Tren real
Rosario Ibáñez, mestra a les Escoles del Metro durant 20 anys, parla amb 'El Periódico'
Des de l'any 1945, promocions d'empleats del Metro Tranversal (l'actual L1) i els seus fills i filles, tenien la possibilitat d'assistir a classes i rebre formació reglada a les Escoles Comercials Montserrat. Centenars d'estudiants van assolir els estudis primaris i de batxillerat, cosa que els va facilitar l'entrada al món laboral en uns anys difícils.
Una de les mestres del centre era Rosario Ibáñez, entrevistada a El Periódico. Filla d'empleat de Metro, alumna de les Escoles des dels 7 anys i posteriorment mestra del centre (1961-1985) repassa la seva experiència personal i el vessant humà de l'empresa. Va arribar de l'Aragó a Barcelona el 1953. El pare va entrar (pels pèls) a treballar a Metro i així ella el 1953 comença a rebre l'educació a les Escoles Montserrat, ubicades a la Rambla Badal, a Sants. "Em vaig sentir molt cuidada pel Metro. També és important dir que mai vaig sentir que hi hagués una educació diferent per als nois i les noies. Bé, una diferència: les noies fèiem costura".
L'any 1985 van tancar les Escoles i es va convertir en un centre públic (avui l'escola Cavall Bernat) i els professors i professores van passar a treballar a diferents departaments de l'empresa Ferrocarril Metropolità, la majoria com a tècnics i administratius. La Rosario va ser programadora, va aparèixer l'ordinador i va treballar amb les primeres aplicacions. Ella i una altra companya van ser de les primeres dones que van treballar al departament d'informàtica de la corporació.
L'entrevista completa està disponible al següent enllaç.
Transport públic per a l’espectacle ‘Corteo’ de Cirque du Soleil al Palau Sant Jordi
Amb motiu de l’espectacle ‘Corteo’ de Cirque du Soleil que té lloc al Palau Sant Jordi amb funcions a diari en diferents horaris, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) habilita els dies amb màxima afluència de públic serveis d’autobusos llançadora per a la pujada i la baixada. Aquestes llançadores connecten la plaça d’Espanya i el Palau Sant Jordi i circulen demà divendres, 28 de març, de 19 h. a 21 hores; demà passat dissabte, 29 de març, de 15 h. a 21 hores; i dissabte de la setmana vinent, 5 d’abril, de 15 h. a 21 hores.
En aquests serveis de busos llançadora són vàlids tots els títols de transport del sistema tarifari integrat i els vehicles, que són articulats, porten l'indicador de línia “Pl. Espanya – Palau St. Jordi”.
Cal recordar que el metro funciona divendres fins a les 2 de la matinada i dissabte de forma ininterrompuda durant tota la nit.
Per a més informació es pot consultar la secció avisos de servei del web de TMB.
Adjudicada la renovación y mejora de la protección de once pasos a nivel en la línea Cercedilla-Cotos
Ya está activa la tarjeta de transporte digital Barik Mobile para los teléfonos Android en Vizcaya
Adjudicado el proyecto para duplicar la C-1 de Málaga entre Aeropuerto y Campamento Benitez
El metro europeo podría ser realidad en 2040
Citef suministra un nuevo simulador de conducción a KiwiRail, en Nueva Zelanda
Metro Ligero Oeste obtiene la certificación del Esquema Nacional de Seguridad
Adjudicada la renovación y mejora de la protección de 11 pasos a nivel en la línea Cercedilla-Cotos
La inversión prevista en los Corredores Mediterráneo y Atlántico llegará este año a los 3.800 millones de euros
Servicios alternativos entre Sant Vicenç de Calders y El Vendrell / La Plana Picamoixons
Metrovalencia atendió en 2024 más de 126.000 consultas a través del teléfono gratuito y los interfonos
La Diputación prevé acciones de promoción y formación con Inés Rosales como "marca" referente de la provincia sevillana
El PP ve "inaceptable" que Jaén esté desconectada de Córdoba y Sevilla durante semanas por la "dejadez" del Gobierno
Talgo negocia un contrato millonario con Flix para trenes intercity
La creació del Gran Metro de Barcelona
El Gran Metro no va ser la primera empresa constituïda per construir una línia de metro, honor que correspon a la societat Ferrocarril Metropolitano de Barcelona, SA, coneguda com el Transversal, però sí que va ser la primera a inaugurar i explotar el primer ferrocarril metropolità de la ciutat el 30 de desembre del 1924, amb un tram de 2.714 metres i quatre estacions, Catalunya, Aragó –l'actual Passeig de Gràcia–, Diagonal i Lesseps.
AntecedentsLa xarxa de metro de Barcelona començà a prendre forma als anys vint del segle passat, quan s’estaven treballant diferents projectes des de temps abans, dels quals dos d’ells acabarien convertint-se en realitat. Llavors el metro era considerat el sistema de transport del futur per a les grans ciutats. Londres, Nova York i d’altres grans ciutats ja tenien metro, i la capital catalana també en volia.
El primer moviment per configurar una línia de metro va venir el 1907 de la mà dels enginyers Pau Müller i Octavio Zaragoza, quan van demanar una concessió de ferrocarril subterrani per unir la Ciutadella amb la Bonanova. L’Estat va aprovar el projecte el 1912, però no es va trobar finançament i va quedar aturat.
El mateix any 1912, un altre enginyer, Fernando Reyes, presentava un segon pla de metro que volia creuar Barcelona des de Sants fins a Sant Martí, unint el sud-oest i el nord-est de la ciutat amb un enllaç ferroviari subterrani, Així es com el 1920 es va constituir la companyia Ferrocarril Metropolitano de Barcelona, SA, tot i que novament els diners van ser l’obstacle per retardar el projecte fins a l’any 1922.
Pel que fa a la proposta de Müller i Zaragoza, les dificultats econòmiques van obligar a traspassar al Banco de Vizcaya la concessió que l’Estat els havia aprovat el 1912, però no seria fins després de la Primera Guerra Mundial que bancs i empresaris s’atrevirien a apostar pels projectes del metro a Barcelona.
Finalment, el 26 de març del 1921, el Banco Hispano Colonial, la companyia Tranvías de Barcelona, SA, Ferrocarriles de Cataluña i el consorci Arnús-Garí van decidir unir-se al Banco de Vizcaya per finançar el projecte i constituir la societat Gran Metropolitano de Barcelona, SA., i dos mesos després, el 26 de maig, firmaven davant notari l’escriptura fundacional de la mateixa amb un capital social de 15 milions de pessetes.
La nova empresa va modificar el projecte original de Müller i Zaragoza, de manera que finalment es contemplaven dos ramals, l’un sota la Rambla i l’altre sota la Via Laietana, que confluïen al passeig de Gràcia per pujar cap a Lesseps.
Les obres començaven a finals d’aquell mateix any i van ser dirigides per l’enginyer Santiago Rubió i Tudurí, inaugurant el primer dels ramals entre Catalunya i Lesseps el 30 de desembre de 1924.
Posteriorment s’obriria al servei, l’1 de maig del 1925, l’estació de Fontana, i el 5 juliol del mateix any s’ampliaria la línia fins a Liceu, al cor de la Rambla.
L’ampliació amb el segon ramalEl 1926, un parell d’anys més tard de l’entrada en servei d’aquesta primera línia, el Gran Metro posaria en funcionament l’altre ramal projectat, que es coneixeria inicialment com a línia II i que connectava l’estació d’Aragó amb les d'Urquinaona i Jaume I.
No seria fins a l’any 1934 quan aquest segon ramal es prolongaria fins a la part baixa de la Via Laietana, concretament fins a una parada que hi havia davant de l’actual edifici de Correus, avui fora de servei.
ImatgeInauguració de la línia del Gran Metro entre Catalunya i Lesseps, el 30 de desembre de 1924 / Arxiu Fundació TMB
ImatgePlànol de la memòria del Gran Metro de l'any 1925 / Arxiu Fundació TMB