la zona de Torre Baró, Roquetes i Ciutat Meridiana, alguns d’ells van formar part de la història en el seu moment.

El transport públic arriba a Torre Baró

Sis mesos després del segrest que explica la pel·lícula i de les pressions veïnals, el 17 de novembre de 1978, la línia 47 (que circulava de la plaça de Catalunya al districte de la Guineueta) es va prolongar fins a Canyelles. Després, més línies hi van arribar a la zona: el mes de febrer de 1979 es va crear la línia 31 (Hospital Clínic - Canyelles) i el bus nocturn NG (Paral·lel - Guineueta); el 23 de maig de 1980 es va estrenar la línia 77 (Pl. Virrei Amat - Torre Baró); i un any més tard arribava la línia 93 (Ciutat Meridiana - Torre Baró). 

Actualment, hi arriben les línies 182 (Pl. Virrei Amat - Torre Baró), 183 (Barris Zona Nord), el bus a demanda de Torre Baró Nord i Sud i la línia 11 del metro.

La línia 47, una històrica línia de tramvies

Els inicis de la línia 47 es remunten a la Barcelona dels tramvies i a la creació el 1948 de la línia 37 bis (Pl. Catalunya - Av. Borbó), que un any després situa el seu terminal a Plaça Urquinaona i que el 1950 canviaria el número 37 bis pel 47, per evitar confusions. El 1955 la ruta arriba fins a Virrei Amat, es modifica el terminal i se’l fa arribar fins a la Plaça de Catalunya. El 19 de març de 1968 es van eliminar els tramvies i el recorregut es feia amb autobusos. Després de diverses modificacions de recorregut, el maig de 1972 el trajecte de la línia es fixa des de Plaça Catalunya fins a la Guineueta. 

El 1986 i gràcies a la iniciativa de l’Arxiu Històric de Roquetes - Nou Barris, l’indicador va substituir el nom de Guineueta per Canyelles, donat que ja hi arribava fins aquí des de feia anys. El 26 de novembre del 2018, amb l’arribada de l’última fase de la Nova Xarxa de Bus, va allargar el seu recorregut fins al passeig Marítim i així arriba a l’indicador actual: Pg. Marítim - Canyelles.

Pegaso 6035-A, el primer bus articulat que va circular a Barcelona

El vehicle que conduïa l’any 1978 el Manuel Vital a la línia 47 (Pl. Catalunya - Guineueta) de Transports de Barcelona (TB) era un Pegaso 6035-A amb calca 3249, de color vermell. Aquest model de la casa Pegaso va ser el primer autobús articulat que va circular per Barcelona des de l’octubre de 1964. Tenia una longitud de 18 metres i quatre portes al lateral dret. Com que aquesta llargada era superior a l’autoritzada per llei, es va escurçar i, finalment, va quedar en 16,5 metres i tres portes. El 1974 es van començar a transformar i molts van passar una reforma profunda a partir del 1977. A partir del 1981 es van anar retirant del servei, procés que es va allargar fins al 1992.

Curiosament, aquesta transformació també va afectar el seu color exterior. Inicialment tot el material era de color verd, batejat com a “verd porcioles”, com el que conserva la Fundació TMB, però la segona sèrie d’articulats (sèrie 3200), que va entrar en servei l’octubre de 1975, ja eren de color vermell. Els cotxes d’aquesta segona sèrie tenien un motor més potent (200 CV i no 185 CV) i canvi semiautomàtic, i també presentaven diferències en la carrosseria (llums) i en la disposició d’alguns seients. La sèrie 3200 es va entregar en dues fases: els 41 cotxes que van arribar primer eren verds de fàbrica (pintats posteriorment abans d’entrar en servei) i els 9 busos restants ja van ser entregats pintats de color vermell. 

L’autobús que apareix a la pel·lícula és el model Pegaso 6025-A, propietat d’ARCA (Associació per a la Recuperació i Conservació d’Autobusos). La Fundació TMB també té un model Pegaso 6035-A conservat, del color verd original, amb calca 3036, que pertany a la primera sèrie d’aquest tipus de busos en servei a Transports de Barcelona, de l’any 1967. Concretament, l’autobús 3036 es va donar de baixa de TB l’any 1987 i es va cedir a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Allà va circular amb el número de placa 17 fins al 2003. Posteriorment, va passar a ser propietat d’Autoclàssic de Gratallops, que el va mantenir sense circular. Uns anys després se’n va iniciar la restauració. El febrer del 2008 el va adquirir TMB, que el 2010 va encarregar pintar-lo amb els colors verds originals de l’època en què circulava per Barcelona.

Amb motiu dels dos concerts d’Aventura que tindran lloc al Palau Sant Jordi demà dijous, 5 de setembre, i demà passat divendres, 6 de setembre (tots dos programats a les 21 hores), Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) habilitarà tots dos dies serveis d’autobusos llançadora per a la pujada, que faran el recorregut entre la plaça d’Espanya i el Palau Sant Jordi i circularan de les 18.30 h a les 21 hores. També posarà en funcionament tots dos dies serveis llançadora de busos de baixada quan finalitzin els concerts entre el recinte i la plaça d’Espanya (a partir de les 22.45 hores, aproximadament).

En aquests serveis de busos llançadora seran vàlids tots els títols de transport del sistema tarifari integrat i els vehicles, tots ells articulats, portaran l'indicador de línia “Pl. Espanya - Palau St. Jordi”.

Pel que fa al servei de metro, dijous circula fins a la mitjanit i divendres fins a les 2 de la matinada.

Totes les línies de metro que han vist afectat part del seu recorregut per les obres que s’han dut a terme durant aquest estiu a la xarxa, han reobert amb normalitat segons el calendari establert. En algun cas fins i tot ho han fet abans del previst, com al tram La Salut – Gorg de la Línia 10 Nord, que va poder reobrir el dissabte 24 d’agost, 48 hores abans de la data inicialment prevista. 

Els diferents treballs han permès renovar aparells de via per millorar el servei en el cas de les línies 4,5 i 10 Nord, reduir les vibracions a les línies 2, 5 i L10 Nord, i millorar l’accessibilitat a l’estació de La Pau (L4) i a Cornellà- Centre (L5). 

Línia 5

Aquesta obra, iniciada el 25 de juny i finalitzada aquest passat dilluns, ha estat la més extensa de totes les realitzades a la xarxa durant l’estiu i ha comptat amb un pressupost de 16 milions d’euros. Entre els treballs que s’hi han fet destaca la renovació integral de 5 quilòmetres de via (de Cornellà Centre a Collblanc) que havia arribat al final de la seva vida útil. Amb aquesta actuació s’ha millorat la fiabilitat de la línia, ha augmentat el confort dels usuaris durant el viatge i s’han reduït les vibracions per l’ús de la infraestructura en aquest tram. A més, a Cornellà Centre s’ha instal·lat una agulla del tipus bretelle que millorarà la capacitat de la línia, ja que permet reduir el temps d’atur quan hi hagi alguna incidència, i incrementa la capacitat de transport de l’L5: de moment, ja circularà un tren més a partir d’aquest mes de setembre. També s’ha aprofitat per fer un recrescut d’andanes a Cornellà Centre i així millorar l’accessibilitat de l’estació. 

A les obres realitzades a l’L5, entre Cornellà Centre i Collblanc, s’han renovat 3,6 quilòmetres de via doble i s’han substituït 6.500 metres cúbics de balast per formigó. També s’han instal·lat 14.400 metres lineals de carril d’acer, amb un total de 618 soldadures elèctriques i 243 aluminotèrmiques, i que s’han subjectat amb 24.000 fixacions antivibratòries sobre la plataforma de formigó. Finalment, s’ha modificat part de la catenària i s’han renovat dos pous de ventilació de túnel.

Línia 4

Les obres que s’han realitzat a l’L4 entre el 27 de juliol i el 22 d’agost han servit per millorar l’accessibilitat de l’estació de La Pau i per instal·lar una bretelle (un conjunt de desviaments que fa possible enllaçar dues vies paral·leles per fer un canvi de sentit dels trens). Aquesta actuació en la infraestructura està emmarcada en el projecte de renovació de senyalització que s’està fent a l’L4 i que, en el futur, permetrà incrementar el nombre de trens que circulen per aquesta línia. Els treballs els ha fet la Generalitat, a través de la Direcció General d’Infraestructures i Mobilitat, amb un cost d’un milió d’euros en les actuacions per posar un ascensor i d’1,5 milions d’euros per la instal·lació de la bretelle. Ha estat una inversió realitzada en part amb fons europeus. 

Línia 2

El tram entre les estacions de Paral·lel i Sagrada Família de la línia 2 va quedar fora de servei el 25 de juliol i es va reobrir el passat dilluns 26 d’agost. Els treballs, executats per la Generalitat, van servir per substituir les fixacions de les vies amb nous aparells que disposen de millores prestacions mecàniques. L’obra ha comptat amb una inversió de 5,6 milions d’euros, procedents de fons europeus a través de la Generalitat. 

Línia 10 Nord

El tram entre La Salut i Gorg va entrar en servei el dissabte 24 d’agost, dos dies abans de la data prevista inicialment. Els treballs han permès la instal·lació d’elements de via que milloraran el servei i reduiran les vibracions. S’ha renovat l’agulla del tipus bretelle o escapament doble, que permet el canvi de via dels trens a l’estació de Gorg. Amb aquesta actuació es reduiran les vibracions. Aquestes obres han estat realitzades pel Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya, a través de la Direcció General d’Infraestructures de Mobilitat (DGIM), amb una inversió d’1 milió d’euros.

L’accés del carrer Badajoz de l’estació de metro de Glòries de la línia 1 de metro ha reobert avui dilluns, 2 de setembre, un cop s’han realitzat les proves i tràmits finals que en garanteixen la reobertura. Així, els usuaris i usuàries ja podran entrar i sortir de l’estació a través de les escales mecàniques i les escales convencionals d’aquest accés on s’ha incorporat una rampa per millorar l’accessibilitat en el trajecte que va des de les escales fins al vestíbul al qual dona aquesta entrada. Recordem que l’accés Badajoz és el més proper a la zona del 22@ on hi ha empreses, centres educatius i universitaris. L’estació de Glòries L1 té dos accessos més: Avda. Meridiana i Plaça de les Glòries Catalanes.

L’accés Badajoz va tancar a finals del passat mes de febrer amb motiu de les obres d’ampliació del vestíbul de metro de l'L1 d’aquesta estació i la seva connexió directa amb el Disseny Hub Barcelona. 

Els treballs realitzats aquests darrers mesos han permès ampliar la capacitat del passadís existent que va des de la línia de peatge a la sortida del carrer Badajoz i millorar la seva funcionalitat. Abans la zona estava limitada per un estret corredor i per l’existència a mig recorregut d’unes escales de baixada i pujada, ara substituïdes per una rampa que millora l’accessibilitat.

El promotor d’aquests treballs corresponents a l’execució de l’estructura i de les instal·lacions de l’ampliació ha estat l’Ajuntament de Barcelona i BIMSA. El Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya ha participat en la direcció del projecte, com a propietària de la infraestructura ferroviària, juntament amb Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), l’Institut de Cultura  de Barcelona (ICUB) i el Disseny Hub de Barcelona (DHUB).

Ampliació del vestíbul i connexió directa amb el Disseny Hub

En una pròxima fase, els treballs en aquesta estació han de continuar per enllestir el nou vestíbul i la connexió amb l’edifici del Disseny Hub, una comunicació de l’estació de Glòries amb el vestíbul del Disseny Hub Barcelona es planteja com un ampli vestíbul, previ a l’accés de l’equipament. Correspon a l’entrada que té més afluència d’usuaris (sortida cap a Sant Martí) i permetrà accedir directament des del metro a la planta 0 del Disseny Hub, i des d’allà al carrer d’Àvila.

La proposta consisteix en la creació d’un gran espai que connectarà amb el vestíbul existent de l’estació de metro amb la planta 0 del DHub. La superfície resultant útil serà d’uns 500 m2 i construïda d’uns 600 m2.

La zona de la plaça de les Glòries està vivint un important procés de transformació urbanística, amb actuacions com el parc de Canòpia- àmbit tramvia i la prolongació del tramvia per la Diagonal. Aquesta dinamització d’aquest espai de la ciutat, amb un previsible increment d’usuaris, i el nou traçat del tramvia, que trasllada les vies de la seva ubicació actual, ha generat una oportunitat per dur a terme l’ampliació del vestíbul de l’estació de metro Glòries i afegir un nou accés a l’edifici del DHub.

Demà dilluns, 2 de setembre, a les 5 del matí, s’iniciarà el servei a la línia 5 de metro amb normalitat, sense el tall que afectava el tram entre Cornellà Centre i Collblanc. L’obra, realitzada per Metro i que ha requerit una inversió de 16 milions d’euros, ha permès reduir les vibracions en aquest tram, millorar l’accessibilitat i incrementar la capacitat de transport de la línia, per on circularà un tren més des de demà. Amb la reobertura demà del tram afectat de l’L5, quedaran normalitzades totes les línies on s’han fet obres aquest estiu: L2, L4 i L10 Nord.

La presidenta de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), Laia Bonet ha volgut destacar la important inversió realitzada per TMB en aquesta obra, “necessària per actualitzar una infraestructura de via que havia arribat al final de la seva vida útil”. Bonet ha explicat també que les “diferents actuacions executades a la zona de vies han permès reduir les vibracions que provocaven molèsties als veïns; el recrescut d’andanes ha millorat l’accessibilitat a l’estació Cornellà Centre; i la instal·lació de la nova agulla tipus bretelle permet augmentar el nombre de trens que circulen per aquesta línia”.

Una obra a termini i sense incidències

Entre els treballs que s’hi han fet destaca la renovació integral de 5 quilòmetres de via (de Cornellà Centre a Collblanc) que havia arribat al final de la seva vida útil. Amb aquesta actuació s’ha millorat la fiabilitat de la línia, ha augmentat el confort dels usuaris durant el viatge i s’han reduït les vibracions per l’ús de la infraestructura en aquest tram. A més, a Cornellà Centre s’ha instal·lat una agulla del tipus bretelle que millorarà la capacitat de la línia, ja que permet reduir el temps d’atur quan hi hagi alguna incidència, i incrementa la capacitat de transport de l’L5: de moment, ja circularà un més a partir d’aquest mes de setembre. També s’ha aprofitat per fer un recrescut d’andanes a Cornellà Centre per millorar l’accessibilitat de l’estació. 

A les obres realitzades a l’L5, entre Cornellà Centre i Collblanc, s’han renovat 3,6 quilòmetres de via doble i s’han substituït 6.500 metres cúbics de balast per formigó. També s’han instal·lat 14.400 metres lineals de carril d’acer, amb un total de 618 soldadures elèctriques i 243 aluminotèrmiques, i que s’han subjectat amb 24.000 fixacions antivibratòries sobre la plataforma de formigó. Finalment, s’ha modificat part de la catenària i s’han renovat dos pous de ventilació de túnel.

Els treballs s’han desenvolupat sense cap incidència destacada i tant el metro com la trentena d’autobusos especials que han servit les dues llançadores substitutòries han absorbit amb normalitat les necessitats de mobilitat del tram afectat. La complexa obra s’ha realitzat complint els calendaris previstos, aconseguint així que la línia 5 de metro doni servei totalment abans que comenci el període escolar, tal com estava programat.

Laia Bonet ha agraït a la ciutadania la comprensió demostrada per les inconveniències que han suposat els talls d’aquest estiu a la xarxa de metro i “que han obligat a modificar les rutines de desplaçament  de milers d’usuaris i usuàries. Bonet ha recordat que era necessari fer els talls en aquesta època de l’any en què baixa la mobilitat laboral i escolar”.

Informació i alternatives de transport al tall

La xarxa de metro era  la principal alternativa per a la mobilitat en el tram afectat per les obres, en especial l'L1, i també el servei de Rodalies a Cornellà i l’Hospitalet. Per aquest motiu, els dos serveis especials d’autobusos que s’han habilitat connectaven les estacions afectades amb aquests dos serveis ferroviaris. Els busos de la llançadora 1 (Cornellà Centre - Collblanc) han circulat a una freqüència de 4 minuts aproximadament en hora punta, i ha comptat amb fins a 26 autobusos articulats, el màxim possible. La segona llançadora (Can Vidalet - Can Serra) també ha circulat amb una freqüència de 4 minuts i amb 3 autobusos estàndards. 

Les setmanes prèvies al tall es van dur a terme campanyes per informar la ciutadania, que van incloure la presència d’informadors que repartien fulletons i informaven els usuaris a les estacions, els llocs més rellevants de la línia i les parades del bus llançadora, en el moment de començar les obres. Entre d’altes mesures també es van fer actualitzacions al  planificador de viatge Vull Anar de TMB, per tal de maximitzar la consulta d’opcions alternatives de transport al tall. També s’ha fet difusió de la campanya informativa a través de la megafonia, les pantalles d’informació de metro i bus, el web corporatiu, la TMB App i les xarxes socials de TMB. També s’ha informat amb cartelleria i senyalització estàtica a les estacions afectades i als enllaços, i els punts on es van habilitar els busos substitutoris.

Amb motiu del pròxim partit de Lliga, que se celebra demà, dissabte 31 d’agost, entre el FC Barcelona i el Reial Valladolid a l’Estadi Olímpic Lluís Companys a les 17.00 hores, metro i autobusos de TMB seran les opcions més recomanables per desplaçar-se a la muntanya de Montjuïc, no només per aquest esdeveniment sinó també per a tots els partits següents a celebrar a aquest recinte de Montjuïc mentre durin les obres al Camp Nou.

L’operativa especial prevista és la següent:

• La xarxa de metro reforçarà el servei amb més personal d’atenció, seguretat i neteja a les estacions d’Espanya (L1 i L3), Poble Sec (L3) i Paral·lel (L2 i L3). Hi haurà més trens en circulació, en funció de l’horari del partit, a les línies 1 i 3, les més indicades per apropar-se a l’Estadi Olímpic, amb l’estació d’Espanya com a centre neuràlgic. Recordem que dissabte el metro funciona ininterrompudament durant tota la nit. No obstant això, cal recordar, especialment als usuaris de la línia 5 de metro que registra un  tall parcial per obres de millora que deixa sense circulació de trens el tram Cornellà Centre - Collblanc. Es recomana planificar amb temps els desplaçaments i alternatives.
   
• S’habiliten dos serveis gratuïts d’autobusos llançadora per a les persones que tinguin entrada per assistir al partit, amb origen i final a la plaça d’Espanya, d’una banda, i a l’aparcament de Fira 2, de l’altra, que connectaran amb la zona de l’estadi. Aquests dos serveis especials de bus començaran dues hores abans de l’inici de l’esdeveniment esportiu i acabaran una hora i mitja després de la finalització. Els usuaris disposaran d’un total de 17 vehicles que sortiran en intervals d’entre 3 i 4 minuts.
   
• Una altra opció per apropar-se a la zona serà utilitzar el funicular de Montjuïc, que també es reforçarà i veurà incrementades les seves freqüències de pas durant les dues hores d’abans de l’inici del partit i durant les dues hores de després de l’acabament.

Cal destacar que també hi ha diverses línies regulars d’autobusos de TMB que apropen a la zona. Aproximen a l’Estadi Olímpic Lluís Companys les línies 13, 55, 125, 150; a la plaça d’Espanya arriben les línies D20, D40, H12, H16, V7, 13, 46, 65, 79, 91, 109, 150 i 165; al passeig de la Zona Franca: H16, V3, V5, 109 i 125.

Per a més informació es pot consultar la secció avisos de servei del web de TMB.

Les estacions de metro de Fondo (L1 i L9 Nord) i Santa Coloma (L1), tindran un Punt Lila itinerant les nits del 30 i 31 d’agost, coincidint amb la festa major del municipi de Santa Coloma de Gramenet. La iniciativa sorgeix de la col·laboració entre Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) i la CIBA, l’equipament municipal referent en temes de dona, i que en aquest cas oferirà atenció mitjançant 2 informadores entre les 23:00 i les 2:00, els dies esmentats. D’aquesta manera, TMB i l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet,  segueixen avançant plegats amb l’objectiu de fomentar la tolerància zero davant l’assetjament o qualsevol manifestació de violència sexista o LGTBI-fòbia.

Llarga experiència conjunta

Cal recordar que aquesta iniciativa de col·laboració ja es ve repetint des de l’any 2022 quan es va instal·lar una primera prova pilot a ambdues estacions amb motiu de la revetlla de Sant Joan d’aquell any. L’experiència es va repetir també en altres esdeveniments de la ciutat com el Rock Fest, la Cimera Iberoamericana d’agendes locals de gènere, revetlles de Cap d'Any o anteriors edicions de la mateixa Festa Major. Des de la seva posada en marxa, la iniciativa ha donat suport a més de 200 persones que per diverses raons van acudir als punts fixos o itinerants en el seu moment. 

La col·laboració, a més, ha permès desenvolupar tot un programa de sessions formatives/informatives en matèria de prevenció adreçada a la plantilla de TMB que es relaciona directament amb el passatge, tot aconseguint arribar a un total de 400 persones treballadores. Aquesta formació reforça les eines del personal (que té establerts protocols d’actuació per a aquestes situacions, tant a la xarxa de metro com a la de bus) per vetllar per la tolerància zero contra les violències masclistes o LGTBI-fòbiques, així com per informar i atendre les víctimes d’un incident d’aquestes característiques. 

Punt Lila de l’estació de Marina

Després d’aquesta experiència conjunta, TMB ha engegat altres iniciatives com la instal·lació d’un Punt Lila fixe les nits de divendres i dissabte a l’estació de metro de Marina. Així, des del passat 2 d’agost, i en col·laboració amb el Districte de Sant Martí, les persones usuàries disposen d’aquest espai que està destinat a informar, sensibilitzar, prevenir i atendre les víctimes d’actituds masclistes i comportaments sexistes que es produeixin en llocs públics.

Tolerància zero

Des de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) seguim fomentant tot tipus d'accions contra qualsevol manifestació de violència sexista o LGTBI-fòbica. i per una tolerància zero amb la discriminació i l'assetjament al transport públic.

Aquesta iniciativa s’emmarca en les polítiques de responsabilitat social de TMB, un referent internacional en la lluita contra les agressions sexuals i la LGTBI-fòbia i que compta amb el reconeixement de la Unió Internacional del Transport (UITP), que ja va premiar TMB per aquesta qüestió. 

TMB és pionera en protocols de prevenció, detecció i intervenció contra l’LGTBI-fòbia i contra l’assetjament sexual i per raó de gènere a les xarxes de metro i autobús. Protocols que han comptat amb la col·laboració d’entitats de l’àmbit de les dones i de l’espai LGTBI, com l’Observatori contra l’Homofòbia, a més del suport d’institucions com la Diputació de Barcelona, des de l’àrea Cohesió Social, Ciutadania i Benestar

Tal com es va anunciar el passat 29 de juliol TMB ha provat durant aquests dies l’autobús BYD B19, un model articulat elèctric de càrrega nocturna que incorpora unes bateries amb una capacitat de fins a 563 kW/h. Aquest fet representa una novetat, ja que actualment els articulats més moderns de la flota de TMB que comparteixen les mateixes característiques que l’ara testat,  disposen d’una capacitat màxima de fins a 546 kW/h. 

Un cop finalitzada la seva posada a prova a TMB i després d’una setmana intensa de reptes tècnics i orogràfics per Barcelona i la seva Àrea Metropolitana, els tècnics de l’àrea de bus n’han extret diverses conclusions que han de permetre avaluar-ne una futura incorporació. Cal tenir en compte que les proves s’han realitzat sense passatge i que, per tant, les dades obtingudes variaran en funció de l’operativa real del bus. El vehicle ha rodat durant uns 830 quilòmetres i ha sumat prop de 62 hores de circulació en traçats reals. Les línies H12, H16, V21, 46, 67 i 150 han estat les escollides per aquestes proves. 

Capacitat de regeneració i autonomia

Una de les característiques que més ha destacat del vehicle durant les proves, ha estat l’autonomia de l’autobús, en bona part atribuïda a la seva capacitat regenerativa. A la línia 150, línia que volteja tot el Parc de Montjuïc fins a la plaça d’Espanya, va mostrar en sentit descendent la capacitat de regenerar fins a 230 kW. A la majoria trajectes entre el Castell de Montjuïc i la plaça d’Espanya, el B19 va donar més autonomia al final del recorregut que la que donava al moment inicial, tot i les elevacions positives de nivell que te la línia en aquest sentit, la climatització interior, la il·luminació i el funcionament dels serveis auxiliars de l’autobús. La gestió energètica que fa el B19 permet obtenir dades de treball que permetrien tenir el vehicle a les línies H16 i V21 fins a dos dies circulant amb una sola recàrrega nocturna. 

D’altra banda, el consum també ha estat una característica remarcable. Gràcies a la gestió de la inèrcia de l’autobús, i simulant la línia 46 a l’autovia, a 87 km/h, l’autobús va mostrar com permetia mantenir durant períodes prolongats de temps un manteniment d’aquesta velocitat, que permet un consum “0”. 

Imatge

Rècord de temperatura a la ciutat

Un altre factor que ha posat a prova l’autonomia del B19 ha sigut l'onada de calor que va patir Barcelona la setmana del 29 de juliol, amb una temperatura rècord de 39.8°  tal com es va registrar a l’Observatori Fabra.

ByD i TMB

TMB va iniciar la primera prova amb un autobús BYD el desembre de l’any 2012 a les cotxeres d’Horta, bressol dels autobusos BYD a TMB. L’any següent, el 2013, es va incorporar a la flota l’autobús 1106, el primer autobús xinès de l’empresa que va circular principalment a les antigues línies 45 i 92 de la xarxa de bus.

 

*Article elaborat per Josep Ramon Tauste (Tècnic Especialista d’Enginyeria de l'Àrea Tecnologica de Bus)

(Autors: Marta Espinosa i Gustau Lamadrid)

A través dels canvis de nom, podem rastrejar la rica història de Barcelona, des de les seves arrels industrials fins a la Barcelona moderna actual. Cada nova nomenclatura explica una història i també és un clar reflex dels importants canvis que experimenta la ciutat, amb una identitat pròpia en constant evolució. Creixement urbà, canvis polítics, figures històriques... totes les transformacions revelen la identitat canviant de la ciutat i l’evolució dels noms de les estacions de metro, també, són una mostra més que exemplifica aquesta essència urbana en constant moviment.

Sabíeu que, per exemple i sorprenentment, més de la meitat d’estacions d’aquesta ruta han modificat la seva denominació al llarg de la història? Repassem doncs de nord a sud les parades de la línia groga, la línia 4, i els noms que han tingut antigament les estacions actuals.   

L4 (Trinitat Nova - La Pau)

· Llucmajor: El 2022, l’ATM va decidir canvis en sis estacions de la xarxa de metro, entre elles Llucmajor, que per adequació a la realitat del lloc passa a ser Llucmajor / República.

· Via Júlia: Fins al 1999 aquesta estació de l'L4 s’anomenava Roquetes, que actualment és una parada de la línia 3, inaugurada el 2008. Roquetes es va estrenar el 19 d’abril de 1982, com a terminal de la prolongació de la línia 4 des de Guinardó. El 27 d’octubre de 1999 va entrar en servei un nou tram de l'L4, fins a l’estació de Trinitat Nova i al mateix temps Roquetes va canviar el seu nom per l’actual Via Júlia. 

Imatge Roquetes L4 es va estrenar el 19 d’abril de 1982. L'any 1999 va convertir-se en l'actual Via Júlia / Foto: Arxiu TMB

 

· Guinardó / Hospital de Sant Pau: Inaugurada el maig de 1974 com a Guinardó (San Quintín), el 1982 l’estació va passar a denominar-se únicament Guinardó, al mateix temps que la línia IV va adoptar la numeració aràbiga i va passar a dir-se línia 4. Amb l’entrada en servei del nou Hospital de Sant Pau, el 2003, l’estació de metro es va convertir en la més propera al recinte sanitari. Per aquest motiu, el 17 de juliol de 2009 l’ATM va decidir canviar el nom de l’estació per Guinardó / Hospital de Sant Pau. Al mateix temps, l’estació d’Hospital de Sant Pau de l'L5, al costat de l’antic hospital modernista, va passar a dir-se Sant Pau / Dos de Maig. 

Imatge Guinardó (San Quintín) era el nom inicial de l'estació Guinardó / Hospital de Sant Pau, aquí el dia de la inauguració el 1974 / Foto: Arxiu TMB

 

· Alfons X: Ubicada sota la ronda del Guinardó, l'estació va entrar en servei el 1974 com a part de la línia IV amb el nom de Alfonso X fins que el 1982 va catalanitzar el nom.

· Joanic: L'estació va entrar en servei el 5 de febrer de 1973 com a capçalera del primer tram de la línia IV entre Joanic i Jaume I, amb el nom de Joanich fins que el 1982 amb la reorganització dels números de línies i canvis de nom d'estacions va adoptar el nom actual.

Imatge Accés de la plaça Urquinaona, on apareix la nomenclatura de Joanich en la direcció de la línia / Foto: Arxiu TMB

 

· Verdaguer: Aquesta estació inicialment portava el nom de General Mola, com s’anomenava el carrer en època franquista. El 1973 va estrenar-se l’estació de l'L4, formant part del primer tram de la línia IV entre Joanic i Jaume I. El 1982 es va canviar el nom pel d’una plaça propera, dedicada al sacerdot i poeta català mossèn Jacint Verdaguer. 

Imatge Verdaguer va ser durant molts anys General Mola, el mateix nom que tenia en època franquista el carrer on s'ubicava. La imatge és del 1973 / Foto: Arxiu TMB

 

· Girona: L'estació va entrar en servei el 1973 com a part del primer tram de la línia IV entre Joanic i Jaume I, amb el nom de Gerona fins que el 1982, amb la reorganització dels números de línies, es va catalanitzar va adoptar el nom actual.

Imatge Accés de l'estació Girona l'any 1968, quan duia el nom en castellà, Gerona / Foto: Arxiu TMB

 

· Passeig de Gràcia: El 1972 es va tancar el ramal, en aquells moments, de la línia III i es va reobrir un any més tard com una nova línia, la línia IV, separada amb noves andanes i canviant el nom de l’estació pel de Aragón - Gran Vía. L’any 1982 amb la reorganització dels números de línies i canvis de nom d'estacions va adoptar el nom actual de Passeig de Gràcia. L’any 1995 va obrir l’estació de l'L2.

Imatge L'accés de l'estació Passeig de Gràcia L4 a la Gran Via l'any 1973, quan s'anomenava estació Gran Vía / Foto: Arxiu TMB

 

· Jaume I: L’estació va entrar en servei el 1926 com a part del ramal del Gran Metro de Barcelona amb el nom de Jaime I. Força anys més tard, el 1972 va ser tancada per a integrar-la a la nova línia IV. Un any després, el 1973 va ser reoberta com a part del primer tram de la línia IV. Més tard el 1982 amb la reorganització dels números de línies i canvis de nom d'estacions va adoptar el nom actual i va passar a formar part de l'L4.

Imatge Rotulació exterior de Jaume I, l'any 1973, amb el nom en castellà / Foto: Arxiu TMB

 

· Ciutadella / Vila Olímpica: Com a dada curiosa cal apuntar que és una de les estacions de la xarxa de metro que més ha modificat la seva denominació. Es va inaugurar l’any 1977 com a part de la línia IV amb el nom de Ribera. Uns anys més tard, amb la reorganització dels números de línies i canvis de nom d’estacions, va passar a dir-se Ciutadella i, finalment, el 1992 es va modificar per l’actual nom afegint-hi Vila Olímpica. Rebatejada amb aquest nom per la proximitat a l’allotjament dels esportistes que participarien en els Jocs Olímpics de Barcelona 92 i, per tant, cridada a ser peça clau de la mobilitat dels atletes.

Imatge Va portar el nom de Ribera fins el 1982, després va ser Ciutadella fins a l'actual Ciutadella / Vila Olímpica/ Foto: Arxiu TMB

 

· Bogatell: L’estació es va estrenar el 1977 com a part de la línia IV i sota el nom de Pedro IV, per la seva proximitat al carrer homònim. El 1982 amb la reorganització dels números de línies i canvis de nom d’estacions va passar a ser estació de la línia groga (L4) i va modificar el seu nom per l’actual de Bogatell.  

Imatge Bogatell es va estrenar el 1977 sota el nom de Pedro IV, per la seva proximitat al carrer homònim / Foto: Arxiu TMB

 

· Llacuna: L’estació es va inaugurar el 1977 com a part de la línia IV i amb el nom de Luchana. El 1982, va canviar el nom per l’actual de Llacuna i ja formava part de l'L4. 

Imatge Llacuna es va inaugurar el 1977 com a part de la línia IV i amb el nom de Luchana / Foto: Arxiu TMB

 

· Poblenou: L’estació de la línia IV es va inaugurar també l’any 1977 amb el nom de Pueblo Nuevo. El 1982 amb la reorganització dels números de les línies i canvis de noms d’estacions va catalanitzar el nom i es va incorporar a l'L4. 

· Besòs Mar: L'estació va entrar en servei el  15 d’octubre de 1982 amb la prolongació de la línia IV de Selva de Mar a La Pau i batejada amb el nom de Mina. Però el 22 d’abril de 1985 amb la prolongació de l'L4 fins a Pep Ventura va adoptar el nom actual. Durant l’acte inaugural, l’alcalde de Barcelona d’aquell moment, Narcís Serra, es va comprometre precisament a canviar el nom de l’estació, davant les fortes demandes i queixes veïnals, que argumentaven que la Mina era un dels barris amb pitjor fama de Barcelona i exigien que la parada de metro no portés el mateix topònim.​ Com el nom del barri on es troba, el Besòs, ja l’utilitzava una altra estació, finalment va ser rebatejada com a Besòs Mar. 

Demà dilluns 26 d’agost, des de l’inici del servei a les 5 del matí, la línia 2 de metro recupera la normalitat, un cop finalitzades les obres que han obligat a tallar el servei entre les estacions Paral·lel i Sagrada Família. Des del 25 de juliol, la Generalitat ha realitzat treballs per substituir les fixacions de les vies i reduir així les vibracions existents en aquest tram. Els treballs s’han desenvolupat amb normalitat i s’han complit els calendaris previstos, de manera que l’L2 de metro donarà servei en tot el seu recorregut abans que comenci el mes de setembre i el període escolar. 

La presidenta de TMB, Laia Bonet, ha explicat que els treballs “s’han dut a terme al ritme previst”, i que en aquest cas les obres eren necessàries per reduir les molèsties a la ciutadania “gràcies a les noves fixacions que permetran atenuar les vibracions”. D’igual manera, Bonet ha volgut agrair l’esforç de totes les persones usuàries “que han hagut de modificar els seus trajectes a causa de les obres d’aquest estiu en diverses línies de metro”. 

Renovació de les fixacions de la via i reducció de vibracions 

La suspensió del servei durant dos mesos a la línia 2 ha permès executar obres de millora incompatibles amb la circulació de trens. La Generalitat ha renovat diversos elements de via, com les fixacions, que s’han substituït per unes de noves, amb millors prestacions mecàniques que permetran reduir les vibracions en aquest tram. També s’han actualitzat els quadres de baixa tensió. La inversió de l’actuació és de 5,6 milions d’euros, procedents de fons europeus. 

Normalitat en els itineraris alternatius

El passatge ha utilitzat amb normalitat les alternatives de mobilitat que cobrien els trams afectats, fent un esforç per adaptar els seus recorreguts als itineraris alternatius que se’ls hi proposaven. 

La principal alternativa de transport per al tall de l’L2 ha estat la resta de la xarxa de metro, que s’ha reforçat amb més trens (entre un 6% i un 12%), i que disposa d’importants intercanviadors molt a prop de les estacions afectades: en especial, Paral·lel i Passeig de Gràcia de la línia 3, Universitat de la l’L1, Passeig de Gràcia de l’L4 i Sagrada Família de l’L5. Com a alternativa, els usuaris també han fet servir la línia regular de bus de TMB D50 (Paral·lel - Ciutat Meridiana), que fa el trajecte complet pel tram afectat (a excepció de l’estació de Monumental), i que s’ha reforçat amb més vehicles. També han estat alternatives de transport l’H12 (Gornal - Besòs Verneda) i l’H16 (Pg. Zona Franca -Fòrum Campus Besòs), que fan el trajecte totalment o parcialment entre les estacions afectades. 

Les setmanes prèvies als talls es van dur a terme campanyes per informar la ciutadania, que van incloure la presència d’informadors a les estacions afectades i a les parades del bus llançadora, en el moment de començar les obres. Es va actualitzar el  planificador de viatge Vull Anar de TMB, per tal de maximitzar la consulta d’opcions alternatives de transport al tall, s’ha fet difusió de la campanya informativa a través de la megafonia, les pantalles d’informació de metro i bus, el web corporatiu, la TMB App i les xarxes socials de TMB. També s’ha informat amb cartelleria i senyalització estàtica a les estacions afectades i als enllaços, i els punts on s’han habilitat els busos especials substitutoris.

La línia 10 Nord estarà totalment operativa a partir d’aquest dissabte, 24 d’agost. Això significa que s’ha avançat dos dies la reobertura del tram entre La Salut i Gorg que estava fora de servei des del passat 5 d’agost. Els treballs, que han permès la renovació de diversos aparells de via per millorar la circulació de trens i reduir les vibracions, s’han dut a terme a molt bon ritme, i han permès recuperar el servei 48 hores abans del previst. 

La presidenta de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), Laia Bonet, ha explicat que aquest escurçament del període d’obres inicialment previst sempre és una bona notícia “que parla molt bé de totes les persones implicades en els treballs al metro i del seu compromís amb la ciutadania i la mobilitat a la ciutat”. Bonet ha destacat que els treballs han permès “millorar substancialment les condicions de circulació de trens en aquesta zona, reduir les afectacions als veïns per les vibracions i, en definitiva, millorar la mobilitat a l’àrea metropolitana”. 

Millores de circulació i reducció de vibracions

La suspensió del servei durant 3 setmanes ha permès executar obres de millora per renovar diversos aparells de via, entre els quals s’ha renovat l’agulla del tipus bretelle o escapament doble, que permetran el canvi de via dels trens a l’estació de Gorg. Amb aquesta actuació es reduiran les vibracions. Aquestes obres han estat realitzades pel Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya, a través de la Direcció General d’Infraestructures de Mobilitat (DGIM), amb una inversió d’1 milió d’euros.

Bon funcionament dels itineraris alternatius

El passatge ha utilitzat amb normalitat les alternatives de mobilitat que cobrien el tram afectat, fent un esforç per adaptar els seus recorreguts als itineraris alternatius que se’ls hi proposaven. La xarxa de metro igualment ha estat la principal alternativa de transport, amb la connexió de l’L2 a Gorg. A més, TMB ha habilitat un servei especial d’autobús amb parada a les dues estacions afectades pel tall, amb una capacitat equivalent i el mateix horari de metro. Els busos han circulat a una freqüència de 6 minuts aproximadament en hora punta, i ha comptat amb fins a dos vehicles estàndards per recórrer el trajecte entre Gorg i La Salut. 

Les setmanes prèvies als talls es van dur a terme campanyes per informar la ciutadania, que van incloure la presència d’informadors entre el 31 de juliol i el 9 d’agost a les estacions de Gorg, La Salut, Bon Pastor i La Sagrera.

Amb motiu del pròxim partit de Lliga, que se celebra demà, dissabte 24 d’agost, entre el FC Barcelona i l’Athletic Club a l’Estadi Olímpic Lluís Companys a les 19 hores, metro i autobusos de TMB seran les opcions més recomanables per desplaçar-se a la muntanya de Montjuïc, no només per aquest esdeveniment sinó també per a tots els partits següents a celebrar a aquest recinte de Montjuïc mentre durin les obres al Camp Nou.

L’operativa especial prevista és la següent:

• La xarxa de metro reforçarà el servei amb més personal d’atenció, seguretat i neteja a les estacions d’Espanya (L1 i L3), Poble Sec (L3) i Paral·lel (L3). Hi haurà més trens en circulació, en funció de l’horari del partit, a les línies 1 i 3, les més indicades per apropar-se a l’Estadi Olímpic, amb l’estació d’Espanya com a centre neuràlgic. Recordem que dissabte el metro funciona ininterrompudament durant tota la nit. No obstant això, cal advertir, especialment als usuaris de les línies 2 i 5 de metro, que hi ha  talls parcials per obres de millora que deixen sense circulació de trens diversos trams. Es recomana planificar amb temps els desplaçaments i alternatives.
   
• S’habiliten dos serveis gratuïts d’autobusos llançadora per a les persones que tinguin entrada per assistir al partit, amb origen i final a la plaça d’Espanya, d’una banda, i a l’aparcament de Fira 2, de l’altra, que connectaran amb la zona de l’estadi. Aquests dos serveis especials de bus començaran dues hores abans de l’inici de l’esdeveniment esportiu i acabaran una hora i mitja després de la finalització. Els usuaris disposaran d’un total de 17 vehicles que sortiran en intervals d’entre 3 i 4 minuts.
   
• Una altra opció per apropar-se a la zona serà utilitzar el funicular de Montjuïc, que també es reforçarà i veurà incrementades les seves freqüències de pas durant les dues hores d’abans de l’inici del partit i durant les dues hores de després de l’acabament.

Cal destacar que també hi ha diverses línies regulars d’autobusos de TMB que apropen a la zona. Aproximen a l’Estadi Olímpic Lluís Companys les línies 13, 55, 125, 150; a la plaça d’Espanya arriben les línies D20, D40, H12, H16, V7, 13, 46, 65, 79, 91, 109, 150 i 165; al passeig de la Zona Franca: H16, V3, V5, 109 i 125.

Per a més informació es pot consultar la secció avisos de servei del web de TMB.

Demà divendres 23 d’agost, a les 5 del matí, la línia 4 recuperarà el servei de metro habitual després de les obres que s’hi han fet i que havien deixat sense servei el tram entre Selva de Mar i La Pau. Els treballs han finalitzat dins el calendari previst i aquesta línia estarà plenament operativa coincidint amb l’inici de la Copa Amèrica i abans que arrenqui el curs escolar. 

Les obres que s’han realitzat a l’L4 han servit per millorar l’accessibilitat de l’estació de La Pau i per instal·lar una bretelle (un conjunt de desviaments que fa possible enllaçar dues vies paral·leles per fer un canvi de sentit dels trens). Aquesta actuació en la infraestructura s’emmarca en el projecte de renovació de senyalització que s’està fent a l’L4 i que, en el futur, permetrà incrementar el nombre de trens que circulen per aquesta línia. Els treballs els ha fet la Generalitat, a través de la Direcció General d’Infraestructures i Mobilitat, amb un cost d’un milió d’euros en les actuacions per posar un ascensor i d’1,5 milions d’euros per la instal·lació de la bretelle. Ha estat una inversió realitzada en part amb fons europeus. 

La presidenta de TMB, Laia Bonet, ha recordat que aquesta era “una obra necessària a l’L4 de metro, per les conseqüències positives que aportarà, com la millora en accessibilitat de l’estació de La Pau, i la possibilitat d’incrementar en el futur el nombre de trens que hi circulen”.

Una obra a termini i sense incidències

La suspensió del servei durant quatre setmanes ha permès executar unes obres de millora que eren incompatibles amb la circulació de trens. En concret, s’hi han fet dues actuacions: treballs per millorar l’accessibilitat a La Pau i actualitzar la infraestructura de via en aquest tram. Així, s’han realitzat els treballs necessaris per a la instal·lació de l’ascensor vestíbul-andana que ha de donar servei en un futur a la via 2. I també s’ha instal·lat una agulla del tipus bretelle a La Pau, que permetrà incrementar la capacitat del transport de l’L4.

Els treballs s’han desenvolupat amb normalitat, complint els calendaris previstos, aconseguint així que la línia 4 de metro estigui en servei en la seva totalitat abans que comenci el mes de setembre i el període escolar. La reobertura del tram que estava en obres també permetrà que la línia 4 estigui plenament operativa coincidint amb la celebració de la Copa Amèrica.

Bon funcionament del transport alternatiu

Durant la realització de les obres s’ha donat el màxim servei possible a la línia en el tram que estava en funcionament per, entre altres coses, afectar el mínim possible la mobilitat a les platges. 

Tant al juliol com a l’agost, el passatge ha utilitzat amb normalitat les alternatives de mobilitat que cobrien els trams afectats, fent un esforç per adaptar els seus recorreguts als itineraris alternatius que se’ls hi proposaven.

La xarxa de metro ha estat la principal alternativa de transport, amb la connexió de l’L2 a La Pau. A més, TMB ha habilitat un servei especial d’autobús amb parada a cada una de les estacions afectades pel tall, amb el mateix horari de metro. Els busos han circulat a una freqüència de 4 minuts aproximadament en hora punta, i ha comptat amb fins a 9 autobusos articulats. A més, la línia regular de bus de TMB, la V31 (Mar Bella - Trinitat Vella) també ha estat una alternativa perquè circula molt a prop de les estacions afectades.

Les setmanes prèvies al tall es van dur a terme campanyes per informar la ciutadania, que van incloure la presència d’informadors a les estacions afectades i a les parades del bus llançadora, en el moment de començar les obres. Entre altres mesures, també es van incorporar les alternatives al planificador de viatge Vull Anar de TMB. A més es va fer explicar el tall a través de la megafonia, les pantalles d’informació de metro i bus, el web corporatiu, la TMB App i les xarxes socials de TMB. S’ha informat amb cartelleria i senyalització estàtica a les estacions afectades i als enllaços, i als punts on s’han habilitat els busos especials substitutoris.

Laia Bonet ha volgut destacar que “dins de les molèsties que suposa qualsevol afectació al servei, les alternatives de transport han funcionat bé. Tot i que s’havien triat les dates de les obres buscant la mínima afectació possible a la ciutadania, és d’agrair l’esforç dut a terme per les persones usuàries per adaptar-se als talls”.

Amb motiu de la celebració de la Louis Vuitton 37a America’s Cup que acull Barcelona a partir de demà, 22 d’agost, fins al 27 d’octubre, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) recomana l’ús del transport públic, tant metro com l’autobús. La xarxa de TMB permet arribar a les zones on es desenvoluparà el gran esdeveniment, per seguir les regates, visitar el Race Village, que estarà situat al Moll de la Fusta, i el nou Port Olímpic, així com les Fan Zones habilitades a plaça del Mar i Bogatell. 

L’Ajuntament de Barcelona i el Port de Barcelona, d’acord amb l’organització de l’esdeveniment, America’s Cup Event Barcelona (ACE), han elaborat un pla de mobilitat per donar resposta a la previsible afluència de persones. El pla contempla un seguit d’actuacions per millorar i fer més fàcils els desplaçaments en transport públic, que inclouen aquest reforç de la xarxa de transport de TMB.

L’esdeveniment tindrà lloc a la zona del Port Vell per la platja i fins al Port Olímpic. El camp de regates s’instal·larà davant de les platges de Sant Sebastià, Sant Miquel, Barceloneta i Somorrostro, mentre que al llarg del front marítim, ACE instal·larà el Race Village al Moll de la Fusta i les Fan Zones a la plaça del Mar i a la platja del Bogatell, amb pantalles per al seguiment en viu de les regates. També es disposaran diferents instal·lacions de serveis, esbarjo i gastronomia local.

Les regates se celebraran majoritàriament dos dies entre setmana i els caps de setmana. La competició està subjecta al vent i, per tant, la zona i els dies de competició es podrien veure modificats.

L’Ajuntament de Barcelona aconsella a les persones que vinguin de fora del barri planificar amb temps els desplaçaments i cercar la millor alternativa, amb l’ús prioritari del transport públic com a principal recomanació. El transport públic arribarà a tots els punts de l’esdeveniment sense limitacions i es reforçarà els dies de competició on es prevegi una major afluència d’espectadors.

Reforç del servei de l’L4 de metro

TMB reforçarà el servei de la línia 4, la línia groga, durant els caps de setmana i els dies de màxima afluència per les competicions o actes programats (cerimònia inaugural el 10 d’octubre i regates finals el 16, 18 i 21 d’octubre). Així, aquestes jornades i els caps de setmana en franges concretes del dia circularà fins a un 20% més de trens, que incrementaran l’oferta respecte del servei habitual a la línia 4 en laborable i en cap de setmana. També es reforçarà el personal d’atenció, seguretat i neteja a les estacions més properes a l’esdeveniment: Barceloneta, Ciutadella / Vila Olímpica i El Maresme / Fòrum de l’L4 i Drassanes de l’L3.

Les parades de metro més properes per accedir a la zona són les de Barceloneta, Ciutadella / Vila Olímpica, Bogatell i Llacuna (L4); Drassanes (L3), i Marina (L1). En tot cas s’aconsella als usuaris que segueixin les indicacions dels empleats i dels sistemes de megafonia i senyalització. 

Recordem que el tall de servei de l’L4 entre Selva de Mar i La Pau es normalitza divendres 23 d’agost, per tant, el servei pràcticament no es veurà afectat durant la celebració de la Copa Amèrica. D’altra banda, el tall a l’L2 entre Paral·lel i Sagrada Família i el de l’L10N entre La Salut i Gorg són vigents fins al 25 d’agost, mentre que fins a l’1 de setembre està fora de servei el tram de l’L5 de metro Cornellà Centre - Collblanc.

Servei especial d’autobús de Fòrum a Bogatell

Amb motiu de la Copa Amèrica de vela s’ha programat un servei especial d’autobusos que enllaçarà l’aparcament dissuasiu habilitat per l’Ajuntament a la zona del Fòrum amb la platja del Bogatell. Els busos destinats al recorregut seran vehicles de gran capacitat i portaran l’indicador “Copa Amèrica”. La línia circularà tots els caps de setmana, a partir del 7 de setembre i fins al 27 d’octubre, i els dies de màxima afluència, en horari d’11.30 a 18.30 h i amb una freqüència de pas inferior als 10 minuts. 

Pel que fa al servei regular d’autobús, TMB reforçarà el servei de les principals línies que arriben a l’àmbit de la celebració que són les següents: D20, H16, V15, V19, V21, V23, V25, V27 i 47. Els reforços s’aplicarandurant les hores punta de l’esdeveniment els mateixos dies que el reforç de l’L4, els caps de setmana i els dies de màxima afluència per competicions o actes programats, en funció de la demanda que es pugui produir. 

L’Ajuntament també ha aplicat millores en la infraestructura, com la implementació de dos nous carrils bus a la Rambla Prim (entre plaça Llevant i el carrer Santander) que afavoreix la circulació de les línies H12, H14, V31, 33 i 136 i al carrer de Trelawny (entre el pg. Marítim i el carrer Dr. Aiguader) que afecta les línies D20, V21, V27, 47 i 59 i 136. 

En determinades hores i espais l’accés amb vehicle privat podrà quedar restringit, en funció de l’afluència de públic. 

Per a més informació sobre les alteracions i recomanacions de transport públic es pot consultar a la pàgina especial del web de TMB creada per a l’esdeveniment i la pàgina de mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, el planificador “Com s’hi va” i la mateixa web de la Louis Vuitton 37a America’s Cup.